També vaig demanar aleshores que no s'ignorés tot el que fa referència a les condicions ambientals i materials en què es desenvolupen les activitats d'ensenyament-aprenentatge en els centres educatius. I, entre d'altres coses, també vaig proposar la creació d'un Institut de Lideratge Educatiu, perquè si d'una cosa se'n sap poc al nostre sistema educatiu és de gestionar el canvi. Aquest potser sigui el dèficit més gran de tots els que històricament arrosseguem tant a l'educació pública (que pràcticament mai ha comptat amb un sistema eficaç de direcció, en aplicació d'aquell estrany principi administratiu que estableix que les coses funcionen soles) com a la privada (sovint conservadora fins extrems que la fan tant o més estaticista que la pública). Cal d'una vegada sistematitzar com aprendre de manera pràctica la manera de plantejar i fer efectius canvis substancials amb vocació transformadora, polaritzats en el tracte personalitzat, la millora dels aprenentatges i la implicació dels alumnes. Aquell post acabava expressant el desig que les meves opinions i propostes fossin útils, sempre des del meu punt de vista particular sobre determinades coses que en l'àmbit educatiu convenen al nostre país.
Han passat uns mesos, el treball de la Comissió ha seguit el seu curs i el resultat n'és el Dictamen que fa tot just uns dies ha publicat el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (12 de maig). Tot i que la LEC encara no ha estat aprovada pel ple de Parlament i que mai no es pot descartar que hi hagi sorpreses, no són pocs els mitjans de comunicació que recullen declaracions polítiques en el sentit que una àmplia majoria parlamentària dóna suport el text actual. Amb aquest antecedent no em sembla prematur comentar i ressaltar alguns punts de l'articulat (als que crec haver contribuit d'alguna manera) que no estaven inclosos en el projecte inicial.
La primera cosa que remarco és l'article 89, "Serveis digitals i telemàtics a disposició dels centres". Aquest article, estructurat en quatre apartats, estableix una sèrie de coses importants. El transcric literalment:
"1. El Departament ha de facilitar als centres educatius l'accés a un conjunt de serveis digitals i telemàtics orientats a millorar el desenvolupament de l'activitat educativa. Els centres han de posar aquests serveis, en la mesura que escaigui, a disposició del professorat, els alumnes i les famílies.
2. Els serveis digitals i telemàtics a què fa referència l'apartat 1 han de posar a disposició dels centres aplicacions didàctiques i continguts educatius de qualitat, serveis de dossier personal d'aprenentatge i de registre acadèmic personal individual i altres aplicacions i serveis digitals orientats a potenciar l'excel·lència dels aprenentatges i a facilitar el funcionament dels centres.
3. El dossier personal d'aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d'acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d'aprenentatge, des del darrer cicle de l'educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d'evidència en el procés d'avaluació.
4. El registre acadèmic personal individual conté en suport digital, d'acord amb el que el Departament estableixi per reglament, les dades acadèmiques personals dels alumnes que els centres considerin pertinents i les que siguin necessàries per a complir la normativa sobre aspectes formals de l'avaluació dels alumnes."
Recollint una "tradició" que es va iniciar molts anys enrere (el 1988, en els temps del PIE - qui estigui interessat en la història pot clicar aquí), aquest article estableix clarament que l'activitat educativa no pot ser aliena a l'ús pedagògic de serveis digitals i telemàtics, i que de cara el futur al menys s'ha de comptar amb tres peces fonamentals: a) aplicacions didàctiques i continguts educatius, b) "dossiers personals d'aprenentatge" (altre nom per als portafolis digitals o e-portfolios), i c) registre acadèmic personal individual.
Malgrat no puc estendre'm sobre això, penso que el que es diu és realment important i que no trigarà massa a fer-se palès. El dossier personal d'aprenentatge pot proporcionar a l'alumnat un sentit molt més gran de pertinença del seu aprenentatge (li pot permetre reaprofitar el seu propi treball, cosa rara en educació, on gairebé sempre l'alumne ha de tornar a començar de nou, "from scratch") i obre la porta a formes d'avaluació basades en l'evidència del seu treball i de la seva capacitat d'explicar-lo. Particularment em convenç la proposta de dossier personal d'aprenentatge per a alumnes de cinquè de primària i més endavant. No és pas que els alumnes d'infantil i dels dos primers cicles de primària no hagin de fer servir els ordinadors, ni molt menys. Però implícitament l'article transmet la idea que l'ús sistemàtic de les TIC per part de l'alumne en el seu aprenentatge s'ha de potenciar a partir d'una edat en la que la manualitat, la grafia i la manipulació física estiguin plenament consolidades.
I, pel que fa el registre acadèmic personal individual, si es desplega amb ambició pedagògica i d'una manera no burocràtica (aquest és el gran perill que caldrà evitar), pot proporcionar un fonament sòlid als esforços de personalització de l'aprenentatge. El que actualment es pot fer quant a aprenentatge personalitzat està molt limitat pel fet que generalment els centres no disposen de dades àmplies i ben construides sobre cada alumne i el seus aprenentatges (qui estigui interessat en donar un cop d'ull a aquest concepte pot consultar el post "L'aprenentatge personalitzat" - que ja té un parell d'anys). Penso que el potencial de l'article 89 de la LEC per a l'implementació efectiva d'un ensenyament centrat en l'alumne és veritablement gran. Caldrà desplegar-lo amb intel·ligència i sensibilitat, fent un esforç per no caure en les rutines de la concepció gestionària de la pedagogia.
Ítem més. No puc estar-me de dir que em sento particularment satisfet d'haver proposat la incorporació al Projecte d'una sòlida referència als espais i els entorns d'aprenentatge dels centres educatius. El treball de la Comissió ha produit un nou article (el 87), que estableix el següent:
"L'estructura i l'organització dels centres han de definir entorns d'aprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses formes de transmissió de coneixement als grups classe, i també les activitats individuals de treball i estudi. Amb aquesta finalitat, els projectes constructius de centres educatius han de definir espais, instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat, redueixin l'impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies digitals, i han de configurar entorns d'ensenyament i aprenentatge funcionals i ergonòmics que estimulin la vinculació dels alumnes amb el procés d'aprenentatge."
En diversos llocs (Por una transformación del diseño escolar i, sobretot, a La nueva educación), he argumentat que l'estructura física i l'equipament dels centres educatius, especialment a la secundària, indueix l'alumnat a la passivitat i no crea vincles emocionals positius amb l'aprenentatge; més aviat els crea en sentit negatiu. No m'estenc en això ara i em limito a dir que amb aquest article la Llei es dóta d'un potencial transformador de gran envergadura, que també caldrà saber i voler aprofitar; evidentment l'obertura a nous plantejaments pot suscitar reaccions dels partidaris de l'estatus quo actual, del disseny escolar tradicional polaritzat en la transmissió i el control. En aquest punt la LEC esdevé genuïnament progressista, obrint el camí cap a dissenys que facilitin l'aprenentatge cooperatiu i el treball individual. Al cap i a la fí, amb tota naturalitat, també hauria de ser possible fer treballs en equip i estudiar a la mateixa escola.
Tinc altres coses a comentar (per exemple, el lideratge, la prospectiva educativa, la formació del professorat o la innovació), però serà millor deixar-les per un altre dia. Sóc conscient que la LEC serà valorada sobretot pel tractament d'assumptes com la dualitat educació pública-educació concertada, els cossos de professorat, l'articulació entre mecanismes de gestió territorial, la gratuïtat dels ensenyaments post-obligatoris o el compromís d'arribar en 8 anys a una despesa del 6% del PIB en educació. Tot i la innegable importància d'aquests temes, en certa manera no deixen de ser temes que ja fa temps que haurien d'haver estat superats, assumptes relatius a l'administració i el control de l'educació però força llunyans de les interaccions pedagògiques que caracteritzen el dia a dia del binomi alumnat-professorat.
És per això que dic un cop més (i acabo) que estic molt satisfet pels dos articles que he comentat. M'agradaria que adquirissin la rellevància que realment tenen perquè, al meu entendre, són dels pocs articles "orientats a l'alumne" (i també al professorat, ja que aquests dos estaments són, es reconegui o no, simbiòtics). És per això que l'esforç valia la pena i, des del meu particular punt de vista, dóno l'enhorabona a la Comissió que ha elaborat el dictamen. I les gràcies.
Ferran Ruiz Tarragó
