L'aprenentatge personalitzat

La preocupació d'adaptar el currículum i els mètodes didàctics a les necessitats específiques de cada alumne és un assumpte que ve de molt lluny i al que a vegades els professors hi dediquen grans esforços. Quan aquesta activitat es porta a terme d'una manera sistemàtica i per tot l'equip docent d'un centre educatiu es pot parlar de personalització de l'aprenentatge, és a dir, del procés de proporcionar a cada alumne les oportunitats d'obtenir el màxim i el millor d'ell mateix, sigui quin sigui el seu talent o el seu entorn o procedència. Avançar pel camí de personalitzar l'aprenentatge és potser l'única manera d'aconseguir que l'ensenyament reaccioni a la crisi del sistema. Tanmateix, efectuar i dur a terme l'intent sistemàtic de posar cada alumne en el centre del seu aprenentatge és molt difícil en el marc organitzatiu actual.

En aquesta Nota ens centrem en l'aprenentatge personalitzat, també conegut com a PL (personalised learning, no confondre-ho amb programari lliure!), prenent com a base, en ocasions de manera gairebé literal, les idees que planteja al respecte una web del ministeri anglès d'educació (DfES, Department for Education and Skills) que penso que és especialment interessant.

Per a cada alumne individualment considerat, la personalització de l'aprenentatge significa que s'atenen les seves necessitats i característiques individuals, a l'escola i més enllà d'aquesta, arribant a la família i a la comunitat, i que disposa d'un suport coordinat que li permet reeixir en la seva feina, independentment del seu talent i del seu entorn. Això només es pot fer en un context escolar assenyat i ferm, que generi confiança i seguretat, en el que es tractin amb eficàcia els problemes d'aprenentatge de cada estudiant i en el que aquest o aquesta tinguin una veu real en la seva activitat escolar. Si l'alumne no hi té res a dir perquè tot està decidit, no hi ha espai per a la personalització de l'aprenentatge.

Per als pares, aquest concepte significa disposar amb regularitat d'informació actualitzada que els permeti comprendre amb claredat el que l'alumne fa i pot fer en cada moment, de com pot progressar i de quins ajuts se li poden donar a casa. També significa que les famílies tenen la possibilitat de participar en la planificació de l'educació futura dels seus fills i que tenen l'oportunitat de jugar un rol més actiu en la vida escolar, sabent que la seva contribució es benvinguda i valorada. Això darrer, malgrat tot el lip service a la col·laboració escola-familia, no és el més freqüent (a vegades són els pares els que ho posen molt difícil, en d'altres ocasions són les escoles qui els ignoren).

Per al professorat personalitzar l'aprenentatge presuposa que es posen altes expectatives en cada alumne, donant-li la confiança i les destreses per tenir èxit, posant la persona per davant del currículum oficial. Evidentment no n'hi ha prou amb voler-ho, cal estar en condicions de fer-ho, i fer que sigui possible és l'autèntica missió de l'organització escolar. D'una banda, l'organització ha d'aconseguir que el professorat disposi de temps per a l'avaluació i la planificació i que inverteixi aquest temps en equip considerant cada alumne, cas per cas i de manera permanent, atenent-lo personalitzadament i en equip al llarg del curs (no es tracta d'emprar el temps planificant genèricament els contiguts que s'han d'impartir). D'una altra banda, l'organització ha de facilitar sistemes d'informació que donin àmplies dades de cada estudiant, de manera que les decisions sobre l'ensenyament i l'aprenentatge es puguin prendre de manera informada. També tenen de permetre la captura en temps real de les dades relatives a cada alumne resultants d'actuacions com ara reunions, exàmens, entrevistes, informes, projectes, etc.

En la perspectiva dels centres educatius en tant que institucions, la personalització de l'aprenentatge comporta acceptar i assumir que cada alumne arriba amb una base de coneixements i un conjunt de destreses diferent, i també amb aptituts i aspiracions variades. Tenen que entendre y acceptar que la pràctica habitual d'adscripció mecànica de l'alumne a un currículum estandaritzat està en la base de la desmotivació i fins i tot dels fracasos escolars, és a dir, que la seva pròpia manera de fer les coses contribueix decissivament a que l'educacio sigui mediocre i llastada per les insatisfaccions. Per personalitzar l'aprenentatge és necessari organitzar l'activitat dels centres a partir de l'avaluació de les necessitats de cada alumne i de la determinació de desenvolupar el seu talent i la seva creativitat de la manera més apropiada, mitjançant un ampli repertori d'estratègies educatives en les quals les TIC són fonamentals.

Les administracions i els titulars de qui depenen els centres educatius s'ho han de creure (que la personalització és possible i necessària): han de crear les condicions en les quals els professors actuin en equip per atendre els alumnes i els centres tinguin la flexibilitat i la capacitat per personalitzar l'experiència d'aprenentatge de tot l'alumnat. Això no és el mateix que individualitzar ni tampoc significa aprendre aïllat. Avui dia, en el nostre context i en termes generals, la dificultat de personalitzar no és tant un problema de ràtios alumnes-professors com de desplegament i d'organització dels efectius existents amb uns objectius renovats. També cal que les entitats responsables dels centres articulin un ampli programa de desenvolupament professional orientat a la personalització de l'aprenentatge, en el que la interrelació entre persones i el foment de l'experimentació tinguin un paper essencial.

Per avançar en aquesta línia és necessari imaginar, experimentar i implantar un doble sistema renovat de lideratge i de responsabilitats, que sigui capaç de combinar i de fer simultàniament viables els objectius d'alta qualitat i d'alta equitat.

Ferran Ruiz Tarragó
frtarrago@gmail.com