"Notes d'opinió" és un bloc amb informacions, punts de vista i opinions personals sobre les tecnologies de la informació, l'educació i la societat.

Qui desitgi ser avisat de les novetats només té que dir-ho frtarrago@gmail.com

Més informació

dissabte, 11 de desembre del 2010

Aus de pas

Fa uns dies la directora d'un institut em comentava que se li negava la possibilitat d'examinar els plànols de l'edifici que, un cop estigui construït, allotjarà el centre que dirigeix. Només sol·licitava consultar uns plànols que ja estan elaborats. No es queixava d'haver estat exclosa del disseny del nou centre, procés en el què no ha tingut ni la més mínima possibilitat de participar. El que li dolia i lamentava és que, un cop elaborat el projecte constructiu, ni tan sols se li ha volgut "concedir" l'oportunitat de veure els planells de l'edifici. Francament, costa d'acceptar que la representant de la comunitat educativa destinatària d'una obra pública no pugui disposar d'uns plànols ja fets per analitzar-los internament amb el seu equip i si escau demanar aclariments i fer aportacions, o simplement, pensar com en podrà treure el millor profit. Amb el sistema o la mentalitat de gestió actual això no és possible.

Una de les "justificacions" que se li han donat en relació amb aquesta negativa és, dit sigui amb les seves pròpies paraules, "que els directors i les directores són aus de pas, que van i venen pels centres i no fos cas que el que capriciosament escull un, l'altre ja no en fes ús". Aquesta apreciació revela que aquest no és un cas aïllat, cosa que d'altra banda no costa gens de constatar. També posa de manifest que entre els serveis administratius i tècnics competents en aquest àmbit i els directius dels centres educatius (i, amb ells, la comunitat educativa que representen) s'ha bastit un mur infranquejable i opac. Si es tractés d'un equipament públic com ara un hospital o una presó, es donaria aquest nivell extrem d'exclusió d'una part? Hom concep quelcom semblant en el disseny d'un centre educatiu privat?

No estic pas insinuant "barra lliure" per a les peticions dels directors o camp obert a les interferències de les comunitats educatives i locals. És clar que tots els especialistes implicats (planificadors, arquitectes, dissenyadors, contractistes, supervisors, etc.) han de fer la seva feina seguint normes precises i que han de lliurar productes ben acabats, satisfent els requeriments tècnics, de calendari, econòmics i procedimentals aplicables a cada cas. Ningú no posa en dubte la complexitat de la seva feina, ni la seva solvència professional ni que han d'actuar seguint els protocols establerts. Cada agent que intervé en un procés de construcció escolar ha d'assumir les seves responsabilitats i prendre les decisions que li pertoquen. Tanmateix això ha de poder ser compatible amb la presentació i la justificació dels projectes, amb el diàleg obert entre els representants dels diversos interessos que conflueixen en un equipament social de gran magnitud i amb la discussió de les observacions i propostes dels "clients-futurs usuaris", partint de la base que poden ser del tot encertades i oportunes, malgrat no procedir d'experts. Als responsables dels projectes els hi correspon flexibilitzar postures, harmonitzar interessos i en darrer terme decidir sense augmentar els costos.

En resum, res no hauria d'impedir un diàleg ampli i articulat entre totes les parts i en cap cas s'hauria de rebutjar la pretensió dels centres d'estar informats i de poder fer aportacions als projectes que els afecten. Trobo del tot inacceptable que es menystinguin les direccions dels centres i, implícitament, tot el que representen. A més a més, avui dia, aquest manera de procedir no s'adiu gens amb les polítiques de promoció i reforç del lideratge als centres educatius ni de desenvolupament de l'autonomia d'aquests, a no ser que es tingui una visió molt tova i instrumentalitzada de l'autonomia.

Aquesta problemàtica és especialment rellevant ara que, dia a dia, creix la consciència de que el model escolar de l'era industrial s'ha quedat molt envellit i que superar les disfuncions requereix grans dosis d'iniciativa, lideratge i flexibilitat, coses que al seu torn exigeixen respecte pels projectes, les realitats, els sabers, les visions i les opcions locals. Tal com vaig intentar explicar en poques paraules a l'article "Por una transformación del diseño escolar" (Escuela, núm. 3777, 21/02/2008), la configuració tradicional dels edificis escolars és una manifestació prou expressiva d'aquest envelliment. En aquesta línia, en el llibre "La nueva educación" (LID Editorial, 2007) vaig dedicar tot un apartat a la "quarta transformació" del sistema educatiu, la de l'arquitectura i el disseny escolars. Un dels elements de la meva argumentació era la importància de preguntar l'opinió dels "clients" en les qüestions relatives al disseny dels edificis escolars. Tot i que els projectes de construcció siguin encarregats i pagats per les administracions educatives, els directors i directores dels centres són els veritables representants dels clients d'aquests projectes i no és admissible que en quedin exclosos.

El cas que ha motivat aquest post sembla indicar que no hem avançat gaire. Però no costaria massa fer-ho; certament no és una qüestió de diners. El gener de 2009, en la compareixença davant la Comissió d'Educació i Universitats del Parlament de Catalunya que dictaminava sobre el Projecte de Llei d'Educació de Catalunya, vaig proposar que es reconegués el dret dels centres educatius a expressar les seves aspiracions pel que fa els entorns d'aprenentatge, entenent de manera molt àmplia aquest concepte. La construcció d'un nou centre educatiu és la màxima oportunitat en aquest sentit. La idea és que les comunitats educatives han de poder expressar els seus plantejaments en relació a les actuacions de construcció i remodelació de centres, incloent els seus acabats i equipaments. Professors i alumnes han d'estar de gust en els centres educatius i poder sentir-los com a cosa seva. L'arquitectura i les instal·lacions impacten en el treball educatiu, l'aprenentatge, el capteniment i l'ambient del centre. Els directors i directores ho saben perfectament i conscients de la seva responsabilitat en aquest sentit, només pretenen exercir-la. Les "aus de pas" també tenen dret a opinar.

Ferran Ruiz Tarragó

frtarrago@gmail.com

http://www.xtec.cat/~fruiz/



dimecres, 1 de desembre del 2010

The Cambridge Primary Review

Essent la qüestió educativa motiu de gran preocupació, focus d'innombrables opinions, declaracions i debats, essent objecte de moltes avaluacions i recerques així com de provocatives comparacions internacionals, no deixa de sorprendre'm que hi hagi fites importants que passen del tot desapercebudes. Aquest és el cas de la publicació fa poc més d'un any, per l'editorial Routledge, del llibre "Children, their World, their Education". Aquest llibre conté l'informe final i les recomanacions d'un extraordinari estudi britànic sobre l'educació primària i les seves perspectives de futur realitzat per la Facultat d'Educació de la Universitat de Cambridge amb el finançament d'una fundació privada (Esmée Fairbairn). En alguns mitjans de comunicació anglosaxons s'assenyala que per la seva concepció, abast i profunditat, "The Cambrigde Primary Review" és el treball d'investigació educativa més important que s'ha realitzat al Regne Unit en mig segle i que posa les bases per a la reconceptualització de l'educació primària a l'alçada dels problemes i dels reptes del segle XXI.

Algunes dades qualitatives poden il·lustrar que no exagero quant a la magnitud d'aquest treball. L'informe es basa en més de 4.000 documents publicats, 28 recerques encomanades específicament, 1.052 documents (de fins 300 pàgines) elaborats per persones a títol individual o en representació de les seves organitzacions, prop de 250 sondejos, seminaris, conferències i altres reunions realitzades pel territori del Regne Unit, milers de correus electrònics i un filtratge exhaustiu de les dades governamentals sobre l'educació. L'informe esmentat, que culmina una investigació de tres anys iniciada l'octubre de 2006 i precedida per tres anys de consulta i planificació, consta de 608 pàgines estructurades en 24 capítols i finalitza amb 78 conclusions formals i 75 recomanacions, tots recolzats pels autors i el comité assessor. I quan parlo d'autors no parlo d'un grupet més o menys extens, sinó d'un equip de 14 experts recolzats per 66 consultors de recerca i un comité assessor de 20 membres, tots ells sota la direcció del professor Robin Alexander de la Universitat de Cambridge.

La primera part de l'informe planteja el tema i analitza la política d'educació primària del Regne Unit des dels anys 60 del segle passat. Una segona part examina les necessitats i aspiracions dels infants i el seu desenvolupament i aprenentatge en una societat heterogènia i un món inestable i canviant. Un tercer bloc de l'informe es centra en l'exploració de què passa a les escoles en termes d'objectius i valors educatius, de currículum, pedagogia i pràctica a l'aula, d'avaluació, nivells educatius i d'organització escolar. La quarta part tracta el sistema educatiu com un tot integrat: edats i etapes educatives, la feina i la formació del professorat de primària, el lideratge educatiu, les autoritats locals, el finançament, la governança del sistema i les polítiques. Les esmentades 78 conclusions i les 75 recomanacions en relació a la política i a la pràctica educativa que es formulen en base a la síntesi del material anterior constitueixen la cinquena i darrera part de l'informe. Qui en vulgui saber més pot consultar un volum addicional de 850 planes, "The Cambridge Primary Review Research Surveys", també publicat per Routledge, que conté els informes d'investigació.

He llegit trossos de l'informe i necessitaria un any sabàtic per entrar-hi amb la profunditat que es mereix. M'estalvio per tant d'allargar aquest post intentant fer-ne una explicació incompleta, poc elaborada i probablement infructuosa. Tanmateix una certa aproximació al contingut i a les propostes es pot obtenir a partir de la lectura del llibret introductori "Introducing the Cambridge Primary Review", també de l'octubre del 2009, que es pot descarregar a http://www.primaryreview.org.uk/

Només diré, esperant incitar la curiositat, que "The Cambridge Primary Review", no va ser ben gaire ben rebuda pel govern laborista en el moment de la seva publicació ni tampoc per l'oposició conservadora que actualment detenta el poder. Però, com va dir aleshores Robin Alexander, "The Cambridge Primary Review" és per al llarg termini, no per a la propera elecció (referint-se a la que va tenir lloc el proppassat mes de maig). Penso que hauríem de prendre nota que existeix aquest monumental treball de recerca i prospecció, estudiar-lo i debatre'l a fons. Només podem sortir-hi guanyant.

Ferran Ruiz Tarragó

frtarrago@gmail.com

http://www.xtec.cat/~fruiz/