1x1, webcams i intimitat

Arran de la creació de la web www.votamicuerpo.com que, per cert, continua ben activa, fa tres anys vaig dedicar una Nota d'opinió a l'ús de webcams per parts dels nens i adolescents (Webcams i intimitat). En ella comentava que el concepte "ús segur d'Internet" s'havia situat molt més enllà de l'accés a continguts "perillosos", adquirint tota una nova dimensió gràcies a la disponibilitat de webcams barates i integrades. Torno ara a parlar de les aplicacions de les webcams però des d'una òptica inesperada: el seu ús per espiar els alumnes, allà on siguin.

Lower Merion School District és un districte escolar de Philadelphia, a l'estat nord-americà de Pennsylvania, que du a terme un programa 1x1. Cada estudiant de secundària superior (high school) disposa per al seu ús d'un ordinador portàtil Mac, que han de destinar a les finalitats educatives previstes. En els ordinadors no s'hi poden instal·lar jocs ni altre software. Els usos comercials, il·legals, inapropiats i contraris a l'ètica estan prohibits, o al menys ho estan per als alumnes.

El febrer passat aquest districte escolar va ser denunciat davant un jutjat de Philadelphia per la utilització no autoritzada d'una webcam per espiar un alumne en el seu propi domicili. L'assumpte es va destapar quan l'estudiant Blake Robbins va ser amonestat per "comportament impropi" per la vicedirectora (assistant principal) del seu centre. Pel que sembla, aquesta li va ensenyar una fotografia -que no s'ha fet pública-, obtinguda amb la webcam del Mac a casa de l'alumne. Els pares del noi van presentar una denúncia i el tema ha arribat a la Unió Americana de Llibertats Civils (American Civil Liberties Union), tot i que ara per ara no és part denunciant. A més d'arribar al jutjat, l'assumpte ha arribat als diaris (com ara Philadelphia Daily News, The Guardian i The New York Times ) i la Wikipedia li dedica un ampli article (Blake J. Robbins v. Lower Merion School District).

Pel que es veu, els laptops disposen d'un element "de seguretat" que permet activar remotament la webcam. Segons representants del districte escolar això està destinat a ajudar a localitzar l'ordinador en cas de pèrdua o de robatori, i mai no s'ha activat per cap altre propòsit. En un comunicat poc detallat el responsable (superintendent) del districte escolar explica que els estudiants poden utilitzar lliurement les webcams amb finalitat educativa i que el comandament remot només s'ha utilitzat en la mena de situacions previstes i nega qualsevol altre tipus d'utilització. De moment s'ha desactivat l'opció i segons el superintendent en cap cas es tornarà a posar en funcionament sense prèvia notificació per escrit als alumnes i les seves famílies.

El responsable de sistemes del districte que va posar en marxa aquest "servei" explica el seu funcionament a YouTube. Està del tot convençut de la brillantor de la idea i, pel que diu, l'activació de les webcams ha demostrat la seva utilitat al permetre localitzar ordinadors oblidats o perduts al propi centre i que els seus propietaris havien denunciat com a robats. Perquè tot plegat funcioni i doni els resultats previstos, cal que ningú se n'enteri de que la webcam està en marxa. Però transparència no se n'hi pot negar a aquest individu i en el seu blog personal explica com aconseguir que la funcionalitat de webcam controlada externament no sigui visible per l'usuari.

Aquestes explicacions fan pensar que possiblement (només és una conjectura meva) el principal error de les autoritats acadèmiques hagi estat cedir als arguments i a la lògica dels responsables tècnics. Aquests veuen les coses des de la seva òptica particular i poden arribar a convèncer als directius i "decision-makers", els quals insegurs en els temes de TIC i d'Internet i no massa proclius a posar-hi el temps i l'energia mental necessària, deleguen la responsabilitat en tècnics "que saben el que fan". I ja es veu el que passa.

Òbviament la noticia ha originat tota mena de comentaris. Hi ha qui pensa que és lícit activar les webcams a distància quan hi ha la possibilitat de capturar una acció il·legal (això justificaria tenir-les sempres actives, donant feina així a innumerables defensors de la moral i els bons costums) o que el propi estudiant estigui en situació de risc o en perill d'abús. Tanmateix la majoria pensa sensatament que en cap cas s'ha d'invadir la intimitat. Per a d'altres les operacions 1x1 són la manifestació més clara de que "The Big Brother" ha arribat a tot arreu i que ara els centres educatius en són agents a domicili. Tanmateix les webcams ja es fan servir per espiar l'alumne a la pròpia classe (com es pot veure en aquest il·lustratiu vídeo) i els escriptoris d'usuari cada cop incorporen més funcionalitats de control i supervisió. En aquesta lògica, passar de controlar l'alumne dins del centre amb l'ajut de la tecnologia a mirar de fer-ho quan és a l'exterior del centre (el que inclou el seu propi domicili) només comporta un pas, i sembla que algú comença a donar-lo. Al cap i a la fi, l'espionatge i la violació de la intimitat en nom de la seguretat estan a l'ordre del dia.

Si tota aquesta història és certa (m'agradaria que no ho fos i que tot plegat fos un muntatge) i s'acaben confirmant els termes de la denúncia, l'història de l'educació haurà obert oficialment un nou i incert capítol. Si la cosa va endavant i hi ha un procés judicial, serà interessant seguir-lo, amb l'esperança que susciti un gran debat. Per cert, parlant de judicis i per si algú recorda el cas de la pobra Julie Amero, em plau dir que finalment va ser absolta.

Ferran Ruiz Tarragó

frtarrago@gmail.com