"Notes d'opinió" és un bloc amb informacions, punts de vista i opinions personals sobre les tecnologies de la informació, l'educació i la societat.

Qui desitgi ser avisat de les novetats només té que dir-ho frtarrago@gmail.com

Més informació

dissabte, 29 de setembre de 2007

El malson de Julie Amero

El mes de juny passat una jutgessa de Connecticut va decretar la celebració d'un nou judici per a la professora substituta Julie Amero, condemnada per ensenyar voluntàriament imatges pornogràfiques als alumnes de la seva classe de "7th grade" (12 anys). El jurat la va considerar culpable de quatre delictes d'atemptat contra la integritat moral d'un grup de menors d'edat. La pena màxima que se li podria arribar imposar és de 40 anys de presó (10 anys per cadascun dels delictes), tot i que segons els experts probablement la seva condemna hauria estat força inferior en no tenir antecedents penals. Diversos aplaçaments en fer pública la condemna i aquesta decisió d'efectuar un nou judici es poden interpretar, diuen, com punts favorables per a l'acusada, tot i que hi ha prou marge per a la incertesa sobre el veredicte final.

El resum dels fets és que Julie Amero havia de substituir un professor. A petició d'ella, que volia enviar un correu al seu marit, aquest professor li va obrir l'ordinador amb la seva contrassenya (Amero no en tenia pel seu caràcter de substituta) i li va dir de no tancar l'ordinador sota cap concepte perquè aleshores ell tendria problemes per tornar-hi a accedir. Amero es va absentar per anar al lavabo i quan va tornar uns alumnes estaven mirant una web de models de pentinats i de cop i volta van començar a sortir pop-ups pornogràfics.

Amero no va saber reaccionar. Va intentar tancar-los, però cada cop en sortien més i no se li va ocòrrer apagar el monitor ni desendollar l'aparell. Posteriorment diria que no sabia com fer-ho i que no va atinar a tapar-lo amb alguna peça de roba. Pel que sembla l'ordinador va estar una llarga estona mostrant pop-ups, sobre la duració de la qual hi ha discrepàncies. Un alumne va declarar que la professora es va passar dues hores amb aquestes imatges a la pantalla i un altre va dir que la professora el va apartar físicament perquè no les veiés. Les declaracions després serien aprofitades per l'acusació.

Julie Amero va dir a la direcció del centre el que havia passat però el director se'n va desentendre. Més tard, un cop iniciat el procés penal, treient de dins el més fosc de la cultura corporativa del sector educatiu —abandonar el professor quan aquest té problemes o mala sort—, diria que "la professora Amero és la única que ha tingut un problema amb els ordinadors ... aquí no havíem tingut mai pop-ups", implicant per tant allò tant insidiós d'alguna cosa haurà fet ...

L'ordinador en qüestió era un PC força antic, amb Windows 98 i Internet Explorer 6.02, sense antispyware i amb el programari de filtre i antivirus expirat, en no haver estat renovada la llicència. Tot i que el sistema operatiu, l'antivirus i els eliminadors de programes espia haguessin estat actualitzats, això no hauria pas garantit que no apareixerien pop-ups o problemes imprevistos. Res però va impedir la fiscalia de tirar endavant el seu cas d'atemptat contra la integritat moral dels menors d'edat. La policia mai va mirar si l'ordinador estava infectat o no (ho estava) i durant el judici el jutge va impedir testimonis pericials de la defensa argumentant que aquell no era lloc per entrar en "qüestions tècniques".

Com recolliria el diari USA Today, això és el que passa per tenir policies, fiscals i jurats tecnològicament analfabets. En relació amb això un post de Tech News Watch assenyalava que els jutges no es disculpen per estar tècnicament desinformats (aquí fa poc que un jutge va demanar les "planxes d'impressió" d'una vinyeta suposadament delictiva publicada en una revista d'humor) i que la defensa va ser negligent i poc assertiva en l'aspecte tecnològic. A més, en un cas així el sistema de jurat permet que els prejudicis i les fòbies es combinin amb la més absoluta ignorància del món de les tecnologies de la informació, de les incidències indissociables al seu ús i del paper d'aquesta en el món d'avui.

No és extrany que el cas hagi suscitat moltíssims comentaris. La gran majoria han estat de simpatia per l'acusada, expressant que un incident així podria passar a tothom i que ser castigat per una cosa tant insignificant és increïble i fa basques. Però no totes les opinions han anat en aquesta línia. N'hi ha que aprofiten l'ocasió per expressar dubtes seriosos i insultants —ofendre via Internet és senzill, surt barat i no cal donar la cara— sobre la competència personal i la intel·ligència de la professora, dient que podia haver reaccionat molt millor. També n'hi ha que volen que els errors (dels altres) es paguin amb sang. I no falta qui assegura que Julie Amero va disfrutar ensenyant les imatges als alumnes i que es mereix el càstig sobradament. D'aquests n'hi ha que diuen que n'hi ha prou amb mirar-li la cara per saber que és culpable. També hi ha qui suggereix que la policia tindria que investigar si hi ha rastres de pornografia a l'ordinador que la professora Amero té a casa seva, per veure si està interessada en aquest tema. Si no n'hi ha, és que està "neta", però si n'hi ha, aleshores ja es té l'evidència que es buscava.

Els precedents que una sentència condemnatòria en ferm podrien crear són esgarrifosos, tot i que això passi als Estats Units. Aquí, podria haver-hi un cas similar? Especulant una mica, podria un professor ser portat a judici per l'aparició de continguts pornogràfics en un ordinador de la seva aula? Amb l'assignació de responsabilitats respecte de les TIC en els centres d'ensenyament derivada de les normatives actuals, es podria acusar a un coordinador d'informàtica o un director de no tenir actualitzat el programari de protecció o de no haver pres totes les mesures tècniques necessàries? Seria la responsabilitat traslladable a les empreses contractades per donar suport a la gestió tècnica dels equipaments? O als ens públics o privats titulars dels centres?

Amb tota probabilitat en cas d'incident segurament es farien públiques opinions que dirien que és inacceptable que una escola no tingui una total seguretat en aquest àmbit, com si això fos tant fàcil. Es diria que els centres educatius són responsables de la seguretat dels alumnes en tots els sentits, per la qual cosa tots els ordinadors han de disposar de totes les proteccions possibles, tenir-les actualitzades i pagar els serveis que siguin necessaris. Quantes famílies, periodistes o "creadors d'opinió" no demanarien grans responsabilitats a l'escola, això sí, fent ulls clucs al fet que tal vegada els seus propis fills hagin vist tanta o més pornografia per Internet amb els amics o des de la intimitat de les seves pròpies llars?

En definitiva, aquesta notícia d'actualitat posa de manifest un assumpte molt delicat, complex i d'implicacions poc clares, que mereixeria reflexió, debat i criteris sensats i ben informats, que generessin confiança i pautes clares d'actuació. Cas contrari podria estendre's l'actitud, tant perjudicial com lògica, que manifestava una professora: "després de llegir aquesta notícia a la meva feina no faré servir mai més els ordinadors".

Ferran Ruiz Tarragó

frtarrago@gmail.com

PD. Hi ha un blog dedicat a aquest cas i, com és ben propi dels Estats Units, s'ha constituït un fons col·lectiu per a la defensa de Julie Amero, al que s'hi poden fer aportacions via Pay Pal. A més dels links que conté el text anterior, aquest article ha estat elaborat a partit d'informacions publicades al New York Times ("Connecticut Teacher Convicted in Pornography Case Gets New Trial", 7 de juny de 2007), a la web del Norwich Bulletin (http://www.norwichbulletin.com/), ciutat on va passar el cas, i la web i el fòrum de The Times Online: http://technology.timesonline.co.uk/tol/news/tech_and_web/article1464355.ece La plana
http://www.networkperformancedaily.com/2007/01/the_strange_case_of_ms_julie_a_1.html conté informació des d'un punt de vista tècnic, incloent la referència a la pàgina web que va originar el problema.