tag:blogger.com,1999:blog-375998012024-02-20T23:01:02.550+01:00Notes d'opinió"Notes d'opinió" és un bloc amb informacions, punts de vista i opinions personals sobre les tecnologies de la informació, l'educació i la societat.
<p>Qui desitgi ser avisat de les novetats només té que dir-ho frtarrago@gmail.com</p>
<p><a href="http://www.about.me/frtarrago">Més informació</a></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.comBlogger47125tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-85837652039743591552013-06-26T21:35:00.001+01:002013-06-26T21:47:26.788+01:00La llei Wert i la mcdonaldització de l’educació espanyola<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La pretensió del Partit Popular amb el ministre d'Educació al capdavant que l'educació espanyola s'endinsi en el segle XXI marcant el pas de l'oca, posa de manifest la seva esbiaixada visió del fet educatiu i alhora reafirma la tradicional manca de consens sobre el paper de l'educació en la societat que caracteritza l'Estat espanyol i la seva peculiar —per a no dir tràgica— cultura política. La llei Wert és l'enèsima reedició de la mentalitat autoritària i elitista que al llarg de dos segles ha generat múltiples normes educatives partidistes d'inspiració ideològica i excloent, que han perjudicat enormement el progrés social, cultural, econòmic i polític afectant especialment la ciutadania més feble.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La pròpia naturalesa del llenguatge emprat en aquesta proposta legislativa demostra —cosa d'altra banda evident per les mateixes sigles LOMCE— que és una "Llei d'Ordeno i Mano", redactada mirant la història d'Espanya pel retrovisor d'una concepció de les relacions educatives desaforadament centralista, uniformitzant i reglamentista. Malgrat una terminologia d'aparença en ocasions liberal, la llei Wert és la institucionalització del dirigisme i de la desconfiança de l'Estat vers els ciutadans i el professorat en particular. És una involució del tot contrària al que convé a Catalunya i a qualsevol territori que confiï en la seva pròpia capacitat per fer front amb èxit als reptes globals i en la contribució dels seus mestres per construir un futur democràtic, avançat i progressiu. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La pretensió de modificar l'ordenació del sistema educatiu sense efectuar cap anàlisi prèvia rigorosa, participativa i consensuada de les causes dels dèficits d'aprenentatge i del fracàs escolar, sense haver fet cap acció estructurada de prospectiva de futur i de modelització dels processos de transformació pedagògica i organitzativa que reclamen els temps actuals, és incompetent i inadmissible. Aquestes objeccions són tanmateix irrellevants per als proponents de la llei perquè el seu objectiu real és ideològic: consisteix a implantar un patró d'uniformització pedagògica de concepció i abast estatal, farcit de mecanismes d'homogeneïtzació i de compulsió en mans de l'Administració central. Emparats amb l'eslogan que la combinació de resultats mediocres i abandonament prematur "exigeix fer alguna cosa", la LOMCE imposa canvis substancials dels principis del sistema educatiu actual, que deixa de ser comprensiu, inclusiu i mínimament descentralitzat, al mateix temps que introdueix paràmetres altament ideològics en el funcionament del sistema.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Els objectius de la llei Wert són l'estandardització i l'uniformitat del servei educatiu a tot l'àmbit estatal, el control absolut d'aquest servei per part del govern central, la quantificació extrema del rendiment escolar en unes poques matèries —amb la consegüent generalització de criteris numèrics de retiment de comptes—, així com l'assoliment d'una certa mena d'eficiència superficial per la via de la protocol·lització dels processos educatius. La LOMCE instaura una dinàmica de "mcdonaldització" de l'educació espanyola per la via d'un sistema d'objectius, d'organització i gestió en què els centres educatius, l'alumnat i el professorat són microgestionats a distància per l'Estat a través d'uns protocols tancats de contingut, procediment i avaluació. El Ministeri d'Educació es converteix en l'equivalent dels <i>headquarters</i> d'una empresa multinacional centralitzada. En una paraula, la LOMCE imposa a l'educació espanyola un model "antifinlandès", del tot contrari al que amb raó es considera un sistema d'èxit pels seus resultats i humanització.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="ES-TRAD">Fa just vint anys que el sociòleg estatunidenc George Ritzer va fer servir el terme "mcdonaldització" per a designar els efectes negatius de l'extensió a diversos sectors socials dels principis d'eficiència, calculabilitat, predictibilitat i control propis de les cadenes de restaurants de menjar ràpid als Estats Units. A <i>The McDonaldization of Society</i> (1993), Ritzer explica que l'efecte combinat d'aquests principis porta a la «irracionalitat de la racionalitat», perquè </span><span lang="ES">crea</span><span lang="ES"> </span><span lang="ES">sistemes racionals però no raonables, en la mesura que neguen la humanitat bàsica, la personalitat, la cultura i els valors de la gent que hi treballa o que és servida pel sistema. La </span><span lang="ES-TRAD">irracionalitat disfressada de control, eficiència i "millora" és precisament l'espectre que plana ara sobre el sistema educatiu espanyol. En l'univers educatiu mcdonalditzat del Ministeri el professor ha de deixar la seva personalitat a les portes de l'escola i atenir-se als designis governamentals per entrenar l'alumnat per a unes proves que ja se sap com seran, única manera de sobreviure en l'asfixiant univers d'uns rànquings educatius públics simplistes, descontextualitzats i injustos.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Els proponents de l'actual proposta legislativa semblen ignorar que una educació autènticament productiva en coneixements, competències i valors personals es construeix a partir de les relacions i de les capacitats de tothom en el si d'una comunitat educativa dotada d'un sentit col·lectiu de responsabilitat social i d'un compromís absolut amb la promoció del coneixement i l'èxit individual de cada aprenent. Si alguna d'aquestes coses ha fallat fins ara (i penso que malauradament aquest és el cas), és aquí on cal concentrar amb visió a llarg termini els estímuls, els esforços, l'exigència i la implicació de centres, professorat, alumnes, famílies i administració educativa. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Però la llei Wert no està feta pensant en les persones. No té en compte el professorat, a qui tracta com a mer executor d'un designi superior, cosa que representa una instrumentalització condemnada a generar una </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">insatisfacció de dimensions </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">gegantines</span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">. Pel que fa als alumnes, és del tot aliena al fet que són persones dins d'una estructura social concreta i íntegra, i que cadascun és important i únic com a individu, com a aprenent i com a ciutadà. Per això concep els alumnes com a àtoms obligats a interactuar amb l'Estat i a retre-li comptes, simples partícules individuals que només són dignes de consideració en la mesura que encaixin en un sistema rígid de trajectòries acadèmiques i assoleixin el rendiment decretat en termes exclusivament numèrics al menor cost per càpita possible.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El legislador hauria de saber a hores d'ara que qualsevol estratègia amb projecció de futur ha de partir de la base que la superació de les disfuncions educatives depèn sobretot de la capacitat emprenedora local pròpia de cada centre educatiu, de l'aplicació autònoma i compromesa del coneixement individual i col·lectiu i de l'ús flexible i discrecional dels recursos. Avançar de veritat requereix que els centres educatius esmercin els seus millors esforços a augmentar el rendiment acadèmic i l'eficàcia de l'atenció a l'alumnat, donant respostes personalitzades i flexibles en un context d'equitat, acompanyats si escau per les administracions més properes. Aquesta tasca només la poden fer professionals compromesos que treballen en equip en el marc d'uns centres educatius autònoms, ben liderats i arrelats a la comunitat, a la cultura i al territori, que tenen en les pròpies mans el control dels seus afers. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La llei <i>fast-food</i> que se'ns imposa fomenta l'assentiment i la passivitat molt més que la diligència, el compromís i la voluntat de prendre el timó i modelar el futur. I mentre es necessiten anys per implantar la llei, fer efectives les mesures previstes, comprovar que no funciona i dissimular-ne el fracàs, la burocràcia uniformista i centralista arrelada en visions, interessos i sensibilitats més pròpies del segle XIX que del XXI haurà tornat a aconseguir el seu objectiu real i prioritari, que no és altre que acaparar poder i perpetuar-se a si mateixa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Ferran Ruiz Tarragó</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">frtarrago@gmail.com</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-20471826600201226532011-12-28T21:16:00.001+01:002011-12-28T21:16:43.458+01:0025 anys del Consell Escolar de Catalunya<p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">El proppassat 20 de desembre vaig tenir l'honor d'adreçar-me als membres i exmembres del Consell Escolar de Catalunya amb motiu de la commemoració del 25è aniversari del Consell. Aquest acte, realitzat a la seu de la Generalitat de Catalunya, va ser presidit pel M.H. President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, i la H. Consellera d'Ensenyament, Sra. Irene Rigau. El que segueix a continuació és la versió escrita del meu discurs, centrat en la participació i el paper del Consell Escolar de Catalunya. Els enllaços [</span><a href="http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Consell%20escolar/Actualitat%20consell%20escola/documents%20pdf/static%20files/discurs%20definitiu.pdf" target="_blank" style="text-align:-webkit-auto"><span style="color:black;text-decoration:none">discurs</span></a><span style="text-align:-webkit-auto">] i [</span><a href="http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/multimedia/detall.do?idMedia=3519871875426993&idioma=0&isRodesPremsa=null&isHomeMultimedia=true" target="_blank" style="text-align:-webkit-auto"><span style="color:black;text-decoration:none">vídeo</span></a><span style="text-align:-webkit-auto">] remeten al PDF de la meva intervenció i a l'enregistrament complet en vídeo d'aquest acte.</span></p> <p class="CM3" align="center" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:center"><span style="font-size:11pt">* * *</span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Tal com acabem d'escoltar de veus molt autoritzades, el Consell Escolar de Catalunya té ben acreditat un meritori full de serveis a l'educació del nostre país. Com ha ben dit la consellera, el Consell és una demostració palpable de la nostra continuada voluntat de participació social en la política educativa. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">La commemoració de la tasca que ha fet al llarg de vinticinc anys adquireix ple sentit quan la situem en el marc de les tres dècades del nostre autogovern. Aquest és un període que els que som aquí hem viscut de manera intensa. Ens reconeixem en els orígens i en la nostra pròpia història i, alhora, és forçós que constatem que els anys no passen debades, que han canviat moltes coses i ara el món és diferent. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Som en una era diferent pel moviment global d'informació, béns i persones, molt superiors als d'un quart de segle enrere. Som en una era diferent per uns avenços tecnològics extraordinaris que han modificat en poc temps la manera d'ubicarnos i d'operar en el món. Som en una era diferent per la gran influència de fets i decisions externes en les nostres vides i la nostra economia i també per l'abast de les interconnexions i l'escala mundial de les crisis —i també de les oportunitats. Els canvis de les darreres dècades són tan substancials que per descriure'ls i comprendre'ls hem hagut de crear conceptes nous, com ara "modernitat líquida", "societat del coneixement", "temps postnormals" o "societat del risc". En siguem conscients o no, ara eduquem per a uns temps globals. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Cap àmbit sembla escaparse de la complexitat i la incertesa del nostre temps; l'educació familiar i escolar d'infants i joves no n'és l'excepció. El jovent percep inseguretat, desconfiança i contradiccions. Tot plegat no fa sinó donar més valor i urgència a les missions essencials de l'educació de desplegar les capacitats dels infants i joves, de generarhi entusiasme sobre el potencial de l'esperit humà, de celebrar el valor de la vida i de preparar per participar activament en la societat. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Això, educar avui, s'ha de fer reconeixent que els temps han canviat i que ens hem de moure per espais inexplorats, lluny d'antigues certeses. Per ferho, necessitem més que mai posar en joc valors antics i potents com l'audàcia, la determinació i la generositat, i també la sinceritat i la humilitat. Des de la humilitat, permetinme unes breus reflexions sobre l'educació en la nostra societat hipercomplexa. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">La reflexió que vull fer en primer lloc és tan necessària com obligada: tenim un sistema educatiu estable i que proporciona un servei d'interès públic de gran demanda i d'alt valor afegit, malgrat tingui limitacions i algunes disfuncions. Aquest sistema, consolidat sobre valors i visions de l'etapa final del segle passat, és un patrimoni de valor incommensurable que cal preservar i potenciar, conjugant alhora l'estabilitat —que és irrenunciable en termes pedagògics, socials i polítics— amb un dinamisme renovat i no menys imprescindible. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Si pensant en el futur fa un moment he esmentat els processos globals que sacsegen el nostre món és per assenyalar que, com no podria ser altrament, també afecten i afectaran l'educació de maneres molt concretes i directes. Un procés molt potent i en ple desplegament, entre d'altres que no puc esmentar ara, és el canvi radical de l'entorn infocomunicatiu, amb la seva sobrecàrrega de fonts d'informació, de canals de comunicació i d'estímuls sensorials. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">La naturalesa digital de la informació ha afectat la tradicional estabilitat dels continguts escolars: el text muta en hipertext i s'enllaça amb la imatge multimèdia i amb reclams d'interacció. La capacitat de crear i tractar digitalment la informació dilueix les autoritats i converteix en inestable i fugisser el que abans era estable i segur. A això s'hi afegeix que, fins fa molt poc, el llibre i la paraula del mestre eren les fonts primordials d'informació i d'accés al coneixement. Les seves propostes conduïen al progrés de l'individu, primer dins del sistema escolar i després fora. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Fa només cinc lustres, en l'època de creació del Consell, una part substancial del poder del professorat residia en l'administració, gairebé en exclusiva, dels fluxos d'informació. La pèrdua d'aquest monopoli, amb la consegüent fractura d'un eix estructural de la funció docent del segle XX, no té tornada enrere. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Tanmateix, i aquesta és una segona reflexió que voldria compartir amb vostès, no ho hauríem de lamentar perquè el professorat ho pot compensar, amb avantatge, quan esperona l'alumne i l'orienta amb saviesa, quan exigeix i posa altes expectatives en cada aprenent i, també, quan coordina la participació de tots i cadascun en les múltiples activitats que tenen lloc al centre educatiu. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">De l'atzucac educatiu en què ens ha posat el nostre temps, en sortirem guanyant si —amb convicció i intensitat renovades— som capaços de convidar els joves a parlar, expressarse, esforçarse i participar. La passivitat no és admissible. El gran repte de futur, al meu entendre, és implicar tot l'alumnat en la cultura de l'esforç i de la participació, i ferho amb el convenciment que no van per separat, que són les dues i indissociables cares de la mateixa moneda. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">A més, hem d'actuar sabent que mentre la interactivitat és una propietat intrínseca de la tecnologia, la participació és un atribut de la cultura. La participació és una propietat d'ordre superior, però no és de franc ni automàtica sinó que cal volerla i conrearla. A l'educació li correspon articular aquesta connexió, convertir interactivitat comunicació en participació i aprenentatges significatius, sistemàtics i compromesos amb les persones i amb el món actual. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">El viatge de la interactivitat a la participació, de la tecnologia a la cultura, s'ha de situar en el context d'una transició social més àmplia actualment en curs. Em refereixo al pas d'una cultura projectada —en la qual només uns pocs tenien el poder o el privilegi d'adreçarse a molts a través de mitjans d'un sol sentit— a una cultura participativa, de molts a molts, que es construeix a base d'iniciativa personal i de coneixement, d'esforç i de col.laboració, que requereix voler i saber aprofitar les extraordinàries eines d'exploració, d'expressió i de comunicació que tenim a l'abast. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Els joves volen protagonisme, elecció i afirmació ─sempre ha estat així, però mai abans havien gaudit de les possibilitats i els estímuls d'ara.A més, malgrat que potser no ho expressin, també necessiten pertinença, connexió i suport personal, qüestions que essencialment corresponen a les famílies i el professorat. La síntesi del que volen i del que l'educació els ha de donar es troba, al meu entendre, en la vocació de situar l'alumne en l'espai i el temps, de ferlo parlar, d'estimularlo a participar i d'ajudarlo a contribuir, perquè són accions que fan créixer la percepció i el coneixement d'un mateix i, per tant, regulen el pensament i el comportament. Donar veu desenvolupa la capacitat i les ganes d'aprendre, i també incentiva la responsabilitat i la projecció vers la societat. Això és fonamental per a la construcció d'una societat participativa, un dels assumptes clau del nostre temps. En aquesta construcció hi tenen un paper fonamental les famílies, el professorat, els centres educatius i en general tota la comunitat educativa. D'aquesta construcció el Consell Escolar de Catalunya n'ha estat, n'és i més que mai n'ha de ser motor i exemple. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt"> </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Com molts de vostès saben, fa poc temps, només mig any, que vaig tenir l'honor i el goig d'assumir la presidència del Consell Escolar de Catalunya. Els avanço que el que he après m'ha fet valorar molt el que tenim a casa nostra, l'encert de la legislació que n'estableix les funcions i li confereix estabilitat i dinamisme. Com que a vegades donem per descomptat el que tenim i no ho valorem prou, permetinme ressaltar alguns trets característics. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Vostès saben que l'Administració educativa ha de consultar el Consell en assumptes normatius. Podria semblar que és així a tot arreu, però no és aquest el cas. Hi ha països amb consells escolars mancats de funció consultiva i que es limiten a fer debats i estudis. En d'altres llocs el consell només es consulta en ocasió de grans reformes o assumptes molt importants, fet que converteix en esporàdic el seu potencial de contribuir. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">També hi ha consells escolars que, si bé no és preceptiu que siguin consultats, quan ho són la seva opinió és vinculant. Aleshores s'hi traslladen mesures controvertides o assumptes en què el govern prefereix delegar la responsabilitat. En aquesta mena de consells el risc de polarització i de fractura interna és elevat. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Hi ha consells escolars amb membres de l'administració i n'hi ha que no tenen aquesta representació. Si bé aquest darrer cas pot donar una sensació d'independència, en la pràctica pot abocar el consell a la marginalitat, sobretot en sistemes educatius amb alts nivells de reglamentació. Que un consell incorpori representants de l'administració no treu independència als altres sectors i alhora possibilita intercanvis més realistes entre tots els agents implicats. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">A diferència del nostre, hi ha consells formats sobretot per experts, fet que pot afavorir el rigor tècnic. Però aleshores presenten un dèficit de representativitat i no són del tot idonis per recollir les demandes i les aportacions de la societat o per transmetre, de retorn, els seus plantejaments i conclusions. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">En contraposició a aquestes diverses configuracions, el Consell Escolar de Catalunya ha de ser informat, té l'obligació de comprometre's i dictaminar i també té dret a la iniciativa, a debatre i fer propostes. Alhora, el Consell té un alt perfil social i representatiu perquè l'integren moltes comunitats que aporten els seus punts de vista, interessos i perspectives. Així, en lloc de constituirse com un consell d'especialistes, es nodreix de les múltiples experteses que li aporten els seus membres. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Parlant d'expertesa —i d'estabilitat— és de justícia esmentar la Secretaria del Consell, que compta amb un personal dedicat i competent, que preserva el coneixement i contribueix a crearne de nou. Això ho he ben comprovat en el temps que porto de president i estic convençut que tots vostès coincidiran amb la meva apreciació. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">En definitiva, el Consell Escolar de Catalunya té l'estabilitat i la independència que li dóna la seva múltiple dependència, el fet d'incorporar i de tenir representades fonts molt diverses d'autoritat. Per això penso que està ben preparat per contribuir als canvis que el nostre temps reclama i, alhora, per donar un excel.lent exemple de participació i de servei a la comunitat educativa i en general a tota la societat. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">No ho dic amb cofoisme. En el camí que tenim per endavant hem de ser exigents amb nosaltres mateixos i ens hem de preocupar per la nostra pròpia rellevància, cuidant al màxim l'interès, la maduresa i la disseminació de la nostra pròpia producció. Hem de valorar més l'impacte positiu a llarg termini que no pas la repercussió i l'efecte immediat. Hem de comunicar i celebrar l'èxit propi i aliè. Hem de posar elevades expectatives sobre nosaltres mateixos en assumptes com introduir valors en els debats, eixamplar les posicions comunes i procurar la comprensió entre diferents actors. Hem de promoure la reflexió, l'aprenentatge i la creació de coneixement. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">També hem de reforçar la visió internacional i la cooperació per aprofundir en perspectives de futur i millorar la nostra capacitat d'actuar. Malgrat les incerteses i les complexitats de la nostra època hem de voler anar més enllà aprofitant que, dins dels termes que estableix la llei, nosaltres marquem els nostres propis límits. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt"> </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Parlant de superar les dificultats dels nostres temps i alhora de conservar una rica cultura, fa uns mesos que en aquest mateix Saló Sant Jordi l'escriptor Haruki Murakami, XXIII Premi Internacional Catalunya, deia que "hem de ser uns somiadors poc realistes que avancin amb pas ferm", que "no hem de tenir por de somiar". </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">El missatge de Murakami és una invitació a obrirnos, malgrat que el món potser vagi més ràpid del que poden abastar els nostres conceptes i emocions. Hem d'aprofitar el millor de les nostres idees i institucions i alhora treballar per transformar-les. Hem d'evolucionar i ho hem de fer sense perdre el rumb ni l'estabilitat. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Aquesta empresa col.lectiva només podrà reeixir si a la llar, a l'escola i a la societat celebrem el saber i l'esforç, si potenciem la reflexió i la conversa, si estimulem l'acció i la cooperació, si a tots els nivells ens esmercem a construir una cultura participativa. El treball ferm i tenaç de tots els agents del sistema educatiu ha d'estar guiat per l'esperit d'obertura i de participació i per la voluntat d'anar més enllà. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Aquest és un viatge difícil i meritori, necessari i inevitable, per al qual no tenim mapes. Però això no ens hauria de preocupar perquè no disposar de mapes és en realitat una bona notícia: tots estem convidats a cartografiar el futur de la nostra educació i en el Consell Escolar de Catalunya hi tenim un instrument excepcional. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Que sigui per molts anys. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Moltes gràcies. </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt"> </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Ferran Ruiz Tarragó </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">President del Consell Escolar de Catalunya </span></p> <p class="CM3" style="margin-bottom:6.0pt;text-align:justify"><span style="font-size:11pt">Barcelona, 20 de desembre de 2011 </span></p> Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-60965122308653140532011-11-25T16:11:00.002+01:002011-12-03T09:36:32.165+01:00Món digital i escenaris de futur de l'educació<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">Fa un
parell de dies vaig tenir la satisfacció de participar en la XXVI Setmana
Monogràfica de l'Educació organitzada per la Fundació Santillana amb el títol
"<a href="http://www.fundacionsantillana.com/convocatorias/detalle/119/21-al-25-de-noviembre-semana-monografica-de-la-educacion/"><b>L'Educació
en la Societat Digital</b></a>" a la seva seu corporativa de Madrid.<span class="apple-converted-space"> </span>Va ser molt agradable ser de nou a la
mateixa sala en què van tenir lloc diversos "Seminaris de Primavera"
dels que guardo un excel·lent record (en un d'ells vaig descobrir a Tom
Bentley) i compartir la taula amb D. Emiliano Martínez, president del Grup
Santillana, el Sr. Lluís Font, secretari de Polítiques Educatives del
Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la directora i la coordinadora
de Batxillerat de l'institut Guillem Catà de Manresa, el delegat de Pedagogia i
Innovació de<span class="apple-converted-space"> </span>La Salle Catalunya i
professors del col·legi La Salle Mollerussa.<span class="apple-converted-space"> </span>El
que segueix a partir d'aquí és el relat de la meva intervenció.</span><span lang="ES" style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">L'objectiu
de la meva ponència, titulada "<b>L'educació entre el seu present i el seu
futur: la contribució del món digital</b>" i desenvolupada en el marc
d'una sessió de la Setmana dedicada específicament a Catalunya, era fer algunes
reflexions "amb els llums llargs" sobre<span class="apple-converted-space"> </span>l'educació i els possibles papers que hi
puguin jugar les tecnologies digitals en futur en un mitjà termini,
expressament indeterminat en termes de temps i lloc, encara que en el context
implícit d'un sistema educatiu "occidental".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">M'explico.<span class="apple-converted-space"> </span>Tots sabem que el futur no està escrit, que
no el coneixem ni podem conèixer, que no es pot visualitzar amb claredat ni
molt menys predir.<span class="apple-converted-space"> </span>Podríem dir que és
un assumpte "fosc".<span class="apple-converted-space"> </span>En la
conducció dia a dia dels assumptes humans (i en particular dels educatius)
solem conduir amb els llums curts, estem atents a l'objectiu pròxim i
l'obstacle imprevist, al detall i la circumstància, al risc i l'oportunitat
concretes.<span class="apple-converted-space"> </span>La nostra principal
ocupació es focalitza en avançar mantenint el control del nostre vehicle en un
entorn canviant i incert que exigeix </span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">una atenció constant.</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"> </span></span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">De
tota manera, conduir amb llums curts no elimina la necessitat (o almenys la
conveniència) de posar els llums llargs de tant en tant per entreveure la
direcció en què ens movem, per fer-nos una idea del que pot haver més enllà
del'immediat, per comprovar si anem pel camí desitjat.<span class="apple-converted-space"> </span>Evidentment no podem fer tota la ruta només
amb llums llargs.<span class="apple-converted-space"> </span>La gestió dels
assumptes de la vida quotidiana exigeix </span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">una potent il·luminació de proximitat.</span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">Penso que aquesta modesta metàfora automobilística pot
ser aplicable al món educatiu.</span><span lang="ES" style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">Atès que
el futur es construeix a partir de l'avui, sembla del tot lògic començar
esmentant el present de l'educació.<span class="apple-converted-space"> </span>Gairebé
cada dia podem veure el fàcil que és criticar el sistema educatiu i dir als
professors i als administradors el que haurien de fer i fins i tot com ho
haurien de fer.<span class="apple-converted-space"> </span>És per això que abans
de prosseguir amb especulacions sobre futurs hipotètics, vull assenyalar que el
sistema educatiu és un sistema estable i que funciona </span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial; font-size: 11pt;">─</span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">el que no és pas poc en
aquests temps</span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial; font-size: 11pt;">─</span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"> proporcionant un servei d'interès públic de gran
demanda i d'alt valor af</span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">egit, encara que
tingui limitacions.<span class="apple-converted-space"> </span>El sistema
educatiu, una de les grans realitzacions del segle XX; és un patrimoni de
incommensurable valor que cal preservar i potenciar.<br />
</span><span lang="ES" style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"><br />
<span style="background: whitesmoke;">Una possible manera de fer-ho seria
procurar que es mantingués no només estable (el que em sembla irrenunciable),
sinó el més estàtic possible.<span class="apple-converted-space"> </span>No
obstant això, com diu el prospectivista Jordi Serra,<span class="apple-converted-space"> </span><b>el futur menys probable és aquell en què
res no canvia</b>.<span class="apple-converted-space"> </span>De manera que
sembla raonable atalaiar possibles horitzons per després optar pels que puguin
ser millors d'acord amb les nostres conviccions i valors.</span><br />
<br />
<span style="background: whitesmoke;">Com que acostuma a ser difícil pensar en
les coses excepte en la manera com ho hem fet sempre(mètode que no ajuda gaire
a resoldre els problemes i rarament permet millorar) és convenient emprar
instruments de prospecció i un d'ells és el dels escenaris.Sense pretendre
entrar en definicions, assenyalem que els escenaris es poden veure com a
descripcions exploratòries coherents d'hipotètics futurs alternatius, que
recullen perspectives del passat i del present i les projecten en el futur,
ajudant a comprendre el diferent que aquest pot arribar a ser.<span class="apple-converted-space"> </span>Fins i tot poden ajudar a formular opcions
i a orientar l'acció.<span class="apple-converted-space"> </span>De tota manera,
els escenaris no són prediccions, no són propostes de polítiques o estratègies:
són només visions de futur que compliran la seva funció si són divergents,
reptadores i rellevants.<span class="apple-converted-space"> </span>Insisteixo
que formular escenaris no predetermina res.<span class="apple-converted-space"> </span>Precisament,
en el diari El País del mateix dia de la xerrada, Brian David Johnson,
futuròleg de l'empresa Intel, deia que la seva feina consisteix a crear visions
de futur, "<a href="http://www.elpais.com/articulo/ultima/Creo/visiones/futuro/predecirlo/inutil/elpepiult/20111123elpepiult_2/Tes">però
predir és inútil</a>".</span><br />
<br />
<span style="background: whitesmoke;">Seguidament comentaré alguns plantejaments
alternatius presentats en forma d'escenaris, pensant que poden ajudar a
comprendre o a situar la contribució del món digital a l'educació a llarg
termini.<span class="apple-converted-space"> </span>A això anem, però assenyalem
abans que les concepcions, situacions i factors que afecten la societat
incorporades en els escenaris són almenys tan condicionants del futur com les
pròpies funcionalitats i propietats de la tecnologia.<span class="apple-converted-space"> </span>Per això em baso en un treball realitzat
sota els auspicis de l'OCDE en la dècada passada, generalment conegut com
"<a href="http://www.oecd.org/document/57/0,3746,en_36702145_36702265_37191801_1_1_1_1,00.html">The
Schooling for Tomorrow Scenarios</a>" o "<a href="http://www.oecd.org/dataoecd/56/39/38967594.pdf">Scenarios for the Future
of Schooling</a>" que va donar lloc a l'esplèndid llibre "Think
Scenarios, Rethink Education"(OECD - CERI, 2006).<br />
</span><br />
<span style="background: whitesmoke;">Em prenc la llicència de reduir i compactar
en tres els sis escenaris plantejats per l'OCDE.<span class="apple-converted-space"> </span>A més de no voler allargar-me, corrent el
risc de convertir aquesta breu ponència en una lliçó, cosa que no faria al cas,
fins i tot crec que el fet d'agrupar i simplificar pot facilitar a visualitzar
la relació entre TIC i escenaris educatius.<span class="apple-converted-space"> </span>En
qualsevol cas el material original és fàcilment accessible per a la lectora o
el lector interessat i a ell em remeto.</span><br />
<br />
<span style="background: whitesmoke;">Un primer escenari seria el d'una certa
desescolarització, el que no s'ha d'entendre com la fi de l'escola ni com<span class="apple-converted-space"> </span><i>homeschooling</i>.<span class="apple-converted-space"> </span>La idea d'aquest escenari és que l'evolució
de la societat fa que sistemes educatius fortament institucionalitzats donin
pas a sistemes més diversificats, en part privatitzats, comunitaris i fins i
tot informals, amb centres educatius que ofereixen múltiples alternatives
d'aprenentatge per respondre de manera eficient a<span class="apple-converted-space"> </span>demandes específiques.<span class="apple-converted-space"> </span>El pas d'uniformitat a diversitat s'obté
mitjançant la incorporació de nous agents al "mercat educatiu", que
competeixen i aporten varietat, tal com sembla que passa actualment al Regne
Unit.<span class="apple-converted-space"> </span>D'alguna manera això obriria el
camp educatiu a opcions que poden generar fortes dosis de dinamisme i innovació
però que al seu torn presenten amplis riscos pel que fa a exclusió i falta
d'equitat.</span><br />
<br />
<span style="background: whitesmoke;">En aquest escenari, els forts lideratges
interns propis de centres educatius amb agenda competitiva són decisius a
l'hora d'establir la intensitat i els usos de les TIC.<span class="apple-converted-space"> </span>Possiblement predominarien els usos que
converteixen les TIC en instruments per aconseguir alts resultats d'acord amb
els sistemes establerts d'avaluació o de retiment de comptes, com per exemple
aconseguir bones posicions en els rànquings públics de centres escolars.<span class="apple-converted-space"> </span>Les TIC també es posen al servei de
"la satisfacció dels clients", usualment els pares que han optat pels
centres d'acord amb les seves conviccions, interessos o possibilitats.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="IT" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">Un segon escenari (resumit, insisteixo) seria l'anomenat del "status
quo" o burocràtic.<span class="apple-converted-space"> </span>En ell,
davant pressions socials múltiples i contradictòries, els centres educatius,
poc eficients a l'hora de gestionar la complexitat, s'atenen al que està
establert, es repleguen en si mateixos i continuen treballant "com
sempre", obeint com a màxim a intervencions "top-down".<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">D'alguna manera
aquest escenari es caracteritza per certs impulsos auto-protectors dels
professionals, el que pot anar en la línia de inspirar-se en un passat
idealitzat o en la priorització dels seus propis interessos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">En aquest
marc les tecnologies digitals tenen escàs impacte en la renovació de
l'organització i en les competències i l'avaluació de l'alumnat.<span class="apple-converted-space"> </span>Les TIC es conceben abans que res com a
instruments del professorat, per reforçar la didàctica, i com a eines dels
alumnes (treballs, buscar informació) però l'examen és tradicional o en tot cas
les TIC s'empren per aplicar proves.<span class="apple-converted-space"> </span>Els
professors es plantegen l'ús de les TIC com un àmbit d'opcionalitat i l'èmfasi
recau en la formació individual del professorat.</span><span lang="ES" style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">En aquest
escenari l'ús de les TIC pot créixer en volum, però no s'hauria de descartar la
possibilitat d'un cert retrocés (potser petit, o tal vegada molt substancial)
de les TIC del panorama pedagògic per assumptes com dificultats tècniques,
conflictes amb l'estatus<span class="apple-converted-space"> </span>quo
organitzatiu i del professorat, descrèdit induït pels mitjans de comunicació al
correlacionar TIC amb certs tipus de resultats (o l'absència d'aquests), i, com
no, per dificultats en el finançament de l'educació.<span class="apple-converted-space"> </span>Fins i tot es pot pensar que aquestes
opcions puguin ser enquadrades sota l'etiqueta "realisme", reforçant
així l'estatus quo.</span><span lang="ES" style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">L'últim
escenari "compactat" que els presento </span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial; font-size: 11pt;">─</span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">alhora que confesso que és el
que jo personalment prefereixo</span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial; font-size: 11pt;">─</span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"> és l'anomenat "reescolarització":
en entorns </span><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">socials i culturals en els que hi ha consens
sobre el valor de l'educació i molta preocupació per la<span class="apple-converted-space"> </span>equitat, les escoles es reformen i
dinamitzen amb la finalitat de centrar-se en l'èxit de cada alumne
independentment del seu talent, procedència o entorn.En aquest escenari, els
centres educatius creen consensos al voltant del que cada comunitat pensa i
valora en termes d'aspiracions, currículum, cooperació, interacció i ús del
temps.<span class="apple-converted-space"> </span>Sent fonamental la preparació
de cada professor, la qualitat pedagògica per a l'èxit de tots els alumnes es
basa més en les sinergies de l'equip que en eventuals virtuosismes individuals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">En aquest
cas les TIC s'orienten a obtenir el màxim de cada alumne, contribueixen a que
pugui desenvolupar el millor del seu potencial en termes d'un ampli espectre de
competències, i posen a disposició del professorat instruments eficaços
d'intervenció i de seguiment amb l'objectiu<span class="apple-converted-space"> </span>de
posar les màximes expectatives en cada estudiant.<span class="apple-converted-space"> </span>D'alguna manera en aquest escenari no es
planteja que els professors utilitzin les TIC perquè la capacitat de funcionar
de l'escola, convertida en una empresa d'aprenentatge autoorganitzat, només és
possible amb aquestes eines.</span><span lang="ES" style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">Tal com
els he esmentat abans, crec que aquests escenaris poden ajudar a imaginar per
on podria anar en el futur la contribució del món digital a l'educació en base
a factors de tipus social i professional, no tecnològic.<span class="apple-converted-space"> </span>Però això no impedeix que donem una ullada
ràpida a l'evolució imparable de la tecnologia.</span><span lang="ES" style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">En primer
lloc cal constatar que probablement continuarà l'increment exponencial de la
capacitat de procés, que s'integrarà en tot tipus de dispositius i serveis i
permetrà elevar l'automatització a cotes elevadíssimes: tot el que tècnicament
pot ser automatitzat ja ho està sent en el moment en<span class="apple-converted-space"> </span>que és rendible fer-ho, fet que ja ara
té importants repercussions educatives sobre les quals no ens podem estendre.<span class="apple-converted-space"> </span>El sorprenent desenvolupament de la
capacitat d'emmagatzematge digital (que permet coses insospitades, per exemple,
actualment, amb un cost molt baix, cadascun podria enregistrar la seva pròpia
vida en qualitat DVD) sembla que continuarà sense treva.<span class="apple-converted-space"> </span>Els objectes intel·ligents, amb informació
relativa a aspectes com ubicació, descripció, context, ens permetran utilitzar
la xarxa per respondre a preguntes de nou encuny sobre objectes en l'espai-temps
(on és el meu cotxe ara?).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">Més
important que això en termes educatius, hi ha grans desenvolupaments pel que fa
la web personal (capacitat de reorganitzar, configurar i gestionar contingut en
línia); s'estan creant xips que aprenen i responen a mesura que adquireixen
experiència i comencen a emergir aplicacions amb<span class="apple-converted-space"> </span>consciència semàntica.<span class="apple-converted-space"> </span>Aquestes proporcionaran respostes a
preguntes molt complexes que per ara no poden ser "enteses" pels
sistemes actuals. Quan, prenent un exemple d'actualitat, dins d'un cert temps
un ordinador pugui respondre a una pregunta del tipus "quins líders
polítics europeus joves estan en<span class="apple-converted-space"> </span>aquests
moments donant el seu suport als eurobons i perquè", com s'haurà de
redefinir el concepte de treball escolar? Podrem llavors continuar separant
l'avaluació de la persona de les eines de treball intel·lectual que utilitza
per a fer-lo, o de la informació que proporciona el<span class="apple-converted-space"> </span>seguiment proper i personalitzat de cada
alumne?</span><span lang="ES" style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">En
definitiva, penso que la tecnologia establirà la seva pròpia i potent agenda,
però que la seva contribució a l'educació estarà condicionada pel curs general
que segueixi la societat i per la visió predominant que aquesta tingui de
l'educació i del paper que atorgui a l'educació en la construcció del seu propi<span class="apple-converted-space"> </span>futur.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">No voldria
acabar aquesta ponència sense deixar d'esmentar que Catalunya té<span class="apple-converted-space"> </span>des dels anys 80<span class="apple-converted-space"> </span>una llarga i profitosa tradició de
"informàtica educativa", després subsumida en el concepte més general
de TIC en l'educació.<span class="apple-converted-space"> </span>Els
desenvolupaments del Programa d'Informàtica Educativa (PIE) i de la xarxa
telemàtica educativa XTEC, el projecte Argo i el portal edu365, són exemples
primerencs i al meu parer fecunds de polítiques públiques de TIC en educació.<span class="apple-converted-space"> </span>De tota manera, val a dir que aquestes
estratègies per a la societat del coneixement basades en les dotacions
informàtiques dels centres educatius i en les infraestructures de
connectivitat, en la inversió en formació del professorat, coordinació, difusió,
continguts, innovació i recerca, no es van acompanyar d'una<span class="apple-converted-space"> </span>adequació normativa suficient en els
aspectes crucials d'avaluació i de seguiment dels alumnes.<span class="apple-converted-space"> </span>Al meu parer, això va ocórrer no només a
Catalunya sinó que va ser i encara és un fenomen molt general que afecta la
contribució del món digital a l'educació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">Afortunadament,
sobre aquests assumptes la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) de l'any 2009 ha
establert noves bases.<span class="apple-converted-space"> </span>No entro ara en
els aspectes generals que ja ha esmentat el secretari de Polítiques Educatives
del Departament d'Ensenyament en la seva intervenció i em limito als temes
digitals i d'entorn.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">Assenyalo
en primer lloc que la LEC estableix la possibilitat de noves formes d'avaluació
basada en el treball de l'alumne amb les TIC, de manera que aquestes serveixin
per recollir i organitzar el seu treball mitjançant un dossier personal
d'aprenentatge propi de cada alumne, tipus<i>e-portfolio</i>.<span class="apple-converted-space"> </span>En segon lloc, la LEC també estableix el
desenvolupament d'un registre acadèmic personal en format digital com un
instrument eficaç de seguiment de l'alumne a nivell individual, el qual ha de
fer possible que el professorat estigui en condicions òptimes de donar suport i
orientació personalitzades. I en tercer lloc, la Llei d'Educació de Catalunya
és pionera quan preveu que l'estructura i l'organització dels centres han
d'evolucionar definint entorns d'aprenentatge que permetin el treball en xarxa
i les diverses formes de transmissió de coneixement als grups classe<span class="apple-converted-space"> </span>i també les activitats individuals de
treball i estudi, el que obre el camí a futurs dissenys en què l'arquitectura
escolar, el mobiliari i l'ergonomia vagin estretament de la mà del projecte
educatiu del centre docent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">No em
estenc més.<span class="apple-converted-space"> </span>Acabo expressant la meva
convicció que en conjunt disposem de bases suficients perquè l'evolució del
sistema educatiu de Catalunya es pugui orientar en el sentit de l'escenari
descrit com "reescolarització" per l'OCDE.<span class="apple-converted-space"> </span>Aquest escenari no és altre que el d'una
profunda revaloració de l'educació i de la funció de l'escola, amb tot el
potencial del món digital posat al servei de l'alumne i de la societat.</span><span lang="ES" style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">Moltes
gràcies.</span><span lang="ES" style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span class="apple-style-span"><span lang="ES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;">Ferran Ruiz Tarragó</span></span><span lang="ES" style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<span lang="ES" style="background: #EBEFF9; font-family: "Trebuchet MS"; font-size: 11.0pt;"><a href="http://www.about.me/frtarrago">www.about.me/frtarrago</a></span><span lang="ES" style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.0pt;">
<br /></div>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-58692213320390933692011-07-19T17:44:00.004+01:002011-07-20T06:29:48.337+01:00El valor del castell de cartes<div><div><br /></div><div>La protesta "dels indignats" d'aquesta primavera és un fet que interpel·la vivament la nostra societat. Una part substancial de la protesta l'ha protagonitzat jovent que, motivat per la percepció d'una combinació de situacions injustes i de contradiccions del sistema econòmic, social i polític, vol prendre la paraula i passar a l'acció amb l'esperança (difusa però compartida per molts) d'aconseguir un ordre més just. Entre els factors de fons del moviment 15-M hi ha una combinació d'atur, que afecta a moltíssims joves amb estudis o sense, i d'ocupació laboral de poca qualitat, cosa que es reflecteix en sous molt baixos i la consegüent dificultat de viure de manera autònoma. Com alguns diuen als Estats Units, si no superes la <i>high school</i> treballaràs a Wal Mart i si vas a la universitat, també, però a més tindràs deutes (préstecs que hauràs de tornar). El contracte social de l'educació vigent durant el segle XX s'està esquinçant sota els nostres peus: disposar d'un títol acadèmic ja no garanteix tenir feina, ni molt menys una feina satisfactòria. Tanmateix, ara és més imprescindible que mai tenir estudis formals i cal lluitar a nivell familiar i escolar perquè els joves ho entenguin i s'esforcin per aconseguir-lo. </div> <div><br /></div><div>Al moviment 15-M possiblement hi ha contribuït un fons de despolitització de la societat, d'indiferència o àdhuc menysteniment per la tasca política, conreats al llarg de bastants anys. La ciutadania, les elits intel·lectuals i culturals, les classes professionals i empresarials, semblen haver abandonat la política per deixar-la en mans de les burocràcies dels partits i de la simbiosi d'aquestes amb mitjans de comunicació i grups de pressió. Tanmateix, malgrat dèficits reals o imaginats de lideratge, transparència o participació, tots plegats gaudim del privilegi de viure en un sistema democràtic, individualment ens considerem demòcrates i potser acabem pensant que tenim dret a tot, que tot està guanyat, que el benestar bàsic i els drets individuals i socials estan garantits. Fins i tot arribem a creure que tenim dret a que el nostre món sigui indefinidament sostenible, cosa que massa sovint basem en la premissa que han de ser altres els que s'ocupin de fer-ho possible.</div> <div><br /></div><div>En aquest context, penso que és legítim preguntar-se si l'educació escolar, especialment en els seus nivells superiors, contribueix ni que sigui mínimament a aquest ambient de despolitització, si per activa o per passiva afavoreix que s'estengui una concepció del món com un lloc de molts drets i pocs deures, de més autoafirmació que compromís. Ens ho hauríem de preguntar no pas per inculpar-nos, sinó per veure com podríem influir per posar-hi remei, a llarg termini. La pregunta no és retòrica ni banal; el sistema educatiu no la pot ignorar i hauria de ser el primer interessat en saber com pot contribuir a l'evolució de la societat de la millor manera possible.</div> <div><br /></div><div>Assenyalo tot això ben conscient que la responsabilitat no seria, ni de bon tros, exclusiva del sistema educatiu. Les famílies, les amistats, les relacions laborals, les xarxes relacionals i els mitjans de comunicació, les ideologies, les creences religioses, l'entorn cultural i els factors socioeconòmics també tenen una gran part de responsabilitat en la configuració de la visió del món que tenen els joves. Però insisteixo en que cal fer-nos la pregunta de si l'educació que reben els alumnes, la que bastim amb el sistema educatiu que tenim, podria tenir alguna mena de relació, ni que fos molt indirecta, amb el proclamat descrèdit de la política, amb la banalització de la cosa pública, l'actitud que els drets són més importants que els deures i el convenciment que els avenços socials s'han de donar per descomptats.</div> <div><br /></div><div>Per això, una primera consideració és si el nostre sistema educatiu, considerat globalment, mira i actua massa cap endins, si prioritza les conveniències i les rutines institucionals per davant de les persones, amb el resultat que no ajuda prou el jovent a fonamentar una base sòlida de lligams socials i intergeneracionals i a construir una visió més àmplia i més "actuable" del món. De fet, un dels principis estructurals del sistema educatiu és agrupar els joves en classes tancades, basades en l'edat, cosa que limita l'establiment de relacions constructives amb la societat i la interacció personalitzada amb els adults. A més a més, impel·lim els joves a tancar-se en subcultures de consum i en entorns segregats d'oci i evasió (i després sovint se'ls acusa d'antisocials). També ens podríem preguntar si l'esforç que fem per mantenir els estudiants contínuament ocupats en tasques preprogramades (que normalment tenen una relació força minvada amb el seu entorn i interessos, en la configuració i avaluació de les quals no són convidats a participar) contribueix realment a que aprenguin a pensar per ells mateixos, que precisament és l'atribut fonamental de la democràcia i de la participació constructiva en la societat. I una altra reflexió en aquesta mateixa línia seria preguntar-nos si l'educació actual dóna un impuls prou fort al coneixement de la realitat i la història pròxima que configura el nostre dia a dia, coneixement que contribueix a entendre i valorar els èxits i conquestes socials que cal preservar i fer evolucionar, perquè de cara el futur no hi ha res garantit ni res no es pot mantenir permanentment estàtic.</div> <div><br /></div><div>Fa un parell de mesos que el Dr. Joaquim Prats, en un oportú article a la revista Escuela (Núm. 3.905), ens recordava la figura i el pensament de Tony Judt: "les repúbliques i les democràcies només existeixen en virtut del compromís dels ciutadans en la gestió dels assumptes públics". Què passa si els ciutadans actius i preocupats abandonen la política? La resposta de Judt és que s'abandona la societat a la gent més mediocre i venal, al temps que es contribueix al deteriorament de la cosa pública i es fomenta la privatització de l'espai públic. Aquest plantejament porta a pensar que la qüestió que ens ocupa es podria formular així: utilitzem prou el llarg període d'escolarització obligatòria per fomentar valors polítics? La meva resposta personal és que no ho fem amb el grau i el convenciment suficients, potser, com diu Judt, perquè "solem donar per descomptades les institucions, la legislació, els serveis i els drets heretats de la gran era de reformes del segle XX", que al món occidental li van proporcionar uns avenços socials que abans de la Segona Guerra Mundial eren gairebé inconcebibles. Em fa l'efecte que com a societat (i com a sistema educatiu) som poc conscients de ser els sortosos beneficiaris d'una transformació sense precedents en abast i impacte, materialitzada en la segona meitat del segle passat. Com assenyala el mateix Judt en "El món no s'en surt" (2010), "semblem estranyament inconscients de que hi ha moltes coses que cal defensar."</div> <div><br /></div><div>Penso que aquesta problemàtica és inequívocament educativa, que concerneix els professionals i que obliga a tots els <i>stakeholders </i>de l'educació. I per això ens cal un debat sobre les interrelacions entre sistema educatiu, jovent, valors i societat en el context de les tensions i els canvis inherents a un món globalitzat. Un element fonamental d'aquest debat seria la necessitat de presentar als joves els fonaments del progrés i de la prosperitat que aguanten juntes les peces de la nostra societat, que, com diu Gidley, potser és un castell de cartes però, tanmateix, és l'única casa que tenim. Res no hauria de substituir o limitar l'aprehensió, per part de l'estudiant, d'aquesta realitat.</div> <div><br /></div><div>D'alguna manera també correspon a l'educació, als ensenyants, saber i transmetre que "no hi ha democràcia sense autonomia de la consciència, no hi ha autonomia de la consciència sense pensament crític, i que no hi ha pensament crític sense una dosi important de concentració i treball, sense una elaboració personalitzada, ambiciosa i il·lusionada de les nostres possibilitats humanes" [cita aproximada del professor Ignasi Boada; demano disculpes per no tenir a mà l'original]. No hi ha democràcia sense esforç individual, sense la voluntat d'interessar-se per un mateix i pels altres i l'esforç de voler conéixer i comprendre les realitats i situacions del nostre món.</div> <div><br /></div><div>Siguin quines siguin les circumstàncies, l'educació sempre té la missió essencial de generar entusiasme sobre el potencial de l'esperit humà, cosa que, en la meva opinió, és un bon antídot contra la indignació i el desencís sistèmics. Em fa l'efecte que això no es pot aconseguir només a base de lliçons curriculars estàndard, sinó que requereix crear oportunitats perquè els alumnes pensin sobre ells mateixos i el seu món i vagin formant-se criteris sobre el paper que hi volen jugar.</div> <div><br /></div><div>Crec que es pot ben dir, pensant en el futur de la societat, que el repte més crucial és combatre la sensació de desilusió, d'impotència i negativitat vers el futur i lluitar en tot moment per desplegar el potencial dels joves, posant en primer pla el valor de la vida i de l'esperit humans en la nostra llar comuna, en el nostre castell de cartes compartit.</div> <div><br /></div><div>Ferran Ruiz Tarragó</div><div><br /></div><div><a href="mailto:frtarrago@gmail.com">frtarrago@gmail.com</a></div><div><a href="http://www.xtec.cat/~fruiz/">http://www.xtec.cat/~fruiz/</a></div><div><a href="http://twitter.com/#!/frtarrago">http://twitter.com/#!/frtarrago</a></div> <div><br /></div></div>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-66570493854708245272011-04-30T17:25:00.004+01:002011-05-01T18:22:09.168+01:00Evasió i utopia<div>Avui torno a parlar de <a href="http://notesdopinio.blogspot.com/2011/04/la-societat-de-la-ignorancia.html" target="_blank">"La sociedad de la ignorancia"</a> (<a href="http://www.edicionespeninsula.com/es/llibre/la-sociedad-de-la-ignorancia_13731.html" target="_blank">Ed. Península, 2011</a>), però aquest cop ho faig per introduir la meva contribució a aquesta obra, el breu assaig titulat "Educar, entre la evasión y la utopía".</div> <div><br /></div><div>La relació entre aquestes dues paraules em va aparéixer amb força al llibre de Zygmunt Bauman "Temps líquids. Viure en una època d'incertesa" (Viena Edicions, 2007). En el capítol cinqué, "La utopia a l'època de la incertesa", l'autor del concepte de modernitat líquida afirma que en termes semàntics l'evasió és justament el contrari de la utopia. Per a Bauman utopia és un fi distant, cobejat i somiat, capaç de respondre millor a les necessitats humanes. Inventat per Thomas More a partir dels termes grecs <i>eutopia </i>(bon lloc) i <i>outopia </i>(enlloc), utopia és un món ideal lliure d'amenaces, és una illa de somni purificada de la inseguretat i de les pors on les persones poden viure les seves vides amb plenitud. Així, utopia seria el lloc cap on el progrés pot acostar als que el cerquen de manera col·lectiva. Citant novament Bauman, Oscar Wilde deia que el progrés era la realització d'utopies. Per Anatole France la utopia era el principi de tot progrés i l'esbòs d'un futur millor: fins i tot els troglodites, per no continuar a les cavernes, van haver de somiar un món millor. </div> <div><br /></div><div>A l'extrem oposat de la utopia se situa l'evasió. Les persones en general tendim a preferir ocupar-nos de temes gratificants o d'interès immediat més que no pas d'involucrar-nos en assumptes complexos o que només són rellevants a llarg termini, especialment si transcendeixen l'esfera individual. L'evasió també és desinterés d'esforçar-nos, de cooperar, és desplaçar el discurs de la millora compartida al de la supervivència individual. Evadir-se implica distreure's de pensar, és desentendre's d'inquietuds, és optar per limitar al màxim els maldecaps i les preocupacions i centrar-nos en el que ens gratifica. </div> <div><br /></div><div>En la nostra cultura evasió és un concepte amb prestigi: d'una manera o altra contínuament estem convidats a evadir-nos, d'instal·lar-nos en entorns materials o imaginaris que ens proporcionin satisfaccions i comfort, sigui amb fórmules genèriques, sigui amb experiències a mida dissenyades per una indústria activa i potent. Tots ens evadim -no és pejoratiu- tothom té ganes d'evadir-se, de "desconnectar", de "relaxar-se", i certament el comú dels mortals experimenta una necessitat psico-biològica de fer-ho. A les antípodes d'aquest prestigi, la pretensió de perseguir l'utopia és desconcertant i sospitosa; ser tractat d'utòpic és sinónim, en el millor dels casos, de mancat de realisme, quan no de desassenyat, irracional i fins i tot perillós.</div> <div><br /></div><div>La relació de tot això amb l'educació és el que he mirat d'explorar a "Educar, entre la evasión y la utopía".</div><div><br /></div><div>Millorar l'educació s'ha convertit en un assumpte cada cop més present al debat públic. La problemàtica educativa és objecte de conversa més o menys informada i generosa en mitjans de comunicació i entre famílies i professionals. Tanmateix, jo diria que el lloable objectiu social i polític de millorar l'educació no va acompanyat d'un esforç cooperatiu prou potent i audaç de creació de visions globals a llarg termini. Sembla que s'espera que les solucions apareixeran quan les aporti algú, persona o institució, preferentment de l'àmbit polític o administratiu. Dit d'altra manera, al debat col·lectiu li manca el punt d'utopia necessari per dibuixar visions inspiradores i alhora realistes del que podria ser un futur educatiu més productiu i satisfactori si, de manera col·lectiva i respectuosa, ens atrevissim a analitzar a fons les bases que determinen les realitats i les relacions específiques de l'esfera educativa. En aquest sentit, per a mi, l'evasió es manifesta quan les propostes de millora se centren en actuacions sobre variables aïllades pròpies del que en podríem dir "els mapes mentals predominants". La utopia seria ser capaços de pensar en formes alternatives d'estructurar la relació entre el món adult del professorat (i també el dels pares i mares) amb el dels infants i joves. Sens dubte aquest debat ens portaria a prioritzar la centralitat de les persones i la construcció dels seus aprenentatges per damunt de les tradicions, conveniències i estructures més aviat anquilosades del sistema actual.</div> <div><br /></div><div><div>Perquè no es pot ignorar, tal com assenyala el professor Daniel Innerarity a "La sociedad de la ignorancia", que la societat del coneixement ha acabat amb l'autoritat del coneixement. Així, l'autoritat del professorat s'ha de recompondre sobre bases diferents perquè ja no és possible basar-la en el control de l'espai informacional ni en que l'apropiació per l'alumne de la informació que se li subministra sigui un factor clau del seu èxit quan acabi la seva etapa escolar. Ni es pot pensar que l'espai físic tancat dissenyat per la transmissió oral i el control dels comportaments que pretenia imposar, com diu Bauman, "un estat de "prohibició o suspensió de les comunicacions" és una fórmula viable i efectiva avui dia ni molt menys a deu o vint anys vista. Ni tampoc es pot donar per garantit que l'espai organitzatiu tradicional, determinat per la transmutació de les disciplines acadèmiques en l'indiscutible eix estructural dels centres educatius, mantingui en el futur la vigència i la utilitat que ha tingut en el segle XX. </div> </div><div><br /></div><div>En definitiva, la modernitat líquida ha canviat el panorama d'estabilitats i certeses que abans posseïa el món de l'educació. Ens evadim quan pensem que hi pot haver expectatives reals de millora sense anar més enllà dels sabers, procediments i estructures tradicionals que es materialitzen en els espais físic, informacional i organitzatiu tot just esmentats. Construir la utopia passaria per ser capaços de dissenyar i posar en marxa, de manera pausada, participativa i humil, una renovació pedagògica que superés unes disfuncions que cada dia que passa són més manifestes, contribuint alhora a satisfer millor les necessitats de les persones (els alumnes) en l'incert món que els espera.</div> <div><br /></div><div>En el fons ens enfrontem a la paradoxa irresoluble de voler arreglar els problemes de la "societat de la ignorància" sense repensar el sistema educatiu que n'és un dels fonaments. La frase atribuïda a Einstein, que tant circula per Internet, de que no es poden resoldre els problemes amb el mateix pensament que ha contribuït a crear-los sembla perfectament aplicable al nostre cas, i més encara quan el món canvia sense aturar-se. També semblaria apropiat convidar-nos a nosaltres mateixos a aprofitar una altra idea del científic d'Ulm: els intel·lectuals resolen o s'esforcen per resoldre els problemes mentre que els genis busquen la manera d'evitar-los. </div> <div><br /></div><div>L'educació ja no és l'àmbit segur i amb pocs riscs que era tot just fa unes poques dècades. Hem de deixar d'evadir-nos. Avui dia no ens queda cap altra possibilitat que somiar la utopia i desenvolupar estratègies per actuar en la incertesa.</div> <div><br /></div><div>Ferran Ruiz Tarragó</div><div><br /></div><div>(Dedicat a Glòria M. </div><div>PG de l'E ;-)</div><div><br /></div>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-58487978571563494482011-04-01T21:41:00.003+01:002011-04-02T07:04:08.655+01:00La societat de la ignorància<p class="MsoNormal">A diferència de les altres Notes d'opinió que ocasionalment he anat acumulant en aquest blog, el contingut d'aquest <i>post</i> serà obertament propagandístic. Ho declaro expressament per evitar malentesos. El meu objectiu és informar de l'existència i mirar de provocar l'interès dels lectors per un llibre de molt recent publicació. Es tracta de "<a href="http://www.edicionespeninsula.com/es/llibre/la-sociedad-de-la-ignorancia_13731.html">La sociedad de la ignorancia</a>" (Ed. Península), conjunt d'assaigs de sis autors editat per Gonçal Mayos i Antoni Brey amb pròleg d'Eudald Carbonell. Penso que els títols dels capítols són prou suggerents com per detallar-los a continuació, seguits del nom dels seus autors:<br /></p><ul><li>Dificultats per a l'"empoderament" de la "societat del coneixement" (Gonçal Mayos)</li><li>La societat de la ignorància. Una reflexió sobre la relació de l'individu amb el coneixement en un món hiperconnectat (Antoni Brey)</li><li>La societat del coneixement i les dificultats de la seva producció (Marina Subirats)</li><li>La societat de la "crisi de sentit" (Joan Campàs)</li><li>Educar, entre l'evasió i la utopia (Ferran Ruiz)</li><li>La societat del desconeixement (Daniel Innerarity)</li><li>La "societat de la incultura", cara fosca de la "societat del coneixement"? (Gonçal Mayos)</li></ul> <p></p> <p class="MsoNormal"><span title="">El dia 5 d'abril, a les 19.30 hores presentem aquesta obra a Barcelona, a la seu de l'Ateneu Barcelonès (carrer de la Canuda 6). Tothom que llegeixi aquesta Nota hi és cordialment convidat.<br /><br /></span><span title="">Bé, s'ha acabat la publicitat. Moltes gràcies. Per tractar de compensar la lectora o lector que hagin arribat fins aquí, em permeto citar gairebé a l'atzar algunes frases o paràgrafs de "La sociedad de la ignorancia", amb l'objectiu gens dissimulat que cridin la seva atenció o fins i tot capturin la seva imaginació. Literalment:<br /></span></p><ul><li>La tecnologia i la seva socialització generen tensions i divisions en les nostres estructures etològiques i culturals. No s'ha produït, doncs, una socialització efectiva del coneixement i això impedeix que caminem cap a la societat del pensament, tal com hauríem de fer.</li><li>El perill no és que ens faltin els experts i especialistes, sinó els ciutadans i les seves possibilitats reals de control del comú, de la política i de la civilització humana.</li><li>Vivim, gràcies a la tecnologia, en una societat de la informació, que ha resultat ser també una societat del saber, però no ens encaminem cap a una societat del coneixement, sinó tot el contrari. Les mateixes tecnologies que avui articulen el nostre món i permeten acumular saber ens estan convertint en individus cada vegada més ignorants. Tard o d'hora s'esvairà el miratge actual i descobrirem que, en realitat, ens encaminem cap a una societat de la ignorància.</li><li>La societat hiperconnectada [...] crea una nova força disgregadora que es pot denominar <i>comunitarisme autista</i>.</li><li>En què queda la llibertat individual quan no arribem a entendre la complexitat del món que ens envolta?</li><li>Avui dia les paraules no moren de desgast físic [...] sinó d'obsolescència, com gairebé tot el que hi ha al nostre voltant, convertides en joguines trencades que abandonem abans d'haver realitzat la seva càrrega semàntica i el seu recorregut possible.</li><li>La narració ha estat substituïda pel flux, la connexió per la desconnexió, i la seqüència per l'aleatorietat. Estem davant d'una cultura "amnèsica" en què qualsevol cosa està barrejada en un pantà supercontaminat d'imatges i sensacions.</li><li>L'ensenyança kantiana de que els éssers humans són fins en si mateixos i que mai haurien de ser tractats com a mers mitjans [...] és inoperant, llevat d'excepcions, enfront del pes dels objectius institucionals, la burocràcia i la tradició.</li><li>La modernitat líquida ha canviat de manera radical el panorama d'estabilitats i certeses que fins fa poc tenia el món de l'educació. La seva resposta es tenyeix d'evasió, ja que pretén aparentar normalitat i situar les seves expectatives de millora dins dels confins dels seus cànons vells i tancats.</li><li>La ciència no està en condicions d'alliberar la política de la responsabilitat d'haver de decidir sota condicions d'inseguretat.</li><li>Pot sobreviure a llarg termini una civilització tan hàbil i preparada per a superar i preveure els riscos concrets, immediats i productius, com inhàbil i inculta per fer-se càrrec dels riscos comuns, globals, polítics i -per la seva amenaçant abast- civilitzatoris? Pot sobreviure la nostra societat si continua circumscrivint el talent i l'esforç únicament al treball privat especialitzat i -per tant- relegant la tasca democràtica comuna, amb ciutadans incults que no puguin fer-se càrrec de les problemàtiques globals i bàsiques de la pròpia civilització?</li></ul> <span title="">Interessant? Que vostès ho gaudeixin.<br /><br /></span><span title="">Salutacions cordials.</span> <p class="MsoNormal">Ferran Ruiz Tarragó</p><p class="MsoNormal"><a href="mailto:frtarrago@gmail.com">frtarrago@gmail.com</a></p> <p class="MsoNormal"><a href="http://www.xtec.cat/~fruiz/">http://www.xtec.cat/~fruiz/</a></p> <p class="MsoNormal"><a href="http://twitter.com/frtarrago">twitter.com/frtarrago</a></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-14642032132048664432011-01-30T21:48:00.002+01:002011-01-30T22:01:36.079+01:0025 anys del PIE<p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS'; ">El 30 de gener de 1986, avui fa exactament 25 anys, el govern de Catalunya va aprovar el decret de creació d'un important pla de modernització de l'ensenyament "en ordre a la consecució d'uns objectius de renovació pedagògica, d'innovació educativa i de formació permanent" que, "a través de l'aplicació de nous models, sistemes i instruments", fos capaç de proporcionar "solucions adequades als problemes plantejats per les noves i canviants situacions" en què es trobava immers el sistema educatiu. El Programa d'Informàtica Educativa (PIE), peça mestra a llarg termini d'aquest pla de modernització, va materialitzar una explosió d'activitat, d'interès i de creativitat que fou protagonitzada per nombrosíssims professors i professores innovadors atrets per l'aplicació educativa de la informàtica i compromesos amb la seva feina i l'avenç del sistema educatiu del nostre país.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">El PIE va néixer amb el mandat de racionalitzar i coordinar les actuacions existents en el camp de la informàtica educativa que s'anaven endegant i alhora de "proveir al seu més harmònic i efectiu desenvolupament". Una inversió de 1812 milions de pessetes (pràcticament 11 milions d'euros) va permetre aconseguir en tres anys l'objectiu inicial de generalitzar la disponibilitat d'aules d'informàtica en els instituts de batxillerat i formació professional, a més de dur a terme d'altres actuacions. Crec que la més destacada va ser la creació el 1988 de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (que deu tenir -o poc li deu faltar- el rècord mundial de longevitat d'una xarxa de comunicacions per l'educació: llarga vida a la XTEC!). Per motius pressupostaris l'inici de la dotació sistemàtica dels centres d'EGB hauria d'esperar la famosa convocatòria per seleccionar 320 centres per "participar en el pla d'actuacions d'introducció curricular dels mitjans informàtics", de juny del 1991. Estic segur que l'excitació que va suscitar aquesta convocatòria deu ser recordada vívidament per molts dels seus nombrosos i entusiastes protagonistes.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">En el pla pedagògic els objectius establerts per al PIE eren "contribuir a la millora del procés d'aprenentatge afavorint el desenvolupament de la capacitat de resoldre problemes, la intuïció i la creativitat" i "promocionar l'ús de l'ordinador com a recurs didàctic i com a mitjà de renovació metodològica educativa". Es pretenia que l'alumne es familiaritzés i aprengués amb la informàtica com a resultat d'utilitzar-la com a instrument de treball pedagògic i que alhora s'apropés a la comprensió dels conceptes i dels nous estils de treball d'una societat que aleshores iniciava, amb l'adveniment de l'era del PC, una ràpida i explosiva informatització. També es proposava "potenciar la incidència de la informàtica, com a ciència i tecnologia, en els currícula de tots els plans de formació, tant generals com especialitzats". Passats 25 anys, la relectura d'aquests objectius sorprèn per la seva vigència i actualitat. Improvisant una mica, penso que si els re-escrivissim avui com a màxim hi afegiríem de manera explícita quelcom semblant a "possibilitar que l'ensenyament-aprenentatge incorpori les pràctiques pròpies de la cultura digital i els nous escenaris educatius" que deriven de la generalització de les telecomunicacions i de l'accés a la informació.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">El decret va establir que s'actuaria en base a dues unitats amb rang de servei: el Gabinet d'Informàtica Educativa i el Centre de Desenvolupament i Homologació de Recursos d'Informàtica Educativa. A càrrec del Gabinet estaven els projectes relacionats amb el desenvolupament curricular i el treball amb nous mètodes i recursos didàctics, la promoció i coordinació de les actuacions formatives i la gestió de la informació, la divulgació i la comunicació en relació a totes aquestes actuacions. Al seu torn les activitats del Centre tenien el focus en la coordinació de la instal·lació, ús i manteniment dels equipaments i del programari dels centres docents, en el suport tècnic, en la promoció i realització d'activitats de recerca, desenvolupament i producció i en l'homologació del maquinari i del programari destinat a l'entorn educatiu. Amb aquestes finalitats el PIE gaudia de la capacitat de proposar convenis de col·laboració entre el Departament d'Ensenyament i les institucions i els sectors implicats.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">D'alguna manera el PIE havia d'ajudar a que els centres educatius arribessin a funcionar quotidianament com una part més de la societat, utilitzant la informàtica per a tot allò que convingués als seus fins. En aquest sentit corresponia al Programa "possibilitar l'ús de l'ordinador com a eina de gestió acadèmica als centres educatius no universitaris" però aquest va ser l'únic camp en el que no es va portar la iniciativa </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS'; ">prevista </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS'; ">-no pas per voluntat pròpia. A</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS'; ">l llarg dels anys el PIE es limitaria a acompanyar diverses actuacions de gestió administrativa i acadèmica que en la pràctica quedaven dins la jurisdicció dels àmbits de gestió del Departament d'Ensenyament i del que es pot anomenar "àmbit de la informàtica corporativa". Al meu entendre aquest plantejament va causar moltes disfuncions i insatisfaccions (qui ho ha patit sap a què em refereixo) i les seves conseqüències entenc que encara no han estat plenament superades.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">Al cap d'un temps de presa de contacte i paral·lelament al desplegament de les primeres actuacions de dotació i formació, el PIE va plantejar les línies mestres de la seva actuació i les estratègies que se seguirien en el document "Programa d'informàtica educativa: bases d'actuació", publicat al Butlletí dels mestres (núm. 213, febrer 1987). En aquest treball es feia èmfasi en la pretensió "d'abordar un tema complex amb la voluntat de fugir de les solucions unidimensionals", dit altrament, es tractava d'evitar que la seva actuació s'atingués només a consideracions de l'àmbit tecnològic, cosa que actualment continua tenint plena vigència, tot i que en informàtica és imprescindible i exigible que les coses funcionin. Altres articles i col·laboracions publicats en aquesta mateixa revista i a Crónica d'Ensenyament anirien presentant actuacions concrtetes del Programa [per cert, tot i que estem en l'era de la informació digital i els recursos econòmics són més ajustats que mai, no deixo de lamentar la desaparició d'aquestes publicacions].</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">El PIE va tenir algunes característiques úniques i possiblement irrepetibles. A banda del fet de disposar d'un important pressupost d'inversions (en un moment que en els centres hi havia una autèntica "fam" d'ordinadors professionals –el PIE va proporcionar sempre equips amb prestacions elevades, cosa que va contribuir a que tinguessin una vida útil molt llarga), els alts responsables del Departament d'Ensenyament van veure la necessitat de situar-lo de manera visible en el mapa relacional. Per això li van donar el rang de subdirecció general i li van atorgar una estructura pròpia i flexible, dotada de la capacitat d'actuar en els seus diversos àmbits de competència amb unitat de criteri i d'autonomia, al menys en termes relatius, que limités l'impacte dels feixucs condicionants de la informàtica corporativa de la pròpia Administració. "Tot això [impulsar la informàtica educativa] ho feu vosaltres directament o no funcionarà" fou la instrucció al director del PIE d'un alt responsable del Departament d'Ensenyament en aquella època. La frase resumeix inequívocament aquesta idea.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">I en això, en la direcció del PIE, hi ha l'altre gran encert d'aquella visió de futur que, recordem-ho, fou impulsada directament pel president de la Generalitat. Crec que mai no es ponderaran prou les conseqüències d'haver posat al davant del PIE al professor Martí Vergés Trias. Persona independent d'immensa cultura, que coneix i estima Catalunya com poca gent seria capaç de fer-ho, expertíssima en informàtica, amb un gran prestigi en el món acadèmic i en la indústria, amb contactes, vocació i experiència internacional, en Martí Vergés va ser el director necessari en el moment oportú. No hi ha bones polítiques sense bons caps i en això el PIE no va patir ni el més mínim dèficit, ben al contrari. A banda de recordar aquest 25 aniversari, vull que aquest <i style="mso-bidi-font-style:normal">post</i> sigui </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS'; ">un homenatge a en Martí Vergés, home discret, sense cap ànsia de notorietat ni de reconeixements, orientat al futur i a qui mai li faltava temps per parlar amb les persones i en especial amb els seus col·laboradors, sempre disposat a recolzar-los i a conduir la conversa fins que cadascú tragués les seves pròpies conclusions sobre el que calia fer. No ho sé explicar millor, però tinc la sensació que tothom que sortia de parlar amb en Martí tenia el convenciment que les seves idees havien quedat aclarides i enfortides, a més d'haver gaudit d'una conversa il·lustrativa quan no memorable. Qui vulgui models de lideratge en ell en té un d'extraordinari.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">Havent estat un col·laborador molt directe del Sr. Vergés al PIE, i, atès que vaig ser part implicada i compromesa en aquell projecte únic, em permeto avui fer aquest recordatori d'aniversari i alhora tributar un homenatge a l'esforç i l'entusiasme de tanta gent i a l'empremta que el PIE com a obra col·lectiva ha deixat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">Ferran Ruiz Tarragó</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="ES"><span class="Apple-style-span" ></span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><a href="mailto:frtarrago@gmail.com">frtarrago@gmail.com</a></span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><a href="http://www.xtec.cat/~fruiz/">http://www.xtec.cat/~fruiz/</a></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><a href="http://twitter.com/frtarrago">http://twitter.com/frtarrago</a></span></p> <p></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS""> </span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS'; ">Notes finals.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">(1) El professor Martí Vergés va dirigir el PIE entre 1986 i 1994, a banda de contribuir de manera cabdal al seu disseny i creació. Creat inicialment per un període de cinc anys, el PIE va funcionar fins que el decret de reestructuració del Departament d'Ensenyament d'octubre del 2000 va crear la Subdirecció General de Tecnologies de la Informació (SGTI) adscrita a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa. La SGTI va integrar en una única estructura el PIE i el Programa de Mitjans Àudiovisuals (PMAV). No és cap secret que em va correspondre a mi l'honor i la responsabilitat de dirigir el PIE i la SGTI pel període d'11 anys que va del 1994 al 2005. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">(2) A banda d'en Martí Vergés, en aquest <i>post </i>no he esmentat cap altre nom propi. Seria impossible fer-ho amb el rigor i l'amplitud exigibles. A tots els que van col·laborar-hi d'alguna manera o altra, sense excepció, el meu reconeixement.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">(3) La publicació "Programa d'Informàtica Educativa: 5 anys" va ser un document intern realitzat amb els mitjans d'autoedició d'aquella època (Page Maker) per posar al dia la relació del treball fet en els seus primers cinc anys d'existència. El vaig escanejar de manera rudimentària i està disponible en tres trossos [<a href="http://dl.dropbox.com/u/13710713/D0711.pdf">aquí</a>, <a href="http://dl.dropbox.com/u/13710713/D0712.pdf">here</a>, <a href="http://dl.dropbox.com/u/13710713/D0713.pdf">ici</a>] de tamany considerable, d'uns 60 Mb cadascun.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">(4) Qui vulgui saber més sobre les actuacions i plantejaments del PIE i de la unitat que l'any 2000 li va prendre el relleu, la Subdirecció General de Tecnologies de la Informació (SGTI), pot trobar a <a href="http://www.xtec.cat/~fruiz/pub.htm">http://www.xtec.cat/~fruiz/pub.htm</a> una llista de publicacions meves o escrites en col·laboració amb d'altres persones que toquen més o menys directament aquests temes.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-family:"Trebuchet MS"">(5) Els directors de la recerca "<a href="http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/escola_xarxa/informe.html">L'escola a la societat xarxa: Internet a l'educació primària i secundària</a>" realitzada en el marc Projecte Internet Catalunya (UOC, IN3 Internet Interdisciplinary Institute, 2007) em van fer l'honor de convidar-me a escriure el capítol titulat "<a href="http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pdf/pic_escola_capitol2.pdf">Vint-i-cinc anys de polítiques d'integració de les TIC als centres docents de Catalunya</a>". Com molt encertadament assenyalen en la introducció, la meva aportació no és un informe de recerca però proporciona una descripció del marc contextual. És un document extens, del qual en deixo constància per a les persones que puguin estar interessades en disposar de més informació del PIE, de la SGTI i de les TIC en aquest període.</span></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com99tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-3433618002614697472011-01-16T14:58:00.011+01:002011-01-18T07:38:45.840+01:00El suïcidi d’un professor “poc eficaç”<p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px; "><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px; ">A finals de setembre de 2010, el <a href="http://www.nytimes.com/imagepages/2010/11/10/us/10teacher_337-395.html">professor Rigoberto Ruelas</a>, que en 14 anys no havia faltat mai a la seva feina a la Miramonte Elementary School, escola del districte de Los Angeles (LAUSD, <a href="http://www.lausd.net/">Los Angeles Unified School District</a>), va demanar un substitut per dos dies però no va tornar. Denunciada la seva desaparició, al cap d'uns pocs dies el van trobar mort al fons d'un barranc. El <i>coroner </i>(l'oficial de justícia que investiga els casos de mort violenta que hem vist en tantes pel·lícules americanes) va dictaminar que es tractava d'un suïcidi. Havia saltat d'un pont de 30 metres d'alçada. Aparcat a prop hi havia el seu cotxe però no s'hi va trobar cap nota.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px; "><br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA">El mes abans aquest mestre va ser classificat com a professor "menys eficaç que la mitjana" en una base de dades nominal amb l'anàlisi del "valor afegit" (<i>value-added analysis</i>) efectuat a tots els professors del districte escolar LAUSD. Aquesta base de dades fou elaborada per iniciativa del diari <a href="http://www.latimes.com/">The Los Angeles Times</a> (LA Times) i publicada en aquest mateix mitjà de comunicació. A la base cada professor rep una de les següents </span>qualificacions: "least effective", "less effective" (than average), "average", "more effective" (than average) i "most effective". I la rep tres cops: pel seu treball en matemàtiques, pel seu treball en anglès i en conjunt com a professor.</p><p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><br /></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA">L'anàlisi del valor afegit és un mètode estadístic que fa una estimació de l'efectivitat d'un professor o d'una escola en base a les puntuacions dels estudiants en els tests estàndard de matemàtiques i d'anglès d'acord amb els "<a href="http://www.startest.org/cst.html">Californa Standards Tests</a>". Per a cada alumne en particular, el "valor que li afegeix" o li aporta el professor (o l'escola) durant el curs acadèmic es calcula a partir de la diferència entre el resultat que obté en l'avaluació externa i una projecció dels resultats que hauria d'aconseguir en funció del seu rendiment anterior. La puntuació de cada professor individual es calcula a partir dels "valors afegits" dels seus alumnes i el mateix es fa amb la puntuació dels centres. Òbviament, quan no s'aconsegueixen els resultats previstos, el "<i>rating</i>" del professor o del centre és negatiu.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"><br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;color:black;mso-ansi-language:CA">LA Times</span><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"> presenta aquesta actuació com a una combinació de servei públic i d'exercici de periodisme d'investigació, en base a l'argument que el districte escolar LAUSD disposa de les dades de rendiment escolar de molts anys però que no ha tingut la voluntat d'emprar-les per informar a la societat de "manera objectiva" (veure nota al final) sobre l'eficàcia dels professors i del sistema educatiu. Com s'explica a les <a href="http://projects.latimes.com/value-added/faq/#what_is_value_added">FAQ de LA Times</a>, el diari va prendre la decisió d'elaborar aquest índex i de publicar-lo per donar a conéixer el rendiment d'uns empleats públics que proporcionen un important servei, en la creença que els pares i el públic tenen el dret per jutjar per ells mateixos en base a informació objectiva. No hi ha notícia, però, que plantegi iniciatives semblants per a d'altres col·lectius de servidors públics. </span></p><p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"><br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA">Tornant a "Rigo", l'infortunat protagista d'aquesta Nota, els seus companys de feina assenyalen que era una persona d'un gran compromís professional, que sempre estava amb els alumnes, es quedava després de l'horari per atendre'ls i sovint treballava caps de setmana amb joves una comunitat desafavorida, marcada per la pobresa, les bandes i la marginació. Un <a href="http://www.nytimes.com/2010/11/10/education/10teacher.html?_r=3&scp=1&sq=rigoberto%20ruelas&st=cse">article de The New York Times</a> informa que, segons els seus col·legues, ser qualificat de menys eficaç que la mitjana el va deprimir molt. En el <a href="http://blogs.laweekly.com/informer/2010/09/rigoberto_ruelas_teacher_broth.php">blog LAWeekly</a>, el seu germà apunta que aquesta valoració pública va ser la causa de la seva mort, essent com era una persona que es prenia el seu treball molt seriosament. En el <a href="http://foro.univision.com/t5/Omar-y-Argelia/Rigoberto-Ruelas/td-p/406165758">forum d'Univisión</a>, un amic del difunt professor hi afegeix un suposat <i>mobbing </i>de la direcció a les causes de l'estat d'ànim que el va portar a la fatal decisió.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"><br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA">No sóc ningú per opinar -ni molt menys saber- si aquests varen ser els motius reals del suïcidi de Rigoberto Ruelas, si hi van haver d'altres causes o si va ser la gota que va fer vessar un vas que ja estava ple, pels motius que fossin. Tanmateix crec que la humil·liació pública d'una persona pot tenir conseqüències catastròfiques, de manera que em sento inclinat a admetre-ho com a hipòtesi. El que per a una persona pot ser només una molèstia o un disgust per una altra pot ser motiu de depressió, de pèrdua d'esperança en el futur i de desubicació i descrèdit en el seu món. No hi ha tal vegada nombrosos casos de depressió entre el professorat, entre el nostre propi professorat? A tall d'exemples, no fa massa es va suïcidar a Barcelona un treballador en atur que anava a ser desnonat. Igualment, fa només uns dies, la desesperació d'un jove tunisià pels abusos del poder i la falta d'horitzons vitals va portar-lo a un suïcidi que ha fet caure el règim polític del seu país. O, també, un <a href="http://www.bbc.co.uk/news/world-us-canada-11976801">fill de Madoff</a> fa un mes que es va suïcidar, aparentment incapaç de suportar la pressió que li ha originat l'estafa del seu pare i les sospites induïdes. I no parlem ara del creixent fenomen dels estudiants, sobretot de països orientals, que se suïciden per la pressió dels exàmens, de la institució escolar i de les seves pròpies famílies. </span></p><p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"><br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA">Dediquem-nos un moment a les onades provocades per aquest cas. Hi ha gent que proclama que la relació entre el suïcidi de Ruelas i la valoració de la seva eficàcia és una conjectura indigna emprada per professors immobilistes i manipulada per elements corporativistes i "unions" que defensen privilegis professionals i no volen que els professors incompetents hagin de donar comptes de la seva actuació. N'hi ha que proclamen que per força Rigo havia de ser un mal professor, perquè cap bon professor hauria permès que els seus alumnes haguessin de viure el trauma del suïcidi del seu propi mestre. Altres ho aprofiten per afirmar que Miramonte, l'escola d'en Ruelas (una escola valorada com a <a href="http://projects.latimes.com/value-added/school/los-angeles/miramonte-elementary-2/">"minimament eficaç"</a>), és un exemple del que passa quan es tolera la immigració il·legal i les escoles es saturen d'alumnes sense coneixements de l'idioma del país ni competències educatives bàsiques.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA">Els amics i coneguts de Rigo troben extramadament ofensiu que periodistes i <i>bloggers </i>que no el coneixien ni han estat mai en la seva escola siguin capaços de posar en qüestió la seva competència i dedicació, sense ni haver fet un esforç real d'investigar la seva trajectòria. La irritació és fa particularment particularment palesa per l'acceptació acrítica de les mesures de càlcul dels "valor afegit", el desconeixement del treball real a les aules -especialment en centres difícils- que mostren els "opinadors" i la falta d'escrúpols i de compromís amb la veracitat d'un cert periodisme.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA">En aquest sentit <a href="http://projects.latimes.com/value-added/teacher/beverly-sue-oyama/#response">s'expressa una professora</a>, puntuada amb l'equivalent a un "suficient" - "average" en eficàcia, per a la qual l'acció conjunta de LA Times i LAUSD ha desanimat i desmoralitzat molts professors honestos i dedicats a la seva feina. En les seves paraules, "posar puntuacions d'eficàcia a Internet ha estat desastròs i ha destruït de manera irrevocable la dignitat, l'autorespecte, la reputació i fins i tot la carrera d'una miríada de professors excel·lents i compassius, professors que, durant molts anys, han anat per damunt i més enllà de l'últim toc de timbre del dia per servir els seus alumnes i la seva escola."<span style="mso-spacerun:yes"> </span>Seguint amb les seves paraules, "és especialment insidiós que les dades fossin defectuoses en el sentit que foren recollides en un procés inconsistent i incomplet. L'anàlisi de les dades ignora completament factors que contribueixen a baixar el rendiment i les grans mancances d'equitat que hi ha dins les aules de cada escola." I això ho diu amb pena una persona que sempre ha treballar amb l'objectiu "d'instil·lar en cada estudiant l'amor a l'aprenentatge i desenvolupar persones capaces d'aprendre de manera permanent. Perquè, sense l'amor per aprendre, mai podran assolir el seu màxim potencial." </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: CA">Opino que les sentides paraules d'aquesta professora sintetitzen la lliçó que n'hauríem de treure, per evitar que una "cultura de l'avaluació" irreflexiva, simplista, enganyosa i barata ens porti cap culs de sac -educativament contraproduents i humanament devastadors- de molt difícil sortida. </span></p><p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"><br /></p><p class="MsoNormal" style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt"></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; "><span class="Apple-style-span">Ferran Ruiz Tarragó</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; "><span class="Apple-style-span"><a href="mailto:frtarrago@gmail.com">frtarrago@gmail.com</a></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; "> <span class="Apple-style-span"><a href="http://www.xtec.cat/~fruiz/">http://www.xtec.cat/~fruiz/</a></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; "> <span class="Apple-style-span"><a href="http://twitter.com/frtarrago">http://twitter.com/frtarrago</a></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; "> <span class="Apple-style-span"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; "><span class="Apple-style-span"><b>Nota final.</b> Qui vulgui informar-se sobre com es puntuen les "proves objectives", sense por a que se li posin els cabells de punta, pot llegir "<a href="http://www.truth-out.org/the-loneliness-long-distance-test-scorer65845">The Loneliness of the Long-Distance Test Scorer</a>". </span><span class="Apple-style-span">També pot donar un cop d'ull al meu article </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS'; ">"<a href="http://www.xtec.cat/~fruiz/present/D1479.pdf" target="_blank">Los centros educativos ante la rendición de cuentas: "lessons from America</a>" </span>publicat a la revista "Organización y gestión educativa" (núm. 5, setembre-octubre de 2010).</p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0cm; margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; margin-bottom: 0.0001pt; "><span class="Apple-style-span"><br /></span></p><p></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-23699822260205418122010-12-11T19:15:00.006+01:002010-12-12T16:21:32.834+01:00Aus de pas<p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span style="font-size: 16px; ">Fa uns dies la directora d'un institut em comentava que se li negava la possibilitat d'examinar els plànols de l'edifici que, un cop estigui construït, allotjarà el centre que dirigeix. Només sol·licitava consultar uns plànols que ja estan elaborats. No es queixava d'haver estat exclosa del disseny del nou centre, procés en el què no ha tingut ni la més mínima possibilitat de participar. El que li dolia i lamentava és que, un cop elaborat el projecte constructiu, ni tan sols se li ha volgut "concedir" l'oportunitat de veure els planells de l'edifici. Francament, costa d'acceptar que la representant de la comunitat educativa destinatària d'una obra pública no pugui disposar d'uns plànols ja fets per analitzar-los internament amb el seu equip i si escau demanar aclariments i fer aportacions, o simplement, pensar com en podrà treure el millor profit. Amb el sistema o la mentalitat de gestió actual això no és possible.</span><span class="Apple-style-span"> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span style="font-size: 12pt; color: black; ">Una de les "justificacions" que se li han donat en relació amb aquesta negativa és, dit sigui amb les seves pròpies paraules, "<i>que els directors i les directores són aus de pas, que van i venen pels centres i no fos cas que el que capriciosament escull un, l'altre ja no en fes ús</i>". Aquesta apreciació revela que aquest no és un cas aïllat, cosa que d'altra banda no costa gens de constatar. També posa de manifest que entre els serveis administratius i tècnics competents en aquest àmbit i els directius dels centres educatius (i, amb ells, la comunitat educativa que representen) s'ha bastit un mur infranquejable i opac. </span><span style="font-size: 16px; ">Si es tractés d'un equipament públic com ara un hospital o una presó, es donaria aquest nivell </span><span style="font-size: 16px; ">extrem d'exclusió d'una part</span><span style="font-size: 16px; ">? Hom concep </span><span style="font-size: 16px; ">quelcom semblant en el disseny d'un centre educatiu privat? </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; color: black; ">No estic pas insinuant "barra lliure" per a les peticions dels directors o camp obert a les interferències de les comunitats educatives i locals. És clar que tots els especialistes implicats (planificadors, arquitectes, dissenyadors, contractistes, supervisors, etc.) han de fer la seva feina seguint normes precises i que han de lliurar productes ben acabats, satisfent els requeriments tècnics, de calendari, econòmics i procedimentals aplicables a cada cas. Ningú no posa en dubte la complexitat de la seva feina, ni la seva solvència professional ni que han d'actuar seguint els protocols establerts. Cada agent que intervé en un procés de construcció escolar ha d'assumir les seves responsabilitats i prendre les decisions que li pertoquen. Tanmateix això ha de poder ser compatible amb la presentació i la justificació dels projectes, amb el diàleg obert entre els representants dels diversos interessos que conflueixen en un equipament social de gran magnitud i amb la discussió de les observacions i propostes dels "clients-futurs usuaris", partint de la base que poden ser del tot encertades i oportunes, malgrat no procedir d'experts. Als responsables dels projectes els hi correspon flexibilitzar postures, harmonitzar interessos i en darrer terme decidir sense augmentar els costos.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; color: black; ">En resum, res no hauria d'impedir un diàleg ampli i articulat entre totes les parts i en cap cas s'hauria de rebutjar la pretensió dels centres d'estar informats i de poder fer aportacions als projectes que els afecten. Trobo del tot inacceptable que es menystinguin les direccions dels centres i, implícitament, tot el que representen. A més a més, avui dia, aquest manera de procedir no s'adiu gens amb les polítiques de promoció i reforç del lideratge als centres educatius ni de desenvolupament de l'autonomia d'aquests, a no ser que es tingui una visió molt tova i instrumentalitzada de l'autonomia.</span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span style="font-size: 12pt; color: black; ">Aquesta problemàtica és especialment rellevant ara que, dia a dia, creix la consciència de que el model escolar de l'era industrial s'ha quedat molt envellit i que superar les disfuncions requereix grans dosis d'iniciativa, lideratge i flexibilitat, coses que al seu torn exigeixen respecte pels projectes, les realitats, els sabers, les visions i les opcions locals. T</span><span style="font-size: 12pt; color: black; ">al com vaig intentar explicar en poques paraules a l'article "<a href="http://www.xtec.cat/~fruiz/present/d1204.pdf" target="_blank">Por una transformación del diseño escolar</a>" (Escuela, núm. 3777, 21/02/2008), l</span><span style="font-size: 16px; ">a configuració tradicional dels edificis escolars és una manifestació prou expressiva d'aquest envelliment. </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px; ">En aquesta línia, en el llibre "<a href="http://www.xtec.cat/~fruiz/everis2006.htm" target="_blank">La nueva educación</a>" (LID Editorial, 2007) vaig dedicar tot un apartat a la "quarta transformació" del sistema educatiu, la de l'arquitectura i el disseny escolars. Un dels elements de la meva argumentació era la importància de preguntar l'opinió dels "clients" en les qüestions relatives al disseny dels edificis escolars. Tot i que els projectes de construcció siguin encarregats i pagats per les administracions educatives, els directors i directores dels centres són els veritables representants dels clients d'aquests projectes i no és admissible que en quedin exclosos.</span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; color: black; ">El cas que ha motivat aquest <i>post</i> sembla indicar que no hem avançat gaire. Però no costaria massa fer-ho; certament no és una qüestió de diners. El gener de 2009, en la <a href="http://www.xtec.cat/~fruiz/docs/Propostes_projecte_LEC2.pdf" target="_blank">compareixença</a> davant la Comissió d'Educació i Universitats del Parlament de Catalunya que dictaminava sobre el Projecte de Llei d'Educació de Catalunya, vaig proposar que es reconegués el dret dels centres educatius a expressar les seves aspiracions pel que fa els entorns d'aprenentatge, entenent de manera molt àmplia aquest concepte. La construcció d'un nou centre educatiu és la màxima oportunitat en aquest sentit. La idea és que les comunitats educatives han de poder expressar els seus plantejaments en relació a les actuacions de construcció i remodelació de centres, incloent els seus acabats i equipaments. Professors i alumnes han d'estar de gust en els centres educatius i poder sentir-los com a cosa seva. L'arquitectura i les instal·lacions impacten en el treball educatiu, l'aprenentatge, el capteniment i l'ambient del centre. Els directors i directores ho saben perfectament i conscients de la seva responsabilitat en aquest sentit, només pretenen exercir-la. Les "aus de pas" també tenen dret a opinar.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; color: black; "></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span">Ferran Ruiz Tarragó</span></p><p class="MsoNormal"><a href="mailto:frtarrago@gmail.com"><span class="Apple-style-span">frtarrago@gmail.com</span></a></p> <p class="MsoNormal"><a href="http://www.xtec.cat/~fruiz/"><span class="Apple-style-span">http://www.xtec.cat/~fruiz/</span></a></p><p></p><p class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; color: black; "><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial;color:black"><br /></span></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-8551911259855502962010-12-01T22:43:00.003+01:002010-12-01T22:57:14.604+01:00The Cambridge Primary Review<p class="MsoNormal"><span lang="ES">Essent la qüestió educativa motiu de gran preocupació, focus d'innombrables opinions, declaracions i debats, essent objecte de moltes avaluacions i recerques així com de provocatives comparacions internacionals, no deixa de sorprendre'm que hi hagi fites importants que passen del tot desapercebudes. Aquest és el cas de la publicació fa poc més d'un any, per l'editorial Routledge, del llibre "Children, their World, their Education". Aquest llibre conté l'informe final i les recomanacions d'un extraordinari estudi britànic sobre l'educació primària i les seves perspectives de futur realitzat per la Facultat d'Educació de la Universitat de Cambridge amb el finançament d'una fundació privada (Esmée Fairbairn). En alguns mitjans de comunicació anglosaxons s'assenyala que per la seva concepció, abast i profunditat, "The Cambrigde Primary Review" <span style="mso-spacerun:yes"> </span>és el treball d'investigació educativa més important que s'ha realitzat al Regne Unit en mig segle i que posa les bases per a la reconceptualització de l'educació primària a l'alçada dels problemes i dels reptes del segle XXI.</span></p><p class="MsoNormal">Algunes dades qualitatives poden il·lustrar que no exagero quant a la magnitud d'aquest treball. L'informe es basa en més de 4.000 documents publicats, 28 recerques encomanades específicament, 1.052 documents (de fins 300 pàgines) elaborats per persones a títol individual o en representació de les seves organitzacions, prop de 250 sondejos, seminaris, conferències i altres reunions realitzades pel territori del Regne Unit, milers de correus electrònics i un filtratge exhaustiu de les dades governamentals sobre l'educació. L'informe esmentat, que culmina una investigació de tres anys iniciada l'octubre de 2006 i precedida per tres anys de consulta i planificació, consta de 608 pàgines estructurades en 24 capítols i finalitza amb 78 conclusions formals i 75 recomanacions, tots recolzats pels autors i el comité assessor. I quan parlo d'autors no parlo d'un grupet més o menys extens, sinó d'un equip de 14 experts recolzats per 66 consultors de recerca i un comité assessor de 20 membres, tots ells sota la direcció del professor Robin Alexander de la Universitat de Cambridge.</p><p class="MsoNormal">La primera part de l'informe planteja el tema i analitza la política d'educació primària del Regne Unit des dels anys 60 del segle passat. Una segona part examina les necessitats i aspiracions dels infants i el seu desenvolupament i aprenentatge en una societat heterogènia i un món inestable i canviant. Un tercer bloc de l'informe es centra en l'exploració de què passa a les escoles en termes d'objectius i valors educatius, de currículum, pedagogia i pràctica a l'aula, d'avaluació, nivells educatius i d'organització escolar. La quarta part tracta el sistema educatiu com un tot integrat: edats i etapes educatives, la feina i la formació del professorat de primària, el lideratge educatiu, les autoritats locals, el finançament, la governança del sistema i les polítiques. Les esmentades 78 conclusions i les 75 recomanacions en relació a la política i a la pràctica educativa que es formulen en base a la síntesi del material anterior constitueixen la cinquena i darrera part de l'informe. Qui en vulgui saber més pot consultar un volum addicional de 850 planes, "The Cambridge Primary Review Research Surveys", també publicat per Routledge, que conté els informes d'investigació.</p><p class="MsoNormal">He llegit trossos de l'informe i necessitaria un any sabàtic per entrar-hi amb la profunditat que es mereix. M'estalvio per tant d'allargar aquest post intentant fer-ne una explicació incompleta, poc elaborada i probablement infructuosa. Tanmateix una certa aproximació al contingut i a les propostes es pot obtenir a partir de la lectura del llibret introductori "Introducing the Cambridge Primary Review", també de l'octubre del 2009, que es pot descarregar a <a href="http://www.primaryreview.org.uk/">http://www.primaryreview.org.uk/</a></p><p class="MsoNormal">Només diré, esperant incitar la curiositat, que "The Cambridge Primary Review", no va ser ben gaire ben rebuda pel govern laborista en el moment de la seva publicació ni tampoc per l'oposició conservadora que actualment detenta el poder. Però, com va dir aleshores Robin Alexander, "The Cambridge Primary Review" és per al llarg termini, no per a la propera elecció (referint-se a la que va tenir lloc el proppassat mes de maig). Penso que hauríem de prendre nota que existeix aquest monumental treball<span style="mso-spacerun:yes"> </span>de recerca i prospecció, estudiar-lo i debatre'l a fons. Només podem sortir-hi guanyant.</p><p class="MsoNormal">Ferran Ruiz Tarragó</p><p class="MsoNormal"><a href="mailto:frtarrago@gmail.com">frtarrago@gmail.com</a></p> <p class="MsoNormal"><a href="http://www.xtec.cat/~fruiz/">http://www.xtec.cat/~fruiz/</a></p><p class="MsoNormal"><br /></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-18128837218241486232010-10-09T19:32:00.003+01:002010-10-10T08:56:32.581+01:00El projecte BaselgaGairebé havia oblidat que tenia un blog obert. Durant cinc mesos no he escrit ni una sola línia, per una combinació de falta d'inspiració i de voluntat. Avui, fent neteja de diaris acumulats durant l'estiu, he trobat un article del Magazine de La Vanguardia (18 de juliol de 2010) que per analogia em sembla rellevant per al nostre món educatiu i que m'impulsa a fer un nou <i>post</i> a Notes d'opinió. Serà un <span style="font-style: italic;">post </span>curt curt i espero que inspirador.<div><br /></div><div>En una entrevista del periodista Josep Corbella, el prestigiós oncòleg Josep Baselga explica com en la seva primera etapa a Nova York, ara fa un quart de segle, va quedar sorprès per la distància enorme entre la ciència i la clínica, per la distància entre el que es deia en relació a com curar el càncer i la pràctica real als hospitals: "Mentre que per les nits parlàvem de com curaríem el càncer, pels matins se'ns morien els pacients." D'això va sorgir la seva idea de traslladar el més ràpidament possible els avenços científics a la pràctica amb els malats, cosa que li exigia fer alhora la doble carrera de metge i d'investigador. Després d'una dècada treballant intensament en aquests dos fronts, el Dr. Baselga va tornar a Barcelona per dirigir el servei d'oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron. El motiu, tal com explica a l'entrevista, era que tenia la seva pròpia idea de com s'havia d'organitzar un servei d'oncologia en l'era de la biologia molecular per fer arribar als malalts els avenços en la investigació. Literalment, la idea bàsica "consistia en aconseguir que metges de diferents disciplines treballessin en equip, en lloc de cadascun pel seu compte, per atendre millor els pacients. Una cosa tan elemental i, tanmateix, tan complicada. Aconseguir que oncòlegs, radiòlegs, patòlegs i cirurgians tinguessin un diàleg fluid. Que hospitals i companyies farmacèutiques, que són les que saben desenvolupar el fàrmacs que necessitem ... aprenguessin a col·laborar d'una manera més eficient per fer avançar les teràpies."<br /><br />En la meva opinió, "el projecte Baselga" integra i estructura un seguit d'elements essencials. Visió "utòpica" de futur (curar el càncer!), recerca i aplicació de nou coneixement multidisciplinar, cooperació honesta entre especialistes, inversions amb un <span style="font-style: italic;">target </span>precís, <span style="font-style: italic;">bypass </span>de la burocràcia, superació de rutines i protocols obsolets, respecte a la persona i atenció a la seva realitat específica, reestructuració de les relacions professionals, humanitat, professionalitat i exigència ètica són segurament uns <span style="font-style: italic;">keywords</span> apropiats per caracteritzar l'essència del seu mètode.<br /><br /></div><div>Sense voler forçar la comparació entre la salut i l'educació, penso que "el projecte Baselga" és la mena d'exemple que necessitem en el camp educatiu. Proporciona una metàfora del que hauria d'inspirar una acció consistent de recerca i desenvolupament (amb "construcció de solucions") en el camp educatiu. Parlem molt de com millorar i canviar l'educació en les converses de sobretaula, en els mitjans de comunicació i en les publicacions especialitzades, però tenim molta pràctica descoordinada, sense objectius i projectes ben definits. En general no sabem plantejar processos cooperatius amb massa crítica a mitjà termini, estructurats en base a les aportacions de la recerca més actual en diversos camps d'expertesa, processos en els que alhora s'aporti, generi i apliqui nou coneixement rellevant. Fem recerca educativa però patim d'una crònica incapacitat de portar al nostre dia a dia els avenços en ciència i psicologia cognitives, en models d'organització i de gestió, en sistemes d'informació, en lideratge, en disseny i ergonomia, en motivació i participació, entre d'altres. O som investigadors i professionals (dic professionals perquè això no afecta només al professorat sinó també als directius i els administradors de l'educació) o només continuarem fent més del mateix, sense avançar a fons en la resolució dels problemes fonamentals de l'educació i en la millor satisfacció de les necessitats humanes.<br /><br />I quin objectiu justifica aquest enorme esforç? Simplement, cap altre que educar i atendre els alumnes com a persones molt millor que ara. Per responsabilitat, per deontologia i pel legítim goig de fer bé la feina que hem de fer.<br /><br />Ferran Ruiz Tarragó</div><div><a href="http://www.xtec.cat/%7Efruiz/">http://www.xtec.cat/~fruiz/</a></div><div><a href="http://twitter.com/frtarrago">http://twitter.com/frtarrago</a></div><div><br /><br /></div>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-80329026953819631112010-05-14T18:29:00.005+01:002011-02-08T17:33:19.447+01:00"Troops to teachers"<div>Adéu al <i>Departament de Cortines i Complements per a la Llar</i>. La primera decisió del responsable d'educació del nou govern britànic, l'ex-periodista tory Michael Gove, de 42 anys, ha estat canviar el nom del seu departament, que ha passat a denominar-se <i>Department of Education</i>. Continua així el ball d'estructures i sigles que indefectiblement va lligat a la voluntat de tot nou govern de donar substancia a les seves visions i articular les corresponents polítiques. Ho trobo del tot legítim i ho prefereixo de molt a l'actitud de "todo atado y bien atado" d'alguns que pretenen que les seves normes siguin les últimes i que el seu pas pel poder congeli la història. A la llarga no hi ha res més improductiu i abocat al fracàs que aquesta pretensió.</div> <div><br /></div><div>Repassem una mica l'assumpte de les denominacions ministerials. Quan Tony Blair va arribar al poder l'any 1997 l'educació estava adscrita a un ministeri conjunt d'educació i treball, el <i>Department for Education and Employment</i> (DfEE), creat pels conservadors cinc anys abans, en plena era Thatcher. Això va durar fins el 2001, quan el partit laborista va reorganitzar el govern creant <i>Department for Work and Pensions</i> i el <i>Department for Education and Skills</i> (DfES). El DfES va posar l'accent en la relació entre l'educació i les competències per al treball, més que no pas la relació entre l'educació i l'ocupació laboral i afers relacionats.</div> <div><br /></div><div>La dimissió de Tony Blair i l'accés al poder de Gordon Brown van portar a la creació d'un departament d'educació d'orientació més social, que conjuntava la gestió del sistema educatiu amb la dels serveis a les famílies i a la infantesa. Algunes de les seves missions eren coordinar la justícia juvenil, la promoció de la salud, les estratègies contra la pobresa infantil, les polítiques familiars i la política educativa fins els 19 anys. D'aquí el bonic nom de <i>Department for Children, Schools and Families</i>, que tanmateix no ha durat ni tres anys. A causa de les seves sigles DCSF, el partit conservador, aleshores en l'oposició i avui en el govern, el va rebatejar de manera ràpida i maliciosa com a <i>Department for Curtains and Soft Furnishings.</i> Aquest malnom no devia ser del tot aliè a que el seu titular, el Sr. Ed Balls, consentís<i> <span style="font-style:normal">la despesa de tres milions de lliures en nou mobiliari de disseny de procedència italiana i una gran escala de vidre i acer per al ministeri.</span><span style="font-style:normal"> Un vistós </span><span style="font-style:normal">logo en forma d'arc multicolor tampoc no devia agradar gaire als conservadors.</span></i></div> <div><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><br /></span></i></span></i></div><div><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal">Així que, pel que fa el nom, <i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; ">d<i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; "><i><span style="font-style: normal; ">esprés d'un cicle de 18 anys <i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal">s'ha tornat al punt de sortida<i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal">, quan el 1992 <i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal">e<i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal">l departament responsable del sistema educatiu al Regne Unit es deia, com ara, <i><span style="font-style:normal"><i>Department of Education.<span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"> <i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal">Però això va ser després de que el <i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><i>Department of Education and Science</i><span style="font-style:normal">,</span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"> creat el 1</span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal">964 per la fusió de dos ministeris independents d'educació i de ciència, perdés </span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal">l</span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal">a responsabilitat sobre ciència, que va anar a parar a una oficina específica del </span><i>Department of Trade and Industry</i><span style="font-style:normal">. Etcètera. La història dels canvis d'estructures ministerials és inacabable i val més deixar-ho aquí. Apuntem però que en els tretze anys de govern laborista hi va haver set responsables d'educació.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></div> <div><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><i><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"></span><span style="font-style:normal"><br /></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></div> <div>Anant a l'assumpte essencial, què es pot dir per ara de la política del nou ministeri? Una de les ocasions en que el polític que el dirigeix va explicar el seu pensament fou en la <a href="http://www.thersa.org/__data/assets/pdf_file/0009/213021/Gove-speech-to-RSA.pdf" target="_blank">conferència "What is education for?"</a>, donada el 30 de juny de 2009 a la Royal Society of Arts. Aleshores, en tant que membre del govern en l'ombra de l'oposició ("<i>shadow cabinet</i>"), Gove ja era el portaveu oficial del pensament educatiu dels tories. Segons <a href="http://www.guardian.co.uk/politics/2010/may/12/coalition-agreement-public-sector">informa The Guardian</a>, les línies generals de la nova coalició de govern <i>tory-libdem</i> estableixen que hi haurà un finançament específic significatiu pels alumnes amb més desvantatges i que els diners per això es treuran de reduccions de despesa alienes al pressupost escolar. Els centres educatius seran reformats en tres sentits: nous proveïdors podran entrar en el sistema escolar estatal en resposta a les demandes dels pares, tots els centres tindran més llibertat d'acció sobre el currículum i tots els centres han de donar comptes de manera apropiada (el significat d'això no em sembla pas evident). </div> <div><br /></div><div><div><div>El govern laborista va intentar que tots els professionals que tracten amb nens i joves ho fessin coordinadament per assegurar la millora de l'educació, de la salut i del benestar. Ara està per veure si els infants, el jovent i les families continuaran essent l'objectiu del departament d'educació o si l'enfocament es centrarà en "ensenyament i aprenentatge" de manera exclusiva o preferent, fent més difícil la ja complexa interelació entre les diverses esferes. Sembla tanmateix molt clar l'objectiu de centrar-se en els aprenentatges i sobretot en els resultats. El món de Gove és el dels valors "tradicionals" a l'aula, els nens amb corbata i la divisió dràstica per nivells de rendiment acadèmic i per matèries tradicionals. </div> <div><br /></div><div>Estic especialment interessat per saber si Gove portarà endavant la seva proposta d'un programa <i><b>"Troops to Teachers"</b></i> mitjançant el qual, ex-soldats formats (entrenats?) com a professors tenen la missió d'imposar disciplina i ordre als centres educatius, entre d'altres tasques pedagògiques. En <a href="http://audio.theguardian.tv/audio/kip/standalone/politics/1254922749818/2213/gdn.edu.091007.pm.michael-gove.mp3">aquesta entrevista enregistrada</a> Gove literalment diu que el professionalisme que demostren els líders militars és exactament el mateix que el país admira i el que els pares voldrien veure en les seves escoles, per la qual cosa seria fantàstic disposar de persones amb aquest tipus de <i>background </i>(bagatge/formació) a les aules. L'edat de jubilació dels militars fa que molts busquin d'altres ocupacions per exercir-les un bon grapat d'anys. L'eficàcia formativa de l'estament militar contribueix a que, segons Gove, el desig número u de les persones que deixen l'exèrcit en el món anglosaxó sigui entrar en el camp de l'educació i la formació. Que el país europeu amb més tradició liberal i democràtica tingui ministres que fan aquesta mena de plantejaments no em sembla gens banal. </div><div><br /></div><div>Espero que de l'embolic dels noms dels ministeris i de "les cortines i els complements per a la llar" no es passi, ni remotament, a pensar en híbrids d'escola i caserna com a manera d'encarar l'educació del segle XXI. De veritat que desitjo que la propera denominació del ministeri no sigui <i><b>Headquarters of Education</b>.</i></div> <div><br /></div><div>Ferran Ruiz Tarragó</div><div><a href="mailto:frtarrago@gmail.com">frtarrago@gmail.com</a> - Autor de "La nueva educación"</div><div><br /></div><div>PD: Més informació a Wikipedia, a <a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/education/7245122.stm">BBC</a> i <a href="http://www.guardian.co.uk/politics/2009/oct/07/conservative-education-policy-michael-gove">The Guardian</a>.</div><div><br /></div></div><div><br /></div> <div><br /></div> </div>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-82552766965478442682010-04-09T17:56:00.004+01:002010-04-10T06:35:46.564+01:00El pacte del retrovisor<div>A finals del proppassat mes de febrer el govern central va presentar una nova versió de la seva proposta de pacte social i polític per afrontar els problemes de l'educació, cosa que es coneix amb el nom de "<a href="http://www.educacion.es/dctm/ministerio/horizontales/prensa/documentos/2010/documento-pacto25-02-10-2.pdf?documentId=0901e72b800bc5df">pacte d'estat per l'educació</a>". Entre els seus molts objectius destaquen la reducció de l'abandonament escolar en els estudis obligatoris, fer que més alumnes continuïn estudiant després de finalitzar-los, millorar la preparació prèvia al batxillerat, fomentar la formació professional, potenciar l'atenció a la diversitat, incrementar les beques i reforçar el finançament. Fins aquí molt bé i molt d'acord. </div> <div><br /></div><div>En els mitjans de comunicació se succeeixen declaracions que coincideixen en la necessitat d'aquest pacte i els principals convidats a subscriure'l (administració central, governs autonòmics, partits polítics i agents socials) parlen d'aconseguir el consens. Tanmateix gosaria a dir que no és pas obvi que tots estiguin d'acord amb l'abast i implicacions de les mesures ni que les interpretin de la mateixa manera. Encara menys obvi em sembla que puguin coincidir en la forma d'aplicar-les, ja que el text és completament opac al respecte. Això retrotreu a certs vicis del passat, dos dels quals són l'objecte d'aquesta Nota.</div> <div><br /></div><div>En primer lloc voldria assenyalar que compartir l'objectiu genèric de millorar l'educació (qui gosa dir que no el comparteix?) no és incompatible amb l'enorme recel que provoca la indefinició en el pla econòmic. Tot i que al final de la proposta hi ha una referència al finançament en termes d'una imprecisa equiparació a la Unió Europea en relació al percentatge del PIB destinat a educació, en la meva opinió<b> <span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;">és inacceptable </span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"> (i no vull pas exagerar, no és l'estil d'aquestes Notes) que un document que proposa ni més ni menys que 137 mesures<b> no incorpori una memòria econòmica pormenoritzada, susceptible de ser analitzada i discutida, de manera que els eventuals signants del pacte, els professionals de l'educació i la pròpia opinió pública coneguin detalladament l'abast real del que es té entre mans</b>. El punt 137 i últim afirma que la valoració econòmica del que costa tot plegat es farà a resultes del propi pacte, de manera que aleshores es podrà saber que hauran d'aportar l'administració de l'Estat i les administracions autonòmiques. Ho repeteixo: en aplicació del pacte s'estudiarà que costen les mesures i les actuacions que proposa el pacte! </span></b></div> <div><br /></div><div>La urgència de pactar sense saber quan val i com es reparteix la despesa (i no entro en l'assumpte no gens trivial de quina serà la incidència en la LOE i d'altres normatives vigents) sembla indicar que ara per ara és més prioritari escenificar que es comparteixen objectius i projectes d'hipotètica millora de l'educació, generar titulars i fer-se les fotos, que no pas centrar-se en el substantiu, en concrecions de diners, mètode i calendari, assumptes dels quals ja se'n parlarà més endavant o, si escau, s'imposaran (aspecte en el què ja se sap qui en sortirà guanyador). Aquesta manca de serietat <i>typical spanish</i> evoca, malauradament, les lleis educatives de la democràcia, que no han tingut els recursos necessaris per fer-les efectives, fet del qual, en bona mesura, procedeixen els mals actuals. Donada la trista història del finançament de l'educació a Espanya, el procedent, almenys per una vegada, no seria establir conjuntament els objectius, les mesures concretes i els termes econòmics, organitzatius i procedimentals necessaris per fer-les efectives? </div> <div><br /></div><div>A més a més, encara que hom pressuposi que les parts es comprometen sincerament a complir l'estipulat, hi ha prou fonament per pensar que no està pas garantit que ho puguin complir. L'actual situació de les finances públiques i de l'economia en general fa, per tant, encara més exigible que es detalli prèviament i de manera realista el cost del que es vol dur a terme i la manera de fer-ho efectiu. Aquest últim aspecte no és pas trivial, atès el llenguatge voluntariós i intrusiu de la proposta (que té un rerefons de LOAPA educativa sobretot perquè alguns dels eventuals signants voldrien que a través del pacte l'administració central recuperés competències transferides). </div> <div><br /></div><div>En certa manera és inevitable pensar que aconseguir els objectius que es pretenen es fa més difícil per la inconsistència amb que es plantegen. Aquest és precisament el segon "vici del passat" que vull comentar: els objectius del document són inseparables del llenguatge en què es formulen i aquest s'adiu poc amb la construcció del futur. D'una banda el sistema educatiu es presenta com un ens desvalgut, saturat de problemes i necessitats, i per altra es dóna a entendre que una sèrie providencial d'actuacions ho resoldrà tot. La profusió en l'ús de termes com "ampliarem, adoptarem, promourem, incrementarem, prioritzarem, establirem, organitzarem" transmet el missatge d'un Pla Marshall educatiu benefactor i paternalista. Em sembla greu i em sap greu que la proposta del Ministeri d'Educació passi per alt que <b>l'arquitectura social del segle XXI es serviria molt millor posant l'èmfasi en l'alliberament del potencial existent a les comunitats educatives (que és molt elevat) i en el desplegament de totes les seves capacitats</b>. </div> <div><br /></div><div>Al meu entendre, una estratègia amb autèntica projecció de futur hauria de deixar ben clar que <b>la superació de les disfuncions depèn sobretot de la capacitat emprenedora local pròpia de cada centre educatiu, de l'aplicació autònoma i compromesa del coneixement individual i col·lectiu i de l'ús flexible i discrecional dels recursos</b>. En lloc d'un pla intervencionista engiponat amb la mirada posada en el retrovisor, en l'antiga manera de fer les coses "de dalt a baix" ("nosaltres manem, vosaltres obeiu; nosaltres fem, vosaltres seguiu el nostre joc"), el més prometedor i productiu en els temps actuals seria potenciar les iniciatives i les dinàmiques locals mitjançant col·laboracions en xarxa i aportacions de recursos específics i de coneixement expert, tot plegat proporcionat de manera estimulant, suportiva i humil.</div> <div><br /></div><div>La millora real de l'educació d'avui necessita menys de programes exhaustius i empatxants de mesures que de <b>visions de futur i principis de conducta individual i col·lectiva que puguin ser interpretats, adaptats i posats en pràctica per professorat que coneix el seu alumnat i la seva realitat</b>, que treballa de manera assenyada, organitzada i eficaç sota un lideratge dinàmic i projectat al futur, en centres que disposen de mitjans suficients i que donen comptes a la societat de manera equilibrada i productiva. Tot i que penso que els impulsors del pacte no ho pretenen, <b>l'actual proposta fomenta l'assentiment i la passivitat molt més que la diligència, el compromís i la voluntat de prendre el timó i modelar el futur amb les pròpies mans</b>. I mentre es necessitaran anys per fer efectives les mesures previstes i es concediran encara més anys per veure'n els resultats i investigar com és que no ha funcionat, les burocràcies governamentals (i d'altres que en són simbiòtiques) hauran tornat a aconseguir el seu objectiu real i prioritari, que no és altre que acaparar poder i perpetuar-se a si mateixes.</div> <div><br /></div><div>Ferran Ruiz Tarragó</div><div><a href="mailto:frtarrago@gmail.com">frtarrago@gmail.com</a></div><div><br /></div>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-88416765191052504202010-03-06T18:59:00.003+01:002010-03-10T13:04:49.873+01:001x1, webcams i intimitat<div>Arran de la creació de la web <a href="http://www.votamicuerpo.com/" target="_blank">www.votamicuerpo.com</a> que, per cert, continua ben activa, fa tres anys vaig dedicar una <b>Nota d'opinió</b> a l'ús de webcams per parts dels nens i adolescents (<a href="http://notesdopinio.blogspot.com/2007_04_01_archive.html" target="_blank">Webcams i intimitat</a>). En ella comentava que el concepte "ús segur d'Internet" s'havia situat molt més enllà de l'accés a continguts "perillosos", adquirint tota una nova dimensió gràcies a la disponibilitat de webcams barates i integrades. Torno ara a parlar de les aplicacions de les webcams però des d'una òptica inesperada: el seu ús per espiar els alumnes, allà on siguin.</div> <div><br /></div><div>Lower Merion School District és un districte escolar de Philadelphia, a l'estat nord-americà de Pennsylvania, que du a terme un programa 1x1. Cada estudiant de secundària superior (<i>high school</i>) disposa per al seu ús d'un ordinador portàtil Mac, que han de destinar a les finalitats educatives previstes. En els ordinadors no s'hi poden instal·lar jocs ni altre software. Els usos comercials, il·legals, inapropiats i contraris a l'ètica estan prohibits, o al menys ho estan per als alumnes.</div> <div><br /></div> <div>El febrer passat aquest districte escolar va ser denunciat davant un jutjat de Philadelphia per la utilització no autoritzada d'una webcam per espiar un alumne en el seu propi domicili. L'assumpte es va destapar quan l'estudiant Blake Robbins va ser amonestat per "comportament impropi" per la vicedirectora (<i>assistant principal</i>) del seu centre. Pel que sembla, aquesta li va ensenyar una fotografia -que no s'ha fet pública-, obtinguda amb la webcam del Mac <b>a casa de l'alumne</b>. Els pares del noi van presentar una denúncia i el tema ha arribat a la Unió Americana de Llibertats Civils (American Civil Liberties Union), tot i que ara per ara no és part denunciant. A més d'arribar al jutjat, l'assumpte ha arribat als diaris (com ara <a href="http://www.philly.com/philly/news/homepage/84715297.html?cmpid=15585797" target="_blank">Philadelphia Daily News</a>, <a href="http://www.guardian.co.uk/world/2010/feb/19/schools-spied-on-students-webcams" target="_blank">The Guardian</a> i <a href="http://thelede.blogs.nytimes.com/2010/02/19/school-accused-of-using-webcam-to-photograph-student-at-home/?scp=1&sq=Lower%20Merion%20balke%20Robbins&st=cse">The New York Times</a> ) i la Wikipedia li dedica un ampli article (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Blake_J._Robbins_v._Lower_Merion_School_District" target="_blank">Blake J. Robbins v. Lower Merion School District</a>).<br /></div> <div><br /></div><div>Pel que es veu, els laptops disposen d'un element "de seguretat" que permet activar remotament la webcam. Segons representants del districte escolar això està destinat a ajudar a localitzar l'ordinador en cas de pèrdua o de robatori, i mai no s'ha activat per cap altre propòsit. En un <a href="http://www.lmsd.org/sections/news/default.php?m=0&t=today&p=lmsd_anno&id=1137">comunicat poc detallat</a> el responsable (<i>superintendent</i>) del districte escolar explica que els estudiants poden utilitzar lliurement les webcams amb finalitat educativa i que el comandament remot només s'ha utilitzat en la mena de situacions previstes i nega qualsevol altre tipus d'utilització. De moment s'ha desactivat l'opció i segons el <i>superintendent</i> en cap cas es tornarà a posar en funcionament sense prèvia notificació per escrit als alumnes i les seves famílies.</div> <div><br /></div><div><div>El responsable de sistemes del districte que va posar en marxa aquest "servei" explica el seu <a href="http://www.youtube.com/watch?v=hHu92imqJec" target="_blank">funcionament a YouTube</a>. Està del tot convençut de la brillantor de la idea i, pel que diu, l'activació de les webcams ha demostrat la seva utilitat al permetre localitzar ordinadors oblidats o perduts al propi centre i que els seus propietaris havien denunciat com a robats. Perquè tot plegat funcioni i doni els resultats previstos, cal que ningú se n'enteri de que la webcam està en marxa. Però transparència no se n'hi pot negar a aquest individu i en el seu blog personal explica com aconseguir que la funcionalitat de webcam controlada externament <a href="http://bestsinceslicedbread.blogspot.com/2009_11_01_archive.html">no sigui visible per l'usuari</a>.</div> <div><br /></div><div>Aquestes explicacions fan pensar que possiblement (només és una conjectura meva) el principal error de les autoritats acadèmiques hagi estat cedir als arguments i a la lògica dels responsables tècnics. Aquests veuen les coses des de la seva òptica particular i poden arribar a convèncer als directius i "<i>decision-makers</i>", els quals insegurs en els temes de TIC i d'Internet i no massa proclius a posar-hi el temps i l'energia mental necessària, deleguen la responsabilitat en tècnics "que saben el que fan". I ja es veu el que passa.</div> <div><br /></div></div><div><div>Òbviament la noticia ha originat tota mena de comentaris. Hi ha qui pensa que és lícit activar les webcams a distància quan hi ha la possibilitat de capturar una acció il·legal (això justificaria tenir-les sempres actives, donant feina així a innumerables defensors de la moral i els bons costums) o que el propi estudiant estigui en situació de risc o en perill d'abús. Tanmateix la majoria pensa sensatament que en cap cas s'ha d'invadir la intimitat. Per a d'altres les operacions 1x1 són la manifestació més clara de que "<b>The Big Brother</b>" ha arribat a tot arreu i que ara els centres educatius en són agents a domicili. Tanmateix les webcams ja es fan servir per espiar l'alumne a la pròpia classe (com es pot veure en <a href="http://www.youtube.com/watch?v=Vza_bMuy42M&feature=related" target="_blank">aquest il·lustratiu vídeo</a>) i els escriptoris d'usuari cada cop incorporen més funcionalitats de control i supervisió. En aquesta lògica, passar de controlar l'alumne dins del centre amb l'ajut de la tecnologia a mirar de fer-ho quan és a l'exterior del centre (el que inclou el seu propi domicili) només comporta un pas, i sembla que algú comença a donar-lo. Al cap i a la fi, l'espionatge i la violació de la intimitat en nom de la seguretat estan a l'ordre del dia.<br /></div> <div><br /></div></div><div><div>Si tota aquesta història és certa (m'agradaria que no ho fos i que tot plegat fos un muntatge) i s'acaben confirmant els termes de la denúncia, l'història de l'educació haurà obert oficialment un nou i incert capítol. Si la cosa va endavant i hi ha un procés judicial, serà interessant seguir-lo, amb l'esperança que susciti un gran debat. Per cert, parlant de judicis i per si algú recorda el cas de la pobra <a href="http://notesdopinio.blogspot.com/2007_09_01_archive.html">Julie Amero</a>, em plau dir que finalment va ser absolta.</div> <div><br /></div><div>Ferran Ruiz Tarragó</div><div><a href="mailto:frtarrago@gmail.com">frtarrago@gmail.com</a></div><div><br /></div><div><br /></div></div>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-14677886420306819482009-11-22T00:21:00.001+01:002009-11-22T00:21:05.201+01:00Instituts STEM<div class="gmail_quote"><p class="MsoNormal"><span style="font-family:'Trebuchet MS';font-size:15px">Diuen els experts que augmentar la qualitat i la quantitat de graduats universitaris en ciència i tecnologia és una condició necessària per poder competir en l'economia del coneixement amb un mínim de possibilitats. Aquesta idea, reconeguda en molts àmbits i ocasions, no sembla tenir especials repercussions en el funcionament del nostre sistema educatiu. El fet que l'economia precisi de moltes persones formades en l'àmbit de la ciència i de la tècnica no es reflecteix en la proporció d'estudiants que opten per estudiar carreres de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Sense massa por a equivocar-me puc dir que la ciència és cada cop més irrellevant per als nostres <i>teenagers,</i> tot i que són bons consumidors de productes tecnològics. L'interès escolar per la ciència està pràcticament exhaurit i el seu atractiu com a horitzó professional decreix, cosa que també passa en d'altres països occidentals. Estudis d'avaluació de l'educació secundària posen de manifest que el nivell d'excel·lència en aquest àmbit és força limitat. Tant a Catalunya com a la resta d'Espanya només cal observar les "notes de tall" d'accés a la universitat per comprovar l'escassa demanda que, amb comptades excepcions, tenen les carreres que imparteixen estudis de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. La falta de competència per accedir a aquests estudis indica clarament el poc prestigi i l'escàs interès que aquests àmbits susciten en els estudiants d'educació secundària. Les implicacions econòmiques d'aquest fet són potencialment enormes en una societat que proclama que aspira a participar plenament en l'economia del coneixement.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">La situació que acabo de plantejar es produeix </span><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">malgrat moltes </span><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">propostes i actuacions destinades a estimular l'orientació dels estudiants de secundària i batxillerat cap a la ciència i la tècnica. M'atreviria a dir que en conjunt és ben escàs l'impacte real de totes les </span><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">setmanes de la ciència, de les conferències i fires científico-divulgatives, dels concursos i dels premis als treballs de recerca. L'esforç i la bona voluntat de col·lectius de docents, del món acadèmic, de les administracions educatives i de determinades empreses i institucions no tenen un impacte apreciable en la manera com la gran majoria de l'alumnat mira l'àmbit de la ciència (aquesta opinió és molt subjectiva però crec que l'efecte dels enfocaments tipus "campanya publicitària" o "campanya de relacions públiques" té forts límits en el món educatiu).</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">El tractament del "problema de la ciència" requeriria una visió profundament renovada del seu ensenyament, que al meu entendre només es pot construir a partir del potenciament del binomi experimentació-aplicació, de la personalització i del canvi del sistema d'avaluació. Això s'hauria de materialitzar en un marc curricular molt més preocupat perquè l'alumne conegui algunes coses a fons que no pas per explicar-li i fer-li retenir superficialment moltes coses. Però tanmateix no aquest és l'assumpte al que em vull referir en aquesta Nota. </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Ara voldria fer referència a que el sistema educatiu hauria de donar una atenció molt major al col·lectiu d'alumnes amb més ganes i més capacitat per estudiar ciències, alumnes que en el decurs de l'educació secundària mostren aptituds i curiositat per les ciències i als qui no els desagradaria la possibilitat de dedicar-si quan sigui el moment. I com que aquest és un terreny relliscós i complex, em permeto plantejar-ho mitjançant una comparació.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">És un fet socialment admès que hi hagi centres educatius que tinguin com a objectiu fonamental la preparació d'esportistes d'alt nivell. No només s'admet aquí i en molts d'altres països, sinó que les administracions educatives financen centres d'educació secundària que fan compatible la formació integral de l'alumnat amb la dedicació de molt de temps i recursos a formar esportistes d'èlit. No és cap greuge ni causa cap escàndol que aquests centres tinguin unes característiques especials pel que fa a la selecció del seu alumnat, als recursos, la programació i la selecció del personal docent. </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">La seva missió és formar esportistes d'èlit, que competeixin amb èxit en esdeveniments esportius internacionals i donin renom al país. Això es valora molt socialment i serveix per admetre i justificar una sèrie de singularitats. Tot això em sembla molt bé, sempre sobre la base de que els estudiants d'aquests centres són voluntaris amb aptituds especñifiques i que gaudeixen tant de la formació com de la corresponent forma de vida.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Doncs aquesta és l'analogia:<b> no seria ja hora de disposar d'algun "centre d'alt rendiment científic" per a estudiants de secundària superior?</b> Perquè no en tenim cap ni un? Com és que cap universitat no està patrocinant un objectiu semblant? </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Aquesta idea tal vegada es pugui considerar frívola o incoherent. O inoportuna. Potser faci por obrir la caixa de Pandora en un sistema educatiu que té un batxillerat sobrecarregat i metodològicament arcaitzant (i que per més inri, hi ha qui vol allargar-lo). Tanmateix em sembla obvi que tenim alumnes amb alta capacitat científica, alumnes que podrien gaudir moltíssim aprofundint en el que els hi agrada (tal com fan els atletes o els nedadors) però que en els centres ordinaris no tenen possibilitats de desenvolupar les seves capacitats i aspiracions (tal com els hi passaria als atletes o als nedadors).</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Tot plegat fa que pensi que és urgent obrir una </span><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">línia innovadora (tot i que ara el Departament d'Educació ja no disposa d'una direcció general d'Innovació), potencialment molt profitosa però fins ara generalment ignorada: l'establiment d'un o d'uns pocs instituts o centres de secundària especialitzats en ciències. Per comoditat terminològica d'aquests en diré <b>Instituts STEM</b>.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">En anglès s'empra l'acrònim <b><i>STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics)</i></b> per designar l'àmbit científic-matemàtic-tècnic, en el que s'inclou l'enginyeria, les telecomunicacions i la informàtica. Als Estats Units hi ha instituts STEM en molts dels seus estats, els quals es coordinen a través del <i>National Consortium of Specialised Secondary Schools of Mathematics, Science, and Technology</i> (</span><span lang="EN-GB" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS""><a href="http://www.ncsssmst.org/" target="_blank"><span lang="CA">NCSSSMST</span></a></span><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">). A Austràlia des de l'any 2003 funciona la <i>Australian Science</i><i> and Maths School (ASMS</i>) adscrita a la Flinders University. No cal dir que els plans personals d'aprenentatge, la tutoria individual i els <i>e-portfolios</i> són peces bàsiques d'un disseny instructiu molt modern. [Com que ha sortit el terme <i>e-portfolio</i> aprofito per dir que lamento molt que el desplegament de la LEC postposi la regulació dels dossiers personals d'aprenentatge fins el final del termini de desplegament de la llei (l'any 2017). Ja és mala sort: precisament una de les poques coses d'aquesta llei que té a veure amb l'alumne i la modernització de l'aprenentatge, amb la didàctica i l'avaluació es deixa per a un futur "remot".]</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Tornant al tema, l'objectiu principal de la creació a Catalunya d'almenys un centre de tipologia STEM seria atraure estudiants fortament motivats per la tecnologia, les ciències i les matemàtiques, produir batxillers amb alts nivells de coneixements i orientació científico-tècnica i evitar la pèrdua de vocacions que es produeix per les limitacions estructurals del sistema ordinari quant a detectar, estimular i donar suport òptim als estudiants més prometedors en STEM. </span><span lang="EN-GB" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Dit altrament, l'objectiu principal seria detectar i desenvolupar un potencial d'excel·lència que dificilment pot ser satisfet en les entorns educatius ordinaris.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Un segon objectiu dels centres STEM seria la creació de coneixement i l'aportació elements de transformació de l'educació matemàtica, científica i tecnològica generals, amb aproximacions pedagògiques capdavanteres basades en la innovació i els aprenentatges basat en la recerca i la resolució de problemes. </span><span lang="FR" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Aquests trets pedagògics haurien de ser característics i distintius d'aquests centres. </span><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">El reputat educador Howard Gardner, assenyala l'<i>Illinois Mathematics and Science Academy </i>(<a href="http://www3.imsa.edu/" target="_blank">IMSA</a>) com un centre de referència en aquest sentit. Precisament, reconeixent els límits de les didàctiques actuals, una de les missions de l'IMSA és "empènyer el sistema cap a endavant" formant professorat en mètodes d'aprenentatge basats en la investigació i la resolució de problemes. </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Els eventuals (i desitjables) instituts STEM de Catalunya s'haurien de veure com a nuclis d'educació de qualitat dins del sistema públic-concertat. La selecció de l'alumnat hauria de basar-se en un procés d'admissió competitiva, combinat amb mesures d'atenció a la diversitat de base socio-econòmica i si escau de gènere i d'atenció a col·lectius minoritaris. </span><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">En qualsevol cas la naturalesa especialitzada dels estudis i el caràcter d'iniciativa estratègica en l'àmbit STEM requereixen que la selecció de l'alumnat respongui a les altes expectatives que en un centre d'aquesta orientació es posarien sobre cada alumne individualment considerat. Això té òbvies implicacions per a la selecció del professorat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Els centres d'orientació STEM podrien fins i tot actuar (a la llarga) com a "<i>magnet school</i>s", oferint places i atraient alumnat de fora de la resta d'Espanya i de l'estranger, de manera que la formació de les promocions STEM tingués una perspectiva internacional. Podem imaginar-nos una cosa així, que un centre de secundària tingui la vocació i la possibilitat de captar alumnat de fora?</span><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS""></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">En la meva opinió seria factible que una explicació clara i atractiva de la finalitat dels <b>Instituts STEM</b> fos capaç d'atraure un nombre suficient d'alumnes competents i motivats disposats a gaudir d'aquestes "adaptacions curriculars" donant el millor d'ells mateixos. Penso que si es donés el cas, un segment de professorat de secundària molt qualificat i motivat optaria per aquesta opció professional i també que al país tenim prou elements per donar lloc a una proposta curricular i organitzativa sòlida i innovadora (millor però si es fes amb aportacions internacionals).</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Els requeriments educatius de la societat del coneixement semblen prou exigents i urgents com justificar una actuació amb la missió i les característiques que proposo, malgrat les eventuals acusacions d'elitisme acadèmic i de risc de segmentació del batxillerat que es puguin fer en relació amb aquesta iniciativa. El plantejament d'aquesta <i>Nota</i> no és gaire ortodox i potser no lliga amb la nostra tradició educativa més recent. Potser tampoc fos possible encaixar-lo en el marc normatiu, cosa que seria una llàstima precisament ara que acabem d'estrenar Llei d'educació. Davant la qüestió de si és escaient oferir una especialització formativa a nivell de secundària superior (fins i tot en l'etapa 14-18) cal assenyalar que hi ha precedents. Insisteixo en que està plenament reconegut que certs àmbits s'enriqueixen amb un tractament diferencial en forma d'una estructura curricular i institucional específica i adaptada. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Sigui el que sigui si no ens movem no avançarem. Cal renovar conceptes i plantejaments i construir solucions si és que realment es vol avançar. </span><span lang="FR" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Els Instituts STEM podrien ser un important pas endavant, no l'únic, per dinamitzar les matemàtiques, les ciències i la tecnologia. I segur que hi hauria alumnes que ho agrairien.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS"">Ferran Ruiz Tarragó</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS""><a href="http://www.xtec.cat/~fruiz/" target="_blank">http://www.xtec.cat/~fruiz/</a></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;font-family:"Trebuchet MS""> </span></p> </div><br> Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-81954176125182417532009-11-01T19:40:00.002+01:002009-11-01T19:42:41.133+01:00Compareixença al Senat<p class="MsoNormal">Aquest any 2009 he fet en dues ocasions quelcom que no havia fet mai abans: participar d'una manera puntual i concreta en determinats treballs d'òrgans legislatius, veient una mica com treballen per dins. Només he vist la punta de l'iceberg però ha valgut la pena.</p> <p class="MsoNormal">La primera ocasió va ser al mes de gener, quan vaig tenir l'oportunitat de donar <a href="http://notesdopinio.blogspot.com/2009_01_01_archive.html" target="_blank">els meus punts de vista</a> sobre el Projecte de Llei d'educació de Cataluna (LEC) gràcies a la invitació del grup parlamentari de Convergència i Unió. La segona ocasió ha estat a finals d'octubre, a la Comissió d'Educació, Política Social i Esport del Senat, en el marc d'una ponència d'estudi sobre els reptes educatius de la societat del coneixement. Aquest cop la invitació em fou formulada per l'Entesa Catalana de Progrés. En tots dos casos he pogut veure com els càrrecs electes (diputats al Parlament de Catalunya en el primer cas i senadors del Senat espanyol en el segon) que formen les comissions de treball es prenen el treball molt seriosament i amb ganes de fer aportacions positives, cadascun des de la seva visió de les coses. Ara no em posaré pas a moralitzar, però davant l'onada de deslegitimació genèrica de les persones que es dediquen a la política, no puc deixar de dir que en les dues ocasions he trobat persones íntegres, plenament dedicades a la seva feina.</p> <p class="MsoNormal">Des del juny no havia escrit cap Nota d'opinió. Compenso ara aquests mesos d'inactivitat aportant el document que he presentat a la ponència d'estudi de la Comissió d'Educació del Senat. </p> <p class="MsoNormal">Els plantejaments, conceptes i opinions d'aquesta Nota són només reflex del que jo penso i dic sense cap desig de polemitzar amb cap persona en concret ni amb cap col·lectiu, organització o institució. Animo a lectores i lectors a dir què en pensen de tot plegat (el document es pot llegir a continuació o bé <a href="http://www.xtec.cat/%7Efruiz/docs/Ferran_Ruiz_Comparecencia_Senado_Comision_Educacion.pdf" target="_blank">descarregar aquí</a>). Gràcies.</p> <p class="MsoNormal">Ferran Ruiz Tarragó</p><p class="MsoNormal"><a href="http://www.xtec.cat/%7Efruiz/">http://www.xtec.cat/~fruiz/</a></p><p class="MsoNormal"><span style="font-style: italic;">------------------------------------------------------------------------------------ </span></p> <p class="MsoNormal"><i><span lang="ES">Palacio del Senado</span></i></p> <p class="MsoNormal"><i><span lang="ES">Comparecencia del Catedrático de Enseñanza Secundaria de Matemáticas y Licenciado en Ciencias Físicas, D. Ferran Ruiz Tarragó, ante la Ponencia de estudio sobre buenas prácticas y estrategias pedagógicas positivas, constituida en el seno de la Comisión de Educación, Política Social y Deporte, para informar sobre los retos de la sociedad del conocimiento y su afectación en el ámbito escolar. (713/000415)</span></i></p> <p class="MsoNormal"><i><span lang="ES">Madrid, 28 de octubre de 2009.</span></i></p> <p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Sr. Presidente de la Comisión de Educación, Política Social y Deporte, señorías, muchas gracias por invitarme a esta Ponencia de estudio y darme la oportunidad de compartir con ustedes algunas reflexiones sobre los retos de la sociedad del conocimiento y sus implicaciones educativas.</p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> En los albores del siglo XXI la educación tiene problemas en general y los tiene especialmente en España. Nuestro sistema educativo produce personas con competencias limitadas y presenta graves déficit de resultados junto con unas dosis enormes e inaceptables de fracaso escolar que se prolongan en el tiempo y no remiten. Ya en este momento anticipo que en mi opinión esto en gran parte ocurre porque <b>el propio sistema educativo conduce implacablemente a muchos alumnos a un callejón sin salida dada la imposibilidad que tienen de desempeñar ningún papel positivo en el seno de una institución que por ahora es estructuralmente incapaz de dar una respuesta eficaz a la enorme diversidad del alumnado y a un mundo en cambio constante</b>. Esta imposibilidad se traduce en abandono y en un profundo desinterés e incluso aversión por todo lo que signifique formación o cultura.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Pero, a mi modo de ver, <b>incluso tan grave como el abandono escolar es la falta de entusiasmo y de compromiso de buena parte del alumnado</b>, es el desinterés y la apatía de tantos y tantos estudiantes que aun cuando aprueban los cursos y no engrosan las estadísticas del fracaso, en su foro interno sólo cumplen un <b>trámite impuesto y prolongado, que no satisface ninguna expectativa vital</b>, que no les orienta adecuadamente ni les da estímulo ni soporte adecuados y que <b>no produce lo más importante que debería producir, que no es otra cosa que el deseo de continuar aprendiendo</b> y el convencimiento de que vale la pena hacerlo. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Tanto en el caso del alumno o alumna que rechaza el sistema como en el tan mayoritario del que lo acepta pasivamente y sin entusiasmo, se desperdicia la <b>única e irrepetible oportunidad que cada persona tiene de dotarse y de gozar de una buena educación</b> que contribuya a definir su proyecto personal, establezca las bases de una visión amplia y abierta del mundo y alimente el deseo de vivir de manera ética, autónoma y racional.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">A esta situación cabe añadir la insatisfacción, cuando no la amargura¸de amplias capas del profesorado y, en un plano más general, el desconcierto general de la sociedad ante los jóvenes, a los que acusa de comportamiento antisocial cuando precisamente les impone un sistema de vida académico estático, pasivizante, poco sensible al desarrollo personal y escasamente proclive a la relación con el mundo exterior, a la actividad social y a sus correlatos participativo y expresivo.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Ante todo esto, antes de referirnos a la sociedad del conocimiento y a las buenas prácticas educativas, cabe hacer, señorías, una pregunta legítima aunque a su vez incómoda: ¿<b>Es el mismo sistema educativo la causa, al menos parcial, de sus propios problemas</b>? En el seno de sus órganos de administración y gobierno ¿se están analizando realmente a fondo las causas de estos enormes malestares? Hay una pretensión real de diagnosticarlos y de afrontarlos o, por el contrario, ¿impera la resignación a contemporizar con ellos o incluso la huída hacia delante? Suponiendo que admitan la necesidad de cambiar, ¿es suficiente que el objetivo sea la mejora de las cosas de siempre? o, tal vez, <b>ante la naturaleza de los retos actuales y futuros, lo pertinente ¿no sería plantear objetivos distintos, más prometedores, potencialmente más eficaces y más satisfactorios en lo personal, lo económico y lo social?</b></span></p> <p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><span lang="ES">A mi juicio <b>el sistema educativo español está instalado en una dinámica continuista y escapista de "más de lo mismo"</b>. Se reclama más profesorado (para repartir la tarea entre más personas, no para reorganizar los aprendizajes y los sistemas de seguimiento y evaluación), se piden reducciones de la carga lectiva (con el pretexto de preparar mejor las clases pero no para invertir el tiempo ganado trabajando en equipo para atender al alumno de manera personalizada), se pide más formación permanente del profesorado (aunque esté bien demostrado que tiene un impacto escaso y que por este medio no resuelven problemas estructurales –que pertenecen a un plano distinto). Se señala que se precisan más medios tecnológicos (para, en buena medida, dedicarlos a apuntalar metodologías expositivas tradicionales que en parte están en la misma raíz de los problemas), se proclama la conveniencia de más evaluación externa (sin sopesar como afecta a la actividad de los centros, que tal vez priorizen, como pasa en otros países, el éxito en las pruebas externas en detrimento de otros aspectos y métodos de evaluación de nuevo cuño). Asimismo se reclama más autonomía y un mayor rendimiento de cuentas ante la sociedad al tiempo que se piden más medios de inspección y mayor control, etc. etc. Se piden, en fin, <b>más recursos económicos para apuntalar estructuras caducas y profundizar en las rutinas del pasado en lugar de emplearlos en planteamientos nuevos que contribuyan a superar las disfunciones fundamentales del sistema</b> y que se justifiquen por su papel en la construcción del futuro.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Se da el caso, además, que la dificultad o incluso la imposibilidad económica de materializar estos incrementos de recursos sirve para aumentar la frustración de los profesionales y la queja de los agentes sociales,<b> convencidos de que sin más gasto no puede haber mejora</b>. Todo ello conduce a justificar la creciente disintonía entre el sistema educativo y la sociedad y, en el fondo, a ir aplazando los análisis que deberían conducir ciertos replanteamientos imprescindibles.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Precisamente, en relación con estos replanteamientos y la urgencia de establecer auténticos horizontes de futuro, parece preciso dejar bien claro que <b>los problemas que debe afrontar la educación en el siglo XXI no son meramente los problemas irresueltos o pendientes de las últimas décadas</b>, más o menos agravados por las circunstancias. <b>Si el objetivo de las administraciones educativas es perfeccionar el diseño educativo del siglo XX, se puede pronosticar que no acertarán a dar respuesta a los problemas educativos del siglo XXI</b>. El mundo ha cambiado mucho en este tiempo y continua haciéndolo a gran velocidad, planteando nuevos escenarios y nuevos retos. Cuando cayó el Muro de Berlín y cambió el escenario geopolítico, hace justamente veinte años, todavía no habían nacido las alumnas y los alumnos que pueblan hoy las aulas. Internet aún no había aparecido en la escena social, no existía la fotografía digital, la telefonía móvil era marginal y aún transcurriría una década antes de que emergiera Google. La inmigración no había adquirido proporciones masivas poniendo en tensión los servicios sociales, el empleo industrial era relativamente sólido y no se habían producido ni el despliegue de la economía del conocimiento ni la emergencia de las potencias asiáticas que condicionan la evolución global del mundo y muy en concreto la vida de cada individuo. Las mencionadas son sólo algunas de las cosas que han cambiado en muy poco tiempo. El mundo es distinto y las necesidades educativas de la personas ya no son enteramente las mismas. Me parece por tanto, señorías, que <b>es imprescindible preguntarse si la educación tiene la ambición de estar a la altura de estos retos</b>.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Aun a riesgo de alargar demasiado esta introducción, voy a comentar algunos de estos nuevos escenarios, comenzando por el <b>cambio del panorama infocomunicativo de los jóvenes</b>, que es totalmente distinto al de hace tan sólo una década. Hoy en día muchísimos jóvenes viven inmersos en un entorno tecnológico multimedial de consolas, teléfonos móviles, ordenadores, iPods y webcams. A través de aplicaciones de mensajería, correo electrónico, telefonía, vídeo, chat y redes sociales disponen de medios y canales de comunicación interpersonal inimaginables hace no tanto tiempo. Los alumnos pueden acceder a informaciones y contenidos de todo tipo, procedencia y finalidad (proselitistas, comerciales, legales e ilegales, valiosas, moralmente inaceptables y perversas, etc.) El hecho es que <b>las tecnologías de la información y de la comunicación han cambiado substancialmente los hábitos culturales y de relación, alterando los elementos que influyen en el desarrollo de la imaginación en los niños y en la visión que los adolescentes tienen del mundo y de las personas</b>.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Niñas, niños y jóvenes presentan unos <b>niveles de autodeterminación psicológica mucho más desarrollados que antes </b>por diversos factores, entre los cuales cabe contar el acceso a la información y las nuevas formas de comunicación que se han mencionado; la diferente relación con los padres, los abuelos y el entorno en general; los modelos de comportamiento de la televisión; el impacto de la industria del videojuego y del ocio, y también, el hecho de que sean el blanco de sectores con altos intereses económicos en ámbitos como la diversión, la vestimenta, la alimentación, la publicidad, el consumo, el deporte, etc.</span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="ES">La personalidad del alumnado de hoy incorpora el amplísimo cambio que en poco años se ha producido en su entorno vital y lo asume sin posibilidad de elección</span></b><span lang="ES">. La sociedad es cada vez más diversa en aspectos sociales, étnicos y culturales y presenta importantes desajustes sociales, económicos y ambientales. La naturaleza de las familias es distinta, así como lo es su nivel de compromiso con la educación y en concreto con la tarea del profesorado. El sistema político ha dado un nuevo sentido a la libertad, creando lo que en algún caso se ha llamado "huérfanos de la libertad", al tiempo que evolucionado mucho el papel de la autoridad y el de la religión en la vida de las personas. La vida se ha urbanizado y en muchos casos el espacio vital y el contacto con la naturaleza se han visto reducidos. Las interacciones con personas desconocidas son frecuentes, la aproximación al sexo es distinta y son numerosos los jóvenes en edad escolar que presentan problemas cognitivos, de salud o de drogadicción. Precisamente a este respecto, hace pocos días la prensa informaba de un estudio sobre como el consumo temprano de cannabis desemboca en fracaso escolar dado que la droga afecta a la memoria y a la concentración (El País, 22 de octubre 2009). Este tipo de problema, casi impensable hace unas cuantas décadas, es un ejemplo dramático de la forma en que han cambiado las cosas y de su repercusión en la educación. Así, por ejemplo, de un alumno que practica el botellón cada fin de semana, ¿que nivel de implicación con el aprendizaje de las matemáticas o de la lengua puede esperarse que tenga el lunes por la mañana o cualquier otro día? La escuela, que personifica la atención de la sociedad a la juventud ¿debe optar ante todo por dar la clase como si nada? ¿debería haber una respuesta sistemática de la educación a este tipo de fenómenos? </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">En definitiva, <b>ha cambiado la sociedad, ha cambiado el alumnado, el entorno y las circunstancias. Estos cambios son mucho mayores que los que el sistema educativo ha hecho para adaptarse y darles respuesta. La desconexión entre los jóvenes y las organizaciones que la sociedad creó para que aprendieran y orientaran su vida es manifiesta</b>. Como decía el profesor Manuel Castells en un artículo (<i>Estudiar, ¿para qué?</i> La Vanguardia, 24/11/2007), "La idea de que una joven de hoy se cargue una mochila de libros de texto aburridos definidos por burócratas ministeriales y se encierre en un aula a soportar un discurso irrelevante en su perspectiva y que todo esto lo aguante en nombre del futuro es simplemente absurda." La disociación entre educación y sociedad que magistralmente refleja Castells se plasma en una serie de disfunciones estructurales que merman gravemente la eficacia del sistema educativo y que ponen en entredicho la utilidad que tiene para los destinatarios de su servicio. Las repercusiones sociales de este hecho son enormes aunque parecen afectar poco a los estamentos que administran el sistema. Las consecuencias en todo caso las padecen el profesorado y sobretodo los alumnos, sus familias y la sociedad a medio plazo. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Soy del parecer que <b>la responsabilidad por la persistencia e incluso del agravamiento de las disfunciones no es atribuïble en primer término al profesorado sino a las superestructuras que gobiernan y gestionan el sistema educativo</b>. En cualquier empresa la dirección tiene la responsabilidad última de sus resultados y no es de recibo culpar a los empleados, a los clientes, al entorno, a la complejidad de su negocio o a la mala suerte. Creo sinceramente señorías que <b>los problemas del sistema educativo guardan relación con la visión poco elaborada de las grandes transformaciones de fondo y con un exceso de improvisación y de cortoplacismo de los estamentos destinados a administrarlo y a dirigirlo</b>, los cuales parecen a menudo estar demasiado atentos a costumbres que ya no se justifican, a saberes superados por la realidad y a conveniencias corporativistas forjadas a lo largo de decenios. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Dicho sea en términos generales (admito que la falta de matices puede resultar injusta) <b>estos estamentos no han promovido reformulaciones substanciales de la escolarización para adecuarla a los nuevos tiempos</b>. Limitándonos por ahora al plano humano, las disposiciones normativas y administrativas más significativas de los últimos años obviaron que la heterogeneidad de bagajes culturales, cognitivos, afectivos, sociales, psicológicos e incluso sanitarios de los alumnos sería la norma en lugar de la excepción, por lo que el sistema de educación de masas construido durante el siglo XX estaba afectado en su misma raíz. <b>La diversidad se ha convertido en norma, no en la excepción puntual que debe ser asumida o reconducida</b> (digo diversidad a falta de otro mejor, pensando que ya es un término anticuado, superado por la realidad). En general, <b>los gestores de la educación no han articulado procesos de generación de modelos, medios y métodos viables para atender a un alumnado muy diferenciado y complejo que fueran al mismo tiempo capaces de imponer un alto nivel de expectativas sobre cada individuo</b>. No han impulsado la creación de conocimiento ni la investigación aplicada en la escala debida. Más bien se han conformado con normativizar o improvisar soluciones puntuales. Tampoco han afrontado de manera significativa los retos de la sociedad del conocimiento, aspecto central de esta Ponencia al que me referiré en breve.<b></b></span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="ES">Públicamente se da la impresión que con algo más de financiación, más formación del profesorado, más exigencia sobre éste, más control externo del rendimiento de los alumnos y algunas bienintencionadas apelaciones a los pactos, a la cultura del esfuerzo y al refuerzo de la autoridad se va a conseguir enderezar la situación</span></b><span lang="ES">. Pero no se trata tan sólo de resolver problemas que se agravan, sino que la sociedad del conocimiento requiere enfoques nuevos en pedagogía y organización, así como nuevas métricas, especialmente en el campo de la evaluación. En mi modesta opinión, abordar a la vez los déficit actuales y las nuevas exigencias exige altos niveles de visión y de liderazgo, los cuales son incompatibles con el conformismo, la evasión de la realidad o la incapacidad para confrontarla, e incluso con un cierto <b>desinterés por imaginarse y preparar de la mejor manera posible el porvenir de cada alumno en una sociedad que se presenta enormemente compleja y con características notablemente distintas</b>. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <h3><span lang="ES">La sociedad del conocimiento</span></h3> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Después de esta larga y tal vez un poco acre -pero en mi opinión necesaria- introducción, que espero que sus señorías disculpen, entremos ahora en el análisis de la sociedad del conocimiento. El primer dato a considerar es que la sociedad y la tecnología son simbióticas. <b>La actividad productiva, económica, científica, social e incluso cultural es inseparable de una infraestructura tecnológica global y ubicua</b>. Por lo tanto, dicho sea de paso, es del todo natural que las TIC tengan un papel importante en los procesos educativos, aunque pienso que por el momento no se está haciendo suficiente énfasis en que la contribución realmente importante radica en su capacidad de potenciar al alumno.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">El concepto "sociedad del conocimiento" tiene una destacada dimensión económica. Refleja el hecho que <b>sólo mediante el conocimiento y la innovación pueden obtenerse los niveles de productividad y de competitividad que permiten a las empresas sobrevivir a escala global</b>. En su ensayo "<i>La societat de la ignorància</i>" (disponible en <a href="http://www.infonomia.com/" target="_blank">www.infonomia.com</a>) el pensador Antoni Brey se refiere a ella como la "sociedad de los saberes productivos", una sociedad cuyas empresas e instituciones emplean la información para construir significado, crear conocimiento y tomar decisiones. El conocimiento se aplica al cambio de productos y servicios y a la redefinición de procesos y estrategias. Como resultado <b>las formas organizativas clásicas devienen inadecuadas: los proyectos, la colaboración en red y los partenariados son ahora las formas preferentes de organización</b> (lo cual a su vez es traducible en términos pedagógicos). </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">El análisis de la sociedad del conocimiento se puede enfocar de distintas formas pero dado el objetivo de esta Ponencia de estudio me centraré solo en dos aspectos básicos: su <b>relación con el empleo y el papel de la investigación y el desarrollo</b>.</span></p><p class="MsoNormal"><br /></p> <p><span lang="ES">I</span><span lang="ES"><i>mplicaciones para el individuo y el empleo</i></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">El fundamento tecnológico de la sociedad del conocimiento es la conjunción de la capacidad de procesar información de manera automática (obtenida por medio de la invención del <i>software</i>) con la capacidad de generalizar este procesamiento de manera muy económica (cosa factible gracias a revolución microelectrónica). El efecto combinado de estos dos factores es que <b>se automatiza todo lo que puede ser automatizado cuando es rentable hacerlo</b>. La repercusión de este hecho sobre el empleo es obviamente dramática. También lo es, aunque tal vez menos obvio, para la educación. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">La consecuencia, en relación al empleo, es que <b>cualquier trabajo rutinizable puede ser automatizado</b>, lo que se hace patente en las deslocalizaciones y los <i>out-sourcing</i> que se dan en el campo industrial. En este sector desaparecen muchos empleos razonablemente buenos de trabajadores que poseen competencias y calificaciones de nivel medio-bajo. Esto también ocurre en el sector servicios cuando los empleos se basan en procesar información de acuerdo con normas precisas, actividad que llevan a cabo personas capaces de seguir instrucciones más o menos complejas pero que no les requieren especiales aportes de iniciativa o de creatividad. <b>La automatización también afecta a tareas que hasta hace bien poco se consideraban exclusivas del cerebro humano</b>.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Instalado en este tipo de preparación, antes un bachiller podía llegar a conseguir un trabajo aceptable. Ahora este tipo de empleos está desapareciendo a ojos vistas. En este asunto radica en buena medida el <b>origen de la crisis de la educación secundaria no especializada</b>, que ya no permite asegurar la empleabilidad, lo cual contribuye a su menguante prestigio. La educación secundaria generalista es del todo insuficiente para conducir a los empleos de la sociedad del conocimiento. <b>La promesa del sistema educativo de que obtener un título era una garantía de empleabilidad se ha roto, </b>probablemente para siempre.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">El hecho es que<b> la ocupación laboral en la sociedad del conocimiento requiere una alta proporción de personas con destrezas y capacidades no automatizables.</b> Los empleos exigen manejar información, conceptos, símbolos y relaciones en una proporción muy superior a la que se precisaba en la era industrial. Requieren personas con iniciativa y que estén predispuestas al trabajo en equipo, que sean capaces de comunicarse con eficacia, de resolver problemas y de enfrentarse creativamente a situaciones para las cuales no han sido específicamente preparadas. Antes se preparaba para llevar a cabo tareas conocidas o actividades previsibles pero ahora ya no es así. <b>Antes se enseñaba lo que habría que hacer en el puesto de trabajo, pero ahora hay que preparar a las personas para que estén en condiciones de hacer cosas que no se les han enseñado</b>. </span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="ES">Los trabajadores "autoprogramables" de los que habla el profesor Manuel Castells son los que tienen conocimientos, responsabilidad, capacidad de trabajo en equipo, aptitudes sociales y carácter emprendedor. Estos atributos determinan a la persona educada para participar en la sociedad del conocimiento</span></b><span lang="ES">. Ciertos estudios demuestran que la importancia de estos factores ha aumentado enormemente en los últimos años. A esto se le debe añadir que la naturaleza del empleo ha mutado en otros sentidos. La estabilidad laboral ha desaparecido, los conocimientos ya no tienen validez permanente y el empleo ya no es local. El acceso se ha hecho muy competitivo pues ahora los empleadores son exigentes (tienen un amplio campo donde escoger) y no se comprometen con las personas ni con las realidades locales. El criterio de anteponer la rentabilidad financiera a cualquier otro aspecto hace que ni tan solo estén comprometidos con el propio sector. La globalización y la deslocalización van aparejadas a la debilidad sindical derivada de la rotura de las barreras geográficas del empleo. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Para el individuo la formación se convierte en una necesidad permanente y se ve obligado a seguir trayectorias formativas complejas, que no siempre son bien comprendidas y atendidas por las instituciones formativas, demasiado propensas a burocratizarse. A la necesidad de actualizar los conocimientos y de mantener vivo el capital intelectual se suma la necesidad de autogestionar la formación y la trayectoria profesional.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">En definitiva, <b>un factor diferencial del desempeño laboral en la sociedad del conocimiento con respecto a la sociedad industrial es que exige dosis más elevadas de autonomía y de trabajo intelectual y relacional en una elevada proporción de la población activa. Hay elementos más que suficientes para dudar que el sistema educativo esté preparando adecuadamente en este sentido y de que tenga los recursos e incluso la vocación de hacerlo</b>. Los mensajes en este sentido no abundan y las actuaciones, todavía menos.</span></p><p class="MsoNormal"><br /></p> <p><span lang="ES"><i>El papel de </i><i>la I</i><i>+D </i></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">I+D es el acróstico genérico con que se designan las <b>actividades de creación o de mejora de procesos, productos y servicios en las que se aplica de manera sistemática el conocimiento que se obtiene mediante la investigación</b>.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Su misión es desencadenar la aparición de nuevas perspectivas y la explotación de nuevas oportunidades, orientando la experimentación y la resolución de los problemas que plantea el desarrollo de nuevos productos o procesos y la transformación de los existentes. <b>Todos los sectores de la economía del conocimiento comparten la convicción de que la capacidad de crear y aplicar nuevo conocimiento que proporciona la I+D es esencial para conseguir los niveles de competitividad y de rentabilidad necesarios para sobrevivir en entornos altamente competitivos </b>y dar un nivel de servicio que justifique su permanencia en el mercado. Con esta finalidad la I+D se nutre de planteamientos, estructuras y sistemas de financiación específicos. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Sin embargo <b>este no es el caso en el sector de la educación</b>, aunque esté meridianamente claro que el rendimiento de los procesos educativos presenta limitaciones grandes y persistentes. <b>En educación apenas hay I+D a pesar de que hay base más que suficiente para pensar que los retos educativos de la sociedad del conocimiento difícilmente se pueden afrontar con conceptos, estructuras y prácticas del pasado</b>, remozadas como máximo con algunos recursos adicionales y "modernos", como los ordenadores. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Aunque se echan en falta nuevos modelos de enseñanza-aprendizaje, el sistema educativo prefiere limitarse a hablar de experiencias y de innovaciones. Estas usualmente se llevan a cabo gracias a la iniciativa de un o de algunos profesores que modifican algunos procesos que caen dentro de su jurisdicción pero sin poner en tela de juicio los límites establecidos o las reglas de juego del sistema. Las innovaciones asociadas al uso de las TIC, generalmente la más importantes que hay actualmente, no permiten de por sí concluir que la educación se esté adecuando a la sociedad del conocimiento. <b>La falta de planteamientos institucionales de investigación y desarrollo educativo no hace sino reflejar que el nivel de compromiso institucional con la creación de conocimiento pedagógico es mucho menor que el que se da en otros sectores</b>.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Lo que subyace en todo planteamiento de sistemático de I+D es la capacidad y la preparación de las personas. <b>La característica más contundente de la sociedad del conocimiento es el papel crucial que tienen las personas en el funcionamiento y la evolución de las organizaciones</b>. La expertez y la capacidad de realización de trabajo intelectual son imprescindibles, dado que las circunstancias y el entorno son impredecibles, por lo que no todo puede ser mandado ni estar previsto (y si lo fuera probablemente estaría automatizado). <b>Las personas son los vectores de transformación de las organizaciones y de sus actividades a partir del conocimiento de que disponen</b>. Sin embargo, la diferencia a este respecto entre los trabajadores de las organizaciones del conocimiento y los trabajadores del sector educativo (incluyendo a sus directivos) es flagrante, dado que éste no consigue transformar significativamente su propia organización en clave de futuro aplicando lo que sabe.</span></p> <p class="MsoNormal"><br /></p> <h3><span lang="ES">Educar para la sociedad del conocimiento</span></h3> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Hemos señalado, señorías, que la sociedad del conocimiento exige educar para trabajar con información, conceptos y relaciones empleando una infraestructura de TIC global. Se debe preparar a las personas para actuar en un entorno dinámico y complejo, empleando formas de organización ágiles y en perpetua evolución.<b> A los conocimientos que cada individuo posee en un cierto ámbito deben añadirse la creatividad, la responsabilidad y el sentido de equipo. Incorporar el desarrollo de estas competencias en la escolarización obligatoria comporta un replanteo profundo de la actividad escolar.</b></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Aunque en los últimos años en la educación ha incorporado una terminología competencial (a mi modo de ver un tanto abstrusa y poco operativa), las competencias que se precisan para funcionar en la sociedad del conocimiento se pueden agrupar básicamente en tres categorías: <b>la capacidad de actuar de manera autónoma, la capacidad de usar herramientas interactivas y la capacidad de desenvolverse en el seno de grupos sociales heterogéneos</b>. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">La capacidad de actuar con autonomía implica la construcción progresiva del sentido del yo, la adquisición de conciencia del entorno y la comprensión de como uno mismo encaja en él. La autonomía va ligada al conocimiento de derechos y la asunción de responsabilidades. <b>La autonomía personal del alumno se va configurando a medida que se le orienta y apoya para que en contextos específicos conozca y analice opciones y tome decisiones</b>, a medida que se le estimula para que planifique y lleve a cabo proyectos de trabajo y se le anima a que tenga una actitud abierta al futuro mientras explora sus preferencias y articula sus objetivos. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Pienso señorías que <b>el desarrollo de la autonomía se hace francamente difícil en un sistema educativo en el que todo está predeterminado, dominado por un exceso de transmisión que acaba traduciéndose en pasividad, desinterés y enorme pérdida de tiempo</b>. La autonomía tampoco se favorece con tareas desprovistas de contexto y de significado, como tantas veces ocurre. La reiteración hasta la saciedad de este enfoque genera desencanto en el alumno, el cual aumenta si cabe en la medida en que <b>las formas democráticas de participación no sirven para participar en la configuración y la gestión de su propia educación</b>. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">La capacidad de usar herramientas interactivas es obviamente imprescindible en la sociedad del conocimiento. <b>La escolarización debe formar en el uso de instrumentos de exploración, de expresión y de diálogo interactivo, mostrando y aprovechando su potencial y haciendo reflexionar sobre sus límites, su adecuación a las tareas e incluso sus implicaciones éticas</b>. No basta con emplear ordenadores en los centros educativos ni aplicarlos a la adquisición de contenidos, a la realización de pruebas informatizadas o a la gestión. Lo esencial es que sirvan de soporte al trabajo de exploración, de comunicación y de producción intelectual del alumno y que le permitan a configurar su propio repositorio de instrumentos, contenidos, actividades, recursos y métodos. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">En este sentido la reciente Ley de educación de Catalunya abre una perspectiva muy interesante. Dicha Ley establece que a partir del último ciclo de educación primaria cada estudiante deberá disponer de un dossier personal de aprendizaje (lo que en inglés, señorías, se podría denominar <i>e-portfolio</i>) que almacene en soporte digital y haga accesibles los documentos y los objetos digitales que produce durante el aprendizaje y cuyo contenido puede emplearse como evidencia en el proceso de evaluación.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">La tercera capacidad fundamental hace referencia a <b>las destrezas interpersonales y de comunicación, al funcionamiento en el seno de grupos sociales heterogéneos, a la capacidad de relacionarse bien con los demás, de cooperar, trabajar en equipo e interactuar eficazmente con personas de distintos entornos y procedencias</b>. El desarrollo de esta capacidad es esencial para la creación de capital social y la gestión y resolución de conflictos. Sin embargo, la investigación demuestra que, a pesar de que el profesorado declara tener en alta estima las experiencias interactivas y la relación con grupos externos de alumnos en proyectos y actividades, su interés no se corresponde demasiado con lo que hace en la realidad. En los centros educativos predomina una orientación hacia su propio mundo interno, la cual, unida a una falta de imbricación sistemática en actividades sociales, dificulta mucho el desarrollo de esta competencia. </span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="ES">La sociedad del conocimiento precisa que la educación desarrolle de manera sólida y equilibrada estas capacidades fundamentales en todos los alumnos.</span></b><span lang="ES"> Hacerlo contribuiría a que el aprendizaje permanente fuera asumido por el alumno como algo natural.<b></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <p><span lang="ES"><i>Confrontar la realidad</i></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Una de las cuestiones planteadas en esta Ponencia de estudio hace referencia a las condiciones necesarias para que una persona pueda ser educada para la sociedad del conocimiento. Creo que la respuesta se compone de dos partes: la primera es que hay que tener el valor de<b> analizar a fondo la realidad actual</b> y de actuar en consecuencia (motivo por el que antes he realizado un largo análisis introductorio), y la segunda es que hay que <b>formular políticas a medio-largo plazo de creación y aplicación de nuevo conocimiento pedagógico y organizativo</b>.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Permítanme sus señorías que lo razone un poco más. Un asunto que hay que reconocer y confrontar es que el sistema actual de educación primaria produce un enorme déficit de aprendizajes básicos en niños y niñas. <b>Si al terminar su paso por esta etapa educativa un alumno o alumna no habla, lee, escucha, observa, comprende y escribe bien, su futuro está gravemente hipotecado. Es preciso reconocer este hecho y combatirlo con todos los medios y con auténtico denuedo.</b> Pocas cosas habrá más prioritarias que esta y ninguna excusa debería justificar que en la educación primaria no se esté haciendo todo lo necesario, y más, con esta finalidad. <b>En este aspecto el sistema educativo español debería ser mucho más autoexigente</b>. Un alumno con una alfabetización deficiente poco podrá hacer en una educación secundaria rigurosa. Acaso irá pasando cursos en un entorno mediocre que no se esfuerza en levantar sus expectativas. Es preciso pues reconocer que <b>no tiene sentido que un alumno o alumna con estas deficiencias después de la primaria curse la educación secundaria sin que se le preste una atención altamente específica</b>, como por desgracia ocurre frecuentemente. Los resultados de no hacerlo saltan a la vista.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">También es preciso confrontar el hecho de que <b>la enseñanza está dominada por una concepción gestionaria de la pedagogía derivada de un paradigma educativo de masas</b>. Esta concepción se pone de manifiesto en la organización del proceso académico en los centros educativos. La responsabilidad fundamental de sus directivos es establecer las relaciones profesor/a-grupo-materia-hora-aula. Lo que ocurre cuando este proceso está en marcha ya importa menos, lo que cuenta es que se hagan las clases. Los profesores se coordinan antes de empezar el curso (cuando establecen la programación) y se reúnen a la hora de calificar, cuando los alumnos ya no están presentes. Pero <b>el esfuerzo coordinado y constante de efectuar el seguimiento y obtener lo máximo de cada alumno individual es más bien escaso,</b> cuando no simple y llanamente nulo. Cada profesor va a lo suyo, tal como se lo impone la exagerada visión disciplinar de la educación secundaria en la que las materias se entienden y practican como fines sí mismas. <b>La dilución de responsabilidades que acompaña al planteamiento rígidamente disciplinar hace que muchos acaben los estudios sin consolidar lo más básico y sin progresos suficientes en el tipo de capacidades que exige la sociedad del conocimiento</b>. Los "mejores alumnos" no pueden desarrollar plenamente sus potencialidades, los "malos alumnos" se quedan irremisiblemente atrás y en general ningún estudiante (bueno, medio o malo) recibe de manera sistemática la atención personalizada que podría optimizar su aprendizaje y su experiencia educativa. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Dicho sea en otros términos, <b>el problema fundamental de entender y practicar la educación como gestión es la ausencia sistémica de responsabilidad sobre el aprendizaje del alumno a lo largo de toda su trayectoria</b>. Actualmente, salvo excepciones, nadie se hace responsable del aprendizaje del alumno. Nadie tiene la misión de conocerlo a fondo para disponer de una visión global de lo que aprende, de sus dificultades, personalidad y aptitudes (que pueda poner en común con los padres) ni tampoco nadie le acompaña con continuidad en su trayectoria como aprendiz y persona en crecimiento. Ni siquiera se dispone de la información precisa para hacerlo. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Una tercera realidad a confrontar es <b>el abuso del recurso fácil a la formación permanente del profesorado como panacea de todos los males educativos</b>. Con este enfoque se cargan todas las responsabilidades sobre las espaldas del cuerpo docente al tiempo que los estamentos directivos se autoexoneran de su propio conformismo y de su responsabilidad. El recurso a la formación pone en evidencia que su nivel de conceptualización de los retos educativos de la economía del conocimiento es muy escasos. Las culpas de todo se atribuyen al profesorado y se crea la idea de que es el responsable directo de la falta de rendimiento del sistema educativo. <b>Lo que el profesorado en ejercicio necesita debe provenir mucho menos de cursos de formación que de hipótesis reales de cambio plasmadas en planteamientos y actuaciones en equipo que generen conocimiento en su mismo puesto de trabajo, de actuaciones coordinadas de ensayo y evaluación de nuevas prácticas educativas, de soporte permanente a su tarea y de liderazgo transformador con visión de futuro y capacidad de gestión</b>.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Sería pues importante, en mi opinión, señorías, que los trabajos de la Comisión contribuyeran a cambiar el neblinoso discurso administrativo que prioriza la formación frente a la generación de nuevo conocimiento pedagógico desde la propia base, a la organización de los centros con el alumno como prioridad, al liderazgo y a la gestión del cambio. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <h3><span lang="ES">Consecuencias para la organización de la educación</span></h3> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Otra de las cuestiones que sus señorías han planteado para esta Ponencia de estudio es como debería cambiar la institución escolar para corresponder a la formación y el trabajo en el futuro. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">A mi modo de ver, los retos de la sociedad del conocimiento al sistema educativo deben ser <b>afrontados mediante una serie de cambios coordinados y profundos en el ámbito curricular (incluyendo la evaluación), en los roles de alumnos y profesores, en los parámetros organizativos y en los entornos de trabajo</b>. El hilo de conductor de estos cambios no debiera ser otro que el aprendizaje, la implicación y el desarrollo de cada alumno individualmente considerado, teniendo siempre muy presente la enormidad de los retos de la sociedad del conocimiento. En este empeño las conveniencias administrativas, las justificaciones burocráticas, las tradiciones académicas limitantes, las dinámicas de negocio y los corporativismos profesionales debieran quedar decididamente atrás.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">En mi libro "La nueva educación" (</span><i>La nueva educación</i>. Premio de Ensayo de la Fundación Everis, LID Editorial Empresarial, 2007), obra <span lang="ES">que contiene algunas de las ideas que acabo de formular y que ya fue mencionada hace un tiempo en esta Comisión por parte de una de las señorías aquí presentes, expuse que la educación del siglo XXI requiere cuatro transformaciones interrelacionadas. Creo que este concepto (extraído de un proyecto de reingeniería educativa que conocí hace algunos años) es realmente interesante de comentar porque va directo a los asuntos fundamentales.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">La primera transformación es la del currículo, de las metodologías y de la evaluación, avanzando en la línea de la personalización del aprendizaje. Un primer paso sería dejar de ver la transmisión de información como la actividad esencial a la que todo lo demás debe subordinarse. <span>Venimos de una era industrial en la que había un corte radical entre la etapa de aprender y la etapa de trabajar, por lo que <b>la misión del currículo era informar al máximo</b>, dado que el hecho de aprender, para la gran mayoría de las personas, sólo podía tener lugar durante los primeros años de la vida. Ni las circunstancias ni los recursos informativos actuales tienen parangón con los de antes, por lo que <b>este tiempo ya pasó a la historia y ahora lo más necesario es concentrarse en los conocimientos y las capacidades fundamentales</b>. Esto debería ser evidente cuando se valoran los resultados del sistema actual.</span></span></p> <p class="MsoNormal"><span><span lang="ES">El </span></span><span lang="ES">currículo debería pues concentrarse en los conocimientos y destrezas más básicos y perennes, enfocándolo como el <b>punto de partida para la educación a lo largo de la vida</b>. Además, <b>el alumno debería ser el centro de su currículo, como única vía posible de atención sistemática y auténtica a la diversidad</b> de todos y cada uno de los alumnos y alumnas. Bajo este prisma, <b>la obligación de la escolarización es proporcionar, de manera ordenada, asistida y eficaz, un currículo personalizado</b> que se redefina en la mesura que aprende y desarrolla la autonomía personal que antes hemos mencionado.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Un segundo gran proceso que hay que abordar es la transformación conjunta de los roles del alumnado y del profesorado. <b>Este cambio de roles habría de dar centralidad a la autonomía, a las competencias interactivas y a las destrezas sociales que son fundamentales en la sociedad del conocimiento</b>.<span> El alumno debe cimentar las capacidades que hemos mencionado antes, desarrollar la creatividad y usar la investigación como vías de desarrollo de estructuras de pensamiento propias y de esquemas de interpretación de la realidad. Difícilmente esto se puede conseguir en el seno de un sistema orientado a la transmisión y poco proclive a la exploración y a la aplicación del conocimiento. En relación con este objetivo <b>el rol </b></span><b>del profesorado ya no es tanto transmitir información como conocer al alumno y darle orientación y soporte</b>, <b>planificando y gestionando los proyectos de aprendizaje personalizado mediante los proyectos y grupos de trabajo pertinentes</b>.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">La tercera transformación atañe a <b>la estructura organizativa de los centros docentes, marcada por esquemas anticuados de trabajo y rigideces innecesarias.</b> Se podría tomar ejemplo de las propias empresas de la sociedad del conocimiento que evolucionan hacia organizaciones dinámicas y estructuras en red basadas en la tecnología, la combinación de perfiles profesionales, la flexibilidad, el trabajo en equipo, la provisión de servicios de soporte, los proyectos y la individualización de las relaciones. La aplicación de esta idea a la organización de la escuela actual, que evolucionaría hacia <b>una escuela organizada en proyectos y redes</b>, sería el núcleo de la tercera transformación. Es obvio señalar que para ello <b>son precisas nuevas formas de gestión y de liderazgo</b>, tema este que en España constituye una rémora a cualquier proyecto de adecuación de la educación a la sociedad del conocimiento.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Y la cuarta transformación sería la del entorno en el que tiene lugar el aprendizaje, es decir, el diseño, la arquitectura y el equipamiento del centro educativo. <b>El sistema educativo debe reconocer que el entorno juega un papel fundamental en el aprendizaje</b>. Aprender depende de la capacidad de comunicarse, de recibir soporte individual, de producir y de explicarse, de colaborar en el seno de equipos, de crear, de investigar y de aplicar el conocimiento, de proyectarse a los otros y de cultivar la sensibilidad (temas desarrollados en mi artículo "</span>Por una transformación del diseño escolar". <i>Escuela</i>, núm. 3777, 21 de febrero de 2008)<span lang="ES">. La misión de los espacios educativos es facilitar todo esto con propiedad y flexibilidad.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">A este respecto me complace poder citarles un artículo de la reciente <i>Llei d'Educació de Catalunya</i> que establece una <b>sólida referencia de futuro en lo tocante al diseño de los centros educativos y la configuración de los entornos de aprendizaje</b>. El artículo al que me refiero señala que "La estructura y la organización de los centros deben definir entornos de aprendizaje que permitan el trabajo en red y las diversas formas de transmisión de conocimiento a los grupos clase, así como las actividades individuales de trabajo y estudio. Con esta finalidad, los proyectos constructivos de centros educativos tienen que definir espacios, instalaciones y equipamientos que maximicen la sostenibilidad, reduzcan el impacto ambiental y permitan integrar las tecnologías digitales, y deben configurar entornos de enseñanza y aprendizaje funcionales y ergonómicos que estimulen la vinculación de los alumnos con el proceso de aprendizaje." Este es otro gran tema que deberían abordar los administradores de la educación, teniendo presente que convendría hacerlo en el marco de planteamientos globales de I+D educativa.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Como se puede ver, tomados en conjunto <b>este tipo de planteamientos exige ir mucho más allá de la innovación o de la experiencia pedagógica</b> en el sentido que habitualmente se da en educación: puntual, individual o de un pequeño colectivo, sin alteración de las reglas de juego, grupo minoritario y restringido de beneficiarios, fuerte dependencia de circunstancias, debilidad congénita y abandono, falta de recursos, etc. <b>El cambio educativo que se necesita es muy complejo y por descontado nadie en sus cabales puede pretender que el sistema educativo, en su conjunto, pueda avanzar por una senda como la que he esbozado ante sus señorías</b>. No parece posible que los centros educativos lo hagan de <i>motu propio</i> ni tampoco al son de nuevas disposiciones de las autoridades educativas. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Y aquí es donde encontramos que <b>las organizaciones del conocimiento marcan el camino a seguir. Este no es otro que el recurso sistemático a la I+D en marcos organizativos que realcen el papel de los docentes (junto con sus alumnos) como creadores de conocimiento y agentes de cambio en entornos provistos de liderazgo con capacidad transformadora y visión de futuro centrada en el alumno</b>.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <p><i>Liderar el cambio educativo</i></p> <p class="MsoNormal">Y aquí, señorías, en este campo educativo en el que todo está interrelacionado ha ido aparecido diversas veces el término liderazgo, concepto crucial para el futuro de la educación que sin embargo en España está increíblemente poco desarrollado y del que tan sólo recientemente comienza, un tanto tímidamente, a hablarse. </p> <p class="MsoNormal">Soy de la opinión que <b>la gestión del cambio y la creación de nuevo valor educativo mediante actuaciones sistemáticas y estructuradas de I+D educativo no pueden llevarse a cabo sin un alto nivel de liderazgo educativo</b>. Ello requiere desde ya programas que lo desarrollen con un norte claro. En este sentido, me permito pedirles de entrada, señorías, que no asimilen o confundan este concepto con un programa de cursos de formación de directivos escolares (nada más alejado de eso, aunque es posible que sea lo que acabe ocurriendo si los gestores del sistema educativo no llevan a cabo el análisis renovador que antes he reclamado: en este caso "más de lo mismo" sería "más cursos para directores"). </p> <p class="MsoNormal">La creación de nuevo valor educativo requiere algo mucho más amplio y de mayor calado. <b>Se trata de liderar la adaptación del sistema educativo a la sociedad del conocimiento en un proceso a medio-largo plazo pero que debe empezar ya mismo mediante numerosos proyectos de I+D educativo sólidos, asistidos y liderados</b>. Y cuando digo numerosos, creo que bastaría empezar con el 1 o el 2% de los centros educativos para tener un volumen apreciable de "mesas de diseño" de nuevos modelos de enseñanza-aprendizaje (asunto en el que se debería invertir prioritariamente, como antes he explicado).</p> <p class="MsoNormal">Dada la imposibilidad de profundizar ahora en este tema, en lugar de describir las características que creo que debería tener el liderazgo educativo (asunto que traté en el libro al que he hecho referencia) me limitaré a decir que <b>me parece imprescindible la creación de un Instituto de Liderazgo Educativo, específicamente destinado a promover una nueva generación de líderes educativos con una visión clara de las exigencias de la sociedad del conocimiento y que sean capaces de llevar adelante las transformaciones necesarias</b>. Ninguna organización, ni mucho menos el sistema educativo, puede permitirse el lujo de no preparar y dar soporte a los responsables de sus unidades operativas y a sus equipos de coordinación para que estén en condiciones tener una visión clara de lo que hay que hacer y lo que es preciso cambiar, de eliminar rutinas y procesos pedagógicos improductivos, de liderar la transformación de los métodos de trabajo y de evaluación, de desarrollar la capacidad de gestionar proyectos y redefinir las modalidades de organización, de inspirar y potenciar adecuadamente a su personal y, sobre todo, <b>aquí está su auténtica justificación, para poner la personalización del aprendizaje y el desarrollo intelectual y personal del alumno en el centro absoluto de todos los planteamientos</b>. </p> <p class="MsoNormal">Un Instituto de Liderazgo Educativo debería tener como <b>misión fundamental la creación de la base de líderes pedagógicos que el sistema educativo necesita en una época en que no formular y llevar a cabo cambios profundos equivale a retroceder</b>. Aunque solo indirectamente venga al caso, el hecho de que no hacer lo suficiente implica retroceder lo pone de manifiesto que España sigue bajando posiciones en el "Networked Readiness Index", índice que mide la capacidad de los países para participar en la sociedad del conocimiento: ha pasado del puesto 31 en el 2008 al 34 en el 2009. Volviendo a nuestro asunto, este Instituto, abierto a la incorporación de conocimientos y saberes actualmente ajenos al patrimonio del sistema educativo (actualmente más bien exclusivos del mundo de la empresa, como reingeniería de procesos, gestión de la tecnología alineada a los objetivos, cultura corporativa y orientación al cliente, entre otros), <b>debería potenciar no sólo los cuadros directivos sino la gran base de profesionales de la enseñanza comprometidos con su trabajo y dispuestos a mejorar el servicio educativo que prestan</b>. En particular debería desarrollar los liderazgos precisos para que se aproveche el inmenso potencial liberador y transformador de las TIC, asunto que, pese a los impulsos que actualmente recibe, puede acabar fracasando por la falta de proyectos pedagógicos potentes y adecuadamente liderados.</p> <p class="MsoNormal">Tenemos ya, lamentablemente, demasiadas evidencias en los últimos lustros de que la falta de liderazgos con visión de futuro y transformadores ha impedido hacer efectivos los objetivos educativos que se habían propuesto. <b>Pienso que un Instituto de Liderazgo Educativo no burocratizado, abierto, ajeno a planteamientos gremialistas y<span> </span>administrativistas y orientado a la superación de la concepción gestionaria de la pedagogía a la que antes me he referido, puede ser un factor decisivo para el despliegue de una nueva generación de líderes escolares que consigan, algún día, hacer efectivo el derecho de todos y cada uno de los alumnos de tener una educación óptima, en la única oportunidad de hacerlo que cada individuo tiene en su vida. </b></p> <p class="MsoNormal"> </p> <p class="MsoNormal">Con esto señorías, ya he hablado bastante de cuestiones relativas a la organización y el funcionamiento de la educación. Sin embargo, aún a riesgo de abusar de su paciencia, no puedo dejar de insistir en una cosa <span lang="ES">que antes ya he dicho: <b>si algo pone de manifiesto la sociedad del conocimiento es el papel crucial de las personas</b>. Esto debería ser fácilmente compartible por el sector educativo, aunque actuar en consecuencia sea muy complejo y vaya más allá de las voluntades y de las capacidades individuales. De acuerdo con esta idea, <b>la organización de la educación no universitaria debería tener como hilo conductor el éxito del alumnado. Cada alumna o alumno individualmente considerado es lo más importante y a éste tienen que supeditarse todos los planteamientos del sistema</b>. Ya no es admisible que el alumnado sea considerado como una especie de materia prima cuyo suministro incesante y su "tratamiento" según lo previsto justifica la existencia y la pervivencia del sistema y de una gran clase profesional de docentes y de gestores del sistema educativo. <b>La educación de masas ya no cumple la finalidad para la que fue creada, ni tampoco la sociedad ni las personas tienen las mismas necesidades, ni siquiera admiten el mismo trato. En la sociedad del conocimiento, el sistema educativo sólo podrá hallar su lugar si antepone el educando a cualquier otra consideración</b>. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <h3><span lang="ES">Ejemplos de buenas prácticas </span></h3> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Señorías, entro ya en la parte final de mi intervención. Me referiré someramente a algunos ejemplos de centros educativos que por la profundidad de sus planteamientos construyen referentes válidos para el siglo XXI. Sin embargo antes quisiera hacer, con su permiso, una pequeña digresión sobre el propio concepto de "buenas prácticas" que forma parte del título de esta Ponencia de estudio.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">La idea de buenas prácticas parece implicar que el uso en un centro educativo de un determinado modelo estandarizado de buena práctica adoptado del que se emplea con éxito en otro centro, ha de producir los mismos buenos resultados. En mi opinión, no obstante, <b>en asuntos que requieren discernimiento y adaptación a la realidad, la eficacia de cualquier modelo es inseparable de las personas que lo trabajan y que lo personifican</b>. En una buena práctica <b>no se puede realmente separar lo contextual de lo generalizable</b>. Debe verse como un ejemplo útil de lo que funciona en un cierto lugar en un determinado momento. Su misión ante todo es servir de referente en la formulación de nuevas visiones y en el proceso de análisis y de adaptación a las propias realidades, pero de ninguna manera se debería esperar que fueran como manuales de como innovar e implementar el cambio. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Un problema de las buenas prácticas es que las burocracias tienden inevitablemente a someterlas a procesos de <i>benchmarking,</i> es decir, a evaluaciones comparativas que desvían la atención de las personas y del contexto, centrándose exclusivamente en el modelo o la prescripción, como si se pudiera implementar en cualquier lugar y obtener el mismo resultado. Seguramente que ocurra esto es inevitable pero lo que deben tener presente los agentes reales de cambio que actúan sobre el terreno es que <b>un equipo inteligente no busca las mejores prácticas para copiarlas, sino para ver lo que otros han hecho y ayudar a repensar sus planteamientos y a desarrollar sus propias ideas.</b> </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <p><span lang="ES"><i>Centro Educativo Jacint Verdaguer</i></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">El Centro Educativo Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona) es un centro educativo público formado por un colegio de educación infantil y primaria y un instituto de secundaria, que comparten un proyecto educativo conjunto gestionado de forma colegiada por las direcciones de los dos centros. Este centro es un ejemplo de <b>superación de prácticas educativas tradicionales en el marco de un proceso continuado de innovación pedagógica basada en el uso de las TIC en el proceso de aprendizaje y en el fomento de la competencia comunicativa</b>, especialmente en lenguas extranjeras, la apuesta por el modelo de escuela integral, inclusiva y bien relacionada con el entorno y la tarea de formación de sus propios docentes. Esta combinación de visión, esfuerzo y compromiso ha sido reconocida por diversos galardones, entre ellos el <i>Premi Catalunya Educació 2008</i> de la Generalitat de Catalunya.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Cada alumno del Centro Educativo Jacint Verdaguer destina una cuarta parte de su tiempo escolar a seguir las clases que imparte el profesorado, y otra cuarta parte a estudiar y hacer ejercicios siguiendo planes individualizados de trabajo, obligatorios y prescriptivos. La otra mitad de su tiempo lo invierte trabajando en grupo en proyectos cooperativos destinados a crear conocimiento y aplicarlo. Estas actividades cuentan con el apoyo de profesores que también trabajan en equipo, prestándose apoyo mutuamente y ayudando a los alumnos a progresar en los proyectos que después deben exponer públicamente. Para llevar a cabo todo esto, cada alumno de quinto de primaria en adelante cuenta con un ordenador portátil y utiliza contenidos digitales elaborados en gran parte por el propio centro. Estos planteamientos pedagógicos y organizativos se deben al trabajo en equipo del profesorado, a la presencia de un liderazgo con visión de futuro, participativo, comprometido e infatigable, y a las familias que dan soporte a estos planteamientos.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <p><span lang="ES"><i>Las "MET schools"</i></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">La primera <i>MET high school</i> (<i>Metropolitan Regional Career and Technical Center</i>) abrió sus puertas en septiembre de 1996 en los Estados Unidos con el objetivo de ofrecer programas educativos personalizados en una área deprimidas, con un nivel de fracaso escolar superior a la mitad y una elevada proporción del alumnado viviendo en la pobreza. <b>Operando en circunstancias excepcionalmente difíciles, los más de 50 centros <i>MET</i> que hay en la actualidad gradúan a la práctica totalidad de sus alumnos de los cuales el 95% sigue estudios superiores </b>(datos tomados del libro de Tony Wagner </span><i>The Global Achievement Gap</i>, Basic Books, New York, 2008)<b><span lang="ES">.</span></b><span lang="ES"> No pudiendo entrar ahora en detalles, baste con decir que son centros pequeños, de 120 alumnos, divididos en <b>grupos de 15 alumnos bajo la responsabilidad de un único profesor a lo largo de los cuatro años de educación secundaria.</b> Este profesor es responsable de los <b>planes personalizados de aprendizaje de cada estudiante</b>. El objetivo de este mentor es velar por la construcción progresiva de aprendizajes a partir de los intereses y de la situación real de cada estudiante. A lo largo de estos cuatro años <b>los alumnos obligatoriamente pasan dos días de cada semana fuera de la escuela </b>realizando una amplia gama de aprendizajes mediante su colaboración en actividades de la comunidad.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">La misión de <i>The Big Picture Company</i>, organización privada (con un nombre sumamente revelador y apropiado) responsable del diseño y la creación de estos centros es catalizar cambios vitales en la educación en Estados Unidos mediante la generación y el mantenimiento de <b>escuelas públicas personalizadas e innovadoras que trabajen implicadas en el mundo real de la comunidad</b>, haciendo participar a ésta en las decisiones que atañen a la educación de la juventud. La reingeniería del currículo y de los procesos educativos llevada a cabo en las <i>MET schools </i>se basa en cinco grandes objetivos que representan competencias intelectuales e interpersonales en las que los estudiantes deben demostrar su destreza a través de sus proyectos y pasantías. Estos objetivos, ejes vertebradores del aprendizaje personalizado de cada estudiante son: <b>comunicación, razonamiento empírico, cualidades personales, razonamiento cuantitativo y razonamiento social. </b>Creo que vale la pena extenderse un momento en estos conceptos:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">El objetivo "comunicación" es escribir, leer, hablar y escuchar bien, comunicar entendiendo al público al que uno se dirige, y utilizar la tecnología y la expresión artística para comunicar. En el apartado "razonamiento empírico" el objetivo es aprender a utilizar la evidencia empírica y a seguir procesos lógicos para tomar decisiones y evaluar hipótesis. Para ello se emplean contenidos específicos e ideas de todas las ciencias, desde la física hasta la sociología y la teoría del arte. El objetivo "cualidades personales" pretende que cada alumno asuma el objetivo de ser lo mejor posible, lo que implica que debe demostrar respeto, responsabilidad, dotes de organización y liderazgo, al tiempo que reflexiona sobre sus propias capacidades y se esfuerza por mejorar. El apartado "razonamiento cuantitativo" tiene como objetivo comprender los números, analizar la incertidumbre, comprender las propiedades de las formas y estudiar cómo las cosas cambian con el tiempo. Por último, el quinto eje pedagógico de las <i>MET schools</i> es el "razonamiento social", lo que comporta interesarse por las perspectivas de los demás, analizarlas, comprender las cuestiones sociales, analizar temas éticos y explorar el pasado con metodologías de historiador.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <p><span lang="ES"><i>Kunskapsskolan</i></span></p> <p class="MsoNormal"><i><span lang="ES">Kunskapsskolan</span></i><span lang="ES"> es una organización privada fundada en Suecia en el año 1999 que actualmente opera 23 centros de educación secundaria para alumnos con edades comprendidas entre los 12 y los 16 años, así como 10 centros que podríamos llamar de educación secundaria superior, para alumnos entre 16 y 19 años. Son centros educativos generalmente pequeños que en conjunto escolarizan unos diez mil estudiantes. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">El motivo de mencionarlos aquí es que constituyen un <b>ejemplo de buena práctica a gran escala, articulado en base a un planteamiento pedagógico global de personalización del aprendizaje en todas las áreas curriculares,</b> con la vista puesta en que cada alumno asuma a fondo la responsabilidad por sus propios estudios. </span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="ES">Para cada alumno se define un plan de estudio individual</span></b><span lang="ES">, que incluye los objetivos a largo plazo, los niveles que el estudiante desea y cree capaz conseguir al final de sus estudios y los objetivos trimestrales personales en las diversas materias. El plan de estudios también incorpora las estrategias personales de aprendizaje que el alumno prefiere.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Para todo ello <b>cada alumno dispone de un tutor personal </b>que le ayuda a establecer sus objetivos individuales, a descomponerlos en períodos largos y en actividades semanales, al tiempo que lo entrena y ayuda en la planificación y el seguimiento de su trabajo escolar. Una <b>reunión privada semanal </b>sirve para asegurarse que el trabajo avanza según el plan previsto y de que el alumno va definiendo y empleando las estrategias de aprendizaje apropiadas. Una misión de estas reuniones es analizar si se pueden sobrepasar los límites acordados y hacer avanzar al alumno más de lo inicialmente previsto.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Un <b>dossier personal de aprendizaje</b> propio de cada alumno, tipo <i>e-portfolio</i>, incorpora los objetivos a largo plazo y sus objetivos trimestrales y también incluye las tareas semanales y el calendario preciso de actividades, juntamente con las observaciones de seguimiento y las valoraciones de los trabajos obtenidos. El horario personal incluye las conferencias y seminarios generales o específicos y todas las otras tareas y actividades del centro, las cuales están expuesta en el "Portal del conocimiento" (<i>Knowledge Portal</i>) del centro educativo. Los padres pueden acceder de manera permanente al dossier personal y monitorizar los progresos y las dificultades.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Los centros Kunskapsskolan personifican un proyecto educativo sólido basado en <b>un modelo pedagógico que da prioridad absoluta al aprendizaje y al éxito de cada alumno siguiendo un plan personalizado</b>. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Este modelo no podría existir sin un complejo proceso de investigación y desarrollo educativo, muy alejado de las experiencias y de las innovaciones puntuales e inestables a las que estamos acostumbrados. Creo sinceramente que este ejemplo, como los dos anteriores, esbozan la dirección que sin mimetismos convendría explorar a fondo, con proyectos de I+D educativa dignos de tal nombre.</span></p> <p class="MsoNormal"><br /></p> <h3><span lang="ES">A modo de conclusión</span></h3> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Acabo ya, señorías, insistiendo en que <b>no se pueden mantener a ultranza las estructuras heredadas del modelo de organización escolar de masas propio de la era industrial</b>. <b>Esto me parece extensivo al modelo de administración y gestión del sistema educativo,</b> que en cierto modo es la otra cara de la misma moneda al condicionar toda su operativa<b>.</b> La sociedad del conocimiento difícilmente va a desarrollar su pleno potencial con el tipo de educación y los esquemas de gobierno y administración que nos ha legado el siglo XX.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Ante el cambio educativo que se precisa, no creo que se puedan obviar dos cosas esenciales. La primera es que <b>la alumna y el alumno han de ser el eje real de referencia de todo el sistema</b>. <b>Disciplinas curriculares, horarios lectivos, grupos, libros de texto, incluso el profesorado, son sólo medios, no fines, aunque estemos acostumbrados justo a lo contrario</b>. Conseguir <b>que cada alumno o alumna sea el hilo conductor del sistema es seguramente la única forma de atender la inmensidad de diferencias</b> <b>y de potencial humano</b> que actualmente hay en el seno del sistema educativo.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">La segunda cosa esencial es que<b> las soluciones no vendrán por decreto sino por medio de un gran proceso de creación de conocimiento que debe fundamentarse en actuaciones consistentes y profundas de I+D educativo que conduzcan sin atolondramiento a la formulación de nuevos modelos de enseñanza-aprendizaje</b>.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Ante la necesidad de educar a los niños y jóvenes para que sean capaces de desenvolverse en el complejo entramado de conexiones humanas, económicas y sociales que constituyen la sociedad del conocimiento, <b>la responsabilidad de la educación es ante todo desarrollar personas autónomas y capaces, con conocimientos sólidos y con valores cimentados en la comprensión intelectual de las situaciones.</b> </span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="ES">La envergadura de este reto es colosal, pero la obligación del sistema educativo y de sus administradores no es otra que estar a la altura del mismo.</span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Señorías, muchas gracias.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES">Ferran Ruiz Tarragó</span></p> <h3><span lang="ES"> </span></h3> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-36406053060058168742009-06-12T21:46:00.002+01:002009-06-12T22:02:53.078+01:00Participació, transparència i ètica<p><span lang="ES">Fa més de dos anys que el sempre pioner Alfons Cornella es feia ressó de la publicació de l'estudi "<b><i><a href="http://digitallearning.macfound.org/atf/cf/%7B7E45C7E0-A3E0-4B89-AC9C-E807E1B0AE4E%7D/JENKINS_WHITE_PAPER.PDF" target="_blank">Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st Century</a></i></b>" elaborat per experts del MIT amb el patrocini de la <b><i><a href="http://www.macfound.org/site/c.lkLXJ8MQKrH/b.3599935/k.66CA/MacArthur_Foundation_Home.htm" target="_blank">MacArthur Foundation</a></i></b> (vegeu a<a style="font-weight: bold;" href="http://www.infonomia.com/"> Infonomia</a> el missatge 924 "<a href="http://www.infonomia.com/blog/perm.php?id=4500" target="_blank"><b><i>El (video)juego como fuente de niños innovadores</i></b></a>", 16/01/2007). </span><span lang="EN-GB">Un tema central d'aquest treball és la necessitat de donar als joves instruments per a poder desenvolupar-se en una societat que va evolucionant d'una <b>cultura projectada</b> (on només uns pocs s'adrecen a molts) a una <b>cultura participativa</b> (de molts a molts, en base l'ús d'eines digitals de comunicació i creació distribuïda per part de persones amb iniciativa, persones que sovint busquen afrimació, pertinença, connexió i suport). Aquesta Nota, a part de recomanar aquest document i l'article de l'Alfons, vol posar l'accent en la necessitat d'intervenir educativament en aquest àmbit per identificar i afrontar diversos problemes substancials.</span></p> <p><span lang="EN-GB">Anem a pams. </span><span lang="FR">La primera cosa és ser conscients del <i>laissez-faire</i> dominant respecte d'aquest assumpte. Hi ha moltes persones que es meravellen per la facilitat amb que les nenes, els nens i el jovent en general fan servir les eines electròniques i els sistemes digitals. </span><span lang="EN-GB">Molt sovint també pensen que, atesa aquesta facilitat -que fa que adquireixin moltes destreses i coneixements pel seu compte, de manera ràpida i àgil-, no cal que els adults intervinguin ni que els supervisin. Aquesta manera de pensar va de la mà amb el fet que una gran part d'aquests adults (pares i professorat, inspectors i directius de centres educatius), no està precisament en les millors condicions per orientar, supervisar i intervenir en aquest univers que per a ells és inestable, insegur i en ocasions inaccessible (quan no mancat d'atractiu, sobretot en relació amb els seus interessos i bagatge).</span></p> <p><span lang="EN-GB">Com que generalment d'Internet i de TIC el jovent en termes pràctics en sap molt més que els adults, per a aquests és molt difícil plantejar escenaris i converses destinades a que els joves rumiïn sobre les seves pròpies experiències amb les tecnologies infocomunicatives i els comportaments que tenen quan participen en aquestes activitats. Per als adults és molt difícil estimular els joves a que vagin més enllà de la comprensió intuïtiva, de la destresa manipulativa i de la pràctica automatitzada (dit sigui sense treure ni un pél de valor a aquestes destreses i capacitats -ja voldria jo tenir-les!). Els adults tampoc saben massa bé com impulsar la reflexió sobre la informació, la interacció i la comunicació o sobre els valors a la xarxa.</span></p> <p><span lang="EN-GB">Així, a cavall de la comoditat, de la incapacitat i de la resignació, el món adult exhibeix un enorme <i>laissez passer</i> col·lectiu, que els joves capten perfectament i que interpreten com un factor addicional de distanciament generacional i cultural. En aquestes condicions als adults se'ls fa molt difícil (i fins i tot ingrat) afrontar els problemes que planteja l'ús dels estris tecnològics per part dels joves, i en particular dels usos realment rellevants en l'àmbit de l'aprenentatge i del desenvolupament intel·lectual. </span></p> <p><span lang="EN-GB">En relació amb això, una de les conclusions de l'important estudi de la UOC presentat recentment sobre Internet i l'educació escolar espanyola és que si bé professors i directors coincideixen en assenyalar que les tecnologies són molt importants per a l'educació del futur, <span style="font-weight: bold;">en realitat no saben com encaixar-les en les seves activitats quotidianes</span>. [Vegeu "<a href="http://www.uoc.edu/in3/integracion_internet_educacion_escolar/esp/informe.html" target="_blank"><i><b>La integración de internet en la educación escolar española: situación actual y perspectivas de futuro</b></i></a>" (UOC IN3, Fundación Telefónica)]. Que els mateixos alumnes també pensin això (que no hi ha una relació clara entre el món digital i el seu propi aprenentatge escolar) contribueix a abonar la sospita que en general els joves no aprofundeixen en les seves destreses digitals perquè no se'ls ajuda a fer-ho. Malgrat que als centres educatius es faci un cert ús de les TIC, la disparitat flagrant entre el món digital i els sistemes acadèmics d'ensenyament-avaluació contribueix, entre d'altres coses, a que cada dia sigui més gran la dissociació que als ulls dels alumnes hi ha entre l'escola i la vida. Torno a repetir aquí una frase del professor Manuel Castells que he fet servir en d'altres ocasions: "El factor decisivo del abandono escolar es el desfase cultural y tecnológico entre los jóvenes de hoy y un sistema que no ha evolucionado."<br /></span></p> <p><span lang="EN-GB">L'estudi de la <i>MacArthur</i><i> Foundation</i> al que he fet referència assenyala que aquesta problemàtica fa imprescindible una intervenció alhora pedagògica i de política educativa, que ha de centrar-se en tres eixos que anomena de manera ben suggerent: <i>the participation gap, the transparency problem, the ethics challenge</i>.</span></p> <p><span lang="EN-GB">El primer d'aquests eixos o problemes (<i>the participation gap</i>) consisteix en el conjunt de desigualtats en l'accés a les tecnologies, en la qualitat d'aquest accés i en<span> </span>les oportunitats de participació que poden derivar-se d'aquest accés. En aquest sentit el <i>gap</i> no és només ni principalment de disponibilitat tecnològica. Ja no es tracta tant de si s'accedeix o no a Internet i de si s'empren les TIC, sinó de la qualitat d'aquest accés i d'aquest ús, entesa aquesta qualitat en termes de tecnologia (velocitat, prestacions tècniques, aplicacions) i en termes de destreses individuals i de contexts personals i relacionals per aprofitar les oportunitats de la tecnologia. De manera creixent el jovent es divideix entre aquells per als quals Internet proporciona experiències riques, diverses i estimulants, en les que com més hi aprofundeixen més destacat és el paper que tenen en la seva vida, perquè els acosten a una cultura participativa (tot i que malauradament tingui poc o res a veure amb l'ensenyament), i aquells altres per als quals Internet és un recurs estret, limitat, que com a màxim exganxa d'una manera superficial i que en conjunt és poc significatiu.</span></p> <p><span lang="EN-GB">Un altre assumpte a considerar (<i>the transparency problem</i>) és un tema clàssic de l'educació en mitjans: com aconseguir que els joves es donin compte que els mitjans (i molt especialment Internet) model·len la seva percepció de la realitat. En el món en línia cada cop és més difícil valorar la qualitat de la informació, tenir criteri sobre la seva credibilitat, separar l'orientació comercial de la no comercial. Tota mena d'interessos (econòmics, polítics, ideològics, etc.) influeixen en la informació i les interaccions que els joves tenen al seu abast, enterbolint-ne la transparència. La disfressa, el camaleonisme i l'engany poden ser més imperceptibles i insidiosos a Internet. A més a més, la validesa de la informació d'Internet sovint es jutja primordialment en funció del format i del disseny, dificultant-ne l'anàlisi.</span></p> <p><span lang="EN-GB">Respecte de tot això l'experiència dels adults amb la televisió no ajuda gaire, perquè en gran mesura es basa en anuncis o en informatius presentats en blocs diferenciats i en una recepció passiva i segmentada dels altres continguts. Als adults els costa entendre que Internet pot ser molt més agressiu i manipulador que la TV. A més, com també assenyala l'informe "<i>Confronting the Challenges ...</i>", la tradició dels llibres de text tampoc estimula gaire a alumnes i professors a ser crítics amb els mitjans i a qüestionar la informació, que sovint s'accepta com si tota ella fos autèntica, indiscutible i presentada sense biaixos. [Hi ha una web en anglès per a fer treballs escolars, que ara sóc incapaç de trobar, que amb propòsit pedagògic presenta de manera clara i natural informació deliberadament errònia]. </span></p> <p><span lang="EN-GB">Intervenir educativament en l'assumpte de la transparència requereix tenir com a objectiu que els joves s'acostumin a reflexionar sobre la seva experiència amb els mitjans digitals i siguin capaços de conceptualitzar el que fan i aprenen quan participen en aquest món. Faria falta molta conversa professorat-alumnat per madurar en aquests temes; pel professorat suposaria canvis en la seva aparentment "còmoda" posició (explico al final el sentit d'aquest adjectiu) però possiblement els alumnes acabarien reconeixent i agraint aquest interès.</span></p> <p>És indiscutible que la participació a la xarxa fa que els joves es trobin en situacions que haurien estat gairebé inimaginables fa deu o vint anys. El tercer problema (<i>the ethics challenge</i>) fa referència a com es podria estimular els joves perquè fossin reflexius sobre les opcions ètiques que se'ls presenten quan participen a la xarxa i la seva actuació impacta en d'altres persones. Les incipients normes d'etiqueta del ciberespai són només una primera aproximació a les pautes ètiques que haurien de guiar la seva pràctica com a creadors de contingut i com a participants en comunitats en línia. Decidir que s'exposa d'un mateix o de persones properes i pensar com guiar el propi comportament quan l'entorn estimula a jugar o actuar amb identitats fictícies són dos exemples ben immediats i quotidians dels reptes ètics que planteja la participació en els mitjans infocomunicatius. Es pot afirmar que afrontant de manera passiva el canvi tecnològic no es contribueix gaire a que els joves construeixin unes normes ètiques per moure's i desenvolupar-se en un entorn digital divers i inabastable, ambigu i complex, prometedor i també perillós.</p> <p>Concloent, qualsevol intent de preparar els joves per a una cultura participativa mediada per la tecnologia fa necessari afrontar aquests tres problemes. Això requereix, <i>grosso modo</i>, que es renovi la visió que es té del jovent, del seu entorn, de les seves expectatives i dels problemes que afronta i que haurà d'afrontar. En el fons de tot això hi ha, en la meva opinió, una realitat simple i diàfana que <b>tothom </b>hauria d'entendre:<b> els més joves no tenen consciència de quina era la realitat infocomunicativa anterior a ells</b>, la realitat de tot just fa uns pocs anys. Perquè haurien de tenir-la? Pot tenir aquesta consciència una nena de quart de primària o un noi de segon d'ESO? Òbviament no, i certament no s'imaginen un món sense televisió, sense mòbils o sense messenger. Ben segur que tampoc no els preocupa gens ni mica que el món fos així i que ara ja no ho sigui. Perquè els hauria d'interessar com eren les coses abans que neixessin? Com a màxim els sorprèn que algú els expliqui que uns anys enrere tot això no existia. I tenen tota la raó del món per "desconnectar" quan se'ls suggereix que abans les coses (i la gent) eren millors que les d'ara.</p> <p>Els adults sabem que fins fa ben poc el sistema tecnològic-mediàtic era molt diferent (tot i que ara no podríem prescindir del mòbil ni de la web, de la càmera digital o de l'iPod, del <i>pay-per-view</i> o de la televisió d'alta definició), però això no ho han viscut els joves. Deu anys en la vida d'un nen de deu anys ho són tot, però en la d'una persona de quaranta "només" representen una quarta part de la seva vida. No s'hauria d'oblidar perquè avui no es pot educar com si les coses no haguessin canviat, com si fóssim ahir. Intentar fer-ho tancant els ulls a aquesta realitat dóna una aparença de comoditat, de simplicitat, de poder concentrar-se en el més fonamental. Però no afrontar la realitat d'avui (que la tecnologia ha generalitzat una nova cultura d'interacció i participació, diferent de l'anterior) és anacrònic i conté la llavor del fracàs: així difícilment es podrà atraure ni molt menys seduir els joves. Dit en positiu, l'educació del segle XXI requereix incorporar a fons la cultura digital i per fer-ho l'ha de considerar des d'aquesta triple perspectiva: participació, transparència i ètica.</p> <p><span lang="ES">Acabo dient que opino que aquest és un assumpte que necessita "desesperadament" adquirir protagonisme, i que a més està directament connectat amb un altre problema cabdal (però amagat, tapat pel formalisme de la representació pseudo-democràtica de l'alumne en el món escolar) de l'educació tradicional: la manca de veu de l'aprenent en el seu propi aprenentatge, el que s'anomena "<span style="font-style: italic;">student voice</span>". Ara que amb la LEC a Catalunya tindrem una Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, no seria "participació, transparència i ètica" un bon eix argumental per debatre a fons com hauria d'evolucionar l'educació en la societat (tecnològica) del segle XXI ? </span></p> <p>Gràcies per haver arribat fins aquí.</p><p>Ferran Ruiz Tarragó</p><p><a href="http://www.xtec.cat/%7Efruiz">http://www.xtec.cat/~fruiz</a>/</p><p><br /></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-37468577950304414362009-06-09T19:58:00.005+01:002009-06-09T20:47:57.487+01:00Califòrnia es passa al llibre de text digital (començarà a fer-ho)<p style="font-family:trebuchet ms;"><span style=";font-size:100%;color:black;" >El titular "<i>Arnie terminates textbooks</i>" encapçala el <a style="font-weight: bold;" href="http://www.guardian.co.uk/education" target="_blank">web d'educació del diari The Guardian</a> d'avui (9 de juny de 2009). La notícia fa referència a que el governador de l'estat de Califòrnia (que té fama de ser força expeditiu) està disposat a reduir de totes les maneres possibles el dèficit pressupostari de Califòrnia, que és de més de 24 mil milions de dòlars. Com diu el començament d'aquest article (tradueixo aproximadament) "A la primera pel·lícula <i>Terminator</i> intentava extingir tota la vida humana. Ara, com a governador de Califòrnia, Arnold Schwarzenegger vol fer història dels llibres de text en favor dels formats digitals." </span></p> <p style="font-family:trebuchet ms;"><span style=";font-size:100%;color:black;" >L'<a style="font-weight: bold;" href="http://www.guardian.co.uk/world/2009/jun/09/arnold-schwarzenegger-school-textbooks-ebooks" target="_blank">article original</a> de The Guardian fa referència a la substitució dels llibres per<span> </span><i>ebooks</i>, les característiques dels quals encara estan per precisar. El procés començarà l'agost del 2010, data en que els llibres de text de matemàtiques i de ciències dels alumnes de <i>high school</i> seran reemplaçats per materials digitals, els quals hauran d'haver passat una revisió del seu nivell acadèmic, cosa que sembla una bona idea, juntament amb la de mirar d'avançar per passos ja que de moment es comença per ciències i matemàtiques. </span></p> <p style="font-family:trebuchet ms;"><span style=";font-size:100%;color:black;" ><a style="font-weight: bold;" href="http://latimesblogs.latimes.com/washington/2009/06/governor-schwarzenegger-budget-speech.html" target="_blank">El diari Los Angeles Times del 5 de juny</a> recull el discurs pressupostari de l'antic "Terminator", en el que entre d'altres coses assenyala que la crisi s'ha d'aprofitar per fer més eficient el govern i per trobar formes innovadores "d'estirar" els diners dels impostos ("<span style="font-style: italic;">to find innovative ways to stretch the taxpayer dollar"</span>). La mesura pretén escurçar, d'una manera encara poc definida, la partida de 350 milions de dòlars que l'estat de Califòrnia es gasta anualment en llibres de text. Literalment diu: "<span style="font-style: italic;">Now, we expect the first science and math books to be digital by this fall. If we expand this to more textbooks, schools could save hundreds of millions of dollars a year, and that's hundreds of millions of dollars that could be used to hire more teachers and to reduce class sizes.</span>" Tot i que la motivació econòmica és predominant, el governador Schwarzenegger<span> </span>també argumenta que els materials digitals es poden actualitzar amb facilitat i que convé desenvolupar les destreses digitals de l'alumnat. </span></p> <p style="font-family:trebuchet ms;"><span style=";font-size:100%;color:black;" >Segons BBC News (<span class="Apple-style-span"><a style="font-weight: bold;" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/8090450.stm">Online push in California schools</a>)<span class="Apple-style-span"> el governador creu que les activitats que tenen lloc a Internet amb serveis com Facebook i Twitter i les descàrregues a iPods demostren que els joves són els primers d'adoptar les noves tecnologies en línia, i per això Internet és també la millor manera d'aprendre a les aules ("<span style="font-style: italic;">show that young people are the first to adopt new online technologies, and so the internet is also the best way to learn in classrooms.</span>")</span></span></span></p> <p style="font-family:trebuchet ms;"> </p><p style="font-family:trebuchet ms;"><span style=";font-size:100%;color:black;" ><span class="Apple-style-span">La idea que els llibres de text en paper han estat "terminats" per Arnold Schwarzenegger provoca comentaris irònics dels mitjans, inclòs el flegmàtic (en teoria) The Times. Segons l<a href="http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/us_and_americas/article6460962.ece">'<span style="font-weight: bold;">edició digital d'aquest diari</span></a> "<span style="font-style: italic;">the bodybuilding state governor</span>" va declarar que els llibres són "<span style="font-style: italic;">outdated</span>" i massa cars, mentre anunciava aquesta mesura aguantant quatre llibres de text grossos i dient "<span style="font-style: italic;">I can use these for the (bicep) curls</span>."</span></span></p> <p style="font-family:trebuchet ms;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:100%;">De les dificultats tècniques, logístiques i pedagògiques poc se'n parla, de moment, tot i que els comentaris dels diaris i mitjans informatius que he citat en aquest article s'estan omplint ràpidament de punts de vista amplis i contrastats, de lectura recomanable. L'esmentat The Guardian publica un <a style="font-weight: bold;" href="http://www.guardian.co.uk/education/2009/jun/09/ebooks-arnold-schwarzenegger">article crític</a> al costat de la mateixa notícia i un altre que argumenta que els <span style="font-style: italic;">ebook </span><a style="font-weight: bold;" href="http://www.guardian.co.uk/environment/cif-green/2009/jun/09/ebooks-environmental-impact">no són l'opció més "verda"</a>.</span></p> <p style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">Que aquest tema és ara mateix molt viu n'hi ha d'altres evidències, locals i estrangeres. Una d'aquestes és que un districte escolar de Connecticut reemplaça els llibres de text de matemàtiques (àlgebra) de secundària superior per materials digitals orientats a proporcionar aprofundiment més que no pas extensió (qui estigui interessat por llegir la notícia a The New York Times d'ahir, 8 de juny, "<a style="font-weight: bold; font-style: italic;" href="http://www.nytimes.com/2009/06/08/education/08math.html?_r=1&scp=1&sq=connectticut%20tosses%20algebra&st=cse">Connecticut District Tosses Algebra Textbooks and Goes Online</a>"). Les iniciatives que respecte dels "llibres de text digitals" hi ha a Catalunya fan esperar que de tot això se n'anirà parlant força.<br /></span></p> <p face="trebuchet ms"><span style="font-size:100%;">Ferran Ruiz Tarragó</span></p><p style="font-family: trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><a href="http://www.xtec.cat/%7Efruiz/">http://www.xtec.cat/~fruiz/</a></span></p><p><br /></p> <p><br /></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-5029658076020244542009-05-19T22:12:00.005+01:002009-05-20T09:09:26.804+01:00Llei d'educació i TIC: el dictamenEl 31 de gener vaig publicar el post "<a href="http://notesdopinio.blogspot.com/2009_01_01_archive.html">La llei d'educació i les TIC</a>" just després de comparèixer davant la Comissió d'Educació i Universitats del Parlament de Catalunya que estudiava el Projecte de llei d'educació de Catalunya (LEC). En aquella ocasió vaig proposar que la LEC recollís quelcom tant senzill i tant important com el dret dels alumnes d'utilitzar al llarg dels seus anys d'aprenentatge escolar les eines digitals pròpies del temps en què viuen i que el dia a dia de l'avaluació canviés, incorporant coses com la recerca, el treball en equip i la presentació i l'aplicació del coneixement, àmbits que extreuen el millor del potencial educatiu de les TIC.<br /><br />També vaig demanar aleshores que no s'ignorés tot el que fa referència a les condicions ambientals i materials en què es desenvolupen les activitats d'ensenyament-aprenentatge en els centres educatius. I, entre d'altres coses, també vaig proposar la creació d'un Institut de Lideratge Educatiu, perquè si d'una cosa se'n sap poc al nostre sistema educatiu és de gestionar el canvi. Aquest potser sigui el dèficit més gran de tots els que històricament arrosseguem tant a l'educació pública (que pràcticament mai ha comptat amb un sistema eficaç de direcció, en aplicació d'aquell estrany principi administratiu que estableix que les coses funcionen soles) com a la privada (sovint conservadora fins extrems que la fan tant o més estaticista que la pública). Cal d'una vegada sistematitzar com aprendre de manera pràctica la manera de plantejar i fer efectius canvis substancials amb vocació transformadora, polaritzats en el tracte personalitzat, la millora dels aprenentatges i la implicació dels alumnes. Aquell post acabava expressant el desig que les meves opinions i propostes fossin útils, sempre des del meu punt de vista particular sobre determinades coses que en l'àmbit educatiu convenen al nostre país.<br /><br />Han passat uns mesos, el treball de la Comissió ha seguit el seu curs i el resultat n'és el Dictamen que fa tot just uns dies ha publicat el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (12 de maig). Tot i que la <span style="">LEC </span>encara no ha estat aprovada pel ple de Parlament i que mai no es pot descartar que hi hagi sorpreses, no són pocs els mitjans de comunicació que recullen declaracions polítiques en el sentit que una àmplia majoria parlamentària dóna suport el text actual. Amb aquest antecedent no em sembla prematur comentar i ressaltar alguns punts de l'articulat (als que crec haver contribuit d'alguna manera) que no estaven inclosos en el projecte inicial.<br /><br />La primera cosa que remarco és l'article 89, "Serveis digitals i telemàtics a disposició dels centres". Aquest article, estructurat en quatre apartats, estableix una sèrie de coses importants. El transcric literalment:<br /><br /><span style="color: rgb(0, 0, 153);">"1. El Departament ha de facilitar als centres educatius l'accés a un conjunt de serveis digitals i telemàtics orientats a millorar el desenvolupament de l'activitat educativa. Els centres han de posar aquests serveis, en la mesura que escaigui, a disposició del professorat, els alumnes i les famílies.</span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 153);">2. Els serveis digitals i telemàtics a què fa referència l'apartat 1 han de posar a disposició dels centres aplicacions didàctiques i continguts educatius de qualitat, serveis de dossier personal d'aprenentatge i de registre acadèmic personal individual i altres aplicacions i serveis digitals orientats a potenciar l'excel·lència dels aprenentatges i a facilitar el funcionament dels centres.</span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 153);">3. El dossier personal d'aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d'acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d'aprenentatge, des del darrer cicle de l'educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d'evidència en el procés d'avaluació.</span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 153);">4. El registre acadèmic personal individual conté en suport digital, d'acord amb el que el Departament estableixi per reglament, les dades acadèmiques personals dels alumnes que els centres considerin pertinents i les que siguin necessàries per a complir la normativa sobre aspectes formals de l'avaluació dels alumnes."</span><br /><br />Recollint una "tradició" que es va iniciar molts anys enrere (el 1988, en els temps del PIE - qui estigui interessat en la història pot <a href="http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pdf/pic_escola_capitol2.pdf">clicar aquí</a>), aquest article estableix clarament que l'activitat educativa no pot ser aliena a l'ús pedagògic de serveis digitals i telemàtics, i que de cara el futur al menys s'ha de comptar amb tres peces fonamentals: a) aplicacions didàctiques i continguts educatius, b) "do<span style="">ssiers personals d'aprenentatge" (altre nom per als portafolis digitals o <i style="">e-portfolios</i>), i c) registre acadèmic personal individual. </span><p></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style=""> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style="">Malgrat no puc estendre'm sobre això, penso que el que es diu és realment important i que no trigarà massa a fer-se palès. </span><span style="">El dossier personal d'aprenentatge pot proporcionar a l'alumnat un sentit molt més gran de pertinença del seu aprenentatge (li pot permetre reaprofitar el seu propi treball, cosa rara en educació, on gairebé sempre l'alumne ha de tornar a començar de nou, "<i style="">from scratch</i>") i obre la porta a formes d'avaluació basades en l'evidència del seu treball i de la seva capacitat d'explicar-lo. Particularment em convenç la proposta de dossier personal d'aprenentatge per a alumnes de cinquè de primària i més endavant. No és pas que els alumnes d'infantil i dels dos primers cicles de primària no hagin de fer servir els ordinadors, ni molt menys. Però implícitament l'article transmet la idea que l'ús sistemàtic de les TIC per part de l'alumne en el seu aprenentatge s'ha de potenciar a partir d'una edat en la que la manualitat, la grafia i la manipulació física estiguin plenament consolidades. </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style=""> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style="">I, pel que fa el registre acadèmic personal individual, si es desplega amb ambició pedagògica i d'una manera no burocràtica (aquest és el gran perill que caldrà evitar), pot proporcionar un fonament sòlid als esforços de personalització de l'aprenentatge. El que actualment es pot fer quant a aprenentatge personalitzat està molt limitat pel fet que generalment els centres no disposen de dades àmplies i ben construides sobre cada alumne i el seus aprenentatges (qui estigui interessat en donar un cop d'ull a aquest concepte pot consultar el post "<a href="http://notesdopinio.blogspot.com/2006/11/laprenentatge-personalitzat-la.html"><span style="">L'aprenentatge personalitzat</span></a>" - que ja té un parell d'anys). Penso que el potencial de l'article 89 de la LEC per a l'implementació efectiva d'un ensenyament centrat en l'alumne és veritablement gran. Caldrà desplegar-lo amb intel·ligència i sensibilitat, fent un esforç per no caure en les rutines de la concepció gestionària de la pedagogia.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style=""> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style="">Ítem més. No puc estar-me de dir que em sento particularment satisfet d'haver proposat la incorporació al Projecte d'una sòlida referència als espais i els entorns d'aprenentatge dels centres educatius. El treball de la Comissió ha produit un nou article (el 87), que estableix el següent:</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style=""> </span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 153);" class="MsoNormal"><span style="">"L'estructura i l'organització dels centres han de definir entorns d'aprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses formes de transmissió de coneixement als grups classe, i també les activitats individuals de treball i estudi. Amb aquesta finalitat, els projectes constructius de centres educatius han de definir espais, instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat, redueixin l'impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies digitals, i han de configurar entorns d'ensenyament i aprenentatge funcionals i ergonòmics que estimulin la vinculació dels alumnes amb el procés d'aprenentatge."</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style=""> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style="">En diversos llocs (<a href="http://www.xtec.cat/%7Efruiz/articulos.htm"><span style="">Por una transformación del diseño escolar</span></a> i, sobretot, a <a href="http://www.xtec.cat/%7Efruiz/everis2006.htm"><span style="">La nueva educación</span></a>), he argumentat que l'estructura física i l'equipament dels centres educatius, especialment a la secundària, indueix l'alumnat a la passivitat i no crea vincles emocionals positius amb l'aprenentatge; més aviat els crea en sentit negatiu. No m'estenc en això ara i em limito a dir que amb aquest article la Llei es dóta d'un potencial transformador de gran envergadura, que també caldrà saber i voler aprofitar; evidentment l'obertura a nous plantejaments pot suscitar reaccions dels partidaris de l'estatus quo actual, del disseny escolar tradicional polaritzat en la transmissió i el control. En aquest punt la LEC esdevé genuïnament progressista, obrint el camí cap a dissenys que facilitin l'aprenentatge cooperatiu i el treball individual. Al cap i a la fí, amb tota naturalitat, també hauria de ser possible fer treballs en equip i estudiar a la mateixa escola.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style=""> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style="">Tinc altres coses a comentar (per exemple, el lideratge, la prospectiva educativa, la formació del professorat o la innovació), però serà millor deixar-les per un altre dia. Sóc conscient que la LEC serà valorada sobretot pel tractament d'assumptes com la dualitat educació pública-educació concertada, els cossos de professorat, l'articulació entre mecanismes de gestió territorial, la gratuïtat dels ensenyaments post-obligatoris o el compromís d'arribar en 8 anys a una despesa del 6% del PIB en educació. Tot i la innegable importància d'aquests temes, en certa manera no deixen de ser temes que ja fa temps que haurien d'haver estat superats, assumptes relatius a l'administració i el control de l'educació però força llunyans de les interaccions pedagògiques que caracteritzen el dia a dia del binomi alumnat-professorat. </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style=""> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style="">És per això que dic un cop més (i acabo) que estic molt satisfet pels dos articles que he comentat. M'agradaria que adquirissin la rellevància que realment tenen perquè, al meu entendre, són dels pocs articles "orientats a l'alumne" (i també al professorat, ja que aquests dos estaments són, es reconegui o no, simbiòtics). És per això que l'esforç valia la pena i, des del meu particular punt de vista, dóno</span><span style=""> </span><span style="">l'enhorabona a la Comissió que ha elaborat el dictamen. I les gràcies.<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style=""> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style="">Ferran Ruiz Tarragó</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm;"><span style=""><a href="http://www.xtec.cat/%7Efruiz/"><span style="">http://www.xtec.cat/~fruiz/</span></a></span></p> <p></p><p></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-40825892542999724482009-05-14T20:21:00.004+01:002009-05-15T10:08:06.786+01:00Scratch i Crickets<h3></h3> <p><a href="http://scratch.mit.edu/"><b>Scratch</b></a> és un entorn de programació resultat d'un projecte del famós <i>Media Lab <span style="font-style: normal;">del <i>Massachusetts Institute of Technology <span style="font-style: normal;">que té per objectiu permetre que els més petits emprin l'ordinador per crear històries animades, art interactiu i música, que implementin els seus propis jocs i que comparteixin les seves creacions amb les d'altres nens i nenes a través de la web. Amb </span></i></span></i><b><span style="font-style: normal;"><span style="font-style: normal;">Scratch </span></span></b><i><span style="font-style: normal;"><i><span style="font-style: normal;">els nens aprenen importants conceptes algorísmics mentre programen moviments, transformen imatges, mesclen clips de so i integren inputs de diversos tipus de sensors.</span></i></span></i><br /></p><p><i><span style="font-style: normal;"><i><span style="font-style: normal;">La decisió de posar recursos per desenvolupar aquest projecte respon a la idea de que l'èxit de les persones (en tant que protagonistes de les seves vides i de l'activitat de les empreses, de les comunitats i dels països) depén molt més de les seves capacitats creatives que no pas del volum de coneixements que acumulen (</span></i></span></i><i><span style="font-style: normal;"><i><span style="font-style: normal;">en un post anterior, </span></i></span></i><i><span style="font-style: normal;"><i><span style="font-style: normal;">citant F. Kupferberg, deia que </span></i></span></i><i><span style="font-style: normal;"><i><span style="font-style: normal;">"<span style="font-style: italic;">creativity is more important than competence</span>"). Sembla que això també ho pensa <b>Mitch Resnick</b>, líder del projecte <b>Scratch</b>, que creu fonamental ajudar als infants i adolescents a dissenyar, a inventar i a expressar-se creativament, ajudant a construir una "societat creativa". </span></i></span></i></p><p><i><span style="font-style: normal;"><i><span style="font-style: normal;">Fa un parell d'anys vaig tenir el goig de participar en una presentació d'<b>Scratch</b> a la Northeastern University feta pel propi <b>Resnick </b>a un grup petit de membres de la IFIP. Tanmateix </span></i></span></i><i><span style="font-style: normal;"><i><span style="font-style: normal;">poques vegades </span></i></span></i><i><span style="font-style: normal;"><i><span style="font-style: normal;">havia tornat a pensar-hi fins que fa uns dies el Servei de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement del Departament d'Educació en va organitzar un sessió de presentació. Crec que estaria molt bé potenciar aquesta eina i la seva metodologia de treball, de manera que fossin més conegudes, i que els clubs de programació <b>Scratch</b> s'estenguessin pels centres educatius i es formessin xarxes col·laboratives de projectes com les que ja hi ha en molts països. </span></i></span></i>Precisament d'aquí dos dies (el 16 de maig) se celebra el dia mundial de<b> Scratch</b>. El <a href="http://citilab.eu/inici"><i>Citilab</i></a> de Cornellà cel·lebra l'<i><a href="http://citilab.eu/scratch-day">Scratch Day</a></i> amb una sèrie de tallers per a nens i nenes i l'<i><a href="http://granollers.escolapia.cat/Internet/CAT/Principal/principal.htm" target="_blank">Escola Pia de Granollers</a></i> organitza un taller per a pares i mares. Amb aquestes iniciatives <i><span style="font-style: normal;"><i><span style="font-style: normal;">un grapat de nens i nenes (i també d'altres més grans) gaudira molt jugant amb<b> Scratch. </b></span></i></span></i>De cara el futur estaria molt bé que l'any vinent l'activitat d'aquests pioners assolís un abast molt més gran.</p> <h3></h3>Una altra eina per estimular la creativitat associada a un projecte del <span style="font-style: italic;">MIT Media Lab</span> (<b>Lifelong Kindergarten</b> és el bonic nom del grup responsable, també associat a la "factoria Resnick") és <b>Crickets.</b> Els<b> <span lang="FR">Crickets</span></b><span lang="FR"> són petits dispositius programables que poden fer que certs objectes girin, s'encenguin i toquin música. </span><span lang="EN-GB">A un <b>Cricket </b>se li poden connectar llums, sensors i motors i es senzill escriure programes informàtics per governar les seves accions. </span><span lang="FR">Els <b>Crickets </b>són veritables ordinadors que nenes i nens poden fer servir per crear escultures musicals, ninots que ballen, objectes interactius i d'altres invents artístics, tot aprenent en el procés creatiu importants idees de l'àmbit matemàtic, de les ciències i de l'enginyeria.</span> <p><span lang="FR"></span></p> <p><b><span lang="FR">Crickets</span></b><span lang="FR"> és el resultat basa en més d'una dècada de recerca educativa finançada per la <i>National Science</i><i> Foundation</i> (NSF) dels Estats Units. Quant a concepte i finalitats té semblances amb el kit <i>LEGO MindStorms</i>, dissenyat especialment per fer robots. Tanmateix <b>Crickets</b> està dissenyat per fer creacions artístiques interactives i programables i es considera que té un ampli potencial per acostar les nenes als temes tecnològics dels quals massa sovint n'estan excloses.</span></p> <p><span lang="FR">Degudament promocionada i suportada, la parella <b>Scratch-Crickets </b>podria donar lloc a una reconceptualització de l'aproximació escolar i lúdica a les TIC (llunyana hereva de <span style="font-weight: bold;">Logo</span>), estimuladora de la creativitat, de la col·laboració i del sentit de pertinença i projecció del propi aprenentatge. Fins i tot, ho dic mig en broma i mig seriosament, podria servir per donar una mica més de substància a l'ús educatiu dels recentment promesos "ordinadors per a l'alumnat de cinquè de primària" ...</span></p> <p><span lang="FR">Salut.<br /></span></p><p>Ferran Ruiz Tarragó</p><p><a href="http://www.xtec.cat/%7Efruiz/">http://www.xtec.cat/~fruiz/</a><br /><span lang="FR"></span></p><p><span lang="FR"><br /></span></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-31219124070924111172009-05-11T16:58:00.002+01:002009-05-11T17:00:48.856+01:00Internet als exàmens?La <a href="http://www.guardian.co.uk/education">secció d'educació del diari The Guardian</a> (edició d'avui, 11 de maig de 2009) enllaça amb una <a href="http://www.guardian.co.uk/technology/blog/2009/may/11/danish-internet-exams">notícia del Technology Blog</a> d'aquest mateix diari que fa referència a un possible pla pilot danès d'incorporació de l'ús d'Internet en els examens per part dels alumnes de secundària superior. <div><br /></div><div>Si la realització d'aquesta experiència s'arribés a confirmar (el corresponsal assenyala que alguns mitjans de comunicació de Dinamarca parlen d'aquest assumpte però que les autoritats educatives encara no s'han pronunciat), representaria un pas molt important vers la posada en escena a l'ensenyament reglat de sistemes d'avaluació dels estudiants basats en el que noies i nois saben fer, aplicar i explicar ajudant-se amb la tecnologia i les eines de treball intel·lectual pròpies dels temps en què vivim.<div><br /></div><div>Mentre n'esperem més notícies (no és pot descartar que aquest projecte sigui prematur o fins i tot que sigui un <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">bluff</span>), per tenir visions de primera mà seria interessant rebre aportacions d'internautes relacionats amb persones d'aquell país.</div> <div><br /></div><div><div><div>Ferran Ruiz Tarragó</div><div><a href="http://www.xtec.cat/%7Efruiz/">http://www.xtec.cat/~fruiz/</a><br /></div><div><br /></div><div><br /></div></div></div></div>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-55097995191093314882009-01-31T11:47:00.006+01:002009-02-01T17:20:20.402+01:00La llei d'educació i les TICAhir (30 de gener de 2009) vaig tenir el goig de <a href="http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0407?url=PCAT_URL/actualitat/agenda/300147731.htm" target="_blank">comparèixer davant la Comissió d'Educació i Universitats del Parlament de Catalunya</a> que estudia el <a href="http://www.parlament.cat/activitat/bopc/08b317.pdf" target="_blank">Projecte de llei d'educació</a>. Ho vaig fer en qualitat "d'expert en tecnologies de la informació i de la comunicació" a proposta del grup parlamentari de CiU i amb <a href="http://www.parlament.cat/activitat/bopc/08b378.pdf#page=110">l'aprovació</a> unànime de tots els grups. Va ser una experiència nova per a mi i molt interessant, però una mica deslluïda pel ritme de treball, al meu entendre excessivament ràpid, al que s'han d'ajustar els compareixents i els parlamentaris. Penso que tant en el meu cas en el d'altres compareixents el temps per respondre amb ponderació les qüestions formulades pels representants dels grups parlamentaris va ser més aviat just. Tot i això crec que val molt la pena (i és d'agrair) la possibilitat que se'm va donar com a particular d'expressar el més essencial de les meves opinions.<br /><br />Com que el Projecte recull molt poc les TIC i tot el conjunt de temes pedagògics i organitzatius que hi estan relacionats, la meva exposició no va consistir en fer propostes d'esmenes sinó que es va centrar en assumptes que ara per ara no es consideren. No m'estic referint a coses tècniques o de detall, sinó a temes que trobo substancials i que tenen fortes implicacions. Per exemple, que la llei reculli quelcom tant senzill com el dret dels alumnes d'utilitzar al llarg dels seus anys d'aprenentatge escolar les eines digitals pròpies del temps en què viuen (i a ser avaluats de manera corresponent). O que no s'ignori, com passa amb el redactat actual, tot el que fa referència a les condicions ambientals i materials en què es desenvolupen les activitats d'ensenyament-aprenentatge en els centres educatius. També vaig proposar la creació d'un Institut de Lideratge Educatiu, perquè si d'una cosa se'n sap poc al nostre sistema educatiu és de gestió del canvi, i aquest és potser el dèficit més gran de tots els que arrosseguem.<br /><br />Aquestes i d'altres consideracions i propostes estan argumentades en un <a style="font-weight: bold; font-style: italic;" href="http://www.xtec.cat/%7Efruiz/docs/Propostes_projecte_LEC2.pdf" target="_blank">document</a> que vaig lliurar a la Comissió. Estic intrigat per saber si serviran. Espero que sí!<br /><br />Ferran Ruiz Tarragó<br /><a href="mailto:frtarrago@gmail.com" target="_blank">frtarrago@gmail.com</a><br /><a href="http://www.xtec.cat/%7Efruiz/">http://www.xtec.cat/~fruiz/</a><br /><span style="font-weight: bold;"></span><br />PD. El Parlament de Catalunya publica les transcripcions de les sessions en la seva web (<a href="http://www.parlament.cat/" target="_blank">http://www.parlament.cat</a>/ secció documents, apartat transcripcions). També proporciona les gravacions en video.Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-53793388708802858642008-12-28T13:48:00.004+01:002008-12-29T18:08:02.745+01:00Perillosament irrellevant (i 2)<p class="MsoNormal"><span style="">Continuem aquest <i style="">post</i> en dues parts amb unes quantes frases seleccionades d'un llibre d'una gran autoritat internacional de <i style="">management</i> [per contextualitzar no totes les traduccions de l'anglès són literals però es manté el sentit original]. </span><span style="" lang="ES">Abans aviso que no les va escriure cap individu "antisistema". Ben al contrari, són d'una persona profundament compromesa amb la millora del sistema econòmic i de relacions laborals, una persona que amb fets va contribuir a que coses importants com l'ocupació i la satisfacció en el treball de milions de persones funcionessin el millor possible. Heus ací:</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" lang="ES" > <span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="ES">"Ni el nivell de destresa dels treballadors ni la seva dedicació poden superar les disfuncions fonamentals del sistema".</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" lang="ES" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="ES">"El rendiment del treballador està determinat en gran mesura pel sistema en què treballa, del qual n'és responsable la direcció".</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" lang="ES" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="ES">"Per millorar els resultats s'ha d'incidir en el sistema que els produeix, però tanmateix la majoria dels esforços de millora s'adrecen als treballadors". </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" lang="ES" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="ES">"Per aconseguir millors resultats s'ha de canviar el procés de producció i els mànagers han de proporcionar els mètodes i els mitjans per fer-ho". </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" lang="ES" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="ES">"Si un negoci no està ben muntat, el bon treballador no hi pot fer res i si vol canviar les coses pel seu compte pot empitjorar-les i fer-se la vida molt difícil".</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" lang="ES" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="ES">"La qualitat de la producció d'una empresa mai serà millor que la qualitat produïda a dalt de tot (de la jerarquia)".</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" lang="ES" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="ES">"Un procés pot ser estable i controlat i produir un 100% de productes defectuosos". </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" lang="FR" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="FR">"Els eslògans només aconsegueixen frustrar als treballadors, empitjorant-ne l'actitud". </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" lang="ES" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="ES">"Cap nombre d'èxits a curt termini garanteix l'èxit a llarg termini".</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" lang="ES" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="ES">"Tot sistema ha d'incloure el futur".</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" lang="ES" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="ES">"Per gestionar les persones s'ha de conéixer l'efecte del sistema sobre el seu rendiment".</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" lang="ES" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="ES">"La qualitat s'aconsegueix quan les persones estan automotivades". </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="" lang="ES">"Els objectius numèrics no aconsegueixen res ... l'esforç s'ha de fer en el mètode". </span><span style=""></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 8.5pt; text-indent: -8.5pt;"><span style=";font-family:Symbol;font-size:11;" ><span style="">-<span style=""> </span></span></span><span style="">"Comprendre un sistema és ser capaç de predir les conseqüències dels canvis que es proposen".</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Aquestes cites provenen del llibre "<i style="">The New Economics. For Industry, Government, Education</i>" escrit pel nord-americà William Edwards Deming, investigador i expert en gestió empresarial de formació </span><span style="" lang="ES">físico-matemàtica </span><span style="" lang="ES">a qui en gran mesura s'atribueix l'èxit econòmic del Japó després de la segona guerra mundial. Aquesta obra pòstuma fou publicada poc abans de la seva mort el desembre de 1993, ara fa quinze anys. Simplificant-ho molt, els mètodes i criteris de Deming, aplicats amb devoció per una part substancial de l'empresariat industrial japonès, es basen en: a) la imperiosa necessitat de disposar d'una visió sistèmica de les organitzacions i del seu entorn; b) l'èmfasi en la cooperació entre els treballadors per innovar i obtenir resultats d'alta qualitat en lloc de refiar-se de les inspeccions i dels controls a posteriori; i c) atribuir als alts directius la responsabilitat fonamental sobre els resultats del treball. El món econòmic era òbviament el nucli dels plantejaments de Deming però és digne d'esment que va formular aquestes reflexions pensant també en els àmbits del govern, de l'educació i de la sanitat. Per això les he portat a aquest <i>post </i>sobre </span><span style="">la rellevància de determinades aproximacions als problemes de l'educació.</span><span style="" lang="ES"></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">La responsabilitat de qui pren les grans decisions i de qui les desenvolupa era un assumpte cabdal en el pensament de Deming. Situat en el context nord-americà, Deming era molt crític amb els models imperants de gestió i amb la prepotència i la vanitat de molts directius, als que feia responsables del declivi industrial dels Estats Units davant les empreses japoneses i de la severa crisi econòmica que va portar G.H.W. Bush a perdre la reelecció davant Bill Clinton el 1992 (<i style="">it's the economy, stupid!</i>) després de 12 anys de <i style="">reaganomics</i>, dèficits disparats i una economia en recessió (com ara, però aleshores no tan greu). </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Per a Deming un component essencial d'aquesta enorme problemàtica era el tancament dels líders i directius en els seus propis sabers, fórmules i interessos, negant-se a renovar la visió del món induïda pel filtre </span><span style="" lang="ES">corporatiu</span><span style="" lang="ES">, a obrir-se a noves perspectives i mirar les coses de manera realment sistèmica. L'actualitat d'aquesta visió em sembla inqüestionable: la crisi econòmica i social de base industrial i financera (i en el fons també educativa), covada durant anys, dóna especial autoritat i rellevància a les seves paraules. </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Com si fossin les dues cares de la mateixa moneda, la crítica de Deming als sistemes de gestió és inseparable de la denúncia dels defectes i dèficits dels mànagers. L'atac és frontal des de la primera línia del prefaci de "<i style="">The New Economics ...</i>" que comença així: "Aquest llibre és per a la gent que viu sota la tirania de l'estil predominant de gestió (<i style="">prevailing style of management</i>). Les pèrdues grans i de llarg abast causades per aquest estil de gestió ens han portat al declivi. L'estil actual de gestió ... és una presó creada per la manera com la gent interacciona. Aquesta interacció infligeix tots els aspectes de les nostres vides –el govern, la indústria, l'educació, la sanitat-". </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Deming deia que qualsevol directiu (de bona fe) creu que ho està fent el millor possible i que aquest és precisament el problema, que formi part del sistema establert de gestió. </span><span style="">El "seu millor saber fer" està implantat, està incrustat (<i style="">embedded</i>) en el sistema actual de gestió, el qual </span><span style="" lang="ES">condiciona el seu pensament i la seva acció i fa que operi en el marc dels sobreentesos i dels llocs comuns del seu sector. Literalment deia que "e</span><span style="" lang="FR">l treball dur i els millors esforços (dels directius), si no estan guiats per nou coneixement (que provingui de l'exterior), només faran més profund el forat en que ens trobem". Encarar a fons aquesta qüestió és essencial per al </span><span style="">benefici a llarg termini de qualsevol organització en uns temps en els que els canvis de l'entorn són imprevisibles i incontrolables. </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Sóc del parer que tot l'anterior és en gran mesura aplicable al món educatiu, des dels parlamentaris que aproven les lleis fins als quadres de gestió administrativa i docent i als creadors d'opinió. En el meu llibre </span><span style="" lang="ES">"La nueva educación" (LID Editorial Empresarial, 2007) deia que els adults que regeixen el sistema educatiu, haurien de fer abstracció del fet que aquest sistema va ser bo per a ells mateixos i s'haurien de preguntar com ha canviat el món i fins a quin punt l'actual organització escolar porta en ella mateixa el germen del desinterès, de les baixes expectatives personals respecte de l'educació formal que tan sovint porten a l'abandonament. Jo penso que, instal·lats en els seus sabers i posicions, </span><span style="" lang="ES">els autors de les "grans" lleis educatives espanyoles de la democràcia (LOGSE, LOCE, LOE) </span><span style="" lang="ES">no es van fer aquesta pregunta o que se la van fer de manera endogàmica i poc sistèmica. Com explico al llibre tampoc van fer cap esforç significatiu per inspirar-se en noves fonts de coneixement. El fet és que van establir molts i segurament magnífics objectius, però, com diria Deming, ni de bon tros van donar mitjans i mètodes viables per atendre la diversitat de l'alumnat (dic diversitat conscient d'emprar una terminologia que ha quedat antiquada). Van ignorar que la heterogeneïtat de bagatges culturals, cognitius, afectius, socials, psicològics i fins i tot sanitaris dels alumnes seria la norma enlloc de l'excepció. No van preveure sistemes de gestió i lideratge capaços de fer-se càrrec de les noves realitats i refer de manera apropiada </span><span style="" lang="ES">els processos pedagògics (sempre he pensat que la LOGSE tenia molts elements positius però que en canvi presentava un encefalograma pla en termes d'organització i gestió). </span><span style="" lang="ES">No van reconèixer que l'aprenentatge és altament individual, que no es produeix en massa, que la motivació ve de dins i no s'imposa mitjançant crides a l'autoritat. Pensant en termes tradicionals de grups, aules, matèries, hores lectives i certificats (i interessos corporatius) no van entendre que en els temps actuals cada alumne necessita un programa d'aprenentatge a mida (que no individual ni molt menys solitari) en el qual ell mateix ha de poder tenir un paper propi i actiu, i que això requereix articular nous conceptes i nous diàlegs. No van pensar que algú s'ha de fer responsable de conduir l'aprenentatge de cada alumne individualment considerat. Instal·lats en els seus sabers, entorns, ideologies i interessos, els alts directius del sistema educatiu han preferit tradicionalment donar consignes i establir llargues llistes d'objectius (fent responsables els treballadors del seu assoliment) en lloc de donar criteris, eines i mitjans per a transformar els processos i les organitzacions.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Acabo aquest <i style="">post</i> en dues parts dient que em sap una mica de greu transmetre una mirada tan àcida del sistema educatiu (és a dir, de la nostra societat i de mi mateix en tant que ciutadà i professional), però el món el canvien els disconformes (que a vegades l'empitjoren). L'educació és un problema global i els problemes globals són endimoniadament complexos. Ningú té la solució en les seves mans i molt menys la té el que escriu aquestes ratlles, que ni tan sols aconsegueix tenir el seu despatx ordenat. Tanmateix vull posar de manifest que les bones intencions de millora de l'educació difícilment es podran materialitzar en els marcs vigents (1). No n'hi ha prou amb que molts professors esforçats i motivats (i amb esperit de sacrifici i fins i tot capacitat de sofriment) intentin fer-ho el millor possible dins d'un marc que dia a dia es fa més obsolet. No serveix de massa carregar les tintes sobre la formació del professorat, l'excel·lència, la cultura de l'esforç, l'autonomia i el retorn a l'autoritat perduda (quin seria el mètode?) si es fa al preu d'evitar discutir el que realment importa, que al meu entendre no és sinó definir en tota la seva amplitud l'objectiu de millora de l'educació, basant-lo en les persones i no en termes numèrics, i repensar el sistema renovant els mètodes de gestió a tots els nivells. Crec que aquesta mena de plantejaments podrien augmentar la rellevància del debat educatiu, "carregant-lo de futur". Al cap i a la fi, com també deia Deming, el propòsit de l'escola ha de ser preparar els estudiants pel futur, no pel passat. Això sí que és veritablement rellevant.<br /></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"> Ferran Ruiz Tarragó</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><a href="mailto:frtarrago@gmail.com">frtarrago@gmail.com</a></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">(1) Que això ho pensen persones molt més autoritzades que jo n'hi ha mostres molt il·lustratives. </span><span style="" lang="EN-GB">Vegeu, per exemple: <i style="">Changing Education</i> (2007), editat per Hershock, Mason, Hawkins. Springer-The University of Hong Kong.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB"> </span></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-39214083082858239442008-12-19T22:48:00.010+01:002008-12-21T11:02:33.394+01:00Perillosament irrellevant (1)<span style="" lang="ES"><br />Els canvis socials i tecnològics semblen tenir lloc a un ritme més ràpid del que les institucions, els conceptes i les emocions poden donar abast. </span><span style="" lang="FR">Costa copsar les seves implicacions, modificar les idees, transformar les estructures, alterar les rutines o redefinir les pràctiques. El resultat, com diu <a href="http://www.dangerouslyirrelevant.org/whytitle.html">Gwynne Dyer</a>, és que contínuament "es pretén acomodar les noves realitats en les inapropiades institucions existents i s'intenta pensar sobre aquestes noves realitats en termes tradicionals i a vegades perillosament irrellevants". </span><span style="" lang="ES">En la meva opinió aquestes consideracions són aplicables a l'educació i també al debat </span><span style="">públic que </span><span style="" lang="ES">sobre el sistema educatiu té lloc </span><span style="">en diversos cercles (professionals, socials i</span><span style=""> </span><span style="">polítics) i </span><span style="" lang="ES">que els </span><span style="">mitjans de comunicació</span><span style="" lang="ES"> recullen de manera creixent</span><span style="">. </span><span style=""><br /><br />Un exemple d'això és que, essent cada cop més àmplies les capes d'alumnat que encaixen poc en el sistema i que encaren la seva pròpia educació de manera passiva i mancada d'interès, hi ha intel·lectuals i mitjans que es dediquen a martellejar amb eslògans com la crida a "la cultura de l'esforç", com si fos la clau de volta del problema educatiu. No vull pas dir que l'estudiant no s'hagi d'esforçar, sinó que aquesta benintencionada invocació </span><span style="">i d'altres de semblants</span><span style=""> em semblen del tot irrellevants en la pràctica. No tenen cap força per canviar res ja que no concreten en que consisteix aquesta cultura ni menys encara com generalitzar-la. Normalment ni tant sols es posa en qüestió si tot el que ofereix o exigeix el sistema educatiu mereix realment la pena, o fins a quin punt la manera de fer les coses porta en ella mateixa la llavor de la desmotivació. </span><span style="">Altres <span style=""> </span>exemples d'eslògans són "la recuperació de l'autoritat del professorat" o "l'augment del prestigi social del professorat". També se'ns informa (està bé saber-ho, però, ens serveix de referència?) que a llocs com Corea, Hong Kong i Finlàndia només pot accedir als estudis universitaris de magisteri una petita fracció dels estudiants amb els millors expedients, cosa que fa possible que els professors siguin "seleccionats d'entre els millors" i a més que és vital que en tot moment els professors "estiguin ben formats" (només plantejar les coses així ja indueix a descrèdit - de quina altra professió es poden dir aquestes coses de manera impune?).</span><span style=""> Sense aclarir a fons el significat d'objectius plens d'ambigüitat ni proposar mètodes per assolir-los, els bons propòsits esdevenen irrellevants, perquè ningú sap realment de què parla l'altre o, en el millor dels casos, els malentesos estan garantits. No té res d'estrany que molts professionals de l'educació es mirin aquests debats amb obert escepticisme, pagant el preu de ser acusats d'immobilisme o corporativisme. La llàstima és que dels mateixos professionals no sorgeixin prou plantejaments nítids i coordinats per aclarir aquests i d'altres tòpics amb una clara orientació de futur. </span><span style=""><br /><br />El fet d'afrontar assumptes claus per al futur excessivament condicionats pel pes combinat del passat llunyà i de la història més recent no és pas un tret exclusiu de les nostres terres. En un recent llibre de l'OCDE, el (meu admirat) pensador anglès Tom </span><span style="" lang="ES">Bentley escriu que l'aproximació a la reforma de l'educació que predomina en els països membres d'aquesta organització "es basa en el mateix paradigma de governança de sempre i en el domini continuat de les burocràcies públiques" (<i style="">Innovating to Learn, <span class="nfakpe">Learning</span> to <span class="nfakpe">Innovate</span></i>. OECD, 2008). En general els governs com a màxim semblen aspirar a que es donin les condicions perquè cada centre educatiu disposi d'una estratègia focalitzada en la millora dels resultats acadèmics i del seu propi rendiment, sempre d'acord amb el sistema existent de governança i de rendició de comptes. I <span style="font-style: italic;">res pus</span>, que diuen a Mallorca. És a dir, els governs busquen millores i plantegen les actuacions que consideren apropiades, però ho fan pensant que els bons resultats que desitgen s'aconseguiran dins del marc constrictiu que ells mateixos i les seves burocràcies han edificat al llarg des molts anys. Em permeto dubtar que sigui possible quadrar aquest cercle.</span><span style="" lang="ES"><br /><br />A més a més, per l'opinió pública </span><span style="" lang="ES">s'estén la idea </span><span style="" lang="ES">que el principal criteri d'èxit de l'educació és que el sistema educatiu d'un país sigui capaç d'aconseguir posicions capdavanteres en els informes PISA o que com a mínim progressi en aquesta direcció. Bentley ho expressa ben clarament quan assenyala que "a través de països i cultures, la definició d'escola d'èxit és notablement similar, influenciada de manera creixent per la internacionalització de les mesures i indicadors de rendiment". Tot i que crec en la importància i l'interès del sistema d'avaluació PISA (el qual, irònicament, possiblement constitueixi <a href="http://www.lainsignia.org/2006/febrero/cul_002.htm">la darrera esperança dels constructivistes</a>), polaritzar tant el debat educatiu en aquest assumpte i les seves derivades és, a més d'una tremenda simplificació, una invitació a la seva improductivitat. Les dades de PISA s'exploten fins a un nivell inversemblant i sembla que tot quedi reduït a que les mitjanes dels estudiants pugin o baixin uns quants punts en les proves o a comparar posicions en el <span style="font-style: italic;">ranking </span>internacional o autonòmic. També hi ha delectació en observar com evoluciona el percentatge de "fracàs escolar", donant implícitament </span><span style="" lang="ES">per </span><span style="" lang="ES">suposat que aprovar l'ESO equival a "èxit escolar". En aquest context, el sentit autèntic de l'educació, el ple desenvolupament cada alumne com a persona, dels seus coneixements i valors, queda força allunyat dels objectius i prioritats d'uns aparells de gestió educativa i d'uns comentaristes preocupats sobretot per les macroxifres, els indicadors i els eslògans de fàcil lectura.</span><span style="" lang="ES"><br /><br />Tot plegat semblaria indicar que aquest no és un bon camí per superar l'actual sistema burocràtic d'escolarització-educació ni tampoc per crear entorns d'aprenentatge que contribueixin decisivament a que tota la població escolar adquireixi els coneixements i les destreses per al segle XXI (que no només no són les mateixes que les del darrer terç del segle XX sinó que són més exigents), a més de disposar de les màximes possibilitats de formar-se com a persones. Tanmateix, és tanta la força dels marcs de referència tradicionals, que ni tant sols les escoles privades d'èxit s'aparten de les formes organitzatives i dels mètodes reguladors del sector públic (Bentley). </span><span style="" lang="FR">Ben ancorades en els conceptes i els patrons tradicionals, el seu èxit es basa més en l'elitisme i la predictibilitat dels seus plantejaments que no pas en la centralitat de l'alumne, la formació del caràcter, l'</span><span style="">optimització dels aprenentatges i el desenvolupament de la creativitat. </span><span style="" lang="ES">Per complicar més les coses, sembla que de la mà de la burocràcia educativa europea i estatal estem en camí de sacralitzar una visió més aviat fragmentada i estreta de les competències, sense parar esment, com diu el prospectiu danès <a href="http://www.cifs.dk/scripts/artikel.asp?id=912&lng=2">Feiwel Kupferberg</a>, que a la llarga la creativitat és més important que la competència. (No hauria de fer falta però prefereixo deixar clar que penso que </span><span style="" lang="ES">és absolutament primordial i prioritari </span><span style="" lang="ES">assolir les competències bàsiques de lectura, d'expressió oral i escrita i d'aritmètica).</span><span style=""><br /><br />En definitiva, si fem cas dels debats actuals, sembla com si el futur dels sistemes educatius s'hagués de preparar emprant, gairebé de manera exclusiva, les concepcions de l'aprenentatge i l'ensenyament desenvolupades durant els segles passats, els models tradicionals d'organització i els sistemes de gestió educativa despersonalitzats i de masses que han caracteritzat els sistemes educatius en les darreres dècades, incorporant-hi tant sols alguns afegitons. Respecte d'això no està de més recordar que l'èxit en termes d'aprenentatge del procés d'expansió dels sistemes educatius dels anys 80 i 90 ha estat més aviat magre (em refereixo a Espanya però el mateix </span><span style="">ha succeït </span><span style="">en d'altres països). Els polítics i les burocràcies que han gestionat aquests processos ho han fet basant-se en els paradigmes i en les institucions existents, sense pensar realment en les necessitats i les característiques dels que havien estat anteriorment exclosos de l'escolarització. Aquí, fa vint anys, es va pressuposar, em temo que sense cap mena de base, que els nous "estudiants" encaixarien sense massa dificultats en les institucions existents i que s'acoblarien al sistema acadèmic de manera humil i agraïda. Aquesta etapa, que es va caracteritzar per l'aplicació d'una legislació desproveïda de sistemes efectius d'informació, d'organització i de lideratge (coses que cap norma ni cap política han solucionat fins ara i sense les quals és pràcticament impossible gestionar el canvi), constitueix, en la meva opinió, un cas paradigmàtic del que deia al començament, del fet de pensar en termes tradicionals intentant </span><span style="" lang="ES">acomodar les noves realitats en les inapropiades institucions existents. </span><span style="">Tant aquí com a la <i style="">banlieue</i> salten a la vista els resultats d'inserir per força col·lectius substancials de joves en un sistema educatiu que sistemàticament els planteja situacions en les que no poden desenvolupar un paper constructiu. </span><span style=""><br /><br />Però aquest problema, tot i ser enorme, no és el més greu. Seguint el pensament de Bentley, el problema més gran és que les pròpies organitzacions educatives en el seu estat actual </span><span style="" lang="ES">produeixen fronteres que limiten les possibilitats d'aprendre, perquè limiten l'abast de la recerca, de la interacció, de la cooperació, de l'expressió personal, de la informació i de la creativitat en les activitats d'ensenyament-aprenentatge. També frenen la participació, especialment entesa com conducció progressivament corresponsable de la pròpia trajectòria acadèmica. I això afecta tot l'alumnat, el seu futur i el de la societat. Aquest sí que és un assumpte rellevant.</span> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Ferran Ruiz Tarragó</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><a href="mailto:frtarrago@gmail.com">frtarrago@gmail.com</a></span></p>Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-70262358487306340582008-11-26T18:00:00.001+01:002008-11-26T18:00:21.372+01:00Millorar l'educació és possible<div><br></div>Finalitzat un projecte que m'ha absorbit tot el temps que hauria pogut dedicar a escriure, torno a disposar d'energies per mirar de reemprendre el blog Notes d'opinió, aturat durant mig any. Com a capçalera d'aquest post aprofito el títol d'un article que el diari <a href="http://www.elperiodico.cat" target="_blank">El Periódico</a> ha tingut l'amabilitat de publicar-me i que es pot llegir en <a href="http://millorarespossible.notlong.com" target="_blank">català</a> i en <a href="http://mejoraresposible.notlong.com" target="_blank">castellà</a>. El títol "Millorar l'educació és possible" fa referència al <a href="http://www.jverdaguer.org/" target="_blank">Centre Educatiu Jacint Verdaguer</a> de Sant Sadurní d'Anoia, que ha estat guardonat amb el <a href="http://www.gencat.net/educacio/premiscat/premiats/premi_c_docents.htm" target="_blank">Premi Catalunya Educació 2008</a> pel seu plantejament veritablement innovador, que il·lustra que hi ha maneres d'avançar en en el camp educatiu i que fer-ho està en bona mesura en mans dels professionals de l'ensenyament. Un modest article no pot fer justícia a un projecte educatiu de llarga volada, madur i dinàmic, però si que pot servir per dir que tenim exemples propers i potents de com millorar l'educació tenint sempre posat el focus en l'alumne i aprofitant els extraordinaris instruments tecnològics del nostre temps. Felicitats al tot els estaments del Jacint Verdaguer i molt especial a les persones que són les ànimes i motors del projecte (tothom que ho coneix una mica sap qui són).<div> <br></div><div>Ferran Ruiz Tarragó</div><div><a href="mailto:frtarrago@gmail.com" target="_blank">frtarrago@gmail.com</a></div><div><br></div><div><br></div> Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.com0