"Notes d'opinió" és un bloc amb informacions, punts de vista i opinions personals sobre les tecnologies de la informació, l'educació i la societat.

Qui desitgi ser avisat de les novetats només té que dir-ho frtarrago@gmail.com

Més informació

divendres, 1 d’abril de 2011

La societat de la ignorància

A diferència de les altres Notes d'opinió que ocasionalment he anat acumulant en aquest blog, el contingut d'aquest post serà obertament propagandístic. Ho declaro expressament per evitar malentesos. El meu objectiu és informar de l'existència i mirar de provocar l'interès dels lectors per un llibre de molt recent publicació. Es tracta de "La sociedad de la ignorancia" (Ed. Península), conjunt d'assaigs de sis autors editat per Gonçal Mayos i Antoni Brey amb pròleg d'Eudald Carbonell. Penso que els títols dels capítols són prou suggerents com per detallar-los a continuació, seguits del nom dels seus autors:

  • Dificultats per a l'"empoderament" de la "societat del coneixement" (Gonçal Mayos)
  • La societat de la ignorància. Una reflexió sobre la relació de l'individu amb el coneixement en un món hiperconnectat (Antoni Brey)
  • La societat del coneixement i les dificultats de la seva producció (Marina Subirats)
  • La societat de la "crisi de sentit" (Joan Campàs)
  • Educar, entre l'evasió i la utopia (Ferran Ruiz)
  • La societat del desconeixement (Daniel Innerarity)
  • La "societat de la incultura", cara fosca de la "societat del coneixement"? (Gonçal Mayos)

El dia 5 d'abril, a les 19.30 hores presentem aquesta obra a Barcelona, ​​a la seu de l'Ateneu Barcelonès (carrer de la Canuda 6). Tothom que llegeixi aquesta Nota hi és cordialment convidat.

Bé, s'ha acabat la publicitat. Moltes gràcies. Per tractar de compensar la lectora o lector que hagin arribat fins aquí, em permeto citar gairebé a l'atzar algunes frases o paràgrafs de "La sociedad de la ignorancia", amb l'objectiu gens dissimulat que cridin la seva atenció o fins i tot capturin la seva imaginació. Literalment:

  • La tecnologia i la seva socialització generen tensions i divisions en les nostres estructures etològiques i culturals. No s'ha produït, doncs, una socialització efectiva del coneixement i això impedeix que caminem cap a la societat del pensament, tal com hauríem de fer.
  • El perill no és que ens faltin els experts i especialistes, sinó els ciutadans i les seves possibilitats reals de control del comú, de la política i de la civilització humana.
  • Vivim, gràcies a la tecnologia, en una societat de la informació, que ha resultat ser també una societat del saber, però no ens encaminem cap a una societat del coneixement, sinó tot el contrari. Les mateixes tecnologies que avui articulen el nostre món i permeten acumular saber ens estan convertint en individus cada vegada més ignorants. Tard o d'hora s'esvairà el miratge actual i descobrirem que, en realitat, ens encaminem cap a una societat de la ignorància.
  • La societat hiperconnectada [...] crea una nova força disgregadora que es pot denominar comunitarisme autista.
  • En què queda la llibertat individual quan no arribem a entendre la complexitat del món que ens envolta?
  • Avui dia les paraules no moren de desgast físic [...] sinó d'obsolescència, com gairebé tot el que hi ha al nostre voltant, convertides en joguines trencades que abandonem abans d'haver realitzat la seva càrrega semàntica i el seu recorregut possible.
  • La narració ha estat substituïda pel flux, la connexió per la desconnexió, i la seqüència per l'aleatorietat. Estem davant d'una cultura "amnèsica" en què qualsevol cosa està barrejada en un pantà supercontaminat d'imatges i sensacions.
  • L'ensenyança kantiana de que els éssers humans són fins en si mateixos i que mai haurien de ser tractats com a mers mitjans [...] és inoperant, llevat d'excepcions, enfront del pes dels objectius institucionals, la burocràcia i la tradició.
  • La modernitat líquida ha canviat de manera radical el panorama d'estabilitats i certeses que fins fa poc tenia el món de l'educació. La seva resposta es tenyeix d'evasió, ja que pretén aparentar normalitat i situar les seves expectatives de millora dins dels confins dels seus cànons vells i tancats.
  • La ciència no està en condicions d'alliberar la política de la responsabilitat d'haver de decidir sota condicions d'inseguretat.
  • Pot sobreviure a llarg termini una civilització tan hàbil i preparada per a superar i preveure els riscos concrets, immediats i productius, com inhàbil i inculta per fer-se càrrec dels riscos comuns, globals, polítics i -per la seva amenaçant abast- civilitzatoris? Pot sobreviure la nostra societat si continua circumscrivint el talent i l'esforç únicament al treball privat especialitzat i -per tant- relegant la tasca democràtica comuna, amb ciutadans incults que no puguin fer-se càrrec de les problemàtiques globals i bàsiques de la pròpia civilització?
Interessant? Que vostès ho gaudeixin.

Salutacions cordials.

Ferran Ruiz Tarragó

frtarrago@gmail.com

http://www.xtec.cat/~fruiz/

twitter.com/frtarrago

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Un amic a qui he enviat la infor perquè es miri el post i hipotèticament s'interessi pel llibre em contesta això:

"Està carregat de bones raons!
Però, jo, ja, estic una m ica cansat que m'expliquin els síntomes de la meva mortal malaltia. Magradaria que algun metge m'expliqui el tractament o, si més no, que un guia espiritual em dongui una idea d'allò que ens espera en el nou món que arriba.
Està bé saber de quin mal ens morim.
Estaria molt millor saber com ens podriem salvar!"

Malm'està dir-ho, sóc de la mateixa opinió, i més radical encara, us proposo que aprofiteu la presentació per prometre una segona part on ja implemeteu les propostes clares i catalanes per resoldre el greus problemes que sembla que plantegeu.

Cap anàlisi sense proposta de solució.

Ben cordialment

Xavier Kirchner ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xavier Kirchner ha dit...

Sento dissentir del comentari anterior.

Per a començar, no crec que la nostra societat estigui davant una malaltia mortal, o no al menys pel que fa al tema que tracta el llibre. Potser sí ho està, la nostra societat, la de l’Europa de l’Oest, perquè, entre d'altres coses que fem malament, donem per suposat un dret al benestar al que ens hem acostumat sense posar per davant l’esforç que cal fer per a generar-lo, però això no és el tema del llibre.

En el camp del saber i de la ignorància, del que parlen els companys que han escrit l’obra que es presentarà dimarts, crec que ens trobem davant d’una crisi de creixement, i és una crisi singular.

Durant molts i molts anys, el món que una generació passava a la següent era pràcticament idèntic al món que aquesta generació havia heretat de la generació anterior. Això feia la tasca de l’educació relativament senzilla.
Amb la Revolució Industrial els canvis es van accelerar, però fins fa no gaire, les persones cultes d’una generació podien imaginar com seria el món en el que viuria la generació següent i preparar-los adequadament.
Amb la "revolució digital" per dir-li d'alguna manera, això ja no és cert, els canvis socials portats de la ma dels tecnològics són molt més ràpids que els generacionals i tot sembla trontollar. És una crisi de creixement greu i complexa de tractar, però només una crisi de creixement.

No podrem trobar ni metges que expliquin el tractament ni guies espirituals que ens aconsellin. Potser podem trobar qui digui que ho és, però caldrà preguntar-nos en virtut de què ho són. Hem de cercar el camí entre tots, avançant per assaig i error, sense por d’assajar i sense la temença a fer el ridícul si ens equivoquem, no hi ha altre forma d'actuar.
El primer pas és tractar d’entendre què passa i què ens passa, i sembla que el llibre dels nostres amics va en aquesta direcció.

Endavant dons, i felicitats als autors per la feina feta. Esperem que ens serveixi a tots.

Anònim ha dit...

Hola,
El cert és que m'has convençut, ara per ara perquè soc profe d'ESO, perquè els meus alumnes que en diuen saber més que jo, davant un ordinador en saben menys - podem guanyar-me amb el facebook, però no amb resoldre jocs de rol, o redactant perfectament un text citant les fonts - i això que segons Prensky jo soc d'aquella generació que no ha nascut amb ordinadors!!!
Per cert, els teus enllaços a les publicacions del PIE... m'han ajudat moltíssim en la meva actual aventura...
I, si, compraré el llibre com a lectura estiuenca, m'has picat al cuquet de la curiositat encara que no hi hagi solucions a tots els problemes....