"Notes d'opinió" és un bloc amb informacions, punts de vista i opinions personals sobre les tecnologies de la informació, l'educació i la societat.

Qui desitgi ser avisat de les novetats només té que dir-ho frtarrago@gmail.com

Més informació

diumenge, 30 de gener de 2011

25 anys del PIE

El 30 de gener de 1986, avui fa exactament 25 anys, el govern de Catalunya va aprovar el decret de creació d'un important pla de modernització de l'ensenyament "en ordre a la consecució d'uns objectius de renovació pedagògica, d'innovació educativa i de formació permanent" que, "a través de l'aplicació de nous models, sistemes i instruments", fos capaç de proporcionar "solucions adequades als problemes plantejats per les noves i canviants situacions" en què es trobava immers el sistema educatiu. El Programa d'Informàtica Educativa (PIE), peça mestra a llarg termini d'aquest pla de modernització, va materialitzar una explosió d'activitat, d'interès i de creativitat que fou protagonitzada per nombrosíssims professors i professores innovadors atrets per l'aplicació educativa de la informàtica i compromesos amb la seva feina i l'avenç del sistema educatiu del nostre país.

El PIE va néixer amb el mandat de racionalitzar i coordinar les actuacions existents en el camp de la informàtica educativa que s'anaven endegant i alhora de "proveir al seu més harmònic i efectiu desenvolupament". Una inversió de 1812 milions de pessetes (pràcticament 11 milions d'euros) va permetre aconseguir en tres anys l'objectiu inicial de generalitzar la disponibilitat d'aules d'informàtica en els instituts de batxillerat i formació professional, a més de dur a terme d'altres actuacions. Crec que la més destacada va ser la creació el 1988 de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (que deu tenir -o poc li deu faltar- el rècord mundial de longevitat d'una xarxa de comunicacions per l'educació: llarga vida a la XTEC!). Per motius pressupostaris l'inici de la dotació sistemàtica dels centres d'EGB hauria d'esperar la famosa convocatòria per seleccionar 320 centres per "participar en el pla d'actuacions d'introducció curricular dels mitjans informàtics", de juny del 1991. Estic segur que l'excitació que va suscitar aquesta convocatòria deu ser recordada vívidament per molts dels seus nombrosos i entusiastes protagonistes.

En el pla pedagògic els objectius establerts per al PIE eren "contribuir a la millora del procés d'aprenentatge afavorint el desenvolupament de la capacitat de resoldre problemes, la intuïció i la creativitat" i "promocionar l'ús de l'ordinador com a recurs didàctic i com a mitjà de renovació metodològica educativa". Es pretenia que l'alumne es familiaritzés i aprengués amb la informàtica com a resultat d'utilitzar-la com a instrument de treball pedagògic i que alhora s'apropés a la comprensió dels conceptes i dels nous estils de treball d'una societat que aleshores iniciava, amb l'adveniment de l'era del PC, una ràpida i explosiva informatització. També es proposava "potenciar la incidència de la informàtica, com a ciència i tecnologia, en els currícula de tots els plans de formació, tant generals com especialitzats". Passats 25 anys, la relectura d'aquests objectius sorprèn per la seva vigència i actualitat. Improvisant una mica, penso que si els re-escrivissim avui com a màxim hi afegiríem de manera explícita quelcom semblant a "possibilitar que l'ensenyament-aprenentatge incorpori les pràctiques pròpies de la cultura digital i els nous escenaris educatius" que deriven de la generalització de les telecomunicacions i de l'accés a la informació.

El decret va establir que s'actuaria en base a dues unitats amb rang de servei: el Gabinet d'Informàtica Educativa i el Centre de Desenvolupament i Homologació de Recursos d'Informàtica Educativa. A càrrec del Gabinet estaven els projectes relacionats amb el desenvolupament curricular i el treball amb nous mètodes i recursos didàctics, la promoció i coordinació de les actuacions formatives i la gestió de la informació, la divulgació i la comunicació en relació a totes aquestes actuacions. Al seu torn les activitats del Centre tenien el focus en la coordinació de la instal·lació, ús i manteniment dels equipaments i del programari dels centres docents, en el suport tècnic, en la promoció i realització d'activitats de recerca, desenvolupament i producció i en l'homologació del maquinari i del programari destinat a l'entorn educatiu. Amb aquestes finalitats el PIE gaudia de la capacitat de proposar convenis de col·laboració entre el Departament d'Ensenyament i les institucions i els sectors implicats.

D'alguna manera el PIE havia d'ajudar a que els centres educatius arribessin a funcionar quotidianament com una part més de la societat, utilitzant la informàtica per a tot allò que convingués als seus fins. En aquest sentit corresponia al Programa "possibilitar l'ús de l'ordinador com a eina de gestió acadèmica als centres educatius no universitaris" però aquest va ser l'únic camp en el que no es va portar la iniciativa prevista -no pas per voluntat pròpia. Al llarg dels anys el PIE es limitaria a acompanyar diverses actuacions de gestió administrativa i acadèmica que en la pràctica quedaven dins la jurisdicció dels àmbits de gestió del Departament d'Ensenyament i del que es pot anomenar "àmbit de la informàtica corporativa". Al meu entendre aquest plantejament va causar moltes disfuncions i insatisfaccions (qui ho ha patit sap a què em refereixo) i les seves conseqüències entenc que encara no han estat plenament superades.

Al cap d'un temps de presa de contacte i paral·lelament al desplegament de les primeres actuacions de dotació i formació, el PIE va plantejar les línies mestres de la seva actuació i les estratègies que se seguirien en el document "Programa d'informàtica educativa: bases d'actuació", publicat al Butlletí dels mestres (núm. 213, febrer 1987). En aquest treball es feia èmfasi en la pretensió "d'abordar un tema complex amb la voluntat de fugir de les solucions unidimensionals", dit altrament, es tractava d'evitar que la seva actuació s'atingués només a consideracions de l'àmbit tecnològic, cosa que actualment continua tenint plena vigència, tot i que en informàtica és imprescindible i exigible que les coses funcionin. Altres articles i col·laboracions publicats en aquesta mateixa revista i a Crónica d'Ensenyament anirien presentant actuacions concrtetes del Programa [per cert, tot i que estem en l'era de la informació digital i els recursos econòmics són més ajustats que mai, no deixo de lamentar la desaparició d'aquestes publicacions].

El PIE va tenir algunes característiques úniques i possiblement irrepetibles. A banda del fet de disposar d'un important pressupost d'inversions (en un moment que en els centres hi havia una autèntica "fam" d'ordinadors professionals –el PIE va proporcionar sempre equips amb prestacions elevades, cosa que va contribuir a que tinguessin una vida útil molt llarga), els alts responsables del Departament d'Ensenyament van veure la necessitat de situar-lo de manera visible en el mapa relacional. Per això li van donar el rang de subdirecció general i li van atorgar una estructura pròpia i flexible, dotada de la capacitat d'actuar en els seus diversos àmbits de competència amb unitat de criteri i d'autonomia, al menys en termes relatius, que limités l'impacte dels feixucs condicionants de la informàtica corporativa de la pròpia Administració. "Tot això [impulsar la informàtica educativa] ho feu vosaltres directament o no funcionarà" fou la instrucció al director del PIE d'un alt responsable del Departament d'Ensenyament en aquella època. La frase resumeix inequívocament aquesta idea.

I en això, en la direcció del PIE, hi ha l'altre gran encert d'aquella visió de futur que, recordem-ho, fou impulsada directament pel president de la Generalitat. Crec que mai no es ponderaran prou les conseqüències d'haver posat al davant del PIE al professor Martí Vergés Trias. Persona independent d'immensa cultura, que coneix i estima Catalunya com poca gent seria capaç de fer-ho, expertíssima en informàtica, amb un gran prestigi en el món acadèmic i en la indústria, amb contactes, vocació i experiència internacional, en Martí Vergés va ser el director necessari en el moment oportú. No hi ha bones polítiques sense bons caps i en això el PIE no va patir ni el més mínim dèficit, ben al contrari. A banda de recordar aquest 25 aniversari, vull que aquest post sigui un homenatge a en Martí Vergés, home discret, sense cap ànsia de notorietat ni de reconeixements, orientat al futur i a qui mai li faltava temps per parlar amb les persones i en especial amb els seus col·laboradors, sempre disposat a recolzar-los i a conduir la conversa fins que cadascú tragués les seves pròpies conclusions sobre el que calia fer. No ho sé explicar millor, però tinc la sensació que tothom que sortia de parlar amb en Martí tenia el convenciment que les seves idees havien quedat aclarides i enfortides, a més d'haver gaudit d'una conversa il·lustrativa quan no memorable. Qui vulgui models de lideratge en ell en té un d'extraordinari.

Havent estat un col·laborador molt directe del Sr. Vergés al PIE, i, atès que vaig ser part implicada i compromesa en aquell projecte únic, em permeto avui fer aquest recordatori d'aniversari i alhora tributar un homenatge a l'esforç i l'entusiasme de tanta gent i a l'empremta que el PIE com a obra col·lectiva ha deixat.

Ferran Ruiz Tarragó

frtarrago@gmail.com

http://www.xtec.cat/~fruiz/

http://twitter.com/frtarrago

Notes finals.

(1) El professor Martí Vergés va dirigir el PIE entre 1986 i 1994, a banda de contribuir de manera cabdal al seu disseny i creació. Creat inicialment per un període de cinc anys, el PIE va funcionar fins que el decret de reestructuració del Departament d'Ensenyament d'octubre del 2000 va crear la Subdirecció General de Tecnologies de la Informació (SGTI) adscrita a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa. La SGTI va integrar en una única estructura el PIE i el Programa de Mitjans Àudiovisuals (PMAV). No és cap secret que em va correspondre a mi l'honor i la responsabilitat de dirigir el PIE i la SGTI pel període d'11 anys que va del 1994 al 2005.

(2) A banda d'en Martí Vergés, en aquest post no he esmentat cap altre nom propi. Seria impossible fer-ho amb el rigor i l'amplitud exigibles. A tots els que van col·laborar-hi d'alguna manera o altra, sense excepció, el meu reconeixement.

(3) La publicació "Programa d'Informàtica Educativa: 5 anys" va ser un document intern realitzat amb els mitjans d'autoedició d'aquella època (Page Maker) per posar al dia la relació del treball fet en els seus primers cinc anys d'existència. El vaig escanejar de manera rudimentària i està disponible en tres trossos [aquí, here, ici] de tamany considerable, d'uns 60 Mb cadascun.

(4) Qui vulgui saber més sobre les actuacions i plantejaments del PIE i de la unitat que l'any 2000 li va prendre el relleu, la Subdirecció General de Tecnologies de la Informació (SGTI), pot trobar a http://www.xtec.cat/~fruiz/pub.htm una llista de publicacions meves o escrites en col·laboració amb d'altres persones que toquen més o menys directament aquests temes.

(5) Els directors de la recerca "L'escola a la societat xarxa: Internet a l'educació primària i secundària" realitzada en el marc Projecte Internet Catalunya (UOC, IN3 Internet Interdisciplinary Institute, 2007) em van fer l'honor de convidar-me a escriure el capítol titulat "Vint-i-cinc anys de polítiques d'integració de les TIC als centres docents de Catalunya". Com molt encertadament assenyalen en la introducció, la meva aportació no és un informe de recerca però proporciona una descripció del marc contextual. És un document extens, del qual en deixo constància per a les persones que puguin estar interessades en disposar de més informació del PIE, de la SGTI i de les TIC en aquest període.

98 comentaris:

Juanmi Muñoz ha dit...

Excel·lent post Ferran! està bé recordar de tant en tant aquestes coses perquè ajuden a entendre com el món no es va fer en un dia i que ja fa 25 anys "algú" va tenir una intuició que encara avui es manté viva i en constant evolució.
Salutacions!

Serra ha dit...

M´afegeixo a l´homenatge de Ferran Ruiz al senyor Martí Vergés , amb motiu dels 25 anys del PIE. El seu entusiasme el contagià a tot el seu equip, la feina del qual fou excel.lent. Moltes gràcies!
Josep Varela i Serra
(Institut "Samuel Gili i Gaya", Lleida)

Carme ha dit...

Vaig tenir el plaer de estar des del començament formant part de la "base" del PIE i créixer conjuntament encara que d'una manera "senzilla" com a formadora i coordinadora d'Informàtica al meu centre.
Vaig conèixer al Martí i Vergés. En efecte, una conversa amb ell no s'oblida. I et vaig coneixer a tu. Crec que també tens unes qualitats de lider :-)
Dels 25 anys de feina, en vaig gaudir aproximadament uns 18. Trucar al PIE i que et contestés una veu amiga que, o et resolvia el problema o et passava a una altra veu amiga que et contestava dient el teu nom i seguia intentant resoldre el problema era un goig que un dia, potser era el que tenia que ser, va deixar de passar.
Curiosament, amb la il.lusió que alguns colaboradors van posar-hi a fer materials telemàtics i cursos, vam adaptar-nos a ensenyar d'una manera que ara penso que ens va millorar molt la nostra tasca a les aules. Ara, ingenuament, alguns companys ens volen explicar com ha de ser el canvi pensant que no en sabem res :-)).
Us agraeixo publicament al Martí Vergés, a tu, i a tots els amics del PIE que em van ajudar a creixer, la vostra dedicació i el bon fer. I sento que aquell clima hagi desaparescut.
Els liders han de ser persones que en sàpiguen, que ens mereixin respecte, que treballin molt i bé i que entussiasmin als qui tinguin al costat o a sota. Han de ser models. No policies. Vosaltres n'ereu, de liders
Us trobo a faltar!!

Una abraçada

Carme Giró

Jordi Vivancos ha dit...

Hola Ferran,
Molt oportú el recordatori de la feina feta pel PIE. Coincideixo plenament amb el que dius, molt especialment en destacar el lideratge inoblidable del Martí Vergés. Va ser un privilegi formar part d'aquell equip.
Per molts anys PIE!

Enric Ll. ha dit...

Sense dubte si ha d'haver-hi un segon nom propi és el teu. Pel teu abast coneixement i pel teu tarannà peronsal Ferran.

Boris Mir ha dit...

Em sumo de tot cor al reconeixement de la tasca feta pel PIE i per totes les persones que vau treballar-hi. Precisament vull entendre que l'actual Projecte eduCAT1x1 i totes les seves derivades es una continuació natural d'aquell impuls, malgrat totes les disfuncions i crítiques que molts pioners de les TIC han manifestat. Crec que perseguim encara molts dels objectius que van ser plantejats fa 25 anys. I estic convençut que el repte és tan gran i complex que necessitem del coratge i de la intel·ligència de tothom per assolir-los. Gràcies per la vostra feina i que sigui per molt anys!

Angel Ismael ha dit...

No cal dir res més que, gràcies Ferran. Ara, recentment jubilat (voluntàriament), ho veig encara més amplificat. La tasca feta fou prou important, com per fer-ne ara una divulgació i reconeixement arreu del país. Vaig estar col·laborant amb al PIE i fent costat a molta més gent, convençut que la importància de la informàtica educativa era i és, un camí innovador sense retorn. Així ha estat. Felicitats.
aismael@xtec.cat

Xavier Kirchner ha dit...

Excel·lent “post” Ferran, moltes felicitats pel recordatori, i també a tu i a tots els que hi veu participar, per la feina feta.
Tots els que hem treballat amb en Martí portem la “marca de la casa”, de somiar l’impossible i lluitar per a fer-ho realitat.
La “revolució PIE” va consolidar els intents que uns quants havíem fet de portar la informàtica a l’escola, quan els ordinadors personals estaven naixent, les telecomunicacions eren una entelèquia i Internet no era gaire més que un embrió que molt pocs feien servir.
Comparat amb el que en Martí i tots vosaltres veu fer, el que intentem fer avui amb l'eduCAT1x1 és un “joc de nens” ...
Recordar-ho és, a més d’un reconeixement just, fer palès un exemple en el que tots ens hem de mirar.
Felicitats de nou, Ferran

grupLICTIC ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Juanjo ha dit...

Moltes felicitats novament, per la feina, Ferran. Van ser uns anys inovidables, frenètics, productius . . . En els moments difícils sempre ens deies allò de: "quin som, d'on venim, a on anem" . . .
Una abraçada
Juanjo Gómez

Tona Castell ha dit...

Per molts anys a totes les persones que han fet créixer aquest programa (i el que ha esdevingut després.
Per molts anys a totes les persones que han imbuït a tots els centres de Catalunya i a tot el professorat noves maneres d'ensenyar i aprendre.
Per molts anys a totes les persones que han cregut en el futur.

Eduard ha dit...

Felicitats per la bona part que et toca!
M'adono llegint el post que la Prospectiva et ve de molt de lluny... Continua-la des dels projectes grossos que tens entremans.
Molta sort!

Marià Cano Santos ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marià Cano Santos ha dit...

Felicitacions sinceres Ferran!
Per a tú i per a tots els qui ens vàreu mostrar el camí a seguir quan la sendera era estreta però les cames i l'esperit eren forts.

Salutacions cordials,

marià :-)

Benet Gené ha dit...

Els anys passen, les persones passen, els projectes canvien. Els objectius permanents valors i pilars de l'educació. Quin gust llegir i recordar, quin bell exercici per mirar de nou endavant. Quin plaer veure tans noms de companys entre els primers lectors i comentaris. Gràcies Ferran per tornar a reunir aquelles il·lusions. La història és el record que no es perd. L'històric és el canvi fet dia a dia. El futur és sempre l'esperança i el treball present. Records a tots i totes

Albert Garcia Iglesias ha dit...

Excel·lent “post” Ferran, moltes felicitats pel recordatori, i també a tu i a tots els que hi veu participar, per la feina ben feta.

Felicitacions sinceres a tots aquells com tú Ferran!
Gent que han fet possible que les dificultats del camí no siguin dificultats sinó monents plens de vida en comú.

Salutacions cordials,

Albert :-)

Artur Tallada ha dit...

Unes paraules de record sobre la importància del PIE en el seu moment, que tal i com comentes, actualment tenen plena vigència. Seria desitjable que poguessin servir com a font d'inspiració a l'hora d'ordenar novament el camp de la "informàtica educativa".

Artur Tallada

Pere Fons ha dit...

Felicitats a tots el que vau fer possible aquella important empenta a la innovació educativa a Catalunya. Val molt la pena recordar-ho. Gràcies Ferran per la teva constància i il·lusió en aquest projecte.

creamat ha dit...

Des del creamat ens volem unir a la felicitació d'aquest aniversari. El PIE va representar una eina formidable per fer possible l'entrada massiva de les eines informàtiques a l'escola, amb molta feina i amb molta il·lusió. És una bona oportunitat per què aquest aniversari sigui també un homenatge d'agraïment a tots els que ho vàreu fer possible i, molt especialment, al senyor Martí Vergés que en va ser l'ànima. Moltes gràcies!

Anton Aubanell
Jorge Sánchez

Pere Marquès ha dit...

Moltes gràcies pel recordatori Ferran, i per l'homenatge a la persona i la tasca d'En Martí Vergés.
Tal vegada al llareg del 2011 podríem organitzar algun acte per a retrobar-nos, compartir records i imaginar junts el futur que ens agradaria.

Josep Maria Silva ha dit...

Gràcies pel recordatori Ferran.
Tot i que jo em vaig incorporar al PIE una mica més tard vaig poder gaudir de la sensació de pertanyer a un dels equips millor coordinats del Departament d'Ensenyament.

Jordi Castells ha dit...

Treballar en el PIE ha estat per mi, i per molta més gent, una sort impagable. D’una banda, el lideratge i l’amistat d’en Martí Vergés, de l’altra la companyia d’un equip de treball que transpirava vocació, entusiasme i professionalitat, i, finalment, el contacte constant amb els professionals – especialment els docents – del sistema educatiu, han estat una font d’enriquiment i satisfacció continuats per tots plegats, que, d’una o altra manera, ens han marcat a tots.

Gràcies, Ferran, per fer-ho palès i viu una altra vegada.

Jordi Castells
Àrea TIC
Departament d'Ensenyament

jcvp ha dit...

Hola a todos!

¿Qué puedo añadir que no haya sido ya dicho? Quizás dar las gracias a todos y cada uno de los que trabajaron en el PIE, empezando por Martí, obviamente, pero sin olvidar a nadie de los que por allí pasaron. El PIE fue una bocanada de aire fresco, una manera de hacer que ojalá se hubiera generalizado y mantenido.

A nivel personal, fue un placer trataros... desde la neurona hasta el teclado las ideas pierden mucho de su intención, así que no sigo.

Cordialmente,

José Carlos Vilches Peña
Vielha

Jordi Lagares Roset ha dit...

"A tots aquells que gosen plantar cara als seus somnis,
l’experiència brinda quelcom especial que les paraules
no poden arribar a descriure"
- “La febre del cim” John Krakauer

Moltes mercès a tots aquells que ho vareu i ho seguiu fent possible.

Jordi Lagares Roset

gregori.perez ha dit...

Felicitats a tots els que ara fa 25 anys vau iniciar aquest projecte que ens va permetre el privilegi de treballar al vostre costat, sempre al servei dels mestres, professors i centres educatius d'arreu de Catalunya.
Salutacions !

carme laura ha dit...

Felicitats PIE !, i a tu,Ferran, gran impulsor i col·laborador durat anys. Una abraçada. Carme-Laura

Juan Pedro Arcos Escribano ha dit...

Gràcies, Ferran, m'has fet recordar moltes coses.
L'any 88 vaig fer un curs introductori. Just després el formador del curs m'animava a fer un altre: intensiu i adreçat a formadors.
Segur que em permets que, des d'aquest espai, tingui un recordatori una mica especial a aquell formador -i de seguida company i amic al PIE - en Josep Maria Moragues.

xavier ripoll ha dit...

Enhorabona Ferran. Un quart de segle amb fruits!

xavier ripoll ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
f.xavier.suñé ha dit...

Felicitats, Ferran, per l'entrada, per la feina, pel record, pel treball, per la visió, pel dia a dia, pel lideratge, pel coratge, per l'impuls, per la lluita, per la passió, per la convicció, per la perseverança, per la innovació, per la il·lusió, per escoltar, per... fer-ho possible. Paraules dirigides a tots els equips i a tu, personalment.
Disculpa no haver-ho dit dissabte a la Taula Rodona "L'escola que volem" d'Espiral!
Xavier Suñé

Pep Bujosa ha dit...

Per molts anys Ferran! Per molts anys PIE!

Jo també vaig tenir la fortuna de poder estar treballant, en dues èpoques ben diferents, amb tants bons companys i companyes en el PIE. En una primera època, amb en Martí Vergès i amb tu mateix dirigint aquell gran projecte i en una altra, més trista, on es va acabar tot aquell esperit i aquella manera de fer les coses...

M'agrada reivindicar aquells temps com a fonamentals en la meva formació i en la de molts altres professores i professors d'aquest país.

Pep Bujosa

Joan Sedeño ha dit...

Felicitats, PIE, per l'aportació i per l'empenta i l'embranzida.
Felicitats, Ferran pel GRA de sorra i per la sensibilitat en l'homenatge a Martí Vergés.
Felicitats als molts professionals que han/hem compartit l'inici de la inserció informàtica als centres, de la mà del PIE

Tona Castell ha dit...

A Juan Pedro Arcos i a tothom,

És cert que a les grans històries n'hi ha molts noms i aquests noms han sortit al post i als comentaris.
M'uneixo a tu que darrera d'aquests homes (i dones -alguna-), hi havia en Josep Maria Moragas, el sempre fidel i estimat company que ens va entusiasmar en els cursos intensius. Potser no és el lloc però sí l'oportunitat, per recordar que, per a molts, els inicis en el PIE també estan associats a aquest nom.

Jacint Verdaguer ha dit...

La nostra escola es fruit d,aquesta historia i de la seva gent que amb tanta il.lusio van tirar endavant un projecte al qual ens hi vam apuntar i participar.
Gracies en nom meu i de tot el Jacint Vedaguer.

Fede ha dit...

Gràcies Ferran per recordar-nos aquella meravellosa època, sí, sí, meravellosa mirant-la ara des de lluny, amb el lideratge d'en Martí i continuant tu mateix al peu del canó.
També volia reivindicar que ningú a d'oblidar que l'embrió del PIE va ser el CRIEP (Centre de Recursos d'Informàtica Educativa i Professional), i que durant dos anys un grup de persones, que no citaré amb nom propi per no oblidar-me de ningú, van tirar endavant un projecte pioner pràcticament sense recursos materials.
Gràcies de nou Ferran.
Fede Luque

Maria ha dit...

M'afegeixo a les felicitacions per aquest post que ens ha fet recordar els principis "informàtics" de la nostra escola dins del programa TOAM fent-nos evolucionar per aquest camí.
Escola Pere Viver

SEDMG ha dit...

Magnífic post, Ferran. Emotiu i científic com tot el que escrius. Com la gent del PIE i el CRIEP i, crec que tota la comunitat escolar catalana, sento una enorme estimació i un gran agraïment per el professor Martí Vergés. Jo vaig tenir la sort de escoltar les seves classes a l'escola d'enginyers industrials als anys 60 i de tenir-lo com a mestre (i company!) al Centre d'Ordinadors Municipal de l'ajuntament de Barcelona (COM)en els 70. Sempre recordaré la seva enorme proximitat humana i el seu mètode d'ensenyar que sempre es presentava com una manera de compartir. Tots els que hem treballat amb ell el recordem com una gran persona i un gran mestre en molts camps de la cultura. Estic segur que la seva petjada ha marcat profundament la vida personal i professional de tots els que vam participar en aquella gran aventura de la informàtica educativa i professional.
Una abraçada a tots.

Pep Sales ha dit...

SEDMG soc Pep Sales. Perdoneu per l'errada.

Josep Lluís Tejeda ha dit...

Felicitats, Ferran, per un post que ha fet reviure en el meu esperit la forma d'entendre el suport i la proximitat a les necessitats dels centres i dels seus professionals.

Treballar prop de 14 anys en un entorn sempre complex, il·lusionat, creatiu, col·laboratiu, imaginatiu i eficient ha estat una experiència que m'acompanyarà sempre.

Destaco, per sobre de tot, la qualitat humana de totes les persones que, al llarg de la seva història, conformaren els diversos equips.

Una abraçada.

SE de l'Anoia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Moltes Felicitats Ferran!!
Al llegir el teu post i els diferents comentaris, m'ha tornat a la memòria imputs molt agradables.
Salutacions cordials,
Josep A.

Pitu Fernàndez ha dit...

També et felicito Ferran, com a col·laborador del PIE i com a company actual en la reflexió sobre un nou model d'escola. Des de Rosa Sensat pensem que calia fer aquest recordatori i, com no, ets la persona més indicada per fer-lo.
Fins aviat!

Montserrat Ferrer ha dit...

Excel•lent reflexió del 25 anys PIE. Comparteixo totalment l’elogi que fas a Martí Vergés pel seu lideratge. En tot el camí que va fer el PIE i en el plantejament de les línies mestres, que tant bé descrius, hi vas aportar molts grans d’arena. Felicitats a tu també, Ferran.

Ferran Ruiz Tarragó ha dit...

Soc Ferran Ruiz, autor del post sobre els 25 anys del PIE. Gràcies a tothom per les seves aportacions. Ara només escric per assenyalar que en els comentaris, quan surt "Comentari eliminat. Aquesta entrada ha estat suprimida per l'autor." és l'autor del comentari qui l'ha eliminat, no pas jo com a autor del blog!!

Quim Pèlach. UdG ha dit...

Gràcies Ferran per fer-me arribar l'enllaç del blog. Ara que puc mirar amb tranquil·litat el camí fet en les meves responsabilitats de gestió a l'àmbit de formació de mestres de la Universitat de Girona,vull resaltar, també, la importància de l'acció del PIE en la innovació educativa del nostre país.
A nivell personal, les nostres converses i treballs, amb les aportacions d'en Josep Lluís, les tinc com a importants en el meu creixement professional.
Moltes gràcies per ajudar, amb el teu escrit i els comentaris, a recordar-ho.

carlos.garcia.alzorriz ha dit...

Hola Ferran,
Molt gràcies per recordar-nos a tots i a totes els 25 anys de la creació del PIE.
Vull afegir-me a l’homenatge i el record a la figura d’en Martí Vergés que va tenir la visió i l’empenta per apostar en aquell moment per les noves tecnologies a l’Educació en aquest país. .
Felicitar a tots i totes els que hem col•laborat en especial a tu Ferran per la teva dedicació, el teu lideratge i el teu compromís amb el pla de modernització de l'ensenyament.
Felicitats i gràcies.

Marian Minguillón ha dit...

Felicitats, Ferran!
Gràcies pel recordatori que ens has fet amb el teu escrit.
Jo també vaig ser del PIE, i sempre m'he sentit orgullosa de tots aquells anys de feina i d'il·lusió!!!

Per molts anys PIE!

Marian

----((--))---- ha dit...

Quina alegria que hi hagi tanta gent que recordi i valori el PIE. Jo no hi vaig formar part, però des del primer PostGrau d'Informàtica Educativa (INEM '88 tot tornant de la mili), i amb l'acompanyament de veritables "il·lusionats" com la Marian Mingillon, el LLuís Enric Bonjorn i el Joan Homar, em vaig abocar a la tasca de formar-me i transmetre el que sabia entre els companys i amb els infants com a objectiu.
Des d'aquí vull retre homenatge a molts dels que heu participat ja amb comentaris, i que he tingut el plaer i l'honor de conèixer en cursos i jornades.
No sóc de cap cercle actiu, més aviat solitari. Però m'emmirallo en vosaltres, segueixo els vostres treballs i us agraeixo els ensenyaments i les orientacions.
Cert és que ara "tot és més confús" però calia que la feina que es va encetar fa 25 anys entre "amics" pogués extendre's i quedar imbricada a la xarxa educativa i a la societat.
Moltes gràcies als que féieu PIE.
El meu màxim reconeixement i estimació.
Ignacio Antón

Francesc Estragués ha dit...

Moltes gracies a tots els que amb la vostra dedicació i esforç heu obert camins.

Per molts anys!!!

Jordi Serarols ha dit...

És evident que la difusió i ús de les TIC en els centres educatius de Catalunya no seria el que és sense la història del PIE i les persones que hi va haver al capdavant. El meu reconeixement al Ferran i al Martí.

Joan Molar ha dit...

Quina alegria veure reflexats en un article magnificament escrit els 25 anys del PIE. Malgrat que necessàriament esquemàtic, m'ha encantat. És un petit homenatge als centenars de mestres, un xic il·luminats, que van passar per aquesta escola de vida. El PIE va ser un repte, un equip, una confraria en el millor sentit del terme. Estic molt orgullós que un dia m'oferissim ser-ne part. Recordo tants noms que no puc citar-ne només uns quants. La qualitat humana de la gent que passà pel PIE m'impedeix fer-ho. Una abraçada ben forta a totes i tots. I tan de bo que, ben aviat, poguem reeditar una experiència semblant!. Joan

Jordi ha dit...

Moltes gràcies per recordar aquesta efemèride de la que hem d'estar especialment orgullosos perquè va ser un projecte col·lectiu de molta gent implicada i que gràcies a les accions del PIE, les TIC han fet un gran salt al nostre país, no tant sols a l'educació sinó que els seus efectes van arribar al conjunt de la ciutadania i a l'entorn de petites empreses.

És bo recordar l'origen dels projectes, de les actuacions, de les persones..... qui perd el seu origen.. perd la seva identitat.

Jordi Regalés

lopuntairo ha dit...

I sembla que fos ahir... però el temps passa i hem anat creixent i coses que vam somiar s'han fet realitat... no deixem mai de somiar... el futur ja és present...

Lluís Pérez

Joan Boada Capelades ha dit...

Hola Ferran, encantat de trobarte a la xarxa tot recordant aquest 25 anys del PIE i en Martí Vergés. M'has fet venir a la memòria molts records i molts noms, va ser una època màgica i a més a més oberta, ja que no vaig trobar mai cap barrera als meus projectes, tot al contrari, sempre vaig comptar amb l'ajut de l'equip humà i tècnic del PIE, i mai en vas retreure el meu no a venir a treballar directament al PIE. Vas entendre que jo em sentia molt bé amb el que feia. He començat a fer una llista dels companys que recordo del PIE, però... he parat es feia massa llarga i la tremolor de pensar que m'hem deixaria ha fet que acabés per no publicarla... esteu tots/totes en la meva memòria. Records al PMAV, tot i que encara son jovenets/tes.

Una retrobada seria una bona idea... pot ser a una escola d'hostaleria?... hi, hi, hi, per què no? A veure qui s'anima a fer-ho?

Salut a tots/tes!

Joan Boada C.
CP Estalella Graells (Vilafranca)
IES Milà i Fontanals (Vilafranca)

Joan Boada Capelades ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Montse Sala ha dit...

El post m’ha portat a recordar els temps que, des de l’escola, vam iniciar-nos en les innovacions “tecnològicoeducatives” del PIE. Alguns exalumnes, des del Facebook, comenten que sóc la profe que els feia treballar amb ordinadors quan encara ningú no en tenia!
Estic orgullosa d’haver format part d’aquesta família!
Gràcies Ferran!

Vicenç ha dit...

ENHORABONA...
Molts d´aquells mestres ara tenim correu elecrònic, pàg web o blog..etc
Sempre recordarem "el ami pro"i les primeres passes amb l´ordinador.

PER A QUAN UN NOU CLIC ?

Vicenç Fdez. Lorenzo
GAVÀ
BARCELONA

els més petits ha dit...

Quants records ens porta el teu post, anys fa que vàrem començar aquesta pel.licula, amb les màquines lentes, lentes, però engrescadores, cursos, seminaris...amb il·lussions posades en les noves tecnologies, ara amb records antics però alhora encara buscant també una nova manera dinamitzadora per evitar caure en el parany dels tecnòcrates. Salut i anims a tots i totes.
Anna Torner

Baltasar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Baltasar ha dit...

Hola a tothom:

Llegir aquest artícle i totes les intervencions que el segueixen és un autèntic plaer doncs hi ha la flor i nata de tota una història de la informàtica educativa del nostre país...

Moltes gràcies Ferran per fer-nos memòria d'aquell temps, de recordar-nos a tanta gent que hi van dedicar molt d'esforç per què aquell gran vaixell que va ser el PIE arribés a representar tantes coses per molts del professionals de l'educació del nostre país.

Fins sempre:

Baltasar Sin
Consorci d'Educació de Barcelona

Jesús Chivite ha dit...

Hola Ferran, em sumo a la resta de gent de l'educació i les tecnologies que vam viure intensament aquell període de temps.
Em venen un munt de records i mestres al cap que vam estar (i molts estem) molt entusiasmats amb el PIE i tot el que comportava.
Gràcies pel teu recordatori i una abraçada ben forta a tots els que vam viure aquells moments.

Fins la propera i Salut!

Jesús Chivite
Escola Sant Josep - El Pi
L'Hospitalet de Llobregat

Arcadi ha dit...

Hola Ferran, no queda gaire per dir!
Felicitem-nos tots i totes els que d'alguna manera hem crescut amb el PIE

TAN JOVEN Y TAN VIEJO....

Arcadi

Salvador Panareda ha dit...

Moltes gràcies per la gran feina feta al llarg d'aquest anys!
Va ser un plaer poder-hi col·laborar

Maria Mayol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Maria Mayol ha dit...

Moltes Felicitats pels 25 anys Ferran!

I Moltes Felicitats a tothom que en algún moment ha format part d'aquesta "aventura"!
Us trobo a faltar!

Salutacions!

Maria Mayol
Escola Josep Maria Jujol (BCN)

Rosa López ha dit...

Tan sols unes lletres per donar-te i donar-vos les gràcies a totes aquelles persones que amb el seu treball i esforç ens vareu acompanyar, assessorar i “aguantar” en tot el procés de la nostra alfabetització informàtica.

Rosa López

Fina de Castellterçol ha dit...

No et conec, però he sentit a parlar de tu. M'has fet recordar que, quasibé ,la meva feina de mestra ha crescut paral.lela a la tasca del PIE. Recordo amb afecte les sessions que fèiem a Granollers un grup de mestres, que al llarg dels anys molts vam quedar amics.Les nostres lluites a l'aula d'informàtica de les nostres respectives Escoles,.En Manel ajundant-nos a resoldre problemes de maquinària i de gestió de programes. Les hores passades a l' Escola i a casa fent pràctiques d'allò que ens havien mig ensenyat.....les hores....La majoria èrem autodidàctes.Quina dedicacií, il.lusió, feina .Ah! i la majoria portàvem una tutoria.
Records per a tots i que MAI, MAI ELS MESTRES PERDEM L'IL.LUSIÓ!

...if ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ramon raventós ha dit...

Sempre tan alerta i atent Ferran.
Un privilegi haver format part i haver gaudit d’aquest excel•lent grup humà. I un moment de record pels que ja no hi són.
I reafirmar que aquesta empremta que va marcar el PIE respecte a esforç, entusiasme i compromís, tot i aquest temps transcorregut, segueix viva...

M.A. Gordillo. (INS Jaume1, Salou) ha dit...

Me uno al coro de felicitaciones. Aquellos primeros tiempos, en los que la referencia del PIE y la implicación de los ya mencionados nos mostraron cómo había que trabajar y por qué, posibilitaron todo el desarrollo de la actualidad.
Felicidades y también, aunque sea con mucho retraso, muchas gracias.

Dolors Muns ha dit...

Gràcies per aquest recordatori. I gràcies per tot el que ha estat per l'escola el PIE. Era el nostre suport i ànim per entrar al món digital i de comunicació als nostres centres.
Salut
Dolors Muns

M. Cinta ha dit...

PIE quines sigles, quins records!!
quan he obert la pagina de l'xtec i les he vist, m'ha fet un salt el cor, noms propis, que sense coneixen la cara, m'han fet recordar temps inolvidables.

Moltes felicitats a tots/es els que formareu equip, els que hi sou i els que no, per la feina ben feta, per l'entusiasme que despreníeu, per com bau saber arribar a tots els racons de la nostra geografia, per les moltes hores de dedicació desinteressada que hi heu dedicat.

M. Cinta Vilà i Pàmies ( Les Borges del Camp)

Dani ha dit...

Felicitar a Ferran Ruiz i al seu equip humà per la tasca tan important que va fer en el món de les noves tecnologies i l'ensenyament a Catalunya.
Trobo a faltar els temps en que la informàtica educativa era una finalitat i una aposta d'excel·lència del país. Pel motiu que sigui, les TIC en els darrers anys han quedat arraconades, i erròniament s'han prioritzat altres aspectes.
Desitjo retorni l'esperit innovador i de qualitat d'aquells anys.

Daniel Fortuny
Institut Gaudí, Reus

Jordi Baldrich ha dit...

És més extens el conjunt de comentaris que el propi post. Això fa molta il.lusió: que després de 25 anys tanta gent recordi i valori de forma tan entusiasta el PIE i la feina que s'hi va fer. És cert que formar-ne part va ser una gran sort i un privilegi. Mai oblidarem Jonqueres/Cambó, cadascuna de les hores que hi vàrem dedicar, els projectes, SINERA, la formació,... Però sobretot la claretat d'idees, la capacitat de lideratge, l'empatia i tantes i tantes qualitats més de les persones que estaven al capdavant del PIE: Martí Vergés, Ferran Ruiz i Jordi Castells. I si en Ferran Ruiz en el post elogia en Martí Vergés -elogis que comparteixo totalment-, jo no vull deixar perdre l'oportunitat de fer el mateix amb en Ferran. Varen ser uns anys molt satisfactoris en el Gabinet d'Informàtica Educativa, treballant colze a colze, endegant projectes que ens il.lusionaven i il.lusionaven, projectes innovadors i punters, que encara perduren 25 anys més tard. Per molts anys a tots els qui ho vàren endegar i a tots els qui ho han continuat.

Toni Matas ha dit...

Des de Barcelona Multimedia volem també afegir-nos a les felicitacions a Ferran Ruiz i a tot l'equip per aquests 25 anys de PIE. Hem volgut esperar a saber la posició del nou Departament d'Ensenyament sobre l'1x1 per a dir-hi la nostra. Com que ahir podria haver estat el darrer dia de l'època Maragall / Kirchner és avui que escrivim.

La nostra relació amb el PIE va començar l'any 1994 quan vam fundar Barcelona Multimedia. I per tant, es tracta d'una relació entre una editorial i l'administració pública. Han estat molts anys de relació ja que Barcelona Multimedia és l'editorial degana del multimèdia al nostre país.

S'ha parlat molt de les coses que ha fet el PIE i no voldria cansar ningú amb el contingut de la nostra col·laboració durant els darrers disset anys, de manera que no parlaré del contingut d'aquesta relació sinó de la forma.

El PIE ens ha tractat sempre amb un gran respecte; gosaria dir que amb delicadesa. No ens hem sentit a dir mai que ens enriquim a costa de les escoles i de l'administració pública. Tampoc ens han dit que si no som competitius és el nostre problema i més val que pleguem. El PIE sempre ens ha escoltat, ha fet esforços per posar-se en la nostra pell i quan hem hagut de negociar no han estat abusius ni tampoc tous.

Des de Barcelona Multimedia hem tractat amb els departaments d'ensenyament de totes les Comunitats Autònomes. A moltes d'elles hi hem arribat gràcies al PIE. Quan ens hem presentat a les espanyes, la lloança del PIE ha ocupat gran part de les converses. El PIE ha estat un model a seguir per part de totes elles. L'admiració per la seva tasca i per les persones que l'han dirigit és difícil de superar.

Seria exagerat dir que en els moments difícils de Barcelona Multimedia hem sobreviscut gràcies al PIE, però és cert que si avui Barcelona Multimedia pot celebrar 17 anys ha estat, entre molts d'altres, gràcies al PIE. I qui diu Barcelona Multimedia, diu altres editorials i empreses del país. En aquest sentit la trascendència de la tasca del PIE va més enllà de les escoles.

A vegades hom no valora prou el que ha tingut fins que ho perd.

Podríem dir el mateix de la nostra relació amb el PIE. Evidentment el PIE no s'ha perdut, però des de que van entrar els socialistes al departament d'educació la relació no ha estat la mateixa. En Ferran Ruiz i el seu equip van ser depurats en el més pur estil socialista. Crec que això no ha estat prou denunciat.

I ara toca parlar de la que desitgem extinta època Maragall-Kirchner.

Podríem dir que l'estil Kirchner representa l'anti-PIE. Pel seu totalitarisme, per la seva absoluta ignorància del passat, per la manca de col·laboració amb els tècnics històrics del PIE (se'ls deu haver obligat a callar la seva opinió sobre l'1x1?). Un estil típicament socialista. No hem hagut d'assistir més d'un cop a veure com el president Montilla feia callar el conseller Maragall o el conseller Castells?

Pel que fa a les relacions amb les editorials, les conseqüències de l'1x1 han estat greus. Editorials catalanes de llibre de text han vist reduïdes les seves quotes, i això pot afectar a la publicació del llibre infantil. Els efectes sobre les llibreries no cal comentar-los. Les críticques s'ha respost amb el pitjor dels estils. Sobre l'impacte en els nois afectats, Bologna dirà la darrera paraula d'aquí a dos anys.

Els que heu assistit a les reunions amb els editors que s'han fet al Departament des de l'inici de l'1x1 sabeu que sempre m'hi he pronunciat obertament en contra. Ara ens cal, més que mai, un retorn a l'esperit del PIE: un retorn al seny, a la reflexió conjunta, un retorn al consens, un retorn a la formació com a pedra angular. I un retorn, sobretot, a les formes, al tracte respectuós, al diàleg, a la col·laboració.

Acabo com començava, felicitats Ferran i equip del PIE.
Torneu, perquè el país us necessita.
Ara més que mai.

Toni Matas
Editor de Barcelona Multimedia

Santiago Manrique ha dit...

Fa dies que volia afegir-me a aquesta llarga llista d´intervencions per felicitar a Ferran pel seu post i per compartir amb tothom el record d´una institució tan entranyable per mi, i per a molta altra gent, com va ser el PIE.

M´afegeixo al reconeixement de la figura de Martí Vergés com a gran impulsor del projecte i la del propi Ferran com a continuador indispensable al llarg dels anys.

Penso que va ser una gran empresa marcada, des de l´inici, per la visió compartida d´ells dos sobre la informàtica educativa i sobre un aspecte vital: la concepció del PIE com una entitat destinada a donar el millor servei als centres i al professorat i amb un compromís constant de proximitat als seus problemes reals.

Vaig tenir l´oportunitat de col•laborar amb ells al llarg de molts anys i vaig gaudir formant part d´una institució que volia ser àgil, poc burocratitzada i innovadora.

Vaig lamentar, en el seu moment, el desmembrament de forma progressiva del que suposava el PIE i la SGTI i vaig contemplar amb quina facilitat es pot desfer allò que tants esforços, de tothom, van ser necessaris per consolidar aquell gran projecte comú.

Una abraçada a tots els companys i a companyes que van col•laborar amb el PIE al llarg dels anys!

Santiago Manrique

anna ha dit...

M'afegeixo a aquest merescut homenatge!
Al llegir el post... quin grapat de bons records. Gràcies Ferran per liderar el PIE, no sols van ser serveis i coneixements informàtics als centres, si no la il·lusió i la confiança per la feina ben feta.
Una abraçada a totes i tots, el que varem poder participar-hi.

Anna Castelló

Anònim ha dit...

La veritat és que difícilment em traure de sobre la “manera de fer del PIE”. Més ben dit, no me la vull treure. I espero que la E torni a ser en centre.

Una abraçada, Ferran.

Jordi Quintana

Llorenç Vallmajó ha dit...

Felicitats i moltes gràcies a tots aquells que heu fet possible el PIE. A tu Ferran i a a molts altres. Col•laborar amb el PIE, aprenent i impartint cursos, em va obrir nous horitzons i noves metodologies docents. Sense aquestes persones difícilment hauria arribar a construir la meva pàgina de filosofia, Filòpolis. Sempre que vaig demanar ajuda, especialment a Joan Bta Canet, vaig rebre no només ajuda sinó també estímul.
Una abraçada i un reconeixement per aquesta enyorada excel•lència.

Jaume Brufau ha dit...

Ferran i companys del PIE,
És un plaer recordar aquests 25 anys, a tots els companys i bons amics que he fet en aquest temps i també aquells que ja ens han deixat.
L’esperit PIE, la manera de treballar, la forma de compartir, ... m’ha fet créixer com a persona i m’ha donat l’oportunitat de valorar l’educació des d’un altre punt de vista.
Una abraçada a totes i a tots

Jaume Brufau

Sani Girona Roig ha dit...

Benvolgut Ferran,
Una mica aamb retard, però present a la crida, m'afegeixo a la llista de felicitadors d'aquest memorable aniversari i te'n felicito per la party que te'n toca, que és molta.

Vaig ser a un sopar d'Espiral --fa de tot molts anys-- en el qual vaig conèixer el Martí Vergés i d'altres històrics del PIE.
Vaig quedar sorprès per la qualitat humana d'una sèrie de persones presents a l'acte, i em va quedar gravada al cervell la idea que aquell home havia estat un gran cap perquè havia estat capaç d'escoltar tothom i d'encoratjar tota mena d'iniciatives.
Tothom en parlà amb una admiració i un agraïment tan profunds que quedava fora de dubte que fos mera adulació.

Això: Llarga vida al PIE XTEC, que com TV3 és un pilar fonamental de Catalunya.

Alberto ha dit...

Com a professor d’institut que necessita suport per desenvolupar millor la feina que tenim encomanada, puc assegurar que fa vint-i-cinc anys el professorat va rebre amb una gran alegria i esperança el fet de que des d’una secció de les institucions educatives començava a arribar un suport real i concret, en forma d’ordinadors i materials informàtics, que permetien impartir les classes d’una forma més atractiva, més dinàmica i amb més possibilitats d’assolir la comprensió de la complexitat del mon .Vaig saber que darrera de tota aquesta moguda hi havia un grup de persones com a Martí Vergés, Ferran Ruiz, Jordi Baldrich i altres que eren els motors que possibilitaven l’arribada de nous aires innovadors als centres. Felicitats i agraïment per la grandiosa feina impulsada per aquests pioners, ara que es compleixen els 25 anys del PIE.
Alberto Franco Estadella (IES Joan Boscà, Barcelona)

Tere Plana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Tere Plana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Tots els comentaris són per recordar i felicitar la tasca del PIE i no en trobo cap de crític. Per quin motiu es suprimeixen alguns comentaris?

Tere Plana ha dit...

Hola anònim,
Jo sóc l'autora d'un, bé dos comentaris suprimits. Els vaig esborrar jo mateixa, deien el següent:
Jo no us conec, ni vaig compartir hores de feina, sóc de les que trucaven al senyor PIE i contestava i resolia i ajudava.
Ni tan sols era conscient de la seva desaparició per a mi tothom que contesti, resolgui o ajudi en aquest assumptes era, és i sera el PIE.

Llarga vida!

Tere Plana

NB. Com ja va dir el Ferran, els missatges els suprimeixen el mateixos autors per error (jo) o perquè s'ho repensen (jo) i jo, també, me'l crec.

Ferran Ruiz Tarragó ha dit...

Tal com vaig deixar clar en un comentari anterior (soc Ferran Ruiz, autor del post sobre els 25 anys del PIE) i reitero ara, quan surt "Comentari eliminat. Aquesta entrada ha estat suprimida per l'autor" fa referència al propi autor del comentari, no a l'autor del blog, tot i que la terminologia sigui confusa. En cap moment he esborrat els comentaris, ni ho faré, llevat que siguin spams o coses tipus "viagra o penis enlargement", com ha passat en determinades ocasions (no en aquesta, per ara).

Ferran Ruiz Tarragó ha dit...

Hola Tere Plana, no ens coneixem però m'agradaria. Em va plaure molt el teu comentari duplicat i em va estranyar que l'esborressis. Per això celebro doblement que l'hagis tornat a penjar i que a més li ho hagis deixat clar a "l'autor anònim". Moltíssimes gràcies. El meu mail és frtarrago@gmail.com per si vols que estiguem en contacte. Cordialment,
Ferran Ruiz

Tona Castell ha dit...

Hola, anònim!

Jo també sóc autora d'un dels comentaris suprimits, concretament l'enviada com a grup LIC-TIC. Aquest és el nom d'un grup de treball que ja no existeix com a tal però que també podria molt bé haver fet el comentari. El correcte era signar-ho a nivell personal.

Salutacions,

Tona Castell

premiointernacional educared ha dit...

Hola a todos

Enhorabuena por usar las TIC en la educación. ¿Conocen el Premio Internacional Educared 2011? Quizá les apetezca participar. Este año, se pueden presentar todo tipo de trabajos que supongan una aplicación didáctica de las Tecnologías de la Información y la Comunicación.

Tienen toda la información en: http://www.educared.org/premiointernacional

Como verán, hay tres modalidades de participación (Docentes con alumnos, sin alumnos y Laboratorio de Herramientas) y varios Premios Especiales del Jurado, a los que pueden optar.

También les invitamos a unirse a nuestro canal de YouTube: http://www.youtube.com/user/PremioEducared

Un saludo,

Organización del Premio Internacional Educared 2011
Correo electrónico: premiointernacional@educared.org
Teléfono: 902.905.144
+34.981.975.621

Rosa ha dit...

Quan jo vaig començar a col·laborar amb vosaltres, el PIE ja s'havia transformat en Subdirecció però per a gran part del professorat continuava sent el PIE.
Malgrat que l'estructura era una altra, l'esperit pioner i innovador dels inicis va romandre. Desitjo que la celebració d'aquests 25 anys no sigui únicament un acte nostàlgic sinó que ens serveixi a tots pegats -als que vam participar del projecte i als que no- per reflexionar sobre on som i compartir idees de cap on hem d'avançar.
En tot cas, Ferran, per molts anys!

Rosa Fornell

Jesus ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jesus ha dit...

A vegades s'ha de mirar enrere per saber d'on venim i cap on anem.
Molt bona l'aportació donant una visió acurada de com va néixer tot el desplegament que ara trobem tant normalitzat.Només ho podia fer una figura tant carismàtica com Ferran.
Moltes gràcies per fer-nos reflexionar

Helena Ribeiro ha dit...

salutacions
El meu nom és HELENA RIBEIRO.
Només per compartir aquest moment de diversió amb vostè.
Acabo de rebre un préstec de 30.000 € en un gran comerciant francès.
Amb ell vaig tenir la satisfacció total.
Actualment, sóc la dona més feliç del món.
I això, gràcies a un sol home.
És Déu que ha posat en el meu camí.
I jo vaig a compartir aquest testimoni amb vostè.
El seu nom és HENRI DURANT.
Aquest és un home que sempre ha respectat els seus compromisos.
Aquest és un home de paraula.
És únic.
Si vostè està en necessitat de demanar diners prestats,
Els demano que posar-se en contacte amb ells.
Es tracta d'un home molt eficaços en la llista amb els documents fiables.
Acabo de fer un pagament abans d'obtenir el meu crèdit.
Per obtenir més informació sobre aquest home,
Poseu-vos en contacte amb mi per correu electrònic: helenaribeiro132@gmail.com
O posar-se en contacte amb el prestador per: henduranantoine1991@gmail.com

gràcies

Helena Ribeiro ha dit...

salutacions
El meu nom és HELENA RIBEIRO.
Només per compartir aquest moment de diversió amb vostè.
Acabo de rebre un préstec de 30.000 € en un gran comerciant francès.
Amb ell vaig tenir la satisfacció total.
Actualment, sóc la dona més feliç del món.
I això, gràcies a un sol home.
És Déu que ha posat en el meu camí.
I jo vaig a compartir aquest testimoni amb vostè.
El seu nom és HENRI DURANT.
Aquest és un home que sempre ha respectat els seus compromisos.
Aquest és un home de paraula.
És únic.
Si vostè està en necessitat de demanar diners prestats,
Els demano que posar-se en contacte amb ells.
Es tracta d'un home molt eficaços en la llista amb els documents fiables.
Acabo de fer un pagament abans d'obtenir el meu crèdit.
Per obtenir més informació sobre aquest home,
Poseu-vos en contacte amb mi per correu electrònic: helenaribeiro132@gmail.com
O posar-se en contacte amb el prestador per: henduranantoine1991@gmail.com

gràcies

Helena Ribeiro ha dit...

salutacions
El meu nom és HELENA RIBEIRO.
Només per compartir aquest moment de diversió amb vostè.
Acabo de rebre un préstec de 30.000 € en un gran comerciant francès.
Amb ell vaig tenir la satisfacció total.
Actualment, sóc la dona més feliç del món.
I això, gràcies a un sol home.
És Déu que ha posat en el meu camí.
I jo vaig a compartir aquest testimoni amb vostè.
El seu nom és HENRI DURANT.
Aquest és un home que sempre ha respectat els seus compromisos.
Aquest és un home de paraula.
És únic.
Si vostè està en necessitat de demanar diners prestats,
Els demano que posar-se en contacte amb ells.
Es tracta d'un home molt eficaços en la llista amb els documents fiables.
Acabo de fer un pagament abans d'obtenir el meu crèdit.
Per obtenir més informació sobre aquest home,
Poseu-vos en contacte amb mi per correu electrònic: helenaribeiro132@gmail.com
O posar-se en contacte amb el prestador per: henduranantoine1991@gmail.com

gràcies

Helena Ribeiro ha dit...

salutacions
El meu nom és HELENA RIBEIRO.
Només per compartir aquest moment de diversió amb vostè.
Acabo de rebre un préstec de 30.000 € en un gran comerciant francès.
Amb ell vaig tenir la satisfacció total.
Actualment, sóc la dona més feliç del món.
I això, gràcies a un sol home.
És Déu que ha posat en el meu camí.
I jo vaig a compartir aquest testimoni amb vostè.
El seu nom és HENRI DURANT.
Aquest és un home que sempre ha respectat els seus compromisos.
Aquest és un home de paraula.
És únic.
Si vostè està en necessitat de demanar diners prestats,
Els demano que posar-se en contacte amb ells.
Es tracta d'un home molt eficaços en la llista amb els documents fiables.
Acabo de fer un pagament abans d'obtenir el meu crèdit.
Per obtenir més informació sobre aquest home,
Poseu-vos en contacte amb mi per correu electrònic: helenaribeiro132@gmail.com
O posar-se en contacte amb el prestador per: henduranantoine1991@gmail.com

gràcies

Helena Ribeiro ha dit...

salutacions
El meu nom és HELENA RIBEIRO.
Només per compartir aquest moment de diversió amb vostè.
Acabo de rebre un préstec de 30.000 € en un gran comerciant francès.
Amb ell vaig tenir la satisfacció total.
Actualment, sóc la dona més feliç del món.
I això, gràcies a un sol home.
És Déu que ha posat en el meu camí.
I jo vaig a compartir aquest testimoni amb vostè.
El seu nom és HENRI DURANT.
Aquest és un home que sempre ha respectat els seus compromisos.
Aquest és un home de paraula.
És únic.
Si vostè està en necessitat de demanar diners prestats,
Els demano que posar-se en contacte amb ells.
Es tracta d'un home molt eficaços en la llista amb els documents fiables.
Acabo de fer un pagament abans d'obtenir el meu crèdit.
Per obtenir més informació sobre aquest home,
Poseu-vos en contacte amb mi per correu electrònic: helenaribeiro132@gmail.com
O posar-se en contacte amb el prestador per: henduranantoine1991@gmail.com

gràcies