TutorVista

Una professora lituana amiga de Seymour Papert em va dir fa uns dies que el desembre passat el professor havia estat atropellat per una moto a Hanoi, quan intentava travessar un carrer de tràfic intens -d'aquests on no es para ningú per deixar passar els peatons- proper a l'hotel on s'allotjava. D'això ja fa molts mesos i sembla que el pronòstic no és gens optimista. Esperem que no sigui així, i que aquest educador i innovador eminent pugui sortir del mal pas en que es troba de la millor manera possible.

Dic tot això perquè estava buscant informació sobre aquest fet i m'he trobat amb un tema molt diferent, que val la pena comentar tot i que, segons com es miri, estigui a les antipodes del pensament de Papert sobre els usos educatius de la tecnologia i el seu rol en l'exploració i el desplegament de la creativitat. Que és precisament el que motivava la seva estada a Vietnam: un congrés d'ICMI sobre el paper de la tecnologia digital a l'aprenentatge de les matemàtiques.

En aquesta Nota em refereixo dons a l'organització comercial d'un servei de classes particulars per Internet. L'empresa TutorVista, amb seu a Bangalore, ofereix tutoria personalitzada a distància en aquella modalitat que la gent de marketing en diu "anytime, anywhere", a les que s'hi podria afegir "anysubject". Ara per ara és un servei en llengua anglesa de classes personalitzades de matemàtiques, anglès, ciències, economia, etc, de tots els nivells educatius, inclosos els primers anys d'universitat, orientat sobretot al mercat nordamericà. El rang de matèries que ofereix no és encara exhaustiu, però ja diuen que si no trobes el que vols no per això deixis de preguntar.

La tecnologia és simple. Només cal disposar d'Internet de "banda ampla", telefonia sobre IP (VoIP), auriculars, microfon, i una mena de tauleta digitalitzadora on professor i alumne poden escriure alhora en temps real. El sistema proporciona ajut instantani o a hores convingudes, i en aquesta darrera modalitat l'empresa pot garantir que l'alumne treballarà amb el mateix professor particular. L'import que s'ha de pagar és només 100 dólars al mes per disposar de "tarifa plana" (consultoria il·limitada, segurament amb algunes restriccions) o 20 dólars per hora. Aquestes i d'altres coses es poden veure a la web de TutorVista (empresa de la qual jo no pretenc fer-ne propaganda ni hi tinc cap relació).

No és extrany que aquesta iniciativa empresarial orientada al mercat global sorgeixi i arreli a l'Índia, al país dels "call centers" per a les empreses i el món econòmic, amb una amplíssima experiència de treball internacional i amb una base de professionals molt preparats, i que saben anglès. No és l'educació una branca de l'economia? en la societat del coneixement, no hauria de ser la seva branca principal? Dons era inevitable que arribés un tipus de servei que ens confirma, un cop més, que el valor econòmic no està tant en la informació o els continguts com en el suport, en la relació interpersonal, i també en conèixer l'alumne per saber proporcionar l'estímul convenient i l'orientació adequada en el moment oportú. El valor econòmic rau primordialment en la transacció individualitzada professor-alumne, no en l'impartiment genèric de lliçons transmitives ni en el propi material d'estudi.

Potser en aquest país ja tenim aquest tipus de servei ofertat localment, no ho sé, i si fos així, m'agradaria saber quina audiència i quin èxit té. El que voldria recalcar és com Internet "ho canvia tot", el seu efecte globalitzador. Els lectors d'aquestes Notes ja hauran comprovat el meu interès i preocupació sobre les implicacions imparables i profundes que té la globalització per a l'educació. Que de moment les seves conseqüències no siguin gaire visibles no importa massa, és només qüestió de temps; potencialment ja són aquí. Per exemple, podria una empresa d'un país de costos baixos oferir serveis de classes particulars per a estudiants catalans? tot i que sobti, oi que no sembla massa dificil? Potser algú pensi que el caràcter minoritari del català proporciona una mena de "barrera protectora", però a mi no em sembla un obstacle gaire consistent. És segur que en el mercat educatiu català el servei es pot oferir en castellà, i fins i tot és ben plausible que professors de països sense barreres idiomàtiques (vull dir, amb gent disposada a dominar una llengua estrangera –inclosa la catalana- en poc temps) puguin fer de tutors en línia emprant un català més que correcte. L'experiència real de moltes persones procedents de paísos de l'est europeu, amb la seva "voluntat innata" (és una manera de dir-ho) d'aprendre idiomes, sembla indicar-ho així.

Internet revoluciona el món, l'aplana que diu Friedman, i això inclou el funcionament i l'organizació de les institucions, fins i tot de les escolars, encara que per ara es noti ben poc. Donaré un exemple nordamericà, que realment fa pensar. Als USA hi ha una forta pressió perquè els alumnes superin les proves estàndard de nivell que imposen la llei d'educació No Child Left Behind de 2001 i d'altres lleis anteriors. El director d'un centre educatiu de Califòrnia no sap com fer-s'ho per poder proporcionar el suport addicional que determinats alumnes del seu centre necessiten. Amb el pressupost de què disposa no pot pagar el professorat extra que podria contribuir a augmentar el rendiment dels seus alumnes en els exàmens i millorar per tant la imatge del seu centre. Com podeu endevinar, la solució consisteix en fer outsourcing del que sería una part de l'activitat intrínseca del seu propi centre, la solució és ... TutorVista!!!

Ferran Ruiz Tarragó
frtarrago@gmail.com

Una bona notícia

Una Nota d'opinió que vaig escriure fa uns mesos ("L'aprenentatge personalitzat") parlava de la necessitat de donar a cada alumne les oportunitats d'obtenir el màxim i el millor d'ell mateix, sigui quin sigui el seu talent o el seu entorn o procedència, i que avançar per aquest camí era fonamental per aconseguir que l'ensenyament reaccioni a la crisi del sistema. Algú, amb molta raó, em va dir que això estava molt bé, però que era impossible en la pràctica, cosa que ja admetia a la mateixa Nota quan opinava que posar sistemàticament cada alumne en el centre del seu aprenentatge és molt difícil en el marc organitzatiu actual, caracteritzat per un currículum "totalitari", abrumador, que vol ensenyar tantes coses que no deixa espai per trobar-se a un mateix, per autoexplorar-se (i l'orientació, dit sigui de passada, poc rendiment pot tenir sense autoexploració). En una altra Nota recent ("El paper de la creativitat"), insistia en que "fa falta alliberar espais per a la creativitat durant l'escolarització".

Demano a lectores i lectors que em disculpin aquestes autocites, motivades pel que em sembla una molt bona notícia, tot i que no ens afecti directament (tot i que espero que de retruc ho acabi fent algun dia, no massa llunyà). El fet és que l'autoritat curricular anglesa, la "Qualifications & Curriculum Authority" (QCA) acaba de fer públic el nou currículum de secundària (11-14), que entrarà en vigor el setembre de 2008, dissenyat "per donar al professorat un marc menys prescriptiu i més flexible per ensenyar, creant més espai per ajustar el currículum a les necessitats de cada estudiant individual", segons diu una nota oficial de la QCA.

El "Chief Executive" de la QCA, Ken Boston, ha declarat que "l'objectiu és augmentar la flexibilitat ... el currículum manté les matèries però al mateix temps ofereix més oportunitat per a l'aprenentatge personalitzat, afronta els majors reptes de la societat i equipa els joves amb les destreses per viure i treballar al segle XXI".

En concret això es tradueix en que disminueix el volum de continguts fins ara obligatoris, tot i que s'introdueixen nous temes i que el es perd queda com a voluntari o opcional. Un punt essencial del nou currículum és que s'espera que alliberi fins un 25% de l'horari escolar, temps que s'ha d'invertir en la personalització de l'aprenentatge de l'alumnat, tant del que segueix amb dificultats com del que podria avançar més i més a fons.

El Sr. Boston diu que l'enfocament adaptatiu centrat en l'alumne, "no és una obsessió moderna pel benestar dels estudiants, ni representa cap rebuig de la importància de l'ensenyament formal, tampoc no significa apartar-se del currículum basat en matèries: és l'estratègia ... que serveix per millorar l'aprenentatge i l'assoliment de resultats a tots els nivells, individual, escolar i nacional". Perquè quedi clar que això és necessari, afegeix que "l'enfocament tradicional del currículum està exhaurit, ha donat tot el que podia d'ell i ja no funciona més" (les traduccions són meves i, com sempre, aproximades; per això recomano consultar els documents originals). Els arguments donats per la QCA són, com es pot veure, prou contundents, i jo diria que no massa habituals de les esferes administratives-governamentals.

Els que tendeixen a veure els canvis com una devaluació dels nivells, poden comfortar-se amb el fet que es mantenen els examens nacionals britànics dels 11 i dels 14 anys. El període de transició per aplicar els nous programes ha d'acabar el 2010, quan cada centre d'ensenyament ha de ser capaç de gestionar la personalització de l'aprenentatge del seu alumnat. El mandat per innovar, en base un instrument curricular renovat, sembla dons ben explícit.

Espero que es parli força d'aquest assumpte, però això ja es veurà. De moment el que calia era donar una bona notícia.

Molt bon estiu!

Ferran Ruiz Tarragó
frtarrago@gmail.com

El paper de la creativitat

Una col·lega m'ha donat la URL d'una interessant xerrada en vídeo d'un tal Sir Ken Robinson, que pel que he vist és un notable personatge anglès del qual jo no n'havia sentit parlar mai. Aquesta producció de l'any 2006 té el suggerent títol "Do schools kill creativity?" i considera el paper que la creativitat hauria de tenir en l'educació i les causes de que en tingui tan poc. Em permeto recomanar-lo vivament: només dura vint minuts i si més no, és un bon exercici d'anglès.

La seva tesi central és que "la creativitat és tan important com l'alfabetització i l'hauríem de tractar amb el mateix estatus", però que, en canvi, "eduquem apartant les noies i els nois de les seves capacitats creatives" i malaguanyem aquestes capacitats d'una manera implacable, "per no dir despietada". (Poso entre cometes diverses cites aproximadament literals).

La base d'aquesta falta d'atenció al desenvolupament de la creativitat s'ha de buscar molt enrera, en el propi disseny històric dels sistemes educatius de l'era industrial. Sir Ken diu que "tot el sistema d'educació pública arreu del món és un perllongat procés d'entrada a la universitat", per la qual cosa "el propòsit de l'educació actual és la producció de professors universitaris", cosa molt respectable però que no hauríem de considerar "com la més alta fita de la realització humana: és només una altra forma de vida".

El resultat d'aquest enfocament és que els sistemes educatius actuals estan basats en l'ideal de l'habilitat acadèmica, atès que en el passat van ser dissenyats a imatge de les universitats i per satisfer les necessitats de selecció d'aquestes, a més de proporcionar mà d'obra amb les qualificacions imprescindibles per satisfer les necessitats de la industrialització. La conseqüència de l'enfocament academicista és que "molts individus amb talent, brillants i creatius pensen que no ho són, perquè les coses en les que podrien destacar i ser feliços fent-les no són les que els centres educatius valoren i són sovint estigmatitzades".

Com que la creativitat es manifesta en la capacitat de fer coses i de fer relacions que un mateix no ha fet mai (fer-les sense copiar ni seguir instruccions explícites), comporta sortir-se de la norma, tenir pensaments divergents, "és una certa forma d'error" diu Sir Ken. I això no és massa compatible amb els exàmens: "Penseu en qualsevol examen: la idea bàsica és no equivocar-se, no fallar. Això no porta a la creativitat ni a la iniciativa. Si segueixes i t'apliques estrictament en el que et manen no fallaràs i aprovaràs i tothom et lloarà." Però no desenvoluparàs la creativitat.

Penso que aquest "talk" de Sir Robinson val molt la pena. La seva "performance" és destacable per la claretat, la gosadia i l'oportunitat dels seus plantejaments, i també per la manera com els presenta, amb un gran domini de la broma, de la ironia, del gest i de les pauses (remarco això del domini del ritme i dels silencis: aquí ens trobem sovint que molts locutors i conferenciants enganxen les frases sense fer la més mínima pausa). I, a més, en només vint minuts transmet un missatge clar i que fa pensar. D'això també n'hauríem d'aprendre.

Robinson parla de creativitat posant especial èmfasi en la creativitat artística, explicant perquè les arts, el drama i la dansa són al capdavall de la jerarquia curricular. Li faltaria fer referència al fet que la creativitat es pot desenvolpar i exercir en tots els àmbits si hi ha una acció pedagògica explícita, per a la qual els centres educatius, pressionats per un currículum aclaparador, estan poc preparats. Fa falta alliberar espais per a la creativitat durant l'escolarització. En la meva opinió, promoure la creativitat és la innovació real que l'educació necessita, i possiblement sigui una de les poques vies d'atraure la imaginació dels alumnes, de comprometre'ls i de preparar-los de veritat per a futurs aprenentatges. I, òbviament, les TIC proporcionen múltiples instruments per a la creativitat.

Ferran Ruiz Tarragó
frtarrago@gmail.com