Fa anys que penso que l'atenció posada en el programari lliure, a banda de l'interès específic d'aquest, ha tingut l'efecte indesitjable de desviar l'atenció sobre l'assumpte realment important: la disponibilitat de contingut lliure i de qualitat a la xarxa de tots. I en aquest sentit lamento l'excessiva energia que el PL s'emporta de molt de professorat actiu, que potser es concentra molt en l'eina i la seva promoció deixant en segon pla el fet que l'aprenentatge de l'alumne se sustenta en un entramat complex de continguts, orientacions i suports que van molt més enllà de que el programari sigui lliure o no.
Mentrestant els llibres de text han anat creixent en nombre, pes i volum, farcits de detalls irrellevants, arribant a "l'exuberància irracional" que l'Alan Greenspan, l'anterior president de la FED, aplicava als mercats. Sí, penso que la paraula irracionals aplicada als llibres de text és apropiada, encara que òbviament li manquen matisos. No és que el que els llibres contenen estigui malament ni que no estiguin ben fets, sinó que són irracionals per excessius, i per aquest i d'altres motius no són massa apreciats per l'alumnat. He llegit fa poc que en alguns països hi ha la tendència a adoptar llibres de text concisos i breus, centrats només en idees i orientacions. Possiblement s'hagin adonat que el focus és la xarxa i a la xarxa. Però no segueixo amb el tema "llibre" i torno al tema "lliure".
Jo aplico, potser massa simplistament, el concepte "lliure" al que arriba per la xarxa de manera volguda, sense haver-ne d'assumir directament el cost d'utilitzar-ho, sigui programari, sigui contingut, sigui interacció. Per descomptat que no hi ha res gratis, ni que sigui d'accés lliure. Per això, disposar del mini-processador de textos o de la calculadora o de l'enciclopèdia Britannica o de la consultoria o del directori personal o de la unitat didàctica sobre "les adjectifs possessifs " a edu365.cat , coses totes elles que qualsevol estudiant català pot fer servir des de qualsevol màquina connectada a Internet, es mereix realment el qualificatiu "lliure". I en aquest sentit el Departament d'Educació és pioner del tema "lliure". I un matís, important, és que la possibilitat d'emprar aquest conglomerat de programes-aplicacions-continguts-serveis (d'això en dirè PACS) sense cost és igualitària en ella mateixa. L'accessibilitat a les PACS i les destreses i motivacions per a fer-les servir són un altre assumpte.
Penso doncs que la línia a seguir és treballar per a la total disponibilitat d'un conjunt ampli i consistent de PACS educatius lliures, en les condicions econòmiques més favorables per a l'usuari i raonables per als qui les produeixen, mantenen i fan que estiguin disponibles. Entenc que garantir la seva existència i disponibilitat correspon, especialment en un país amb una educació tan intervinguda per l'administració com el nostre, a les administracions educatives, i de fet així ha estat i s'està fent.
Potser ara que estem més a prop del 2010 que del 2000, de la banda ampla que de la XDSI, dels projectors a les aules que de les aules d'informàtica, seria beneficiós explorar noves fòrmules quant a escala, finançament i dinamització per garantir que es disposa, en català, de tots els "PACS educatius lliures" que puguin ser necessaris. Perquè el tema de fons és com dotar-nos dels recursos apropiats per encarar l'evolució de l'aprenentatge i de l'ensenyament en una societat on la informació és cada cop menys propietària, mentre que l'expertesa, la creativitat i la capacitat d'aplicar el coneixement si que en són.
Ferran Ruiz Tarragó
frtarrago@gmail.com
------------------------
Incorporo al post dos comentaris de l'amic Marià Cano Santos:
Una interessant, i en certa manera també polèmica, reflexió la que planteges. És un bon contrapunt per pensar-hi, precisament en aquests moments en que me trobo dedicant energies a la migració cap al programari lliure en l'àmbit educatiu. Prenc nota del teu notes...jejeje
04/01/2007 03:41.
------------------------
Voldria afegir un nou comentari al tema proposat pel post ja que fa poc he llegit una entrevista feta per la UOC al David Wiley, el pare del concepte de "contingut obert". Crec que la seva lectura és molt recomanable i per això deixo aquí l'enllaç:
http://www.uoc.edu/premsa/entrevistes/wiley.html
Salut!
marià :-)
11/01/2007 18:07.
2 comentaris:
Vaig tenir la sort de conèixer el PIE l’any 87 quan a l’escola
intentàvem introduir la informàtica i sempre vaig tenir (i
encara mantinc!) el sentiment d’haver gaudit d’un gran privilegi.
No oblidaré mai el dia que vaig sortir del carrer Jonqueres amb
el programa del Logo sota el braç i tot el que després se’n va
derivar...
En venen a la memòria molts noms, gent de diferents etapes del
PIE, noms de persones que m’agrada recordar i que potser no els
he agraït mai directament la seva tasca i el suport que he
rebut. Crec que vaig viure en primera persona aquella “explosió
d'interès i de creativitat al voltant de la informàtica aplicada
a l'educació...”
Subscric totes les notes de felicitació i, encara que la meva
implicació ha estat a un nivell diferent, m’adhereixo
especialment al comentari d’en Josep Lluís Tejeda i de Mercè
Foguet.
I també reclamo, com en Marià, una celebració i reconeixement
especial per part del nostre govern.
Gràcies Ferran, i gràcies i felicitats a tot el gran equip de
gent del PIE.
Mercè Pou
L'esforç pel programari lliure és necessari. No pot ser que s'ensenyi als alumnes temes tecnològics basats en eines que un alumne no es pot permetre tenir a casa, havent alternatives lliures. Per això, cal palar de continguts lliures però, no deixar de banda el programari lliure, doncs ambdues coses van unides.
Publica un comentari a l'entrada