A començaments d'aquesta dècada el Departament de Comerç dels Estats Units va encarregar a una quinzena de personalitats la realització d'una sèrie d'articles referents a possibles escenaris futurs de l'educació l'any 2020, molt especialment en relació amb l'impacte i la generalització de l'ús de les tecnologies. Aquestes aportacions foren recollides en l'informe "2020 VISIONS. Transforming Education and Training Through Advanced Technologies", publicat l'any 2002, que es pot trobar fàcilment a Internet.
La seva lectura és un exercici interessant, sobretot perquè alguns plantejaments que es fan i determinades situacions que es descriuen semblen tan estranyes a la nostra cotidianeitat que hom diria que són meres especulacions o escenaris impossibles, que no arribaran mai a formar part de la nostra realitat. Potser sigui així, però s'ha de ser prudent. Per assenyalar només dos exemples relacionats amb les telecomunicacions, ¿qui hauria dit fa deu anys, quan tot just a Espanya va començar a funcionar el servei InfoVía -que va representar una primera i tímida democratització de les comunicacions de dades- que l'accés a Internet s'hauria desenvolupat tal com ho està avui, tot i les seves limitacions? Hi ha cap comparació entre la situació actual i la de vint anys enrera, quan amb un reduit nombre de col·legues experimentàvem amb serveis X25 a 300 bps? (sí, tres-cents bits per segon, quan les línies anaven bé, o sinó 150 o 75 bps!)
És obvi que les coses canvien encara que no sigui gens senzill fer prediccions de com ho faran. Tornant al nostre al tema, a l'esmentat informe hi ha un article de Chris Dede, professor de Learning Technologies a la facultat d'educació de la Universitat de Harvard que té per títol "Vignettes about the Future of Learning Technologies". No descriuré ara els escenaris educatius que planteja Dede, sinó que em limito a destacar unes conclusions que s'extreuen del tros final del seu article.
La primera és que l'assumpte realment important quant a l'efectivitat de les TIC per a l'aprenentatge no és la sofisticació de les tecnologies, sino les maneres d'emprar-les per motivar i ajudar a aprendre als qui les fan servir.
La segona és que les barreres fonamentals per emprar les tecnologies en l'aprenentatge d'una manera eficaç no són tècniques o econòmiques, sino psicològiques, organitzatives, polítiques i culturals. Considerar les TIC com un assumpte merament tècnic és una recepta segura de fracàs o de mínims resultats.
I la tercera conclusió, finalment, és que per arribar a materialitzar les oportunitats que ofereixen les TIC és essencial desenvolupar projectes potents i implementacions pilot, i a la vegada mètodes de transferir i d'escalar aquests projectes. Aquestes implementacions haurien de contribuir a l'evolució de les concepcions que sobre l'aprenentatge i l'escolarització té la ciutadania i el propi professorat, massa ancorades en el passat.
Personalment opino que aquestes consideracions, exposades pel mateix Chris Dede al Congrés dels Estats Units, són perfectament aplicables al nostre cas i situació, i que s'hauria d'actuar en conseqüència, especialment pel que fa a projectes pilot potents i d'envergadura.
Ferran Ruiz Tarragó
frtarrago@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada