Dic tot això perquè estava buscant informació sobre aquest fet i m'he trobat amb un tema molt diferent, que val la pena comentar tot i que, segons com es miri, estigui a les antipodes del pensament de Papert sobre els usos educatius de la tecnologia i el seu rol en l'exploració i el desplegament de la creativitat. Que és precisament el que motivava la seva estada a Vietnam: un congrés d'ICMI sobre el paper de la tecnologia digital a l'aprenentatge de les matemàtiques.
En aquesta Nota em refereixo dons a l'organització comercial d'un servei de classes particulars per Internet. L'empresa TutorVista, amb seu a Bangalore, ofereix tutoria personalitzada a distància en aquella modalitat que la gent de marketing en diu "anytime, anywhere", a les que s'hi podria afegir "anysubject". Ara per ara és un servei en llengua anglesa de classes personalitzades de matemàtiques, anglès, ciències, economia, etc, de tots els nivells educatius, inclosos els primers anys d'universitat, orientat sobretot al mercat nordamericà. El rang de matèries que ofereix no és encara exhaustiu, però ja diuen que si no trobes el que vols no per això deixis de preguntar.
La tecnologia és simple. Només cal disposar d'Internet de "banda ampla", telefonia sobre IP (VoIP), auriculars, microfon, i una mena de tauleta digitalitzadora on professor i alumne poden escriure alhora en temps real. El sistema proporciona ajut instantani o a hores convingudes, i en aquesta darrera modalitat l'empresa pot garantir que l'alumne treballarà amb el mateix professor particular. L'import que s'ha de pagar és només 100 dólars al mes per disposar de "tarifa plana" (consultoria il·limitada, segurament amb algunes restriccions) o 20 dólars per hora. Aquestes i d'altres coses es poden veure a la web de TutorVista (empresa de la qual jo no pretenc fer-ne propaganda ni hi tinc cap relació).
No és extrany que aquesta iniciativa empresarial orientada al mercat global sorgeixi i arreli a l'Índia, al país dels "call centers" per a les empreses i el món econòmic, amb una amplíssima experiència de treball internacional i amb una base de professionals molt preparats, i que saben anglès. No és l'educació una branca de l'economia? en la societat del coneixement, no hauria de ser la seva branca principal? Dons era inevitable que arribés un tipus de servei que ens confirma, un cop més, que el valor econòmic no està tant en la informació o els continguts com en el suport, en la relació interpersonal, i també en conèixer l'alumne per saber proporcionar l'estímul convenient i l'orientació adequada en el moment oportú. El valor econòmic rau primordialment en la transacció individualitzada professor-alumne, no en l'impartiment genèric de lliçons transmitives ni en el propi material d'estudi.
Potser en aquest país ja tenim aquest tipus de servei ofertat localment, no ho sé, i si fos així, m'agradaria saber quina audiència i quin èxit té. El que voldria recalcar és com Internet "ho canvia tot", el seu efecte globalitzador. Els lectors d'aquestes Notes ja hauran comprovat el meu interès i preocupació sobre les implicacions imparables i profundes que té la globalització per a l'educació. Que de moment les seves conseqüències no siguin gaire visibles no importa massa, és només qüestió de temps; potencialment ja són aquí. Per exemple, podria una empresa d'un país de costos baixos oferir serveis de classes particulars per a estudiants catalans? tot i que sobti, oi que no sembla massa dificil? Potser algú pensi que el caràcter minoritari del català proporciona una mena de "barrera protectora", però a mi no em sembla un obstacle gaire consistent. És segur que en el mercat educatiu català el servei es pot oferir en castellà, i fins i tot és ben plausible que professors de països sense barreres idiomàtiques (vull dir, amb gent disposada a dominar una llengua estrangera –inclosa la catalana- en poc temps) puguin fer de tutors en línia emprant un català més que correcte. L'experiència real de moltes persones procedents de paísos de l'est europeu, amb la seva "voluntat innata" (és una manera de dir-ho) d'aprendre idiomes, sembla indicar-ho així.
Ferran Ruiz Tarragó
frtarrago@gmail.com
2 comentaris:
Hola Ferran,
que "l'outsourcing" faci la seva entrada al món educatiu no seria una novetat si per exemple considerem les classes particulars presencials o les classes de repàs privades com una mena de "subcontractació" o "externalització" de serveis educatius amb cost a càrrec de l'usuari.
El realment novedós seria que d'alguna manera s'autoritzessen les pràctiques d'"outsourcing" educatiu en centres educatius públics que puguessen administrar amb completa autonomia els seu pressupost.
I l'altre fet de conseqüències imprevisibles és la introducció de fenòmens de deslocalizació (a nivell global) d'aquest outsourcing educatiu gràcies a les possibilitats proporcionades per les TIC.
Per això penso que efectivament encara potser no hem vist res del que està per vindre i que apuntes al teu post. Podem estar segurs que on hi hagi un client amb necessitat no coberta+una oportunitat de negoci acabarà apereixen un producte o un servei en el mercat.
Salutacions cordials,
marià :-)
Hola Marià, amb el teu permís faig un parell d'aportacions a coses que dues en el eu comentari (qu agraeixo molt). Una es que "les classes particulars presencials o les classes de repàs privades" no serien outsourcing (en la meva opinió), sinó una prestació de serveis. El quid de la cosa està en que no s'han de gestionar (ni el que els encarrega sabria normalment com fer-ho). L'altra, relativa al mercat que podria sorgir en relació als "clients amb necessitats no cobertes", només dir que la rigidesa institucional del sistema educatiu no permet que aquest busqui solucions alternatives a les estàndard, i prefereix deixar que els problemes es perllonguin.
Seguirem, gràcies i fins aviat. Ferran
Publica un comentari a l'entrada