"Notes d'opinió" és un bloc amb informacions, punts de vista i opinions personals sobre les tecnologies de la informació, l'educació i la societat.

Qui desitgi ser avisat de les novetats només té que dir-ho frtarrago@gmail.com

Més informació

diumenge, 22 de novembre de 2009

Instituts STEM

Diuen els experts que augmentar la qualitat i la quantitat de graduats universitaris en ciència i tecnologia és una condició necessària per poder competir en l'economia del coneixement amb un mínim de possibilitats. Aquesta idea, reconeguda en molts àmbits i ocasions, no sembla tenir especials repercussions en el funcionament del nostre sistema educatiu. El fet que l'economia precisi de moltes persones formades en l'àmbit de la ciència i de la tècnica no es reflecteix en la proporció d'estudiants que opten per estudiar carreres de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.

Sense massa por a equivocar-me puc dir que la ciència és cada cop més irrellevant per als nostres teenagers, tot i que són bons consumidors de productes tecnològics. L'interès escolar per la ciència està pràcticament exhaurit i el seu atractiu com a horitzó professional decreix, cosa que també passa en d'altres països occidentals. Estudis d'avaluació de l'educació secundària posen de manifest que el nivell d'excel·lència en aquest àmbit és força limitat. Tant a Catalunya com a la resta d'Espanya només cal observar les "notes de tall" d'accés a la universitat per comprovar l'escassa demanda que, amb comptades excepcions, tenen les carreres que imparteixen estudis de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. La falta de competència per accedir a aquests estudis indica clarament el poc prestigi i l'escàs interès que aquests àmbits susciten en els estudiants d'educació secundària. Les implicacions econòmiques d'aquest fet són potencialment enormes en una societat que proclama que aspira a participar plenament en l'economia del coneixement.

La situació que acabo de plantejar es produeix malgrat moltes propostes i actuacions destinades a estimular l'orientació dels estudiants de secundària i batxillerat cap a la ciència i la tècnica. M'atreviria a dir que en conjunt és ben escàs l'impacte real de totes les setmanes de la ciència, de les conferències i fires científico-divulgatives, dels concursos i dels premis als treballs de recerca. L'esforç i la bona voluntat de col·lectius de docents, del món acadèmic, de les administracions educatives i de determinades empreses i institucions no tenen un impacte apreciable en la manera com la gran majoria de l'alumnat mira l'àmbit de la ciència (aquesta opinió és molt subjectiva però crec que l'efecte dels enfocaments tipus "campanya publicitària" o "campanya de relacions públiques" té forts límits en el món educatiu).

El tractament del "problema de la ciència" requeriria una visió profundament renovada del seu ensenyament, que al meu entendre només es pot construir a partir del potenciament del binomi experimentació-aplicació, de la personalització i del canvi del sistema d'avaluació. Això s'hauria de materialitzar en un marc curricular molt més preocupat perquè l'alumne conegui algunes coses a fons que no pas per explicar-li i fer-li retenir superficialment moltes coses. Però tanmateix no aquest és l'assumpte al que em vull referir en aquesta Nota.

Ara voldria fer referència a que el sistema educatiu hauria de donar una atenció molt major al col·lectiu d'alumnes amb més ganes i més capacitat per estudiar ciències, alumnes que en el decurs de l'educació secundària mostren aptituds i curiositat per les ciències i als qui no els desagradaria la possibilitat de dedicar-si quan sigui el moment. I com que aquest és un terreny relliscós i complex, em permeto plantejar-ho mitjançant una comparació.

És un fet socialment admès que hi hagi centres educatius que tinguin com a objectiu fonamental la preparació d'esportistes d'alt nivell. No només s'admet aquí i en molts d'altres països, sinó que les administracions educatives financen centres d'educació secundària que fan compatible la formació integral de l'alumnat amb la dedicació de molt de temps i recursos a formar esportistes d'èlit. No és cap greuge ni causa cap escàndol que aquests centres tinguin unes característiques especials pel que fa a la selecció del seu alumnat, als recursos, la programació i la selecció del personal docent.

La seva missió és formar esportistes d'èlit, que competeixin amb èxit en esdeveniments esportius internacionals i donin renom al país. Això es valora molt socialment i serveix per admetre i justificar una sèrie de singularitats. Tot això em sembla molt bé, sempre sobre la base de que els estudiants d'aquests centres són voluntaris amb aptituds especñifiques i que gaudeixen tant de la formació com de la corresponent forma de vida.

Doncs aquesta és l'analogia: no seria ja hora de disposar d'algun "centre d'alt rendiment científic" per a estudiants de secundària superior? Perquè no en tenim cap ni un? Com és que cap universitat no està patrocinant un objectiu semblant?

Aquesta idea tal vegada es pugui considerar frívola o incoherent. O inoportuna. Potser faci por obrir la caixa de Pandora en un sistema educatiu que té un batxillerat sobrecarregat i metodològicament arcaitzant (i que per més inri, hi ha qui vol allargar-lo). Tanmateix em sembla obvi que tenim alumnes amb alta capacitat científica, alumnes que podrien gaudir moltíssim aprofundint en el que els hi agrada (tal com fan els atletes o els nedadors) però que en els centres ordinaris no tenen possibilitats de desenvolupar les seves capacitats i aspiracions (tal com els hi passaria als atletes o als nedadors).

Tot plegat fa que pensi que és urgent obrir una línia innovadora (tot i que ara el Departament d'Educació ja no disposa d'una direcció general d'Innovació), potencialment molt profitosa però fins ara generalment ignorada: l'establiment d'un o d'uns pocs instituts o centres de secundària especialitzats en ciències. Per comoditat terminològica d'aquests en diré Instituts STEM.

En anglès s'empra l'acrònim STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics) per designar l'àmbit científic-matemàtic-tècnic, en el que s'inclou l'enginyeria, les telecomunicacions i la informàtica. Als Estats Units hi ha instituts STEM en molts dels seus estats, els quals es coordinen a través del National Consortium of Specialised Secondary Schools of Mathematics, Science, and Technology (NCSSSMST). A Austràlia des de l'any 2003 funciona la Australian Science and Maths School (ASMS) adscrita a la Flinders University. No cal dir que els plans personals d'aprenentatge, la tutoria individual i els e-portfolios són peces bàsiques d'un disseny instructiu molt modern. [Com que ha sortit el terme e-portfolio aprofito per dir que lamento molt que el desplegament de la LEC postposi la regulació dels dossiers personals d'aprenentatge fins el final del termini de desplegament de la llei (l'any 2017). Ja és mala sort: precisament una de les poques coses d'aquesta llei que té a veure amb l'alumne i la modernització de l'aprenentatge, amb la didàctica i l'avaluació es deixa per a un futur "remot".]

Tornant al tema, l'objectiu principal de la creació a Catalunya d'almenys un centre de tipologia STEM seria atraure estudiants fortament motivats per la tecnologia, les ciències i les matemàtiques, produir batxillers amb alts nivells de coneixements i orientació científico-tècnica i evitar la pèrdua de vocacions que es produeix per les limitacions estructurals del sistema ordinari quant a detectar, estimular i donar suport òptim als estudiants més prometedors en STEM. Dit altrament, l'objectiu principal seria detectar i desenvolupar un potencial d'excel·lència que dificilment pot ser satisfet en les entorns educatius ordinaris.

Un segon objectiu dels centres STEM seria la creació de coneixement i l'aportació elements de transformació de l'educació matemàtica, científica i tecnològica generals, amb aproximacions pedagògiques capdavanteres basades en la innovació i els aprenentatges basat en la recerca i la resolució de problemes. Aquests trets pedagògics haurien de ser característics i distintius d'aquests centres. El reputat educador Howard Gardner, assenyala l'Illinois Mathematics and Science Academy (IMSA) com un centre de referència en aquest sentit. Precisament, reconeixent els límits de les didàctiques actuals, una de les missions de l'IMSA és "empènyer el sistema cap a endavant" formant professorat en mètodes d'aprenentatge basats en la investigació i la resolució de problemes.

Els eventuals (i desitjables) instituts STEM de Catalunya s'haurien de veure com a nuclis d'educació de qualitat dins del sistema públic-concertat. La selecció de l'alumnat hauria de basar-se en un procés d'admissió competitiva, combinat amb mesures d'atenció a la diversitat de base socio-econòmica i si escau de gènere i d'atenció a col·lectius minoritaris. En qualsevol cas la naturalesa especialitzada dels estudis i el caràcter d'iniciativa estratègica en l'àmbit STEM requereixen que la selecció de l'alumnat respongui a les altes expectatives que en un centre d'aquesta orientació es posarien sobre cada alumne individualment considerat. Això té òbvies implicacions per a la selecció del professorat.

Els centres d'orientació STEM podrien fins i tot actuar (a la llarga) com a "magnet schools", oferint places i atraient alumnat de fora de la resta d'Espanya i de l'estranger, de manera que la formació de les promocions STEM tingués una perspectiva internacional. Podem imaginar-nos una cosa així, que un centre de secundària tingui la vocació i la possibilitat de captar alumnat de fora?

En la meva opinió seria factible que una explicació clara i atractiva de la finalitat dels Instituts STEM fos capaç d'atraure un nombre suficient d'alumnes competents i motivats disposats a gaudir d'aquestes "adaptacions curriculars" donant el millor d'ells mateixos. Penso que si es donés el cas, un segment de professorat de secundària molt qualificat i motivat optaria per aquesta opció professional i també que al país tenim prou elements per donar lloc a una proposta curricular i organitzativa sòlida i innovadora (millor però si es fes amb aportacions internacionals).

Els requeriments educatius de la societat del coneixement semblen prou exigents i urgents com justificar una actuació amb la missió i les característiques que proposo, malgrat les eventuals acusacions d'elitisme acadèmic i de risc de segmentació del batxillerat que es puguin fer en relació amb aquesta iniciativa. El plantejament d'aquesta Nota no és gaire ortodox i potser no lliga amb la nostra tradició educativa més recent. Potser tampoc fos possible encaixar-lo en el marc normatiu, cosa que seria una llàstima precisament ara que acabem d'estrenar Llei d'educació. Davant la qüestió de si és escaient oferir una especialització formativa a nivell de secundària superior (fins i tot en l'etapa 14-18) cal assenyalar que hi ha precedents. Insisteixo en que està plenament reconegut que certs àmbits s'enriqueixen amb un tractament diferencial en forma d'una estructura curricular i institucional específica i adaptada.

Sigui el que sigui si no ens movem no avançarem. Cal renovar conceptes i plantejaments i construir solucions si és que realment es vol avançar. Els Instituts STEM podrien ser un important pas endavant, no l'únic, per dinamitzar les matemàtiques, les ciències i la tecnologia. I segur que hi hauria alumnes que ho agrairien.

Ferran Ruiz Tarragó

http://www.xtec.cat/~fruiz/

 


9 comentaris:

Toni Perulles i Rull ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Toni Perulles i Rull ha dit...

Ben d'acord i endavant el STEM; o sigui potenciar "l'àmbit científic-matemàtic-tècnic, en el que s'inclou l'enginyeria, les telecomunicacions i la informàtica". Cal ja aquesta innovació.

¡Felicitats!

Salutacions.

Anònim ha dit...

Ferran,
Molt d'acord amb la teva opinió. Però sense oblidar el que ja es fahttp://www.enginycat.cat/index.aspx
Enguany, després d'uns quants anys de davallada, el nombre d'estudiants ha pujat a les carreres d'enginyeries i de ciències. En alguns casos, fins i tot espectacularment.
En tot cas, el programa EnginyCat és una manera de començar a fer feina...
Una abraçada
Joan Badia

mcano@xtec.cat ha dit...

Hola Ferran,

en alguna ocasió jo també he pensat en l'opció de disposar de centres de secundària especialitzats en ciències, igual que existeixen els que escolaritzen alumnes d'alt rendiment esportiu (com l'Institut del CAR) o amb talent artístic o musical (com l'Institut Joanot Martorell).

Entenc que parlem de proporcionar solucions educatives ad-hoc per alumnat amb necessitats educatives especials ja siguin del tipus talent acadèmic, precocitat intelec·lectual o especialment dotats (veure l'informe Castelló i arrida, Antoni.
Alumnat excepcionalinent dotat intel'lectualment.
) en l'àmbit STEM.

Des d'aquesta perspectiva la proposta no és ni més ni menys descabellada que la de proporcionar centres d'escolarització especials per l'alumnat amb altres necessitats educatives o amb capacitats diverses. No cal insistir en dir que les resistències de l'administració educativa per adoptar aquesta mena de model (més allunyat del concepte d'escola inclusiva) han estat elevades i sembla que ho continuaran essent en un futur immediat.

Estaràs d'acord en apreciar que optar per concentrar l'excel·lència en qualsevol àmbit comporta renúnciar a l'oferta massiva i la seva distribució territorial. En aquest sentit penso que una visió equilibrada de país requeria fer esforços per proporcionar una xarxa de centres STEM que permetés captar alumnat per exemple a menys de 100km de distància del seu lloc de residència familiar.

D'altra banda, opino que redreçar l'escenari de vocacions científiques i tecnològiques en l'etapa d'ensenyaments superiors requereix alguna cosa més que disposar de centres STEM.

Es requereix una política decidida d'impuls i suport a la R+D+i, que permeti sortides professionals (a l'empresa pública i privada) dignes per als nostres científics/enginyers; requereix recuperar la cultura de l'esforç entre el jovent, imprescindible en qualsevol àmbit però especialment en costoses carreres científiques (molts anys i pocs guanys...); amplificar la promoció i la divulgació de la ciència i la tecnologia...etc Si el nostre mercat laboral no valora especialment als científics/enginyers no és d'estranyar que tampoc hi hagi massa demanda per accedir als estudis.

No hem d'oblidar que vivim en un món globalitzat, amb un mercat laboral global, poca broma. Si les empreses no troben els tècnics que necessiten, els contractaran fora. D'enginyers i científics de l'europa de l'est o del sudest asiàtic sembla poc probable que en faltin a mig i llarg termini. Segurament igual o més preparats que els autòctons i disposats a cobrar menys.

Un bon exemple és la capacitat de l'Institut Indi de Tecnologia (ITI) de produir enginyers altament qualificats a cabassos. I és que paisos com Índia o Xina, amb poblacions de l'ordre dels mil milions de persones, només que 1 de cada 1000 habitants per promoció educativa estigui excepcionalment dotat per a la ciència i la tecnologia, això li proporciona una base potencial de més mig milió per any de genis científicotècnics. Amb una concentració de talent tan elevada qui pot competir a cop de talonari?

En fi diria moltes coses més però crec que ja saps per on vaig...

Salutacions cordials,

marià :-)

mcano@xtec.cat ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...

Ferran,
La idea és bona....i no és nova. M'agrada tenir als alumnes amb centres segons el què vulguin estudiar.
Ensenyament ha reduit les assignatures de Tecnologia que hi havia fa dos anys. Anem enrera.
Instituts STEM?....caram jo vull ser professora d'un d'aquests instituts.
En el meu centre tenim una USEE. Alumnes amb discapacitats.Estan barrejats amb els altres estudiants. Creus que estan ben atesos?. Ells i els altres? Ja sé que hem de socialitzar-los, però no seria millor que rebessin un ensenyament especialitzat per potenciar totes les seves possibles capacitats?. Creem un STEM per ells?.
I què me'n dius dels que no volen estudiar?. També en fem un per ells i ens dediquem a ensenyar-los coses que els puguin fer servei?
Si. Estic d'acord amb tu. Totalment.
Fem STEMS per posar als alumnes on realment vulguin o puguin estar per desenvolupar, amb professorat addient, totes les seves capacitats.
I Ensenyament que s'aclareixi d'una vegada.
Moltes vegades he pensat quan desatesos poden arribar a estar avui dia els que podrien ser possibles bons científics si se'ls dediqués una quinta part (p.e.) del que es dedica a l'atenció a la diversitat per baix.

Sé que a alguns no us agradarà aquest comentari, però hi ha una realitat a les aules i al sistema que ens aniria bé repassar.

Abans hi havia "molts diversos STEMS" que funcionaven. Els nois i noies sabien exactament on es posaven quan triaven el centre per cursar el Batxillerat o la Formació Professional. I hi havia un nivell que ara sembla que ja no es pot demanar o exigir.

Com a docent m'estan demanant allò que els que programen no saben ben bé com dur a terme.

Si heu arribat fins aqui, us agraeixo l'interès.

Bona nit.

anna ha dit...

Hola,
molt d'acord amb l'exposat. Estem veien com any darrera any, sols s'ajuda als alumnes amb mancances educatives, mentre que els que poden despuntar, s'avorreixen a les aules i fins i tot poden quedar despenjats del sistema educatiu. Amb aquest sistema difícilment tindrem "cantera" per a les universitats tècniques. Cal potenciar el batxillerat científic.
Endavant amb el STEM!

Anònim ha dit...

Ferran,
La meva filla gran està a 4t d'ESO i és una apassionada de la ciència. Té professors que la motiven força però penso que l'escola, en general, té limitacions molt importants per estimular als alumnes que estarien encantats en aprofundir molt més en els coneixements científics. Jo he pensat moltes vegades que, a banda de les accions puntuals d'estimul i divulgació, caldria accions més estructurals. Jo he buscat força a veure si trobava alguna cosa per la meva filla i l'únic que he sabut localitzar és el projecte Stalmat, relacionat amb l'aprenentatge avançat de les matemàtiques. He buscat algun campus de ciència per a l'estiu i només he vist una iniciativa del ministeri que va començar l'any passat a Jaca i que no sé si tindrà continuïtat. La teva proposta em sembla realment estimulant. Potser es podria començar com a projecte pilot dins d'alguna escola i si la cosa progressa, crear estructures independents i especialitzades. Què cal fer? Com es pot començar?
Anna Tarrach

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.