tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post4612762862173527385..comments2007-03-01T21:33:33.479+01:00Ferran Ruiz Tarragóhttp://www.blogger.com/profile/12168249652114255355noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-71027776301446517882007-03-01T21:33:00.000+01:002007-03-01T21:33:00.000+01:00Està molt bé tot el que diu el Ferran al seu bloc, el problema és que moltes de les coses que diu quan tenia el poder per a actuar al respecte no ho va fer i és fa difícil creure'l ara.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-83576470584091757052007-03-01T20:32:00.000+01:002007-03-01T20:32:00.000+01:00Hola,<BR/><BR/>jo si vaig estar a la presentació d’en Ferran. <BR/><BR/>Per a mi es un tema tan obvi, el que en Ferran diu sobre el càstig als nens, que no l’hi veig la necessitat de insistir. De fet, el problema de fons en l’educació es el fi de un paradigma que considera la educació com un mitjà de socialització, de formar, de donar forma a els futurs súbdits (que no ciutadans), un paradigma que considera l’educació com un fet que va de fora cap a endins. En una societat oberta i lliberal, aquest paradigma es totalment obsolet. L’alternativa es un procés de desenvolupament de la persona, de dins cap a enfora. El procés de realització de un adult com a persona, està en trobar el tipus d’activitat a la vida que permet desenvolupar les capacitat de cada un i trobar les màximes experiències significatives en la feina del dia a dia. Qualsevol professional satisfet ho esta per que la seva professió l’hi permet tenir aquestes experiències significatives, posar energia en la feina i aquesta energia actualitzada l’hi raporta satisfacció. Això es totalment aliè a l’escola. Els nens no tenen opció a escollir quines experiències significatives per ells poden desenvolupar i els hi demanem que s’esforci’n en fer unes tasques que no tenen res de atractiu i que un adult, no les fa mai i que nomes faria per diners, que es l’alternativa quan no es pot escollir el que es vol.Sebastián Barajaswww.learningworks.esnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-37599801.post-10598538872765469462007-03-01T20:14:00.000+01:002007-03-01T20:14:00.000+01:00Hola Ferran,<BR/><BR/>malauradament jo no vaig poder a la conferència assistir tot i que la temàtica era suggerent. <BR/><BR/>Pel que fa a la visió de l'alumnat en termes de consumidor d'un producte o servei (en aquest cas la seva educació) les teves reflexions poder resultar certament trangressores o fins i tot provocatives.<BR/><BR/>En aquest sentit fer un analogia mercantilista entre empresa i escola, client/consumidor i alumne, o treballador i professor no ho trobo especialment fora de lloc.<BR/><BR/>Ara bé si podem considerar l'alumne com un consumidor de servei educatiu també hauriem de poder parlar del concepte de consum responsable i/o ètic. No tots els consumidors consumeixen de manera intel·ligent encara que puguen estar satisfets a curt termini amb el producte o servei obtingut.<BR/><BR/>No es parla sovint de l'educació per al consum per evitar el consumisme compulsiu acrític? <BR/><BR/>Sens dubte en educació hauriem de poder escoltar la veu del client, però li haurem de donar la raó sempre?<BR/><BR/>Salut!<BR/><BR/>marià :-)mcano@xtec.cathttp://www.blogger.com/profile/15145149605340125103noreply@blogger.com