"Notes d'opinió" és un bloc amb informacions, punts de vista i opinions personals sobre les tecnologies de la informació, l'educació i la societat.

Qui desitgi ser avisat de les novetats només té que dir-ho frtarrago@gmail.com

Més informació

divendres, 14 de maig de 2010

"Troops to teachers"

Adéu al Departament de Cortines i Complements per a la Llar. La primera decisió del responsable d'educació del nou govern britànic, l'ex-periodista tory Michael Gove, de 42 anys, ha estat canviar el nom del seu departament, que ha passat a denominar-se Department of Education. Continua així el ball d'estructures i sigles que indefectiblement va lligat a la voluntat de tot nou govern de donar substancia a les seves visions i articular les corresponents polítiques. Ho trobo del tot legítim i ho prefereixo de molt a l'actitud de "todo atado y bien atado" d'alguns que pretenen que les seves normes siguin les últimes i que el seu pas pel poder congeli la història. A la llarga no hi ha res més improductiu i abocat al fracàs que aquesta pretensió.

Repassem una mica l'assumpte de les denominacions ministerials. Quan Tony Blair va arribar al poder l'any 1997 l'educació estava adscrita a un ministeri conjunt d'educació i treball, el Department for Education and Employment (DfEE), creat pels conservadors cinc anys abans, en plena era Thatcher. Això va durar fins el 2001, quan el partit laborista va reorganitzar el govern creant Department for Work and Pensions i el Department for Education and Skills (DfES). El DfES va posar l'accent en la relació entre l'educació i les competències per al treball, més que no pas la relació entre l'educació i l'ocupació laboral i afers relacionats.

La dimissió de Tony Blair i l'accés al poder de Gordon Brown van portar a la creació d'un departament d'educació d'orientació més social, que conjuntava la gestió del sistema educatiu amb la dels serveis a les famílies i a la infantesa. Algunes de les seves missions eren coordinar la justícia juvenil, la promoció de la salud, les estratègies contra la pobresa infantil, les polítiques familiars i la política educativa fins els 19 anys. D'aquí el bonic nom de Department for Children, Schools and Families, que tanmateix no ha durat ni tres anys. A causa de les seves sigles DCSF, el partit conservador, aleshores en l'oposició i avui en el govern, el va rebatejar de manera ràpida i maliciosa com a Department for Curtains and Soft Furnishings. Aquest malnom no devia ser del tot aliè a que el seu titular, el Sr. Ed Balls, consentís la despesa de tres milions de lliures en nou mobiliari de disseny de procedència italiana i una gran escala de vidre i acer per al ministeri. Un vistós logo en forma d'arc multicolor tampoc no devia agradar gaire als conservadors.

Així que, pel que fa el nom, després d'un cicle de 18 anys s'ha tornat al punt de sortida, quan el 1992 el departament responsable del sistema educatiu al Regne Unit es deia, com ara, Department of Education. Però això va ser després de que el Department of Education and Science, creat el 1964 per la fusió de dos ministeris independents d'educació i de ciència, perdés la responsabilitat sobre ciència, que va anar a parar a una oficina específica del Department of Trade and Industry. Etcètera. La història dels canvis d'estructures ministerials és inacabable i val més deixar-ho aquí. Apuntem però que en els tretze anys de govern laborista hi va haver set responsables d'educació.

Anant a l'assumpte essencial, què es pot dir per ara de la política del nou ministeri? Una de les ocasions en que el polític que el dirigeix va explicar el seu pensament fou en la conferència "What is education for?", donada el 30 de juny de 2009 a la Royal Society of Arts. Aleshores, en tant que membre del govern en l'ombra de l'oposició ("shadow cabinet"), Gove ja era el portaveu oficial del pensament educatiu dels tories. Segons informa The Guardian, les línies generals de la nova coalició de govern tory-libdem estableixen que hi haurà un finançament específic significatiu pels alumnes amb més desvantatges i que els diners per això es treuran de reduccions de despesa alienes al pressupost escolar. Els centres educatius seran reformats en tres sentits: nous proveïdors podran entrar en el sistema escolar estatal en resposta a les demandes dels pares, tots els centres tindran més llibertat d'acció sobre el currículum i tots els centres han de donar comptes de manera apropiada (el significat d'això no em sembla pas evident).

El govern laborista va intentar que tots els professionals que tracten amb nens i joves ho fessin coordinadament per assegurar la millora de l'educació, de la salut i del benestar. Ara està per veure si els infants, el jovent i les families continuaran essent l'objectiu del departament d'educació o si l'enfocament es centrarà en "ensenyament i aprenentatge" de manera exclusiva o preferent, fent més difícil la ja complexa interelació entre les diverses esferes. Sembla tanmateix molt clar l'objectiu de centrar-se en els aprenentatges i sobretot en els resultats. El món de Gove és el dels valors "tradicionals" a l'aula, els nens amb corbata i la divisió dràstica per nivells de rendiment acadèmic i per matèries tradicionals.

Estic especialment interessat per saber si Gove portarà endavant la seva proposta d'un programa "Troops to Teachers" mitjançant el qual, ex-soldats formats (entrenats?) com a professors tenen la missió d'imposar disciplina i ordre als centres educatius, entre d'altres tasques pedagògiques. En aquesta entrevista enregistrada Gove literalment diu que el professionalisme que demostren els líders militars és exactament el mateix que el país admira i el que els pares voldrien veure en les seves escoles, per la qual cosa seria fantàstic disposar de persones amb aquest tipus de background (bagatge/formació) a les aules. L'edat de jubilació dels militars fa que molts busquin d'altres ocupacions per exercir-les un bon grapat d'anys. L'eficàcia formativa de l'estament militar contribueix a que, segons Gove, el desig número u de les persones que deixen l'exèrcit en el món anglosaxó sigui entrar en el camp de l'educació i la formació. Que el país europeu amb més tradició liberal i democràtica tingui ministres que fan aquesta mena de plantejaments no em sembla gens banal.

Espero que de l'embolic dels noms dels ministeris i de "les cortines i els complements per a la llar" no es passi, ni remotament, a pensar en híbrids d'escola i caserna com a manera d'encarar l'educació del segle XXI. De veritat que desitjo que la propera denominació del ministeri no sigui Headquarters of Education.

Ferran Ruiz Tarragó
frtarrago@gmail.com - Autor de "La nueva educación"

PD: Més informació a Wikipedia, a BBC i The Guardian.