"Notes d'opinió" és un bloc amb informacions, punts de vista i opinions personals sobre les tecnologies de la informació, l'educació i la societat.

Qui desitgi ser avisat de les novetats només té que dir-ho frtarrago@gmail.com

Més informació

dimarts, 19 de maig de 2009

Llei d'educació i TIC: el dictamen

El 31 de gener vaig publicar el post "La llei d'educació i les TIC" just després de comparèixer davant la Comissió d'Educació i Universitats del Parlament de Catalunya que estudiava el Projecte de llei d'educació de Catalunya (LEC). En aquella ocasió vaig proposar que la LEC recollís quelcom tant senzill i tant important com el dret dels alumnes d'utilitzar al llarg dels seus anys d'aprenentatge escolar les eines digitals pròpies del temps en què viuen i que el dia a dia de l'avaluació canviés, incorporant coses com la recerca, el treball en equip i la presentació i l'aplicació del coneixement, àmbits que extreuen el millor del potencial educatiu de les TIC.

També vaig demanar aleshores que no s'ignorés tot el que fa referència a les condicions ambientals i materials en què es desenvolupen les activitats d'ensenyament-aprenentatge en els centres educatius. I, entre d'altres coses, també vaig proposar la creació d'un Institut de Lideratge Educatiu, perquè si d'una cosa se'n sap poc al nostre sistema educatiu és de gestionar el canvi. Aquest potser sigui el dèficit més gran de tots els que històricament arrosseguem tant a l'educació pública (que pràcticament mai ha comptat amb un sistema eficaç de direcció, en aplicació d'aquell estrany principi administratiu que estableix que les coses funcionen soles) com a la privada (sovint conservadora fins extrems que la fan tant o més estaticista que la pública). Cal d'una vegada sistematitzar com aprendre de manera pràctica la manera de plantejar i fer efectius canvis substancials amb vocació transformadora, polaritzats en el tracte personalitzat, la millora dels aprenentatges i la implicació dels alumnes. Aquell post acabava expressant el desig que les meves opinions i propostes fossin útils, sempre des del meu punt de vista particular sobre determinades coses que en l'àmbit educatiu convenen al nostre país.

Han passat uns mesos, el treball de la Comissió ha seguit el seu curs i el resultat n'és el Dictamen que fa tot just uns dies ha publicat el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (12 de maig). Tot i que la LEC encara no ha estat aprovada pel ple de Parlament i que mai no es pot descartar que hi hagi sorpreses, no són pocs els mitjans de comunicació que recullen declaracions polítiques en el sentit que una àmplia majoria parlamentària dóna suport el text actual. Amb aquest antecedent no em sembla prematur comentar i ressaltar alguns punts de l'articulat (als que crec haver contribuit d'alguna manera) que no estaven inclosos en el projecte inicial.

La primera cosa que remarco és l'article 89, "Serveis digitals i telemàtics a disposició dels centres". Aquest article, estructurat en quatre apartats, estableix una sèrie de coses importants. El transcric literalment:

"1. El Departament ha de facilitar als centres educatius l'accés a un conjunt de serveis digitals i telemàtics orientats a millorar el desenvolupament de l'activitat educativa. Els centres han de posar aquests serveis, en la mesura que escaigui, a disposició del professorat, els alumnes i les famílies.
2. Els serveis digitals i telemàtics a què fa referència l'apartat 1 han de posar a disposició dels centres aplicacions didàctiques i continguts educatius de qualitat, serveis de dossier personal d'aprenentatge i de registre acadèmic personal individual i altres aplicacions i serveis digitals orientats a potenciar l'excel·lència dels aprenentatges i a facilitar el funcionament dels centres.
3. El dossier personal d'aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d'acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d'aprenentatge, des del darrer cicle de l'educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d'evidència en el procés d'avaluació.
4. El registre acadèmic personal individual conté en suport digital, d'acord amb el que el Departament estableixi per reglament, les dades acadèmiques personals dels alumnes que els centres considerin pertinents i les que siguin necessàries per a complir la normativa sobre aspectes formals de l'avaluació dels alumnes."

Recollint una "tradició" que es va iniciar molts anys enrere (el 1988, en els temps del PIE - qui estigui interessat en la història pot clicar aquí), aquest article estableix clarament que l'activitat educativa no pot ser aliena a l'ús pedagògic de serveis digitals i telemàtics, i que de cara el futur al menys s'ha de comptar amb tres peces fonamentals: a) aplicacions didàctiques i continguts educatius, b) "dossiers personals d'aprenentatge" (altre nom per als portafolis digitals o e-portfolios), i c) registre acadèmic personal individual.

Malgrat no puc estendre'm sobre això, penso que el que es diu és realment important i que no trigarà massa a fer-se palès. El dossier personal d'aprenentatge pot proporcionar a l'alumnat un sentit molt més gran de pertinença del seu aprenentatge (li pot permetre reaprofitar el seu propi treball, cosa rara en educació, on gairebé sempre l'alumne ha de tornar a començar de nou, "from scratch") i obre la porta a formes d'avaluació basades en l'evidència del seu treball i de la seva capacitat d'explicar-lo. Particularment em convenç la proposta de dossier personal d'aprenentatge per a alumnes de cinquè de primària i més endavant. No és pas que els alumnes d'infantil i dels dos primers cicles de primària no hagin de fer servir els ordinadors, ni molt menys. Però implícitament l'article transmet la idea que l'ús sistemàtic de les TIC per part de l'alumne en el seu aprenentatge s'ha de potenciar a partir d'una edat en la que la manualitat, la grafia i la manipulació física estiguin plenament consolidades.

I, pel que fa el registre acadèmic personal individual, si es desplega amb ambició pedagògica i d'una manera no burocràtica (aquest és el gran perill que caldrà evitar), pot proporcionar un fonament sòlid als esforços de personalització de l'aprenentatge. El que actualment es pot fer quant a aprenentatge personalitzat està molt limitat pel fet que generalment els centres no disposen de dades àmplies i ben construides sobre cada alumne i el seus aprenentatges (qui estigui interessat en donar un cop d'ull a aquest concepte pot consultar el post "L'aprenentatge personalitzat" - que ja té un parell d'anys). Penso que el potencial de l'article 89 de la LEC per a l'implementació efectiva d'un ensenyament centrat en l'alumne és veritablement gran. Caldrà desplegar-lo amb intel·ligència i sensibilitat, fent un esforç per no caure en les rutines de la concepció gestionària de la pedagogia.

Ítem més. No puc estar-me de dir que em sento particularment satisfet d'haver proposat la incorporació al Projecte d'una sòlida referència als espais i els entorns d'aprenentatge dels centres educatius. El treball de la Comissió ha produit un nou article (el 87), que estableix el següent:

"L'estructura i l'organització dels centres han de definir entorns d'aprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses formes de transmissió de coneixement als grups classe, i també les activitats individuals de treball i estudi. Amb aquesta finalitat, els projectes constructius de centres educatius han de definir espais, instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat, redueixin l'impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies digitals, i han de configurar entorns d'ensenyament i aprenentatge funcionals i ergonòmics que estimulin la vinculació dels alumnes amb el procés d'aprenentatge."

En diversos llocs (Por una transformación del diseño escolar i, sobretot, a La nueva educación), he argumentat que l'estructura física i l'equipament dels centres educatius, especialment a la secundària, indueix l'alumnat a la passivitat i no crea vincles emocionals positius amb l'aprenentatge; més aviat els crea en sentit negatiu. No m'estenc en això ara i em limito a dir que amb aquest article la Llei es dóta d'un potencial transformador de gran envergadura, que també caldrà saber i voler aprofitar; evidentment l'obertura a nous plantejaments pot suscitar reaccions dels partidaris de l'estatus quo actual, del disseny escolar tradicional polaritzat en la transmissió i el control. En aquest punt la LEC esdevé genuïnament progressista, obrint el camí cap a dissenys que facilitin l'aprenentatge cooperatiu i el treball individual. Al cap i a la fí, amb tota naturalitat, també hauria de ser possible fer treballs en equip i estudiar a la mateixa escola.

Tinc altres coses a comentar (per exemple, el lideratge, la prospectiva educativa, la formació del professorat o la innovació), però serà millor deixar-les per un altre dia. Sóc conscient que la LEC serà valorada sobretot pel tractament d'assumptes com la dualitat educació pública-educació concertada, els cossos de professorat, l'articulació entre mecanismes de gestió territorial, la gratuïtat dels ensenyaments post-obligatoris o el compromís d'arribar en 8 anys a una despesa del 6% del PIB en educació. Tot i la innegable importància d'aquests temes, en certa manera no deixen de ser temes que ja fa temps que haurien d'haver estat superats, assumptes relatius a l'administració i el control de l'educació però força llunyans de les interaccions pedagògiques que caracteritzen el dia a dia del binomi alumnat-professorat.

És per això que dic un cop més (i acabo) que estic molt satisfet pels dos articles que he comentat. M'agradaria que adquirissin la rellevància que realment tenen perquè, al meu entendre, són dels pocs articles "orientats a l'alumne" (i també al professorat, ja que aquests dos estaments són, es reconegui o no, simbiòtics). És per això que l'esforç valia la pena i, des del meu particular punt de vista, dóno l'enhorabona a la Comissió que ha elaborat el dictamen. I les gràcies.

Ferran Ruiz Tarragó

http://www.xtec.cat/~fruiz/

dijous, 14 de maig de 2009

Scratch i Crickets

Scratch és un entorn de programació resultat d'un projecte del famós Media Lab del Massachusetts Institute of Technology que té per objectiu permetre que els més petits emprin l'ordinador per crear històries animades, art interactiu i música, que implementin els seus propis jocs i que comparteixin les seves creacions amb les d'altres nens i nenes a través de la web. Amb Scratch els nens aprenen importants conceptes algorísmics mentre programen moviments, transformen imatges, mesclen clips de so i integren inputs de diversos tipus de sensors.

La decisió de posar recursos per desenvolupar aquest projecte respon a la idea de que l'èxit de les persones (en tant que protagonistes de les seves vides i de l'activitat de les empreses, de les comunitats i dels països) depén molt més de les seves capacitats creatives que no pas del volum de coneixements que acumulen (en un post anterior, citant F. Kupferberg, deia que "creativity is more important than competence"). Sembla que això també ho pensa Mitch Resnick, líder del projecte Scratch, que creu fonamental ajudar als infants i adolescents a dissenyar, a inventar i a expressar-se creativament, ajudant a construir una "societat creativa".

Fa un parell d'anys vaig tenir el goig de participar en una presentació d'Scratch a la Northeastern University feta pel propi Resnick a un grup petit de membres de la IFIP. Tanmateix poques vegades havia tornat a pensar-hi fins que fa uns dies el Servei de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement del Departament d'Educació en va organitzar un sessió de presentació. Crec que estaria molt bé potenciar aquesta eina i la seva metodologia de treball, de manera que fossin més conegudes, i que els clubs de programació Scratch s'estenguessin pels centres educatius i es formessin xarxes col·laboratives de projectes com les que ja hi ha en molts països. Precisament d'aquí dos dies (el 16 de maig) se celebra el dia mundial de Scratch. El Citilab de Cornellà cel·lebra l'Scratch Day amb una sèrie de tallers per a nens i nenes i l'Escola Pia de Granollers organitza un taller per a pares i mares. Amb aquestes iniciatives un grapat de nens i nenes (i també d'altres més grans) gaudira molt jugant amb Scratch. De cara el futur estaria molt bé que l'any vinent l'activitat d'aquests pioners assolís un abast molt més gran.

Una altra eina per estimular la creativitat associada a un projecte del MIT Media Lab (Lifelong Kindergarten és el bonic nom del grup responsable, també associat a la "factoria Resnick") és Crickets. Els Crickets són petits dispositius programables que poden fer que certs objectes girin, s'encenguin i toquin música. A un Cricket se li poden connectar llums, sensors i motors i es senzill escriure programes informàtics per governar les seves accions. Els Crickets són veritables ordinadors que nenes i nens poden fer servir per crear escultures musicals, ninots que ballen, objectes interactius i d'altres invents artístics, tot aprenent en el procés creatiu importants idees de l'àmbit matemàtic, de les ciències i de l'enginyeria.

Crickets és el resultat basa en més d'una dècada de recerca educativa finançada per la National Science Foundation (NSF) dels Estats Units. Quant a concepte i finalitats té semblances amb el kit LEGO MindStorms, dissenyat especialment per fer robots. Tanmateix Crickets està dissenyat per fer creacions artístiques interactives i programables i es considera que té un ampli potencial per acostar les nenes als temes tecnològics dels quals massa sovint n'estan excloses.

Degudament promocionada i suportada, la parella Scratch-Crickets podria donar lloc a una reconceptualització de l'aproximació escolar i lúdica a les TIC (llunyana hereva de Logo), estimuladora de la creativitat, de la col·laboració i del sentit de pertinença i projecció del propi aprenentatge. Fins i tot, ho dic mig en broma i mig seriosament, podria servir per donar una mica més de substància a l'ús educatiu dels recentment promesos "ordinadors per a l'alumnat de cinquè de primària" ...

Salut.

Ferran Ruiz Tarragó

http://www.xtec.cat/~fruiz/


dilluns, 11 de maig de 2009

Internet als exàmens?

La secció d'educació del diari The Guardian (edició d'avui, 11 de maig de 2009) enllaça amb una notícia del Technology Blog d'aquest mateix diari que fa referència a un possible pla pilot danès d'incorporació de l'ús d'Internet en els examens per part dels alumnes de secundària superior.

Si la realització d'aquesta experiència s'arribés a confirmar (el corresponsal assenyala que alguns mitjans de comunicació de Dinamarca parlen d'aquest assumpte però que les autoritats educatives encara no s'han pronunciat), representaria un pas molt important vers la posada en escena a l'ensenyament reglat de sistemes d'avaluació dels estudiants basats en el que noies i nois saben fer, aplicar i explicar ajudant-se amb la tecnologia i les eines de treball intel·lectual pròpies dels temps en què vivim.

Mentre n'esperem més notícies (no és pot descartar que aquest projecte sigui prematur o fins i tot que sigui un bluff), per tenir visions de primera mà seria interessant rebre aportacions d'internautes relacionats amb persones d'aquell país.

Ferran Ruiz Tarragó